8 de febr. 2008

Taula Cronològica de 1939 a 1977 a cura de Jordi Colomines Companys


TAULA CRONOLÒGICA DE 1939 A 1977
--------
Denominació de les sigles de les diverses organitzacions, moviments, alternatives polítiques i organismes recollits en la cronologia de 1939 a octubre de 1977
--------
Bibliografia
___________________________________




Publicada com annex del llibre: COLOMINES, Joan: Crònica de l'antifranquisme a Catalunya. Apunts de memòria. Cronologia de 1939 a 1977 a càrrec de Jordi Colomines. Pròleg d'Antoni Gutiérrez Díaz. Angle editorial. Barcelona, 2003. Col·lecció: El fil d'Ariadna, 2.




___________________________________

CRONOLOGIA


NOTA: No pretén ser un llistat de fets i denominacions exhaustiu, més aviat una primera aproximació. Al febrer de 2008 si han fet algunes correccions respecte a la publicada en el llibre.

1939
L'exili
  • Gener: prossegueix l'ocupació de Catalunya per les tropes franquisme que s'havia iniciat l'any 1938; en el moment d’entrar les tropes en territori català, el general Franco signa el decret que suprimeix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 5 d'abril de 1938. El dia 15 entren a Tarragona, el mateix dia que es restableixen les diputacions provincials. El dia 26 entren a la ciutat de Barcelona després d’haver estat bombardejada des del dia 21. El mateix dia es crea la Jefatura de las Fuerzas y Servicios de Ocupación de Barcelona presidida pel general Eliseo Álvarez Arenas.
  • Febrer: El dia 1 els governs de França i Alemanya firmen un acord de col·laboració per treballar conjuntament per la reconstrucció d'Espanya. El dia 5 el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, i el lendakari basc Juan Antonio Aguirre passen la frontera cap a l'exili, hores abans ho havia fet el president de la República espanyola Manuel Azaña. El president Companys arriba a París el dia 7. El dia 9 el govern del general Franco promulga la llei de responsabilitats polítiques per la qual són il·legalitzats 21 partits, sindicats i associacions. El dia 10 finalitza la guerra a Catalunya amb l'ocupació de tot el territori català per les tropes franquistes, i s'intensifica la repressió sistemàtica de persones i institucions catalanes, amb empresonament i execucions. El govern franquista promulga una llei el dia 10 fixen les normes per a la depuració dels funcionaris públics no afectes al nou règim polític. Des de 1938 a 1953 seran afusellats a Catalunya 3.800 persones i unes 60.000 sortiran cap a l'exili, que seran internades en camps de concentració a Argelés, Sant Cebrià del Rosselló i altres. Es crea la Unió de Joves Antifexites com a organització guerrillera urbana amb militants anarquistes i socialistes. El president de la República espanyola Manuel Azaña a l'exili presenta la seva dimissió el dia 24, és nomenat per substituir-lo i de forma interina Diego Martínez Barrio, president del Congrés de diputats. França i Gran Bretanya reconeixen el règim franquista el dia 27.
  • Març: el dia 3 l'armada espanyola que encara restava fidel al govern republicà abandona la seva seu a Cartagena i es refugia a Tunísia, al mateix dia que el govern franquista restableix les capitanies generals militars com a òrgans de control de la població. A Madrid el dia 6 el coronel Casado encapçala un cop contra el govern republicà, amb el que es produeixen enfrontaments armats entre partidaris de la nova junta, republicans i anarquistes, amb militants comunistes. És afusellat l'escriptor Carles Rahola el dia 15 que ha estat detingut per les tropes franquistes quan han ocupat Girona. El dia 17 es firma el tractat d'amistat entre el règim franquista i Portugal. Alemanya nazi ocupa el dia 15 Txecoslovàquia. El govern franquista firma el dia 27 el Pacte anti-Komintern juntament amb Alemanya, Itàlia i el Japó. Les tropes del general Franco ocupen la ciutat de Madrid el dia 28. Es firma el tractat germano-espanyol d'amistat el dia 31.
  • Abril: El dia 1 acaba oficialment la guerra civil a Espanya. Estats Units reconeix el nou règim. Comença una sistemàtica i selectiva repressió que tindrà la seva màxima virulència durant la Segona Guerra Mundial. Durant el període de 1939 a 1943, segons estudis de l'historiador Gabriel Jackson, moren executats o com a conseqüència d'enfrontaments armats unes 200.000 persones i unes altres 211.000 són empresonades. El nou règim promou el trasllat de 700 mestres de Castella i Extremadura per cobrir les places dels mestres catalans que han estat separats del seu càrrec per no haver mostrat la seva adhesió als “nacionals, estan detinguts o exiliats. El dia 7 Itàlia ocupa Albània. Un grup de militants de la Joventut Socialista Unificada maten a un jutge militar, per aquest fet seran executats 19 joves.
  • Els exiliats republicans creen les “Juntes d’Auxili dels republicans espanyols” (JARE). El Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) reprèn les seves activitats polítiques clandestines refet de la forta repressió de les autoritats republicanes des del 1937 i posteriorment del règim franquista. Comencen a actuar a Catalunya i a la resta de l'estat grups armats, els nomenats “maquis”, són grups organitzats amb militants de les organitzacions CNT, PCE, FNC i socialistes.
  • Maig: l’Estat espanyol es retira de l'organització internacional Societat de Nacions el dia 9. Creació del Front Nacional de Catalunya (FNC) com a front patriòtic de lluita contra el règim franquista amb militants provinents dels grups Nosaltres Sols, Estat Català, Bloc Obrer i Camperol (BOC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit Nacionalista Català (PNC) i Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC); aquest moviment s'organitza en dues branques, la militar i la política; entre les seves activitats hi ha la lluita armada, el manteniment i la presència de la cultura catalana i la de passar presoners aliats i refugiats per la frontera pirinenca; encara que aquest moviment no adoptarà fins l'any 1942 el nom de Front Nacional, fins llavors en diuen “L'organització”. El règim franquista celebra durant els dies 19, 20 i 21 es fan festes i solemnitats per celebrar la Victòria obtinguda amb desfilades militars, actes religiosos i grans manifestacions d'adhesió.
  • Juny: el PSUC és admès com a secció catalana a la Internacional Comunista.
  • Juliol: el dia 6 es deroga el règim especial d'ocupació de Catalunya, encara que no entrarà en vigor fins el dia 1 d’agost. El dia 10 el ministre d'afers exteriors italià, el comte Ciano, visita les poblacions catalanes de Barcelona, Sitges, Vilanova i Tarragona. El dia 29 el govern espanyol dicta un decret pel qual tot l'ensenyament s'ha d'adaptar al nou ordre establert inspirat en la ideologia feixista i el nacionalcatolicisme. El govern franquista aprova la creació del tribunal regional de responsabilitats polítiques i el jutjat especial de confiscacions. Es crea el “Consejo Nacional del Movimiento” el dia 31 i s'estructura la FET y de las JONS amb l’aprovació dels seus estatuts.
  • Agost: el dia 1 el president del Tribunal de responsabilitats polítiques reclama als governadors civils el lliurament de les llistes amb els noms de les persones que poden estar subjectes a qualsevol article de la llei de responsabilitats aprovada al mes de febrer. El dia 5 són afusellats a Madrid 60 joves que pertanyen al Socorro Rojo i al PCE. El govern del general Franco prohibeix la difusió d’una carta pastoral del cardenal primat Gomá, l'home que representa de forma més nítida el suport de l’església catòlica al règim, per plantejar la necessitat de la reconciliació amb els vençuts. El dia 9 pren possessió un nou govern franquista format per militars, falangistes i tradicionalistes, que té en l'entrada de Ramón Serrano Suñer, “el cuñadísimo”, al ministeri de Governació, un plantejament clarament pro-nazi, s'aprofita en canvi per allunyar del poder a tots aquells que poden fer ombra al general Franco. Es firma el dia 23 el pacte de no agressió entre l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica. El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) es consolida com a partit comunista català després de la sortida dels militants de tendència socialista. Es crea la “Comisión de Abastecimientos” com un organisme del nou règim de control i monopolització dels subministraments d’aliments. El dia 25 s'aprova la llei que reserva el 80% de places dels organismes públics per a persones afectes al règim franquista, mutilats, ex-combatents, ex-captius i orfes i familiars dels caiguts.
  • Setembre: el dia 1 l’Alemanya nazi envaeix Polònia donant lloc a l'inici de la Segona Guerra Mundial i el dia 3 França i la Gran Bretanya declaren la guerra a Alemanya. El mateix dia 3 el règim franquista fa una declaració de neutralitat respecte a la confrontació armada. Aquest mateix dia es crea el primer comitè d’enllaç entre els grups que formen el FNC a l'interior de Catalunya. El dia 23 el govern franquista aprova la llei de confiscació de béns marxistes.
  • Octubre: es firma un pacte entre Alemanya i l’URSS pel repartiment del territori de Polònia. El dia 18 el general Franco es trasllada a viure a Madrid, al palau de El Pardo.
  • Novembre: es promulga la llei de defensa de la indústria nacional. El dia 20 es traslladen des d’Alacant al monestir de l’Escorial a peu el cadàver de José Antonio Primo de Rivera, el líder de Falange Española, afusellat l'any 1936.
  • Desembre: el dia 12 Alfons XIII des de l'exili restableix a través d'un decret els seus drets dinàstics com a cap de la casa reial espanyola, que havia perdut en abdicar l'abril de 1931.
1940
Afusellament del President Companys
  • Gener: s’inicia a Perpinyà i després a Montpeller les converses per a unificar els partits que s’agrupen el “L’Organització” per crear el FNC, procés que culminarà el 1942. S’estableix una col·laboració entre el FNC i els serveis d’informació de la marina francesa, amb el que comença el seu treball pels serveis secrets aliats i de la resistència francesa, i el transport d’aviadors aliats abatuts, combatents i perseguits fugitius per la frontera dels Pirineus. S’aprova el dia 26 la llei d’unitat sindical, que entrarà en vigor el mes de maig, amb la que s’estructura els sindicats verticals del règim, aquests seran dirigits per Gerardo Salvador Merino, com a delegat nacional de sindicats, els CNS creats l’abril de 1937.
  • Febrer: el règim franquista torna als seus antics propietaris les finques expropiades durant la República.
  • Març: Es promulga la llei de repressió la llei de repressió de la maçoneria i el comunisme. Es firma un acord comercial amb la Gran Bretanya.
  • Abril: el dia 18 el President de la Generalitat Lluís Companys forma a l’exili el Consell Nacional de Catalunya amb persones vinculades a ERC, EC, i ACR; integrat per Pompeu Fabra (president), Josep Pous i Pagès (secretari), Antoni Rovira i Virgili, Jaume Serra Hunter i Santiago Pi Sunyer (vocals). El dia 24 es fa una concentració de 10.000 de requetès carlins a Montserrat per fer una demostració de força.
  • Maig: El govern espanyol signa un acord comercial amb Itàlia.
  • Juny: el dia 10 Itàlia declara la guerra als aliats. El dia 12 el règim franquista abandona l’estatus de neutralitat, en relació amb la guerra mundial iniciada, i assumeix la declaració de “no bel·ligerància”. L’exèrcit espanyol ocupa la ciutat de Tànger el dia 14, el mateix dia que els exèrcits alemanys ocupen París. El dia 21 el govern francès presidit pel mariscal Pétain firma l’armistici amb l’Alemanya nazi i es crea la nomenada França Lliure, la França de Vichy.
  • Juliol: el dia 18 Espanya fa una declaració reclamant el territori de Gibraltar. El dia 24 es firma un acord comercial entre la Gran Bretanya i l’Estat Espanyol. El dia 31 es crea a Londres el Consell Nacional Català impulsat per Carles Pi i Sunyer (president), que actua com a delegat de la Generalitat a Londres, Josep Maria Batista i Roca (secretari), i 4 vocals: Pere Bosch Gimpera, Josep Trueta, Ramon Parera i Fermí Vergés, aquest organisme conta amb el recolzament de les comunitats catalanes instal·lades a Amèrica i, a l’igual que el FNC, creu que l’Estatut de 1932 està superat el seu sostre i reivindiquen el dret d’autodeterminació, es dissoldrà a l’any 1945, encara que posteriorment tornarà a funcionar presidit per Batista i Roca.
  • Agost: el govern franquista aprova un servei militar d’una durada de 24 mesos. El dia 8 es publiquen uns decrets pel qual es confirma el poder el general Franco en el terreny executiu, legislatiu i judicial.
  • Setembre: acord comercial entre la companyia petroliera nord-americana Texaco i l’espanyola Campsa, el dia 7, pel subministrament de petroli a l’Estat espanyol amb la condició que no serà lliurat als estats de l’Eix. El govern espanyol crea el dia 9 l’Institut d’Estudis Polítics, presidit pel falangista Alfonso García Valdecasas, per tal de donar contingut ideològic al nou règim. El dia 13 el president Companys és detingut al poble de la Baule, prop de París per la Gestapo alemanya. El president Companys és traslladat detingut el dia 24 cap a Madrid via Hendaia. Es firma el dia 27 el Pacte Tripartit entre Alemanya, Itàlia i Japó. Al mateix dia mor a la presó de Carmona (Sevilla) el dirigent socialista Julián Besteiro.
  • Octubre: el dia 3 el president Companys arriba detingut a Barcelona escoltat per membres de la guàrdia civil. El dia 15 és afusellat al castell de Montjuïc el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, que havia estat detingut el 13 de setembre a França per la Gestapo alemanya i entregat al general Franco a través del pas fronterer d’Hendaia; amb la mort del President Companys Josep Irla, com a president del Parlament Català, assumeix la presidència provisional de la Generalitat. Amb el nomenament el dia 17 de Ramon Serrano Suñer com a ministre d’Afers estrangers espanyol s’intensifiquen les relacions entre l’Estat espanyol i l’Alemanya nazi. El dia 23 es produeix l’entrevista a Hendaia entre el general Franco i Hitler per tractar de l’entrada d’Espanya a la guerra mundial a canvi d’una compensació territorial a Àfrica. Esclata un escàndol econòmic en què un grup d’empresaris propietaris d’empreses tèxtils catalanes són acusats de pràctiques fraudulentes.
  • Novembre: mor el dia 4 a l’exili Manuel Azaña, president dimissionari de la República.
  • Es crea el Front de la llibertat, amb el suport del POUM, com un moviment popular per a la lluita contra el règim franquista. El sindicat UGT de Catalunya s’escindeix en dos sectors, el de tendència comunista i el de tendència socialista. Mor assassinat, per ordre de Stalin, el dirigent polític rus Lev Trotski a Mèxic, on estava refugiat, a mans del català Ramon Mercader.
  • Desembre: el règim franquista crea el “Frente de Juventudes” el dia 8 com organització de control de la joventut.
1941
Fitxa de registre de la Presó de Barcelona.
  • Gener: el dia 5, a l’exili, Alfons XIII abdica dels seus drets dinàstics i com a cap de la casa reial espanyola a favor del seu fill Joan de Borbó, comte de Barcelona. El dia 18 els Consells Nacionals de Catalunya i Euskadi signen una declaració conjunta que és tramesa al govern anglès. Es convoca una vaga laboral que dura 10 dies a l’empresa Maquinista Terrestre i Marítima, que serà durament reprimida. Es firma un acord comercial entre Espanya i Gran Bretanya pel qual s’enviarà cereals canadencs per atendre la demanda del mercat espanyol. Es firmen acords comercials entre el règim franquista i Gran Bretanya i Argentina pel subministrament de gra.
  • Febrer: entrevista entre el general Franco i Benito Mussolini, cap del govern italià i líder del moviment feixista a Bordighera el dia 12 i l’endemà amb el president de la República francesa el mariscal Petain a Montpeller. Mor a Roma el dia 28 l’ex-rei Alfons XIII, el règim aprofita l’ocasió per organitzar grans cerimònies de condol.
  • Març: el dia 8 s’aprova la llei que reorganitza els serveis policials i es crea el cos general de la policia format per la Brigada Criminal i la Brigada Politicosocial, i el cos de la policia armada, els anomenats grisos. Es promulga el dia 29 la llei de seguretat de l’estat en què preveu castigar amb la pena de mort els condemnats per delictes de traïció i els vaguistes. L’Opus Dei és reconegut com a associació diocesana pel bisbat de Madrid-Alcalà.
  • Maig: el dia 20 es produeix un reajustament del govern espanyol de caire més favorable als falangistes amb l’entrada de José Antonio Girón de Velasco com a ministre de treball. Dionisio Ridruejo és apartat de la direcció del servei de premsa i propaganda del règim franquista.
  • Juny: el dia 7 es restaura l’antic privilegi del “dret de presentació” que consisteix en què el cap d’estat espanyol intervé en el nomenament dels bisbes amb la presentació al Vaticà d’una terna de candidats entre els qualss el Papa ha d’escollir el bisbe per cobrir la seu episcopal vacant. S’organitza la nomenada “División Azul” per part de l’exèrcit espanyol, que sortirà cap a Alemanya a finals de juliol i que entrarà en combat per l’octubre al front rus al costat de les tropes de l’Alemanya nazi que ha atacat l'URSS el dia 21.
  • Juliol: és destituït el falangista Gerardo Salvador Merino com a Delegat Nacional de Sindicats acusat d’haver estat maçó i és confinat a les Balears. El dia 22 comença a emetre “Radio España Independiente” (Ràdio Pirinenca) controlada pel PCE.
  • Agost: el PCE fa pública una proposta de bloc nacional antifranquista que ha de conduir cap a la creació d’una Unió Nacional de tots els espanyols.
  • Setembre: acord amb Alemanya per enviar 100.000 treballadors a les indústries de guerra nazi. El govern espanyol crea l’INI (Instituto Nacional de Industria) com a organisme per impulsar la creació d’indústries.
  • Desembre: el dia 7 es produeix el bombardeig per part dels japonesos de Pearl Harbour, que portarà als Estats Units a entrar a la guerra mundial. L’enterrament del mestre Lluís Millet, director de l’Orfeó Català que té les seves activitats prohibides, es converteix en la primera manifestació catalana al carrer des del final de la guerra.
  • A Mallorca, Francesc de Borja Moll reprèn l’edició de la col·lecció “Les illes d’Or” i el Foment de Pietat, a Barcelona, ho fa amb llibres de temàtica religiosa. Es publica la reproducció facsímil de l’edició de 1841 de les poesies del Gaiter del Llobregat, amb el que comença els primers intents de recuperació de la cultura en llengua catalana. A l’exili el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) pateix una greu crisi política en ser qüestionada la direcció per les bases. Els exiliats catalans en terres del continent americà recuperen la celebració dels Jocs Florals, i és a partir de 1946 que alternen la seva celebració entre ciutats d’Europa i Amèrica.
1942
Visita de Franco a Sabadell.
  • Gener: el general Franco visita Barcelona. Es firma un acord comercial hispano-argentí pel qual aquest darrer subministrarà blat.
  • Febrer: el dia 17 es produeix una entrevista entre el general Franco i el president del govern portuguès Antonio de Oliveira Salazar en territori espanyol. A la conferència de Wannsee del dia 20 el règim nazi alemany planifica la denominada “solució final” per la qual seran exterminats grans col·lectius com els jueus, els gitanos, els homosexuals, els malalts que tinguin malalties congènites i els opositors al règim, política que es portarà a terme en totes les seves conseqüències a partir del mes de juny.
  • Març: mor a la presó d’Alacant el poeta Miguel Hernández que havia estat lliurat al règim espanyol per la policia portuguesa.
  • Abril: el dia 17 els membres de l’IEC Josep Puig i Cadafalch, Eduard Fontseré i Josep López Picó decideixen reprendre les activitats l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) de forma clandestina i reorganitzar-lo amb la col·laboració de Ramon Aramon i Serra, que serà nomenat secretari general, primer amb sessions en els domicilis particulars de Maurici Serrahima, Lluís Bonet Garí, Jordi Rubió Balaguer i Miquel Coll i Alentorn i després en un local situat a la Gran Via 600 de Barcelona; aquesta iniciativa compta amb la col·laboració econòmica de Fèlix Millet i Maristany.
  • Es funda a Catalunya del “Comitè de Coordinació de Catalunya”, format per UDC, ERC branca interior, ACR i membres de l’antiga USC. Els militants de “L’organització” adopten el nom de Front Nacional de Catalunya (FNC) dins el procés d’unificació iniciat el gener de 1940. Durant l’estiu el president de la Generalitat Josep Irla desautoritza el Consell Nacional Català de Londres i nomena Miquel Santaló com a delegat seu en lloc de Carles Pi Sunyer.
  • Juny: el govern franquista modifica la seva posició política respecte a la guerra mundial per començar un apropament als aliats.
  • Juliol: el dia 17 el govern franquista crea “Las Cortes Españolas” com a òrgan de la democràcia orgànica que impulsa, i està estructurada en tres terços, sindical, entitats i administració local. El 24 mor afusellat a la presó de València el dirigent anarcosindicalista i antic ministre republicà Joan Peiró.
  • Agost: el dia 16 un estudiant falangista llença una bomba dins el Santuari de la Verge de Begonya (Biscaia) durant un funeral amb gran presència de militants tradicionalistes i del ministre de la guerra general Varela, amb un balanç de 72 ferits
  • Setembre: hi ha un dur enfrontament entre falangistes i tradicionalistes que té com a conseqüència immediata una remodelació ministerial aprovada pel general Franco el dia 3, amb el que el ministre d’afers estrangers Ramon Serrano Suñer és substituït pel Comte de Jordana, amb el que s’inicia una política d’apropament als aliats, també són substituïts els generals Varela i Galarza per falangistes addictes al general Franco.
  • Octubre: comença el retorn de la nomenada “División Azul” del front de guerra rus després d’haver sofert una gran quantitat de morts i ferits.
  • Novembre: el dia 8 es produeix el desembarcament aliat a Casablanca (Marroc) i l’ocupació del nord d’Àfrica. El president nord-americà Roosevelt escriu una carta al general Franco donant-li garanties de què es respectarà la integritat territorial espanyola a canvi d’un allunyament efectiu de les potències de l’Eix (Alemanya, Itàlia i Japó).
  • Desembre: es firma un acord comercial entre l’Estat espanyol i Alemanya. Es crea el Seguro Obligatorio de Enfermedad.
  • S’inicien les classes dels Estudis Universitaris Catalans que tenen com a professor a persones vinculades a l'IEC, entre d’altres a Jordi Rubió Balaguer, Ramon. Aramon i Serra, Ferran Soldevila i Miquel Coll i Alentorn. Durant aquest any es publiquen 4 llibres en llengua catalana amb el que es reinicia l’edició des de la guerra. El Partit Comunista d’Espanya (PCE) impulsa la creació de la plataforma Unió Nacional Espanyola (UNE), a Catalunya prendrà el nom d’Aliança Nacional Catalana. S'edita clandestinament en una impremta militar de Melilla “Catalunya”, per Josep Serra Estruch i Andreu Capdevila, també editen la col·lecció de poesia “L’ocell de paper”
1943
Cartilla de racionament
  • Gener: Es produeixen unes converses personals entre el recentment nomenat ambaixador britànic, Sir Samuel Hoare, i el general Franco que acabaran condicionant molts dels esdeveniments posteriors.
  • Febrer: acord comercial entre Espanya i Portugal. El dia 15 esclata una bomba en els locals del carrer Gènova de Madrid seu de la vicesecretaria d’educació.
  • Març: el dia 2 el govern aprova la llei de rebel·lió militar per la qual els delictes polítics seran jutjats pel Codi de justícia militar en consells de guerra. El dia 3 una representació de la França lliure s’instal·la a Madrid amb l’aprovació del règim franquista. Joan de Borbó envia una carta al general Franco recomanant-li un traspàs de poders. Inici de les sessions de les “Cortes Españolas”. El dia 16 es produeix un reajustament del govern espanyol.
  • Abril: el govern espanyol instaura la cartilla de racionament per a l’adquisició d’aliments i altres productes bàsics.
  • Es crea el Front Universitari de Resistència de Catalunya com organització de lluita antifranquista.
  • Maig: la policia deté la direcció del PSUC.
  • Juny: 25 personalitats del règim, entre ells el duc d’Alba, Alfonso García Valdecasas, el general Ponte, l’almirall Moreno, Joan Ventosa Calvell, Aureli Joaniquet Extremo i Antoni Sala Amat, adrecen una carta al general Franco demanant la restauració de la monarquia. Els reformistes, els anomenats polítics, creen el Comitè Nacional de la CNT imposant-se als “apolítics” de Germinal Esgleas i Frederica Montseny.
  • Juliol: el dia 25 el líder feixista italià Benito Mussolini és destituït com a cap del govern per un cop d’estat dirigit pel mariscal Badoglio i empresonat. El dia 29 s’aprova la llei d’ordenació universitària que preveu, entre altres mesures, que per ocupar la plaça de professor s’ha de presentar un certificat que acrediti la seva adhesió al règim.
  • Agost: es tornen a celebrar converses entre l’ambaixador britànic, Samuel Hoare, i el general Franco.
  • Setembre: el dia 8 vuit tinents generals de l’exèrcit espanyol, entre els quals hi ha Luis Orgaz, Alfredo Kindelan i José Solchaga, envien una carta al general Franco demanant la restauració monàrquica. El dia 8 es firma l’armistici entre Itàlia i els aliats. El dia 9 el líder feixista italià Benito Mussolini és alliberat pels nazis i organitza la República Social Italiana, la denominada República de Saló, al nord d’Itàlia. Mor a l’exili el cardenal Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona.
  • Octubre: el dia 1 el govern franquista retorna a l’estatus de neutralitat i abandonant la “no bel·ligerància” acordada a l’any 1940. El Vaticà reconeix l’Opus Dei com un institut eclesiàstic.
  • Es crea a Catalunya el grup activista universitari Torres i Bages que actuarà fins el 1947. L’editorial catalana Selecta, sota la direcció de Josep Maria Cruzet, que durant la guerra s’havia instal·lat en la zona “nacional”, publica les obres complertes de Jacint Verdaguer, en ortografia pre-fabriana, que signifiquen un pas important per a la recuperació cultural de Catalunya. L’escoltisme amb l’impuls de mossèn Antoni Batlle reprèn les seves activitats. Es dissol la Internacional Comunista. Es publica una edició clandestina del llibre de poemes de Carles Riba, Elegies de Bierville.
  • Novembre: Se celebra el dia 28 la Conferència de Teheran entre el president nord-americà Roosevelt, el primer ministre britànic Churchill i el president rus Stalin en la que s’acorda el desembarc aliat a França. La policia deté 83 militants del FNC. El dia 29 el govern franquista crea el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb l’objectiu de donar un cert contingut a l’àrid panorama de la recerca i la investigació a l’Estat Espanyol, serà nomenat per dirigir-lo el membre de l’Opus Dei José Maria Albareda. A Mèxic es crea la Junta Española de Liberación integrada pel PSOE, IR, ERC i ACR i presidida per Diego Martínez Barrio, posteriorment, a l’agost de 1944 es constitueix a Tolosa de Llenguadoc.
  • Desembre: el dia 12 el règim franquista pressionat pels països aliats comença l’evacuació de les tropes de la “División Azul”. Signatura del protocol de Lisboa el dia 20 que dona lloc al “Bloque Ibérico” entre Portugal i Espanya.
1944
11 de setembre de 1944. FNC penja una bandera 
a la torre Sant Jaume del Port de Barcelona
  • Febrer: Joan de Borbó envia un telegrama al general Franco invitant-lo a considerar la seva sortida del poder.
  • Abril: torna a ser detinguda la direcció del PSUC.
  • Maig: el dia 5 es firma l’acord de tipus econòmic entre el govern franquisme i els aliats pel qual Espanya deixa de subministrar mineral de volframita a l’Alemanya nazi. El dia 24 el primer ministre britànic Churchill pronuncia un discurs favorable al règim del general Franco. El govern aprova la creació del Document nacional d’identitat (DNI). Es constitueix el Comitè de Coordinació o d’enllaç integrat per ACR, UDC, USC i ERC a l’interior, aquest organisme es transformarà a partir del mes de juliol en l’Aliança de Partits Republicans Catalans, amb el canvi de representació d’ERC, amb persones lligades a l’exili.
  • Juny: comença l’ofensiva final dels exèrcits aliats a Europa amb el desembarcament, el dia 6, de les tropes a les platges franceses de Normandia.
  • Juliol: atemptat frustrat contra el líder nazi alemany Adolf Hitler el dia 20 al quarter general de Wolfsschanze.
  • A l’estiu el Consell Nacional Català es reorganitza ampliant la seva representació amb representants de les comunitats catalanes d’Amèrica i grups polítics.
  • Agost: París és alliberament per les tropes aliades. Es produeix un nou reajustament del govern franquista. A l’exili es constitueix el govern de la República presidit pel republicà José Giral. Es crea el concurs literari de Cantonigròs sota la tutela del bisbat de Vic. A Tolosa de Llenguadoc es crea la Junta Española de Liberación a Europa com ja ho havia fet el novembre de 1943 a Mèxic.
  • Setembre: es crea a França el Comitè d’Enllaç CNT-UGT per a una actuació conjunta des de l’exili amb temptatives d’infiltració a través de la frontera pels Pirineus que culmina el mes següent. Amb motiu de l’11 de setembre el FNC pengen una bandera catalana als cables de l’aeri de Barcelona entre les torres de Jaume I i la de Sant Sebastià.
  • Octubre: els combatents armats, els maquis, d’orientació comunista s’infiltren el dia 20 per la frontera pirinenca de la Vall d’Aram amb l’objectiu d’ocupar la Vall, però es veuen obligats el dia 28 a recular davant de l’exèrcit i la guàrdia civil. Es crea la plataforma Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD) per UGT, PSOE, IR, CNT, MLE i UR, com a resposta a la Unió Nacional del Partit Comunista creada al 1942. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) organitza la seva primera festa anual.
  • Es publica clandestinament la revista literària “Poesia” fundada per Josep Palau i Fabra. El PSUC impulsa l’Agrupació Guerrillera de Catalunya que farà un seguit d’accions subversives com la col·locació de bombes. El professor de llengua catalana de la Generalitat, Pere Elies Busqueta, fa les primeres classes clandestines de català en domicilis particulars, o entitats com l’Agrupació Cultural Folklòrica, el Centre Comarcal Lleidatà, els Amics dels castells i monestirs i L’Agrupament escolta Barcelona.
  • El Partit Socialista Unificat (PSUC) dissolt la plataforma Aliança Nacional Catalana que és el nom que a Catalunya pren la Unió Nacional impulsada pel PCE a la resta de l’estat.
  • Novembre: es crea el Front Universitari de Catalunya (FUC), com una plataforma de lluita de tendència catòlica, a Montserrat amb gent procedent de l’antiga Federació de Joves Cristians de Catalunya i altres sectors catòlics; alguns dels seus militants ja havien iniciat accions a l’any 1942, així com també socialistes i comunistes, posteriorment en sorgirà els Grups Nacionals de Resistència (GNR).
  • Desembre: es promulga un nou codi penal a Espanya que restringeix encara més les llibertats individuals. Durant les sessions del III Congrés Sindical Industrial el general Franco planteja la necessitat de “descongestionar las grandes y peligrosas concentraciones industriales de Barcelona y Vizcaya”. El dia 13 es realitzen vagues d’estudiants a la universitat i altres centres docents, com l’Escola del Treball.
1945
Document presentat pel Consell Nacional Català 
a la Conferència Internacional de San Francisco.
  • Gener: es crea el dia 6, a França, i a instàncies de Josep Tarradellas, Solidaritat Catalana, organisme que agruparà a ACR, Lliga Catalana, ERC, UDC, EC, FNC i el Front de la llibertat. Els dies 14 i 15 se celebrarà a Tolosa de Llenguadoc el congrés constituent del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) amb gent procedent del POUM, USC separada abans del PSUC i altres.
  • Febrer: els dies 1 al 11 se celebra la Conferència de Ialta entre el primer ministre britànic Churchill, el president nord-americà Roosevelt i el president rus Stalin en la que s’aprova la declaració sobre “Europa alliberada”.
  • Març: el dia 19 Joan de Borbó fa públic el seu primer manifest, el nomenat Manifest de Lausana, on condemna el règim franquista per totalitari, exigeix la retirada del general Franco del poder i s’ofereix com a rei.
  • Abril: el dia 25 el Consell Nacional Català de Londres presenta la memòria “The case of Catalonia” a la Conferència internacional reunida a San Francisco que estudia crear d’un organisme mundial. El FNC penja el dia 23 una bandera catalana a les torres de la Sagrada Família de Barcelona. El dia 28 és executat pels partisans italians el líder feixista Benito Mussolini, juntament amb la seva amant, quan intentava fugir cap a Suïssa. El dia 30 en el búnquer de la Cancelleria alemanya a Berlín se suïciden Adolf Hitler, la seva amant Eva Braun i el ministre Joseph Goebbels. Es produeix el denominat enfrontament de Banyoles entre el “maquis” dirigits per Quico Sabater i la guàrdia civil. Són detinguts 200 membres del PSUC
  • Maig: capitulació incondicional de l’Alemanya nazi davant els exèrcits aliats en dos actes els dies 7 i 8. Es crea a Catalunya la plataforma unitària Aliança Nacional de Forces Democràtiques de Catalunya (ANFDC) integrada per ERC, EC, ACR, UDC, UdeR, PCd’E, CNT, MLl, FAI, JLL, PSOE, Joventuts Socialistes, POUM i UGT, en queden exclosos el PSUC i FNC. A la CNT es produeix un nou enfrontament intern en què venç els “apolítics” que assumeix la direcció així com la del MLE.
  • Juny: els dies 3 i 4 se celebra un congrés d’ERC per recuperar la seva unitat i impulsar la creació d’un govern a l’exili. El dia 14 el president de la Generalitat Josep Irla encarrega a Carles Pi Sunyer la formació d’un govern que no podrà formar per les discrepàncies existents. S’inicien les sessions de treball el dia 26 per estudiar la creació d’un organisme a nivell mundial i el 24 d’octubre acorden crear l’Organització de Nacions Unides (ONU), a la ciutat de San Francisco. L’Estat espanyol veu rebutjada la seva entrada al nou organisme per resolució del dia 26.
  • Juliol: el dia 16 el govern aprova la concessió de subvencions econòmiques a l’església catòlica. Del 17 de juliol al 2 d’agost se celebra la Conferència de Postdam entre Gran Bretanya, URSS i Estats Units sobre l’ordenació territorial del món per després de la guerra que acaba sense acord; també es fa una condemna del règim franquista. El dia 17 el govern franquista decreta una amnistia parcial El dia 18 pren possessió un nou govern franquista format per militars, membres d’Acció Catòlica i falangistes que serà el que portarà endavant la política econòmica autàrquica. El BOE del dia 18 publica la llei aprovada el dia anterior del “Fuero de los españoles”, que entre altres disposicions converteix Espanya en un estat confessional. El dirigent del moviment carlí que ha participat a la guerra i ara exiliat, Manuel Fal Conde, es mostra contrari al règim franquista. El govern espanyol expulsa el dia 30a l’ex-primer ministra francès del govern de Vichy Pierre Laval. Es crea l’Aliança de Partits Republicans Catalans a instància de Josep Pous i Pagès com a transformació del Comitè de Coordinació.
  • Agost: els nord-americans llences una bomba atòmica a cada una de les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki els dies 6 i 9. El dia 9 les tropes japoneses es rendeixen als aliats. El dia 17 es crea a França un govern de la Generalitat de Catalunya a l’exili presidit per Josep Irla i integrat per personalitats de prestigi, encara que són militants o pròxims a ERC, ACR i PSUC, els seus components són Pompeu Fabra, Carles Pi i Sunyer, Antoni Rovira i Virgili, Josep Carner i Joan Comorera, Josep Xirau declina formar-ne part. El dia 17 a l’ambaixada espanyola a Mèxic pren oficialment com a nou president de la República Espanyola Diego Martínez Barrio, davant d’un centenar de diputats i representants diplomàtics estrangers. El dia 21 es crea a l’exili el govern republicà presidit per José Giral i format per 10 membre d'IR, PSOE, UR, UGT, PNB, ERC, ACR i independents. El moviment anarquista espanyol s’escindeix en dues tendències, la de l’interior que vol la col·laboració amb les altres forces de l’oposició a través de la plataforma Aliança Nacional i la de l'exterior que propugna l’acció directa.
  • Setembre: el dia 2 acaba la Segona Guerra Mundial amb la firma de la capitulació del Japó. Les potències aliades exigeixen el dia 4 a Espanya l’evacuació de Tànger que es porta a terme durant aquest mes. El dia 11 en commemoració de l’Onze de Setembre es fa una manifestació convocada pel FNC en el lloc on hi havia hagut l’estàtua de Rafael de Casanova a la confluència dels carrers Roda de Sant Pere, Ali Bei i Girona, on es produeix un tiroteig i la policia mata a Josep Corbella i fereix a Joan Grau.
  • Octubre: el dia 9 es crea els primers grups del Sometent per combatre els denominats “maquis” com a unitats auxiliars de la guàrdia civil als pobles menors de 10.000 habitants, aquest cos havia estat autoritzat en el mes de juliol, a l’any següent ja estarà implantat a 297 pobles catalans i acabarà tenint 7.000 membres. El dia 20 s’inicien les sessions del Procés de Nuremberg en què seran jutjats els dirigents de l’Alemanya nazi i altres col·laboradors, les sessions finalitzaran l’any 1946. Es promulga la llei de referèndum nacional el dia 22. Es firma un acord comercial hispano-argentí pel qual se subministrarà carn a Espanya. Es declara una vaga de 4 dies a l’empresa Bertran i Serra de Manresa, així com també a L’Espanya Industrial de Barcelona i altres empreses del sector del metall. A San Francisco, el dia 24, 51 estats acorden la creació de l’Organització de Nacions Unides (ONU). La CNT constitueix el Moviment Ibèric de Resistència (MIR) com a grup aglutinant dels diversos grups armats del moviment llibertari, i són el resultat de la divisió que s’ha produït en el si d’aquesta organització entre els anomenats “polítics” i els “apolítics” encapçalats per Frederica Montseny. Es reconstitueix la Federació catalana del PSOE i la UGT com a grups deslligats del PSUC.
  • Novembre: al govern de la Generalitat a l’exili s’incorporen Pau Padró Canals (UdR), Francesc Paniello Grau (EC) i Manuel Serra i Moret (USC). El govern franquista aprova el dia 11 que deixi de ser obligatòria la salutació feixista.
  • Desembre: creació del Consell Nacional de la Democràcia Catalana (CNDC), conegut per Comitè Pous i Pagès per estar presidit per aquest polític i és una transformació l’Aliança de Partits Republicans Catalans, està integrat per ACR, ERC, EC, PRd’E, UDC, UdR i el Front de la llibertat que el substituirà el MSC en constituir-se aquest moviment i posteriorment s’incorpora el FNC, les seves activitats es perllonguen fins a l’any 1948; aquesta instància unitària reconeixerà a la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la persona de Josep Irla, però no al govern a exili, fet que comportarà tensions. El dia 13 se celebra la primera manifestació d’estudiants.
  • El Partit Comunista d’Espanya dissolt la plataforma Unión Nacional Española i s’integra a l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD). Un grup d’antics oficials de l’exèrcit republicà creen l’Agrupación de Fuerzas Armadas Republicanas Españolas (AFARE). S’aprova la llei de bases de règim local que començarà a funcionar l’any 1948.
1946
Dirigents dels maquis.
  • Gener: el FNC penja una bandera catalana al pal de la façana de la Universitat de Barcelona. Constitució de la “Confederación de Fuerzas Monárquicas”, que entra en contacte amb Aliança Nacional de Forces Democràtiques. El dia 28 es declara una vaga general a Manresa que dura una setmana, en un conflicte que s’ha iniciat el dia 25, sota l’impuls de la UGT i CNT demanant augments salarials i del racionament, per primera vegada els treballadors ocuparan una empresa, la Fabrica Nova, a Castellar del Vallès hi ha una vaga a la fàbrica tèxtil Viuda Tolrà. Es dinamitat per grups armats jueus l’hotel Rei David de Jerusalem com a acte dins la lluita per a la constitució de l’estat d’Israel. Es crea la Joventut Obrera Catòlica (JOC) com organització que aplega joves dedicats a l’apostolat obrer.
  • Febrer: la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), organització creada durant la República reprèn les seves activitats el dia 7, encara que ara serà un organisme de coordinació dels diversos grups, impulsada pels militants del FNC. El dia 9 l’Assemblea general de l’ONU condemna el règim franquista i rebutja el seu ingrés com a membre. La conflictivitat laboral amb un seguit de vagues a Terrassa, Sabadell, Manresa, Mataró i Barcelona principalment s’estendrà durant tot aquest any al tèxtil, al metall i al sector químic. El dia 27 els governs de França, Gran Bretanya i Estats Units expressen que el règim franquista és una amenaça per la pau mundial.
  • Març: el dia 1 França tanca la frontera amb l’Estat espanyol. Es fa pública el dia 4 la Declaració tripartida signada per Gran Bretanya, Estats Units i França de condemna al règim franquista, però expressen la seva confiança en una transició pacífica cap a la democràcia, per aquest motiu no donen un recolzament al govern republicà a l’exili. El dia 8 militants de FNC col·loquen una bomba a la seu del sindicat oficial SEU de Barcelona. Del 23 al 26 hi ha una vaga general al sector tèxtil de Mataró.
  • Abril: el dia 4 els governs de França, Gran Bretanya i Estats Units tornen a condemnar el règim franquista. El dia 18 a Dosrius el FNC celebra la seva Primera Conferència en què s’esbossa la transformació orgànica del moviment que agrupa militants de diversos partits en partit polític de caire nacionalista, dins seu sorgeix un sector que reclama la necessitat de definir-se també com a socialista.
  • Maig: vaga generalitzada a Biscaia. Es trenquen les negociacions iniciades en el mes de març entre monàrquics a l’exili i l’ANFD per establir algun tipus d’acord polític.
  • S’autoritzen les primeres representacions teatrals en català.
  • Agost: el dia 1 esclata una bomba als locals del sindicat oficial CNS del carrer Via Laietana de Barcelona.
  • Setembre: es publica el primer número la revista cultural “Ariel. Revista de les Arts” que marca una fita important en la represa cultural catalana i té com a nucli fundador a Josep Palau i Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, posteriorment s’incorporen altres persones.
  • Octubre: nou acord comercial entre l’Estat espanyol i el govern peronista de l’Argentina el dia 30 pel qual Espanya obté un crèdit de 350 milions de pesos i el subministrament de blat.
  • Novembre: el FNC desplega una bandera catalana dins la sala de concerts del Palau de la Música Catalana de Barcelona durant l’audició que fa l’Orquestra Municipal de Barcelona, el públic respondrà posant-se dempeus i aplaudint, per aquest fet la direcció i l’orquestra seran sancionats econòmicament.
  • Desembre: vaga general del tèxtil a Manresa i Barcelona. El dia 13 l’Assemblea general de l’ONU recomana la retirada d’ambaixadors davant del govern espanyol, amb el que comença el bloqueig polític internacional, en el moment de saber-se la proposta que s’està preparant el règim convoca una gran manifestació el dia 9 a la Plaça d’Orient de Madrid. Esclata una nova bomba a la Capitania General de Catalunya posada per militants nacionalistes. Acord entre els monàrquics i republicans espanyols per donar una alternativa política a través d’un govern provisional sense signe institucional. El dia 26, Sant Esteve, es fa el primer concert públic de l’Orfeó Català des del final de la guerra civil, encara que ho farà cantant en castellà.
  • Es produeix la detenció massiva de militants de la branca militar del FNC que portarà a la seva pràctica desarticulació. Josep Lluís Faceries i un grup armat anarquista inicien les seves accions contra el règim, en el marc del denominat “maquis”. Un grup de dirigents carlins encapçalats pel comte de Rodezno reconeixen a Joan de Borbó com a rei d’Espanya en l’anomenat Bases d’Estoril.
1947
Vagues i protestes laborals
  • Gener: el dia 16 Argentina envia el seu ambaixador a Madrid, per preparar entre altres coses viatge oficial d’Eva Duarte, esposa del president argentí el general Juan Perón, pel mes de juny. Esclata una bomba al Govern civil de Barcelona.
  • Febrer: es fan vagues laborals per tot Catalunya, algunes d’elles iniciades al mes anterior, així com esclaten bombes a diversos locals, a la via del tren de Puigcerdà prop de Montcada, a l'Hotel Merino, al local dels falangistes a Horta i altres llocs. Es produeix una nova onada de detencions i empresonaments i entre ells militants de la CNT, FUE i altres forces. El cap del govern republicà a l’exili, José Giral, dimiteix i és substituït pel dirigent socialista Rodolfo Llopis que forma un nou govern format per 8 membres que representen al PSOE, UR, UGT, CNT, IR, PCE, PNB i ERC. El dia 24 la Santa Seu concedeix a l’Opus Dei l’estatut d’institut secular.
  • Abril: el general Franco fa públic el dia 1 el seu projecte d’organització institucional adoptant la forma de regne i crea el Consell del Regne, amb la figura del general a capdavant de l’estat, projecte que serà sotmès a referèndum després de la seva aprovació per les Corts el dia 7 de juny. S’aprova el dia 1 la llei de repressió del terrorisme. El dia 7 es publica el Manifest d’Estoril una nova declaració de Joan de Borbó molt violenta en contra del règim franquista pel tipus de monarquia que es volia implantar. El dia 27 a Montserrat se celebra les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat que són la primera demostració pública de reivindicació nacional catalana, així com del nou esperit de reconciliació que propugna l’abat Aureli Maria Escarré, aquests actes són organitzats per la Comissió Abat Oliva que té Josep Benet com a secretari; durant els actes que aplega 75.000 persones es desplega una bandera catalana des del cim del pic “gorra frígia” col·locada per militants del FNC i GNR. Es produeix la detenció de mes d’un centenar de militants del PSUC que deixa molt afeblida l’estructura organitzativa. Es restableix el Tribunal de la Sagrada Rota a Madrid, delegació del de Roma, com a tribunal eclesiàstic per a atendre totes les qüestions referents al matrimoni canònic, únic reconegut a l’Estat espanyol per una disposició del règim franquista.
  • Maig: vaga general a Biscaia en commemoració del Primer de Maig que continuarà fins el dia 11 en algunes empreses del sector del tèxtil i de la mineria convocada pel Consejo Vasco de la Resistencia, amb el resultat d’uns 14.000 acomiadaments. A Barcelona és detinguda la direcció de la CNT que pràcticament deixa inoperant aquest sindicat. Noves detencions amb motiu de la visita del general Franco a Barcelona. Esclata una bomba a la caserna de la guàrdia civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona. El dia 14 Espanya és exclosa de l’Organització Internacional d’Aviació.
  • Dins el Partit Socialista Unificat (PSUC) dirigit per Joan Comorera es planteja la possibilitat de constituir una unitat orgànica amb el PCE; aquesta serà una de les causes de l’expulsió del seu secretari general temps després. El president de la Generalitat Josep Irla nomena com a delegat del govern a l’interior de Catalunya a Jaume Serra Gasulla.
  • Juny: es comença a implementar el pla nord-americà d’ajuda econòmica a Europa, el nomenat Pla Marshall, com a contribució per la seva reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial. Del 8 al 24 es produeix la visita oficial d’Eva Duarte, esposa del president argentí Juan Domingo Perón. El dia 22 Espanya és exclosa de l’Organització Internacional de Telecomunicacions. El dia 22 el règim franquista publica una ordre per la qual és obligatori obtenir el certificat d’haver participat en el referèndum convocat pel 6 de juliol.
  • Juliol: el PSOE, PCE, MLL, PNB i ERC abandonen el govern republicà a l’exili dins el procés de negociació que fan amb les forces monàrquiques per arribar a un acord general per donar una alternativa política al règim franquista sense signa institucional. Es constitueix un nou govern a l'exili presidit pel republicà Álvaro de Albornoz. Se celebra el dia 6 un referèndum organitzat pel govern espanyol per aprovar la llei de Successió a la “Jefatura” de l’Estat, i té com a primera conseqüència que Espanya prengui la forma institucional monàrquica, seguint els criteris plantejats pel general Franco el dia 1 d’abril; aquest referèndum obté un resultat extraordinari pel fet d’haver obligat anar a votar a la població i així obtenir un certificat que els permetia la renovació de les cartilles de racionament.
  • Entrevista entre Joan de Borbó i el general Franco a bord del iot Azor. L’editorial Aymà crea el premi de novel·la Joanot Martorell, que a l’any 1960 adoptarà el nom de Premi de novel·la Sant Jordi. Acord entre l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD) i el Consell Nacional de la Democràcia Catalana (CNDC) per formar el Comitè Permanent de la Democràcia Catalana, encara que les dues instàncies unitàries continuaran subsistint, d’aquest acord en queden exclosos per motius diferents ERC i el PSUC. La CNT constitueix el Movimento Libertario de Resistencia (MLR), les seves activitats acabaran l’any següent, i és la transformació de l’anterior MIR de l’any 1945.
  • Octubre: es crea el dia 9 el Kominforn que agrupa els partits comunistes de diversos països. Els monàrquics espanyols dirigits per José María Gil Robles i els socialistes amb Indalencio Prieto al capdavant reprèn les negociacions trencades al maig de 1946. El dia 17 s’aprova la llei sobre títols nobiliaris espanyols.
  • Novembre: el dia 19 el Partit Comunista italià és exclòs del govern d’Itàlia, com a culminació del procés d’aïllament dels partits comunistes dels diversos governs d’Europa.
  • Desembre: se celebra el primer Consell de guerra públic contra 12 estudiants del Liceu Francès de Madrid acusat de pertanya a la FUE.
1948
Franco Caudillo de España por la gracia de Dios
  • Gener: El dia 23 Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya, dissolt el govern a l’exili, que ja havia entrat en crisi el dia 23 de desembre de l’any anterior amb la dimissió de Manuel Serra i Moret. Es produeix el cop d’estat dirigit pel partit comunista a Txecoslovàquia el dia 20, aquest fet juntament amb les polítiques anticomunistes dutes a terme pels governs occidentals afavoreix al règim del general Franco.
  • Febrer: el dia 10 es tornen a obrir les fronteres amb l’Estat espanyol per part de França. Pren possessió el “Consejo del Reino” presidit per Esteban Bilbao.
  • Març: Joan de Borbó escriu una carta el dia 8 al general Franco per reiterar les seves aspiracions de convertir-se en rei d’Espanya. El dia 30 el membre republicà per Wisconsin de la Càmera de Representants dels Estats Units O’Konski presenta una proposta per tal d’incloure l’Estat espanyol dins el pla econòmic nord-americà per a la reconstrucció d’Europa, el denominat Pla Marshall, que és aprovada per 149 vots a favor i 52 en contra, però el senat en una sessió del dia 1 d’abril la rebutja.
  • La repressió policial liquida pràcticament el moviment armat dels “maquis” format per militants socialistes i comunistes, el format pels anarquistes continuarà les seves activitats. Persones vinculades a ERC, MSC i UDC entren a formar part del Moviment Europeu, un organisme que agrupa persones de diferents estats que busquen fomentat la idea d’Europa. L’ONU proclama la Declaració Universal dels drets humans. Els Estats Units creen la bomba d’hidrogen que supera àmpliament el poder destructiu de la bomba atòmica. Entra en vigor la llei de bases de règim local aprovada a l’any 1945, per la qual els municipis té una representació corporativa per terços: caps de família, sindicats (CNS) i entitats econòmiques, professionals o culturals.
  • Abril: signatura del protocol Franco-Perón el dia 3 pel qual es garanteix el subministrament de gra argentí a Espanya. El dia 7 es deroga l’estat de guerra vigent des del mes de juliol de 1936.
  • Maig: firma d’acords comercials entre Espanya i França el dia 8 i amb Gran Bretanya el 13 que permet la compra de material per les indústries espanyoles, com una actitud de reacció per la creació del Kominforn. El dia 14 es funda l’estat d’Israel als territoris de Palestina.
  • Juny: el dia 28 es produeix oficialment la ruptura entre l’URSS i Iugoslàvia, i s’inicia la crítica del que es considerà una desviació, el titisme, que durà a aquest país a posicions de neutralitat entre els dos grans blocs. S’inicia un bloqueig soviètic de la ciutat alemanya de Berlín i la divisió d’Alemanya en dos estats.
  • Juliol: el dia 27 apareixen les primeres monedes de pesseta amb la inscripció “Francisco Franco, Caudillo de España por la gracia de Dios”
  • Agost: nova entrevista personal a bord del iot Azor, davant de la ciutat de Sant Sebastià el dia 25, entre Joan de Borbó i el general Franco en la qual acorden que el príncep Joan Carles es traslladi a residir a Madrid per a seguir els seus estudis.
  • Setembre: El dia 8 un grup de generals espanyols, entre ells Alfredo Kindelan i José Enrique Varela, demanen al general Franco la reinstauració monàrquica. S’inicien les homilies en llengua catalana dins la basílica de Montserrat.
  • Joan de Borbó, Comte de Barcelona, publica un nou manifest sobre la situació espanyola des d’Estoril la seva residència a Portugal.
  • Octubre: el PCE i el PSUC abandonen oficialment la lluita armada i decideixen infiltrar-se en els sindicats verticals participant en les eleccions d’enllaços sindicals. Arribada d’una missió militar dels Estats Units a Madrid. Apareix el primer número de la revista artística “Dau al Set” impulsada pel grup del mateix nom format per Joan Brossa, Modest Cuixart, Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats, anys després si afegiran altres persones. Arriba a Madrid la primera missió militar nord-americana presidida pel senador Chan Gurney que manté converses amb el general Franco i el ministre de l’exèrcit, a la seva tornada als Estats Units defensarà l’entrada d’Espanya a l’ONU per aturar el comunisme.
  • Novembre: el dia 15 Joan de Borbó publica un nou manifest, des d’Estoril, sobre la situació espanyola i les converses amb el general Franco del dia 25 d’agost. Es firma el dia 24 el Pacte de San Juan de Luz entre Indalencio Prieto en nom del PSOE i José Maria Gil Robles en nom de la Confederació de Forces Monàrquiques pel restabliment de la democràcia sense signe institucional, qüestió que es decidiria posteriorment a través de la convocatòria d’un referèndum acordat el 28 d’agost. És afusellat el militant de la CNT José López.
  • Es col·loca una bomba als locals dels diaris publicats a Barcelona Solidaridad Nacional i La Prensa. S’inicia un procés pel qual el PSUC es veurà fortament supeditat al PCE com a organització política, fins aquest moment havia mantingut una relativa independència, en cara que delegats seus participaven en els òrgans direcció del PCE. Es publica a València el primer número de la revista literària Esclat per Miquel Adlert i Xavier Casp.
1949
La dona d'un pres intenta entregar una carta a Franco
  • Consell de guerra contra 50 detinguts de la CNT i la UGT i són afusellats 3 militants de la CNT
  • Febrer: El dia 2 els maquis fan descarrilar l’exprés Madrid-Barcelona a Mora la Nova. Continuen els afusellaments fruit de la repressió franquista i en concret el dia 12 el director de l’òrgan del PSUC, Treball, Joaquim Puig Pidemunt i tres altres companys. El banc nord-americà Chase National Bank concedeix un crèdit de 25 milions a l’Estat espanyol.
  • Març: el dia 2 mor assassinat el secretari del Frente de Juventudes a Barcelona Juan María Piñol Ballester. Es produeix un enfrontament armat a Orense entre grups maquis i la guàrdia civil.
  • Abril: el dia 4 es crea l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN / NATO), organització militar formada pels Estats Units, França, Gran Bretanya, Alemanya, Itàlia entre altres països. Es firma l’estatut d’ocupació de l’Alemanya occidental.
  • Maig: finalitza el bloqueig internacional a Espanya, en deixar l’ONU en llibertat als seus estats membres decidir si volen o no tenir relacions diplomàtiques amb el règim franquista, a aquesta mesura només si oposaran Mèxic i els països de l'est europeu. Esclaten bombes als consolats de Brasil, Bolívia i Perú a Barcelona com a protesta pel seu vot favorable a l’entrada d’Espanya a l’ONU.
  • Juny: el dia 1 durant l’estada del general Franco a Barcelona esclaten 10 bombes. Es convoquen pel règim franquista manifestacions d’estudiants a favor de la creació d’un cos de voluntaris per anar a combatre al front rus al costat de les tropes nazis alemanyes. Es crea l’empresa automobilística SEAT amb capital de l’empresa italiana FIAT i espanyol.
  • Juliol: el dia 13 el Vaticà fa públic un document de condemna i d’excomunió dels militants comunistes.
  • Agost: el MSC es transforma en partit polític. El dia 17 el general Antonio Aranda i uns altres 20 generals i alts comandaments són passats a la reserva per haver firmat un document pro-monàrquic.
  • Setembre: el dia 3 la flota naval nord-americana fa escala al port de El Ferrol. Joan Comorera secretari general del PSUC i 40 militants més són expulsats del partit acusat de dur una política titista, nom que sorgeix dels atacs dels soviètics a la política del president Tito a Iugoslàvia, per a substituir-lo serà nomenat Josep Moix, primer provisionalment i el setembre de 1956 definitivament.
  • Octubre: es proclama la República Popular Xina. Es produeix 6 morts per enfrontaments amb les forces policials i els guerrillers “maquis” anarquistes urbans, hi ha detinguts i és executat el 24 de febrer de 1950 a garrot Josep Sabater. Als Estats Units els líders del Partit Comunista americà són condemnats a penes de presó.
  • Desembre: el govern espanyol decreta una amnistia parcial per la qual seran excarcerats unes 3.000 persones de les 13.000 que hi ha detingudes. El dia 6 l’infant Jaume de Borbó renuncia als seus drets dinàstics a favor del seu germà Joan de Borbó.
  • Es crea a Estrasburg el Consell d’Europa, organisme a nivell europeu que agrupa diversos estats per salvaguardar els valors de la civilització europea i afavorir el progrés econòmic i social.
  • L’Abadia de Montserrat inicia la publicació de la revista cultural i bimensual “Germinàbit”. A Mallorca es reprèn l’edició dels fascicles del Diccionari Català-Valencià-Balear impulsat per Francesc de Borja Moll amb la col·lació, entre d’altres, del valencià Manuel Sanchis Guarner, aquest és el conegut com Diccionari Alcover Moll. A València comença a publicar l’editorial Torra impulsada per Miquel Adlert i Xavier Casp.
1950
Fàbrica de Seat a la Zona Franca de Barcelona.
  • Gener: als Estats Units sorgeixen veus públiques demanat el retorn dels ambaixadors a Madrid i l’admissió d'Espanya a l’ONU. L’Estat espanyol ingressa a l'organisme mundial FAO.
  • Febrer: és executat el dia 24 l’anarquista Manuel Sabater, un dels caps dels “maquis” d’ideologia anarquista.
  • Març: retorna l’ambaixador dels Estats Units a Madrid.
  • Abril: durant la diada del llibre del dia 23 Joan Ballester Canal munta la “Parada del Diccionari” per primera vegada en la que s’exposarà el Diccionari Alcover Moll, i servirà com a punt de trobada d’escriptors en llengua catalana i el seu públic. El dia 28 es crea el Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu.
  • Maig: L’empresa italiana FIAT decideix construir la factoria de SEAT, que serà inaugurada a l’any 1952, a Barcelona, una decisió que no agrada al govern espanyol.
  • El règim franquista convoca eleccions a ocupar els càrrecs d’enllaços sindicals del sindicat oficial CNS, fet que serà aprofitat pel PSUC per introduir-hi militants seus.
  • Juny: el dia 26 comença la guerra de Corea que prologarà les seves hostilitats fins l’any 1953; el govern espanyol, a través del seu ambaixador a Washington, ofereix tropes
  • Agost: el dia 1 l’ambaixador espanyol a Washington ofereix tropes per combatre al costat dels Estats Units en la guerra de Corea. Es produeix una penetració massiva del capital internacional en l’economia espanyola a través d’inversions, especialment americanes. El Congrés nord-americà aprova una esmena pel pressupost de 1951 pel qual s’autoritza la concessió de crèdits a Espanya per un import de 62 milions i mig de dòlars a través del Export-Import Bank. Acord del govern franquista i el Vaticà per a la creació d’una jurisdicció castrense i l’assistència religiosa al personal de les forces armades. S’inicien els festivals de música Pau Casals a Prada de Conflent on té residència aquest músic.
  • Setembre: la policia francesa actua contra l’estructura organitzativa del PCE, així com contra les seves publicacions el dia 7.
  • Manuel Serra i Moret assumeix la Presidència del Parlament de Catalunya a l’exili. Es produeixen grans restriccions elèctriques a Catalunya, així com un fort encariment de la vida. S’inicia un procés d’emigració en massa de la població camperola espanyola per sortir de la misèria. Es crea el premi de poesia “Óssa Menor” impulsat per Josep Pedreira. El bisbat de Solsona impulsa la publicació de la revista per infants “Infantil” dirigida pels germans Manuel i Miquel Àngel Sayrach.
  • Novembre: el dia 3 tropes enviades pel govern de la Xina entren a territori de Corea per participar en la guerra. El dia 4 l’Assemblea General de l’ONU acorda revocar la resolució, aprovada al 1946, que recomanava la retirada dels ambaixadors davant l’Estat espanyol, proposa la normalitat diplomàtica i el seu ingrés a aquest organisme. El Moviment Socialista de Catalunya (MSC) acorda convertir-se en partit polític.
  • El professor i historiador Jaume Vicens Vives crea dins la Universitat de Barcelona el Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI). Apareixen els primers llibres de la col·lecció Club del Novel·lista impulsada per Joan Sales.
  • Desembre: el dia 13 les editorials Aymà i Selecta tornen a concedir el premi de novel·la Joanot Martorell que havia estat prohibida la seva concessió. El PCE fa pública la seva proposta de Frente Nacional Republicano y Democrático.
1951
Vaga dels tramvies.
  • Gener: el dia 9 la sisena flota nord-americana fa escala en el port de Barcelona.
  • Febrer: s’inicien una llarga conflictivitat laboral i especialment a Barcelona i Euskadi que durarà fins el mes d’abril. Els dies 25 i 27 es fan manifestacions d’estudiants que són blasmades i censurades en dos comunicats del governador civil de Barcelona Eduardo Baeza Alegria.
  • Març: durant els dies 1 al 6 els ciutadans de Barcelona fan un boicot al transport per l’augment del preu del bitllet, és la denominada “Vaga dels tramvies” que acaba amb la reposició de l’antiga tarifa, un conflicte que s’havia iniciat el 8 de febrer. El dia 12 de març es produeix una vaga general a Barcelona contra el cost de la vida. S’inicien a través de l'ambaixador espanyol, Joaquin Ruíz Giménez, davant el Vaticà les converses per aconseguir un Concordat, aquest serà firmat a l’any 1953. Els governs dels Estats Units i Gran Bretanya restableixen les seves relacions diplomàtiques amb el govern espanyol.
  • Abril: a partir del dia 23 a Biscaia i Guipúscoa es produeix una gran onada de vagues laborals, poc abans havia esclatat un altre conflicte laboral a Manresa. El dia 18 es firma el tractat de París per part d’un grup d’estats europeus que crea la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) i és el primer pas per a creació de la CEE i entra en funcionament l’any següent.
  • Maig: l’Estat espanyol aconsegueix el seu ingrés a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a la Unió Postal Internacional i a l’Organització de l’Aviació Civil. Es produeix un boicot al transport públic de Madrid el dia 22. Vagues laborals a Vitòria.
  • Juny: el dia 28 Espanya és admesa com a país observador a la conferència que la UNESCO celebra a París.
  • Juliol: el dia 10 Joan de Borbó envia una carta al general Franco on es justifica per haver de mostrat una actitud hostil al seu règim. El dia 18 és nomenat un nou govern franquista amb l’entrada de personalitats democratacristianes, concretament de Joaquin Ruíz Giménez al ministeri d’educació, i d’altres lligats a sector d’Acció Catòlica, falangistes, tradicionalistes i monàrquics alfonsins. A Madrid, el dia 17, es duen a terme unes converses entre el cap d’operacions de la marina dels Estats Units, almirall Forrest P. Sherman, i el general Franco que duren unes sis hores i en les quals es comencen a explorar la possibilitat de la signatura d’acords militats entre els dos països.
  • Els partits socialistes de diversos països decideixen reconstruir la Internacional Socialista i fan públic la Declaració de Frankfurt. Es funda la Coral Sant Jordi que té en Oriol Martorell un dels seus impulsors més decidits. Es crea l’empresa elèctrica FECSA. A França s’aprova la llei Deixonne que permet l’ensenyament d’una hora setmanal i de forma optativa de la llengua catalana, la basca i l’occità.
  • Agost: ruptura del Pacte de San Juan de Luz subscrit entre les forces monàrquiques i republicanes per propiciar un canvi de règim sense signe institucional signat l’any 1948, aquest fet està motivat per la carta enviada per Joan de Borbó al general Franco en el mes de juliol.
  • Octubre: als Estats Units s’inicia la “cacera de bruixes” o “maccarthisme” per la qual són perseguits tots aquells que siguin sospitosos d’”activitats anti-americanes”, els seus principals represaliats són els intel·lectuals, els artistes i els militants de partits d’esquerra.
  • Novembre: procés judicial contra 75 militants de la CNT a Sevilla; en el qual es dicten dues penes de mort. El pintor Salvador Dalí fa una defensa pública molt abrandada del general Franco.
  • Desembre: el dia 13 i per iniciativa de l’editorial Selecta se celebra la Nit de Santa Llúcia, en la que es concediran els premis literaris Joanot Martorell (novel·la) i Óssa Menor (poesia), prenen aquesta data per fer-ho coincidir en la concessió dels premis literaris per part de la Generalitat republicana; la concessió dels premis es farà en els locals de la Llibreria Catalònia de Barcelona. A partir d’aquest any les editorials Selecta i Aymà alternaran la seva convocatòria.
1952
Congrés Eucarístic Internacional a Barcelona.
  • Febrer: Consell de guerra a Barcelona contra 30 militants de la CNT; en la sentencia es dicten onze penes de mort i són executats 5 persones.
  • Març: s’acaba el racionament de forma pràctica de productes bàsics amb el que també s’acaba el mercat negre.
  • Abril: el govern franquista aprova el denominat “Plan Badajoz”, que consisteix en un conjunt de mesures econòmiques. Apareix el primer i únic número de la revista Aplec que és segrestat per la policia.
  • Esclata un conflicte laboral generalitzat en el ram del tèxtil a Terrassa, que s’estén a Barcelona. Els dirigents anarquistes decideixen posar fi a les activitats dels grups armats “maquis”, encara que alguns grups continuaran les seves activitats fins els anys seixanta. Es constitueix la Regència d’Estella a Barcelona en el Moviment carlí encapçalada pel també proclamat rei d’Espanya Xavier de Borbó Parma.
  • Maig: el dia 2 es firma els Acords de Bonn pel que es crea la República Federal Alemanya. El govern suprimeix oficialment les cartilles de racionament. A partir del dia 27 i fins el dia 1 juny es fan els actes del 25 Congrés Eucarístic Internacional a Barcelona, durant els mateixos es col·loca una gran bandera catalana a la muntanya de sant Pere Màrtir de Barcelona.
  • Un grup d’intel·lectuals catalans, entre els quals hi ha Pau Casals, Josep Carner, Josep Maria Batista i Roca, Lluís Nicolau d’Olwer, August Pi Sunyer, Rafael Patxot i Manuel Serra i Moret, s’adrecen al director general de la UNESCO durant la desena sessió a París per denunciar la situació política de Catalunya i Espanya.
  • Novembre: l’Estat espanyol és admès com a nou membre de la UNESCO, com a acte de protesta per aquest fet Pau Casals dimiteix de la Comissió musical d’aquest organisme. Comencen els Processos de Praga amb la repressió i morts de gran quantitat de militants comunistes, entre els quals hi ha Slnaski, secretari general del partit comunista, i Clementis, ministre d’afers estrangers.
  • El ministre d’Afers estrangers espanyol fa una gira pels països àrabs que serà la primera gran sortida diplomàtica del règim franquista. Surt Raixa. Miscel·lània de la literatura catalana juntament amb dos quaderns Raixa durant l’any 1953, editat per Francesc de Borja Moll a Mallorca.
1953
Justificació de Catalunya de Mossèn Josep Armengou.
  • Febrer: es produeix una massiva detenció de militants de diversos partits socialistes, el dirigent de la UGT de Catalunya, Tomas Centeno Sierra mor a les dependències de la Direcció General de Madrid a conseqüència de les tortures patides.
  • Moren 3 militants comunistes a mans de les forces de la guàrdia civil. Es crea les Joventuts Musicals de Barcelona. Es comença a fabricar l’automòbil “Biscuter”.
  • Març: mor el dia 5 a Moscou el líder rus Jósif Stalin. Acaba la guerra de Corea.
  • Agost: el dia 25 Es firma el Concordat entre l’Estat espanyol i la Santa Seu, que preveu grans compensacions a favor de l’església catòlica, com la immunitat judicial dels seus membres, indemnitzacions econòmiques per les desamortitzacions de béns de l’església, ajudes econòmiques en general, establiment d’escoles religioses, control eclesiàstic del matrimoni canònic, intervencions en mitjans de comunicació i el no pagament d’impostos; com a contrapartida Espanya aconsegueix tenir dos auditors en el Tribunal de la Sagrada Rota Romana, la utilització del castellà en les causes de beatificació i canonització, el dret de presentació per cobrir seus episcopals vacants i precs per al general Franco i Espanya en els diversos actes litúrgics que se celebrin; i són el fruit d’unes converses iniciades a l’any 1951.
  • Setembre: Es firma 3 acords econòmics i militar entre Espanya i els Estats Units dins el marc del Pacte de Madrid del dia 26, pel qual s’acorda una ajuda econòmica a favor d’Espanya, una ajuda per la defensa mútua amb la cessió de bases militars en territori espanyol, subministrament de material de guerra, i la construcció a l'oleoducte Càdiz-Saragossa i per l’any 1954 un crèdit de 226 milions de dòlars.
  • Octubre: el dia 1 es fa una manifestació a la plaça d’Orient en commemoració de l’exaltació del general Franco al càrrec de cap d’estat, en el denominat “Día del Caudillo”. En els locals del Centre d’Informació Catòlica Femenina (CICF) es fan classes de català per part d’un grup de professors entre ells Joan Triadú.
  • La Universitat de Barcelona acull el setè Congrés Internacional de Lingüística Romànica en què el català serà una llengua en les ponències i en el debat científic. Durant un campament escolta al Montnegre, amb la presència de Mossèn Antoni Batlle, es produeixen uns incidents amb militants falangistes de la Guàrdia de Franco. En motiu del 25 Congrés Internacional del PEN Club Josep Maria Batista i Roca, en nom del PEN català, presenta el treball “Reflexions sobre la persecució a Catalunya”.
  • Desembre: vaga laboral a les drassanes Euskalduna de Biscaia. Es produeix un enfrontament entre militants del PSUC i membres de la guàrdia civil on moren 3 comunistes.
  • Convocatòria a Mèxic de la Primera Conferència Nacional Catalana amb la participació de 67 entitats radicades en 30 països diferents, fet que propiciarà la represa de les activitats del Consell Nacional Català sota la presidència de Salvador Armendares, i al 1964 a Londres sota la direcció de Josep Maria Batista i Roca. Es publica el llibre “Justificació de Catalunya” de mossèn Josep Armengou. Un grup de persones creen a Catalunya l’Acadèmia de la Llengua Catalana per tal d’impulsar el coneixement del català.
1954
Josep Tarradellas és elegit President de la Generalitat.
  • Gener: els dies 25 i 27 se celebren manifestacions d’estudiants universitaris a Barcelona,
  • S’inicia a Mallorca les edicions de la Biblioteca Raixa editades per Francesc de Borja Moll.
  • Abril: el dia 2 arriben al port de Barcelona els primers 300 repatriats de components de la “División Azul” amb el barco Semiramís, gràcies a les gestions realitzades per la Creu Roja Internacional. El dia 24 el president Josep Irla nomena com a conseller primer a Josep Tarradellas amb l’encàrrec de preparar la seva successió.
  • Maig: el dia 7 Manuel Serra i Moret, president del Parlament català, assumeix la Presidència interina de la Generalitat per la renúncia al càrrec de Josep Irla.
  • Juny: el dia 23 és detingut Joan Comorera per part de la policia, serà jutjat i tancat a la presó de Burgos fins a la seva mort, aquest dirigent polític havia retornat a Catalunya a començament de l’any 1952.
  • Juliol: el dia 19 Josep Tarradellas, conseller primer de la Generalitat fa una reunió de caràcter informatiu amb els parlamentaris catalans a Mèxic amb l’oposició del president interí Manuel Serra i Moret.
  • Agost: el dia 5 es reuneix el Parlament de Catalunya a l’ambaixada de la República a Mèxic, en compliment del seu reglament que preveu que les Sessions del Parlament s’han de celebrar en territori espanyol, la convocatòria és per elegir un nou president de la Generalitat, en aquesta sessió només hi podran assistir 9 diputats. L’elecció recaurà en la persona de Josep Tarradellas amb 24 vots a favor dels 26 emesos entre els 9 presents i els 17 que han estat enviats per escrit. Bonaventura Gassol és elegit president del Parlament català.
  • S’imparteixen les primeres classes legals de català en els locals del Centre d’Informació Catòlica Femenina (CICF), que abans les havia acollit sense autorització. Es reedita per primera vegada des del final de la guerra el Diccionari general de la Llengua Catalana, el Diccionari Fabra. Es publica el llibre Notícia de Catalunya de Jaume Vicens Vives. Se celebra una manifestació a Barcelona demanant “Gibraltar para España”. Es constitueix l’Agrupació Dramàtica Experimental.
  • Novembre: el dia 17 una comissió de 9 empresaris, entre ells Fèlix Escalas, Miquel Mateu, Pere Gual Villalbí i Felip Bertran i Güell, presenten les seves propostes econòmiques a les autoritats provincials de Barcelona. El Partit Comunista (PCE) i el Partit Socialista Unificat (PSUC) proposen una nova línia política basada en una política de reconciliació nacional amb la formació d’un Front Nacional Antifranquista.
  • Desembre: se celebra una nova entrevista entre Joan de Borbó i el general Franco a Càceres.
  • Nova acció dels intel·lectuals catalans prop del director general de la UNESCO per explicar la situació política del país. Apareix el primer número del setmanari d’informació general Canigó.
1955
Agrupació Dramàtica de Barcelona.
  • Abril: se celebra la Conferència de Bandung (Java) que reuneix 29 estat d’Àsia i Àfrica, entre els quals la Xina, l’Índia, Indonèsia i Egipte, per tractar d’establir una política de cooperació, on condemnen el colonialisme, la discriminació racial i l’armament atòmic.
  • Maig: es firma el dia 14 el Tractat d’Amistat, Cooperació i Assistència Mútua, el nomenat Pacte de Varsòvia, organització militar formada per l’URSS i 7 estat que estan sota la seva òrbita política a Europa.
  • Juny: Joan de Borbó fa unes declaracions al diari ABC de Madrid manifestant-se solidari amb el “Movimiento Nacional” del general Franco.
  • Juliol: se celebra la Conferència de Ginebra entre el president nord-americà Eisenhower, el primer ministre britànic Eden, el president francès Faure i el primer ministre rus Bulganin que proclamen que són els garants en la solució de la crisi internacional existent.
  • Novembre: el dia 26 mor mossèn Antoni Batlle el fundador de l’escoltisme catòlic català, els seus funerals seran una concentració pública de reivindicació catalana.
  • Desembre: el dia 15 l’Estat espanyol ingressa com a estat membre a l’ONU, poc abans ho havia fet a l’Organització Internacional del Treball (OIT).
  • Es crea per parts dels bisbats catalans les Delegacions diocesanes d’escoltisme (DDE), per tal de donar cobertura jurídica les activitats escoltes confessionals. Es Crea a Barcelona del grup CC, en un primer moment aquestes sigles no volen dir res però posteriorment significaran Crist Catalunya, Cristians Catalunya i Comunitats Catalanes, encara que les seves activitats d’alguna manera hauran començat a l’any 1954 i té en Raimon Galí el motor que pretén crear una minoria dirigent. Es constitueix l’Agrupació Dramàtica de Barcelona impulsada per Lluís Orduna, Pau Garsaball i Frederic Roda.
1956
Ramon Masnou, primer bisbe català des de la guerra civil.
  • Gener: el dia 22 es fa a Terrassa l’anomenada “vaga dels ciclistes” per protestar contra l’augment d’un 700 per cent de l’impost, aquesta vaga és fortament reprimida, però la pujada no s’aplica.
  • Febrer: el dia 10 es produeixen uns greus incidents a la Universitat de Madrid a conseqüència de les eleccions a càrrecs del SEU entre estudiants falangistes i membres de l’Opus Dei, l’estudiant falangista Miguel Álvarez greument ferit; aquests fets comporten un reajustament del govern amb la destitució el dia 16 del ministre d’Educació Joaquin Ruíz Giménez i Raimundo Fernández Cuesta, ministre Secretari General del Movimiento com a responsable del SEU, per ser els ministres més directament implicats en els fets. El dia 10 el govern aprova la suspensió per un període de tres mesos de tres articles del “Fuero de los españoles”, fet que representa l’establiment del primer estat d’excepció, els tres articles suspesos fan referència a la lliure circulació, a la necessitat d’un manament judicial pels registres domiciliaris i sobre les 72 hores màximes de detenció policial abans de lliurar-lo a la justícia. Durant els dies 14 al 25 se celebra el 20è congrés del Partit Comunista Soviètic (PCUS) en el qual es condemna els crims comesos durant el govern de Stalin. El govern decreta el tancament de la Universitat de Barcelona.
  • Març: el dia 2 França acorda donar la independència al territori del Marroc sota la seva sobirania.
  • Abril: es convoquen un gran nombre de vagues laborals a Catalunya, Euskadi, Navarra i Madrid a empreses del sector del metall i el tèxtil. El dia 7 l’Estat espanyol es veu obligat a donar la independència del sector nord del Marroc sota el seu control colonial, excepte les ciutats de Melilla, Ceuta i el territori d’Ifni.
  • Maig: el PCE i el PSUC fan explícita declaració de la seva política de reconciliació nacional, i la proposta de Vaga general pacífica per acabar amb el règim franquista.
  • Gran agitació estudiantil a la Universitat de Barcelona. És nomenat bisbe de Vic Ramon Masnou que és el primer prelat català des del final de la guerra i el primer que publica les seves pastorals en llengua catalana, des de 1952 era bisbe auxiliar d’aquesta diòcesi. Es reorganitza les activitats del PEN Club català a l’exili impulsada per Josep Maria Batista i Roca que ha mantingut les seves activitats de forma precària des del 1939.
  • Octubre: se celebra el Ier. Congrés del PSUC on s’abandonen les tesis que és el partit únic del proletariat català, també es procedeix a l’elecció de Josep Moix com a nou secretari general. El dia 28 comencen les emissions de Televisió Espanyola (TVE).
  • Novembre: el dia 2 un grup d’intel·lectuals, entre els quals hi ha Ramón Menéndez Pidal, José María Pemán i Gregorio Marañón, demanen la llibertat dels estudiants detinguts a Madrid. El dia 6 els exèrcits del Pacte de Varsòvia envaeixen Hongria, destitueixen els seus dirigents i es produeix una forta repressió. El dia 29 una manifestació convocada per protestar contra la invasió a Hongria es converteix en una manifestació contra el règim franquista que la policia reprimeix fortament amb nombroses detencions.
  • Desembre: el dia 29 el govern franquista fa una declaració pública dient que han rebut dels hereus de l’ex-cap del govern republicà Juan Negrín, mort el 15 de novembre d’aquest any, els documents acreditatius dels dipòsits d’or del Banc d’Espanya a la Unió Soviètica durant la guerra civil espanyola.
1957
Segona Vaga de tramvies.
  • Gener: José Luis de Arrese dimiteix del seu càrrec de Ministre Secretari General del Moviment després de fracassar en el seu intent de revitalització de la Falange com a força política. El dia 15 el govern espanyol aconsegueix incloure a l’agenda de l’Assemblea General de l’ONU la reivindicació de Gibraltar; el Comitè dels 24 sobre descolonitzacions d’aquest organisme recomana converses directes entre els governs de Gran Bretanya i Espanya. Del dia 14 al 20 es torna fer una nova vaga de boicot als tramvies de Barcelona per l’augment de preus dels bitllets. El dia 15 la Universitat de Barcelona és tancada com a resposta a les manifestacions dels estudiants i tornarà a obrir les seves portes de forma esglaonada a partir del dia 4 de febrer.
  • Febrer: el dia 7 es fa una vaga de solidaritat amb el boicot dels transports de Barcelona a Madrid. El dia 25 és nomenat un nou govern on predominen els militars i gent procedent de l’Opus Dei que ocupen els ministeris econòmics, serà el govern que impulsarà el pla de desenvolupament, és nomenat ministre sense cartera a Pere Gual Villalbí. Es firma el Pacte de París entre el PSOE, els republicans, la UGT, la CNT, MSC, en aquest acord és exclòs el PCE. A partir del dia 11 l’accés a la Universitat de Barcelona es veu restringit i per accedir-hi s’ha d’acreditar-se com a estudiant. El dia 21 se celebra en el Paranimf de la Universitat de Barcelona la primera assemblea lliure d’estudiants per demanar la supressió del SEU i la dimissió de diverses autoritats governamentals i universitàries, posteriorment els assistents fan una tancada, fet que comportarà nombroses sancions. Un grup d’intel·lectuals espanyols i catalans, entre els quals hi ha Ramón Menéndez Pidal, Gregorio Marañón, Josep Martínez Ruíz “Azorin”, Pérez de Ayala, Camilo José Cela, Carles Riba, Jordi Rubió, Salvador Espriu, Joan Oliver i Marià Manent, signen un manifest demanant la llibertat dels estudiants detinguts. Es produeixen enfrontaments entre tropes del Marroc i espanyoles a Ifni i al nord del Sàhara.
  • Març: el dia 19 Josep Maria de Porcioles és nomenat alcalde de Barcelona. S’aprova pel govern espanyol la llei de responsabilitat col·lectiva, que preveu imposar sancions per convocar o participar en qualsevol tipus de vaga el dia 22. El dia 23 es firma els Tractats de Roma que crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE) o Mercat Comú, i l’EURATOM, organisme sobre la utilització de l’energia atòmica. Comencen els enviaments de petroli, fusta i pasta de paper des de la Unió Soviètica cap Espanya, i aquesta envia taronges, fibres sintètiques i artificials.
  • Abril: s’aprova l’Acord de París entre les diverses forces a l’exili, excepte el PCE, POUM i una part de la CNT que no prejutja el signe institucional de l’Estat espanyol, però és molt mal rebut a l’interior. Surt publicat el primer número de la revista “Quart Creixent” impulsada per Santiago Albertí.
  • Josep Lluís Faceries, un dels caps mítics del “maquis”, grups armats de caràcter anarquista, és mort per la policia en un enfrontament, prop de l’Institut Mental de la Santa Creu. L’ASU i la UDE, des de Madrid, proposen la unitat de totes antifranquistes sense exclusions, com a reacció de les propostes que exclouen als comunistes. Es comença a construir el SEAT 600, que durarà fins l’any 1973. Una fracció nombrosa del moviment carlí capitanejada per noms significatius dels tradicionalistes reconeix a Joan de Borbó com a rei d’Espanya, en un acte que se’n dirà Acta d’Estoril, mentre que una altra fracció segueix a Xavier de Borbó Parma i posteriorment al seu fill Carles Hug.
  • Agost: el dia 30 govern espanyol aprova la devaluació de la pesseta.
  • Setembre: el dia 7 el PCE i el PSUC fan la proposta d’una Jornada de reconciliació nacional i una vaga nacional pacífica. El dia 24 s’inaugura l’estadi del Camp Nou del Futbol Club Barcelona.
  • Novembre: Marroc introdueix tropes al territori Ifni, plaça sota control espanyol.
  • Desembre: el règim franquista rep un nou recolzament públic amb el viatge del secretari d’estat nord-americà John Foster Dulles a Madrid i l’entrevista amb el general Franco.
1958
Es crea un jutjat específic per a la repressió presidit pel coronel Eymar.
  • Gener: Comencen les seves activitats la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i l’EURATOM, organisme que agrupa a França, República Federal d’Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg. El dia 10 l’Estat espanyol ingressa a l’Organització Europea de Cooperació Econòmica (OCDE). El dia 24 es promulga la Llei de jurisdiccions especials i es crea un tribunal presidit pel coronel Henrique Eymar Fernández, que preveu jutjat per procediment sumaríssim d’urgència totes aquelles activitats que el règim considera perilloses per a la seva seguretat.
  • Març: s’inicia aquest mes vagues laborals a Astúries, Euskadi i Barcelona per reclamar millores de les condicions econòmiques que s’estendran al mes d’abril.
  • Abril: entra en vigor el dia 24 la llei de convenis col·lectius que servirà com a punt d’arrencada de moltes de les lluites laborals en establir-se una negociació directa entre empresaris i treballadors.
  • Maig: el PCE convoca el dia 5 una Jornada de Reconciliació Nacional amb escassa incidència. El dia 7 mor a la presó de Burgos Joan Comorera, antic secretari general del PSUC i conseller de la Generalitat mentre complia una condemna de 30 anys de presó. El dia 17 s’aprova la Llei fonamental dels “Principios del Movimiento Nacional” que el propi general Franco ha presentat en un discurs que s’inicia amb aquestes paraules: "Yo, Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España, consciente de mi responsabilidad ante Dios y la historia ... Yo promulgo los Principios del Movimiento Nacional, entendidos como la comunión de los Españoles con las ideas que dieron vida a la Cruzada”. El dia 20 Espanya és admesa al Fons Monetari Internacional (FMI) i al Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament (BIRD) el novembre.
  • Juliol: el govern espanyol dóna l’estatus de províncies espanyoles als territoris africans del Sàhara, Ifni i Guinea. Es crea el Cercle d’Economia com a lloc de trobada del món econòmic i empresarial català per part, entre altres, de Carles Ferrer Salat, Joan Mas cantí, Carles Güell de Setmenat i Ernest Lluch.
  • Agost: es produeix una escissió en les joventuts del Partit Nacionalista Basc (PNB) de la que sorgirà posteriorment l’organització independentista armada ETA (Euskadi ta Askatasuna, Euskadi i llibertat).
  • Setembre: l’abat Aureli Maria Escarré en una homilia a Montserrat fa una al·lusió crítica del governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, per haver atacat l’Església catalana, convertint-se en la primera mostra pública de discrepància de l’església amb el règim franquista; pel mateix motiu un grup de sacerdots faran un document de protesta. Es constitueix l’organització Frente de Liberación Popular (FLP), els nomenats felipes, amb militants provinents de sectors cristians i d’altres de caire marxista.
  • Es crea el Comitè de Coordinació Universitària (CCU) sota els auspicis del MSC, que desenvoluparà les seves activitats al costat d’altres organitzacions universitàries com Nova Esquerra Universitària (NEU), que s’ha creat aquest any per part de persones catòliques lligades a la revista “El Ciervo”, i la FNEC, impulsada pel FNC, UDC i també pel MSC. Les autoritats espanyoles autoritzen a publicar en català traduccions d’altres llengües. Es crea Solidaritat d’Obrers Cristians de Catalunya (SOCC) per persones vinculades a la JOC, HOAC, moviment escolta i UDC. Els intel·lectuals catalans tornen a adreçar-se a la UNESCO per reclamar que es compleixi els acords referents d’aquesta organització de protecció de les llengües minoritàries aprovada a la conferència de Nova Delhi. Es crea el Consell de Forces Democràtiques de Catalunya (CFDC), el denominat “Comitè Ametlla”, per estar presidit pel polític Claudi Ametlla, amb la participació de les forces polítiques: UDC, MSC, FNC, ERC, ACR i EC, perllongant la seva activitat fins el 1969, durant els anys 60 el FNC planteja la necessitat de la inclusió del PSUC, que no és acceptada, per aquest motiu en sortiran vàries formacions per formar la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (CCFPC).
  • Octubre: del 8 al 24 el general Franco s’està a Catalunya a bord d’un creuer atracat al port de Barcelona
  • Desembre: el dia 8 l’abat Aureli Maria Escarré denuncia el règim franquista com un sistema injust durant una homilia a Montserrat.
1959
Campanya de boicot a La Vanguardia pels insults del seu 
director Luis Martínez de Galinsoga als catalans.
  • Gener: El dia 1 entren en funcionament les institucions previstes en els Tractats de Roma signats l’any 1957, entre elles la Comunitat Econòmica Europea (CEE) que agrupa als estats d’Alemanya Federal, Bèlgica, França, Holanda, Itàlia i Luxemburg. Fidel Castro assumeix el poder a Cuba després d’una revolta armada contra el dictador Fulgencio Batista. Manifestació de 2.000 treballadors a Sevilla exigint augment salarial. El dia 29 es constitueix Unión Española que agrupa les forces monàrquiques.
  • Febrer: és arrestat l’excap de propaganda del règim i autor de la lletra de l’himne de la falange “Cara al sol” Dionisio Ridruejo acusat de ser el fundador del PSAD.
  • Març: el grup CC promou una campanya per tal que es pinti per tot arreu una P que significa protesta. Es fan vagues laborals a Astúries, Biscaia, Guipúscoa, Barcelona i empreses com la SEAT i la de camions ENASA, així com també a les Universitats de Barcelona, Madrid, Sevilla i Saragossa. El dia 15 se suspèn per 4 mesos diversos articles del Fuero de los Españoles. El 23 es fa la primera emissió de la ràdio de propaganda nord-americana Liberty.
  • Abril: el dia 1 es fan els actes d’inauguració de la basílica mausoleu del “Valle de los Caidos” a Madrid construïda per presoners polítics.
  • Maig: l’organisme econòmic europeu OCDE fa públic un informe sobre la situació de l’economia espanyola. El dia 5 es fa la Jornada de Reconciliació Nacional proposada pel PCE amb vagues als transports de Madrid i Barcelona.
  • Juny: el dia 19 se celebra la denominada Vaga Nacional Pacífica impulsada pel PCE amb escassa repercussió. El dia 21 es torna a produir un altre incident més greu entre Luís Martínez de Galinsoga, director de La Vanguardia, i els capellans de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, en insultar als catalans molest per l’ús del català en la missa que s’està celebrant; com a conseqüència d’aquests fets comença una campanya de protesta per a la seva destitució. El dia 30 el govern espanyol fa públic un memoràndum pel qual es compromet a realitzar un pla de sanejament econòmic amb mesures pressupostàries, financeres i comercial. Espanya obté un crèdit de 544 milions de dòlars, dins ell hi ha l’aportació de 326 milions fet pels Estats Units.
  • Juliol: entra en vigor el dia 30 la Llei d’Ordre Públic com a instrument de repressió política perquè considera delicte les aturades col·lectives en el treball, i el dia 21 el Pla d’Estabilització i altres mesures econòmiques com la devaluació de la pesseta en un 30%, el control del canvi monetari i la congelació salarial.
  • Agost: entrevista del Ministre d’Afers Estrangers espanyol Fernando Maria Castiella, amb el president nord-americà Dwight Eisenhower, el primer ministre britànic Harold MacMillan, i el president francès Charles De Gaulle.
  • S’aconsegueix crear a Barcelona, amb l’acord del pintor, el Museu Picasso. Es crea el Directorio Revolucionario Ibérico Libertario (DRIL) d’ideologia anarquista.
  • Octubre: es crea l’Associació Democràtica Popular de Catalunya (ADPC), amb persones de pensament cristià i militants de la JOC, com a grup federat al grup FLP i lligat a la NEU com a organització universitària. Es publica el primer número de la revista cultural Serra d’Or impulsada per l’Abadia de Montserrat i que substitueix a la revista Germinàbit.
  • Novembre: se celebra el congrés del SPD alemany a Bad-Godesgog i aprova abandonar el marxisme com a mètode d’anàlisi de la realitat, que marcarà una tendència a la resta de partits socialistes d’altres països. La Banca Dorca, propietat de la família Pujol, es converteix en Banca Catalana impulsada per un grup d’empresaris i persones lligades a l’economia catalana, i gestionada per Francesc Cabana i Jaume Carner Suñol, Ferran Ariño, Salvador Casanova, amb Jordi Pujol com a vicepresident executiu i l’aportació econòmica de Joan B. Cendrós, Antoni Forrellad i altres.
  • Desembre: el dia 21 Dwight Eisenhower, President dels Estats Units, visita Madrid. Es crea l’Associació Econòmica de Lliure Comerç (EFTA) que agrupa Gran Bretanya, Suècia, Noruega, Dinamarca, Suïssa, Àustria i Portugal, posteriorment si sumaran Finlàndia i Islàndia.
1960
Fets del Palau de la Música.
  • Gener: es crea el sindicat Unió Sindical Obrera (USO) a Astúries i Euskadi amb militants catòlics provinents de la JOC, HOAC i d’altres sectors ideològics, amb la voluntat d’esdevenir una central unitària independent dels partits polítics. Enfrontament el dia 4 entre els darrers guerrillers “maquis”, de signe anarquista i el sometent a Sant Celoni, en què mor Francesc Sabater “Quico”. El PCE fa pública la proposta política de Pacte per la Llibertat. Segons un informe fet per la guàrdia civil l’activitat dels “maquis”, des de l’any 1943 a 1953, havia produït 13 assassinats, 24 segrestaments, 75 sabotatges, 367 atracaments, 91 enfrontaments armats, 243 guerrillers morts, 271 de ferits i 1.251 detinguts.
  • Febrer: el dia 5 el govern aprova la destitució del director del diari La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, que l’hi ha demanat el propietari del diari, pressionat per la campanya en contra del rotatiu que s’està duent a terme per protesta per les manifestacions fetes contra els catalans l’any anterior. El dia 18 fan explosió dues bombes a Madrid, a l’ajuntament i a un local de falange, Antonio Abad Donoso és executat el 8 de març acusat de ser l’autor de la seva col·locació. Es fa públic el Manifest dels Cent que rectament l’ensenyament del català i entre els que figura Josep Maria de Sagarra, Josep Pla, Jaume Vicens Vives, Joan Oliver, Josep Maria Espinàs, Josep Maria Castellet i Antoni Comas.
  • Març: nova entrevista entre Joan de Borbó i el general Franco el dia 29 a Càceres.
  • Maig: durant una visita del general Franco a Barcelona del 30 d’abril al 24 de maig, en la nomenada “Operación Cataluña” o “Operación sonrisa”, es produeixen, el dia 19, els incidents del Palau de la Música Catalana de Barcelona mentre es desenvolupa l’audició del concert d’homenatge que l’Orfeó Català ofereix en el marc dels actes de celebració del centenari del naixement de Joan Maragall, davant 4 ministres, per la prohibició de cantar el Cant de la Senyera; són detingudes diverses persones i, a la matinada del dia 22, és detingut Jordi Pujol i Francesc Pinzón, que seran jutjats i condemnats a 7 i 3 anys de presó pels fets del palau i per haver editat el pamflet “Us presentem al general Franco”; arrel d’aquests fets s’inicia la campanya Pujol-Catalunya; durant la detenció es faran concentracions diàries al palau episcopal de Barcelona per tal d'aconseguir la intervenció del bisbe. El dia 30 un grup de 339 sacerdots bascos envien una carta als bisbes reclamant les llibertats democràtiques i nacionals i condemnen el règim en nom dels drets humans proclamats per la doctrina catòlica. Es crea a la Catalunya Nord el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans (GREC) per fomentar l’ensenyament del català. El dia 20 s’aprova la Carta Municipal de la ciutat de Barcelona.
  • Es crea el Partit Socialista Valencià. Es publica el llibre “La pell de brau” de salvador Espriu. Es publica el primer número de la revista d’informació general Oriflama. El règim franquista crea l' “Organitzación Juvenil Española” (OJE). Es constitueix l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual dirigida per Ricard Salvat.
  • Juny: els dies 26 i 27 fan explosió diverses bombes col·locades a les consignes de les estacions ferroviàries de Sant Sebastià, Barcelona i Madrid.
  • Juliol: el dia 21 s’aprova la Compilació del dret civil especial de Catalunya com apèndix del Codi Civil pel govern espanyol.
  • Setembre: promulgació de la Llei contra “bandidaje y terrorismo” el dia 26.
  • Novembre: constitució de la plataforma Alianza Sindical (AS) a l’exili amb la participació de les organitzacions sindicals UGT, CNT i STV.
  • Desembre: el govern espanyol nomena al primer ambaixador davant la Comunitat Europea (CEE).
  • Espanya s’adhereix a l’Acord general sobre aranzels i comerç (GATT) i a partir de 1963 serà membre de ple dret. El FNC aprova en un consell nacional extraordinari adoptar el socialisme com a part del seu ideari polític, així com el concepte de Països Catalans i la independència.
1961
Moviment de la Nova Cançó.
  • En el si de l’Església Catòlica comencen a aparèixer públicament sectors contestataris amb el pensament oficial de la jerarquia eclesiàstica, són persones, moltes elles, que mantenen gran relació amb els moviments nacionalistes català i basc. Es publica el llibre “Vacances pagades” de Joan Oliver. Es crea la Junta Assessora d’Ensenyament del català (JAEC) dins la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que serà l’encarregada de lliurar els diplomes dels nous professors de català, a l’any següent sortirà la primera promoció.
  • Març: lluites obreres a Barcelona, València, Granada, Beazain, i a l’empresa Renfe contra la congelació salarial que es perllongarant al mes d’abril. Els dies 25 i 26 se celebra la Conferència de l’Europa Occidental per l’amnistia pels empresonats i exiliats polítics espanyols a París.
  • Maig: el dia 15 el papa Joan XXIII publica l’encíclica “Mater et Magistra” sobre els problemes socials i econòmics. El dia 19 es constitueix l’editora discogràfica EDIGSA en llengua catalana.
  • Juny: constitució de l’organisme Unió de Forces Democràtiques integrada pel PSOE, IDC, ARDE, UGT, PNB, ANV, i STV. Es crea el Front Obrer de Catalunya (FOC) a partir de militants de l’ADPC i federat amb el grup FLP, el 1963 es refundarà dins el denominat Organizaciones Frente amb ESBA i FLP.
  • Juliol: es produeix el primer atemptat de l’organització armada basca ETA a Sant Sebastià. Es crea l’entitat Òmnium Cultural per part de Joan Baptista Cendrós, Pau Riera, Fèlix Millet i Maristany, Joan Vallvé Ribera i Lluís Carulla, aquesta entitat cultural estarà darrera de nombroses iniciatives entre elles el Premi d’Honor de les lletres catalanes, els actes de la Nit literària de Santa Llúcia i més endavant el Moviment Rialles.
  • Agost: el dia 8 el maqui “El Campesino” ataca la central elèctrica d’Irabia a Orbaicita i es refugia a França. Es construeix el mur de Berlín, per part de les autoritats de l’Alemanya de l’est amb el qual la ciutat queda dividida en dos sectors incomunicats.
  • Setembre: l’oficial Sindicato Español Universitario (SEU) es veu obligat a reorganitzar-se fruit de les lluites estudiantils.
  • Desembre: El dia 19 s’inicia les seves activitats el denominat moviment de “la Nova Cançó” amb el grup dels Setze Jutges (Josep Maria Espinàs, Guillermina Motta, Miquel Porter, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Núria Feliu, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat i altres) i el cantant valencià Raimon amb recitals per tot Catalunya; la seva presentació es farà al CIFC de Barcelona amb una actuació de Miquel Porter Moix i Josep Maria Espinàs i presentat per Lluís Serrahima. Surt publicat el primer número de la revista infantil i juvenil Cavall Fort impulsat per Josep Tremoleda Roca i Albert Jané.
  • Es crea el Bloc d’Estudiants Nacionalistes (BEN) adherit a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), organització creada en temps de la República i reconeguda internacionalment. L’astronauta rus Iuri Gagarin es converteix en el primer tripulant d’una nau espacial al voltant de la terra. Els Estats Units fracassen en el seu intent d’invasió de Cuba a “Bahia Cochinos”. Es crea a París l’editorial Ruedo Ibérico. Es funda el Movimiento Popular de Resistencia (MPR).
1962
Riades i desbordaments dels rius Besòs i Llobregat.
  • Gener: el dia 13 comença la campanya encaminada a obtenir la concessió del Premi Nobel de Literatura per a l’escriptor Josep Carner impulsada per un patronat format per 15 persones entre les que hi ha Jordi Rubió, Marià Trabal, Rafael Tasis, J.V. Foix, Ramon Aramon i Serra, Joan Triadú i Joan Colomines.
  • Febrer: el dia 9 l’Estat espanyol demana l’obertura de negociacions pel seu ingrés a la CEE, però no obté una resposta favorable. Es crea el dia 26 la Comissaria del Pla de Desenvolupament, amb rang de sotssecretari adscrit a la presidència del govern espanyol, és nomenat com a titular el militant de l’Opus Dei Laureà López Rodó. Vagues obreres a Cartagena, València, i Bilbao. Continua la conflictivitat a les Universitats de Barcelona i Madrid. Sorgeix el Moviment Febrer 62 com a organització universitària unificada del MSC i la NEU.
  • Es fa públic un manifest adreçat a l’opinió catalana a favor del respecte a les minories culturals signat per 115 persones i entre els quals figuren Pere Duran Farell i Manuel Ortínez.
  • Abril: se celebra a Roma la Primera Conferència Internacional per la Llibertat del poble espanyol. Aparició de les primeres manifestacions independentistes a Canàries. S'inicien vagues al camp de Cadis, a les mines d’Astúries, un conflicte que s’estén a tot l’Estat i especialment a Barcelona, Madrid i Euskadi que continuaran al mes de maig; es crea durant aquestes jornades de lluita Comissions Obreres com una organització de base amb participació de militants de procedències diverses. Surt publicat el llibre de Joan Fuster “Nosaltres els valencians” que és el llibre fundacional d’Edicions 62.
  • Maig: el dia 4 el govern espanyol declara l’estat d’excepció a Guipúscoa, Biscaia i Astúries. El dia 7 hi ha una vaga a les mines d’Astúries. L’editora musical Edigsa treu editat el disc “Espinàs canta Brassens” amb el que inicia la seva producció discogràfica en llengua catalana després d’haver-se constituït l’any 1961.
  • Juny: els dies 7 i 8 es reuneixen a Munic 118 delegats del Moviment Europeu, entre les que hi ha personalitats de l’oposició al règim franquista de tot l’estat amb exclusió de persones vinculades al PCE, per debatre la situació política espanyola, entre altres temes; en les seves conclusions es planteja que per ingressar a la CEE és necessari l’establiment d’un govern democràtic a Espanya; el govern reacciona amb la repressió, desterrament o exili, contra diversos dels seus participants, al mateix temps que presenta la trobada com una reunió “judeo masónica” i el denomina “Cotubernio de Munich”. El SOCC crea juntament amb altres sindicats cristians el Comitè Ibèric de Coordinació Sindical Cristiana.
  • Juliol: el dia 10 es produeix el nomenament d’un nou govern espanyol, marcat pel predomini de tecnòcrates i es crea la figura del vicepresident que serà ocupada pel general Agustín Muñoz Grandes.
  • Agost: el dia 3 el Banc Mundial fa un informe favorable a la política que porta a terme el govern espanyol i enumera un seguit de recomanacions que seran aplicades pel govern. Es fa una vaga general a Astúries.
  • Setembre: el dia 9 són jutjats uns militants anarquistes i entre ells, Jordi Conill Valls que és condemnat a la pena de mort, el cardenal Montini, futur papa Pau VI, intervé per evitar-ho juntament amb altres personalitats europees; el govern pressionat internacionalment concedeix l’indult el dia 9 d’octubre. Torna una nova situació de conflictivitat laboral i de convocatòria de vagues sobretot a Biscaia, Guipúscoa, Astúries i Barcelona. Es crea l’Obra Cultural Balear impulsada per Francesc de Borja Moll, Miquel Forteza Pinya, Miquel Marquès i Antoni Fernández entre altres, per impulsar la cultura catalana a les illes Balears.
  • Octubre: el dia 9 es convoquen manifestacions a diverses ciutats europees contra el règim franquista per protesta contra la política repressiva, al mateix dia es concedeix l’indult al condemnat a mort Jordi Conill. Es crea la plataforma Aliança Sindical Obrera, impulsada per UGT, CNT, STV i SOCC com un procés de superació de l’AS creat a l’exili. Es produeix la crisi entre nord-americans i russos pels míssils instal·lats a l’illa de Cuba durant els dies 22 al 28. Es produeixen el dia 25 les riades i desbordaments dels rius Llobregat i Besòs que causen quasi un miler de morts i desapareguts a les comarques del Vallès, el Baix Llobregat i el Barcelonès. Comença les sessions del Concili Vaticà II, convocat pel papa Joan XXIII. S’amplia la declaració d’estat d’excepció per intensificar la repressió política a tots nivells.
1963
Declaracions de l’Abat Escarré sobre el règim de Franco 
a la primera pàgina de Le Monde.
  • Gener: s’inicia la “Campanya de les instàncies” a favor de la llengua catalana en la qual es recullen 10.000 signatures que s’identifiquen amb el número de DNI, aquestes instàncies van adreçades al vicepresident del govern espanyol Agustín Muñoz Grandes; per aquests fets són detingudes vàries persones i entre elles, Jordi Vila Foruny i Joan Colomines Puig
  • Març: es crea el Tribunal d’Ordre Públic, com a òrgan jurisdiccional especial per la repressió de tota activitat considerada contrària al règim franquista.
  • Abril: el dia 20 és afusellat a Madrid el dirigent del PCE Julián Grimau, detingut el 7 de novembre de 1962. Noves vagues de jornalers als camps d’Andalusia. El dia 11 el papa Joan XXIII publica l’encíclica Pau a la Terra que condemna la repressió cultural i política de les minories nacionals.
  • Maig: se celebra el dia 16 la primera gran trobada de la Campanya de les Instàncies amb la participació de 36 persones i es crea una comissió formada per Jordi Vila Foruny, Josep Maria Ferrer, Joan Agut, Joaquim Ferrer Mallol, Ermengol Passola, Joan Colomines, Joan Ballester i Teresa Clota per continuar la tasca iniciada mesos abans.
  • Comença una nova etapa de forta repressió a Barcelona dirigida pel governador civil Antonio Ibáñez Freire. Surt editat el primer disc del cantant valencià Raimon. Es roda la pel·lícula Los tarantos de Francesc Rovira Beleta que representa l’inici d’un cinema que mostra la realitat catalana fet amb professionalitat i que serà seguit per altres directors posteriorment com Josep Maria Forn, Jaume Camino i altres.
  • Juliol: el dia 19 s’inicien vagues a Astúries que finalitzen amb una forta repressió policial. Espanya es converteix en membre de ple dret del GATT.
  • Agost: el dia 7 mor en un enfrontament amb la policia el dirigent d’un dels grups armats “maquis” Ramon Vila Capdevila “Caracremada”, durant la Segona guerra mundial havia treballat amb la resistència francesa i se’l coneixia com a capità Raymond. Són executats el dia 17 els anarquistes Francisco Granados i Joaquin Delgado, acusat de ser els autors de la col·locació de les bombes que han esclatat el dia 29 de juliol a la Delegació Nacional de Sindicats i a la Direcció General de Seguretat a Madrid; a l’any 1996 i en relació amb aquests fets els militants anarquistes Sergio Hernández i Antonio Martín Bellido es declaren autors de la col·locació dels artefactes en un programa de televisió emès per la cadena Canal Arte a França i posteriorment passat per la Televisió espanyola (TVE). Noves vagues a Astúries. Es produeix un trencament de relacions entre els règims comunistes de l’URSS i Xina per discrepàncies ideològiques.
  • Es promulga la llei de bases de la Seguretat Social pel govern espanyol. Els cantants Raimon i Salomé guanyen el Festival de la cançó Mediterrània celebrat a Barcelona cantant en català la cançó “Se’n va anar”
  • Setembre: homilia de l’abat Aureli Maria Escarré a Montserrat afirmant que els règims en els quals no hi ha llibertat no hi pot haver justícia, i que el de l’Estat espanyol és un d’ells. Es firma el dia 26 el tractat de renovació per 5 anys més dels acords militars establerts entre els Estats Units i Espanya. El dia 30 es fa pública una carta dirigida al ministre d’Informació Manuel Fraga Iribarne firmada per 102 intel·lectuals contra la tortura entre els quals hi ha José Bergamín, Pedro Laín Entralgo, Vicente Aleixandre, José Luis López Aranguren, Alfonso Sastre i José Maria Moreno Galván.
  • Octubre: el dia 2 són clausurats per ordre governamental els locals de l’entitat Òmnium Cultural fins l’any 1967.
  • Es crea una taula de coordinació entre partits i grups socialistes a nivell estatal que portarà a la creació, temps després, de la Coordinadora Socialista Federal Ibèrica. A Mèxic se celebra la Segona Conferència Nacional Catalana que proclama els drets de la Nació Catalana.
  • Novembre: el govern espanyol presenta el primer Pla de Desenvolupament pels anys 1964-1967. Es publiquen el dia 14 al diari francès “Le Monde” les declaracions de l’abat de Montserrat Aureli Maria Escarré on mostra una posició crítica de la situació que viu país dient, entre altres coses, “El règim que es diu cristià, però en el qual l’Estat no obeeix els principis de base del cristianisme”, “Espanya, i aquest és el problema, encara està dividida en dos partits. No tenim 25 anys de pau sinó tant sols 25 anys de victòria”, “allà on no hi ha llibertat, no hi ha justícia, i és el que passa a Espanya” i “Catalunya és una nació entre les nacionalitats espanyoles”.
  • Desembre: el govern espanyol aprova el dia 15 un estatut d’autonomia per a Guinea, pressionat pel Comitè de descolonització de l’ONU. Es produeix el dia 22 un incendi provocat al local del Casal de Montserrat de Barcelona i és saquejat.
1964
Acte de constitució de Comissions Obreres a la parròquia
de Sant Medir de la Bordeta de Barcelona.
  • Gener: comença a aplicar-se des del dia 1 el Plan de Desarrollo para 1964-1967.
  • Febrer: el govern espanyol insisteix a presentar de nou la seva sol·licitud d’ingrés a la CEE.
  • Març: el govern franquista aprova una amnistia parcial. Se celebra la primera Setmana de Renovació Universitària impulsada pel PCE i el PSUC. Es produeix un distanciament cada vegada més clar entre els estudiants de la Universitat de Barcelona i el sindicat oficial SEU (Sindicato Español Universitario). Es consuma l’escissió de militants del PCE i el PSUC de tendència pro-xinesa o marxista leninista. L’antic ministre republicà Julio Álvarez de Vayo constitueix el Frente de Liberación Nacional que quedarà com a proposta.
  • Abril: s’estableix primera per part del govern espanyol del salari mínim fixant-lo en 60 pessetes mensuals. El govern espanyol aprova la proposta del ministre d’informació i turisme, Manuel Fraga Iribarme, s'impulsa la campanya “25 años de paz”. Es duen a terme noves vagues en el sector de la mineria a Astúries.
  • L’abat Aureli Maria Escarré en l’homilia dels actes del Dijous Sant a Montserrat demana l’amnistia. Surt publicat el llibre de Francesc Candel “Els altres catalans”. El PCE expulsa, acusats de desviació ideològica, els militants Fernando Claudín, Jorge Semprún i Francesc Vicens per propugnar una línia política que en aquells anys sent dirà italianitzant, i anys després serà considerada com a percussora de la denominada eurocomunista que serà la que finalment adoptarà el PCE. Creació de Força Socialista Federal, a partir de militants del grup CC, que ha actuat primer com a Cristians Catalunya, després com a Comunitat Catalana. Els Estats Units envien tropes a combatre al Vietnam i a altres estats d’Indoxina. El Consell Nacional Català trasllada la seva seu a Londres sota la direcció de Josep Maria Batista i Roca. El SOCC adopta el nom de Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC). Es crea la Mancomunitat Sabadell Terrassa com una corporació pública sorgida dels plans de desenvolupament espanyols i amb una certa entitat a Catalunya. Ràdio Barcelona comença a emetre el programa “Radioscope” de Salvador Escamilla que permet difondre les cançons i els cantants del moviment de la Nova Cançó.
  • Maig: els carlins fan una demostració de força a Montejurra per impulsar la candidatura del seu pretendent el príncep Carles Hug de Borbó Parma
  • Setembre: se celebra per primera vegada de forma unitària els actes commemoratius dels 250 any l’Onze de Setembre de 1714 des del final de la guerra, convocats per la Comissió Onze de Setembre, són detingudes 7 persones i multades amb multes que van de les 25.000 a les 500 mil pessetes.
  • Octubre: el dia 4 es crea el PCE Marxista Leninista (PCE - ML) pro-xinés. Accions de protesta d’intel·lectuals contra la repressió dels treballadors que han participat en la vaga de la mineria d’Astúries. A l’església de Sant Miquel de Cornellà amb la participació d’uns 40 assistents acorden crear les Comissions Obreres de Barcelona.
  • Novembre: es crea el dia 20 les Comissions Obreres Central de Barcelona com un organisme unitari que agrupa militants diversos sindicats en una assemblea en la que participen 300 treballadors, l’acte se celebra a l’església de Sant Medir de la Bordeta del barri d’Hostafrancs de Barcelona amb la presència de delegats procedents d’USO, ASO, SOC, JOC, HOAC, ACO i independents. Es presenta a Madrid la pel·lícula de José Luis Saenz de Heredia “Franco ese hombre”. Surten en manifestació pels carrers de Barcelona obrers de la metal·lúrgia.
  • Es reorganitza el PEN català amb una junta presidida per Jordi Rubió, Rafael Tasis, secretari, J.V. Foix, Salvador Espriu, Jordi Carbonell, Joaquim Molas, Ramon Aramón i Serra, Joan Colomines i Marià Manent. Es crea el Banc Industrial de Catalunya amb 1.700 accionistes.
  • Desembre: s’aprova la Llei d’Associacions per part del govern espanyol. El dia 9 s’inicia les converses exploratòries, com seran nomenades, entre la CEE i l’Estat espanyol per començar a explorar les possibilitats d’una futura adhesió a aquest organisme europeu aprovades al mes de juny. Se celebren les sessions del primer Congrés de Cultura Catalana als locals que els Escolapis tenen situats a la Ronda Sant Antoni de Barcelona amb la participació d’unes 300 persones.
1965
Campanya de reivindicació del català.
  • Gener: enfrontaments violents entre estudiants universitaris i gent vinculada al sindicat oficial SEU. Fracassa l’intent d’unificar els dos grups democratacristians d’Espanya, per aquest motiu la Unió Cristiana Demòcrata de José Maria Gil Robles, i Democràcia Social Cristiana de Giménez Fernández continuaran separades fins al final del règim franquista encara que es coordinaran en l’Equip Demòcrata Cristià espanyol juntament amb el PNB i UDC. Esclata un conflicte laboral a Barcelona en el sector de la banca pels horaris laborals.
  • Febrer: Comissions Obreres convoca manifestacions davant els locals del sindicat oficial CNS. S’intensifica la repressió contra persones i institucions catalanes. El pare Louis Evely és agredit a Barcelona, durant una conferència pública, per elements d’extrema dreta.
  • Març: el dia 12 l’abat de Montserrat Aureli Maria Escarré és expulsat del territori espanyol, després d’una forta pressió del règim franquista sobre el Vaticà, que comportarà que aquest ordeni el seu trasllat, per via aèria, cap a Viboldone (Milà, Itàlia). Els monjos benedictins del monestir de Montserrat patiran una greu confrontació interna que acabarà a la sortida d’un grup d’ells cap a Sant Miquel de Cuixà, a la Catalunya Nord, i l’elecció d’un nou abat en la persona de Gabriel Maria Brassó que era l’abat coadjutor des de 1961.
  • Els diaris comencen a fer-se ressò de l’existència de moviments contraris al règim franquista. El sindicat ASO es retira de Comissions Obreres per discrepàncies. Apareix el primer número de la revista Presència.
  • Abril: el PSUC convoca una Jornada Nacional d’Acció pel dia 30. El règim franquista es veu en la necessitat de reestructurar el sindicat oficial d’estudiants SEU. Troben mort a Badajoz l’exgeneral i dirigent opositor portuguès Humberto Delgado, antic cap del Front portuguès de Lliberació Nacional.
  • Juliol: el dia 8 és nomenament d’un nou govern espanyol amb predomini dels tecnòcrates procedents de l’Opus Dei o pròxims a ells, i la presència, més aviat testimonial, de falangistes, tradicionalistes i catòlic lligats a Acció Catòlica.
  • Setembre: es fa la cloenda del Concili Vaticà II a Roma sota la presidència del papa Pau VI.
  • Octubre: s’edita la primera biografia del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys de Manuel Viusà, com a número 1 de la revista “Som” editada a França pel FNC.
  • Són expedientats i expulsats de la Universitat de Madrid els professors José Luis López Aranguren, Enrique Garcia Calvo i Enrique Tierno Galván per haver-se socialitzat amb els estudiants, en el marc dels conflictes universitaris existents; a Barcelona les autoritats de la Universitat, encapçalades pel rector Francisco García Valdecasas, expulsen al professor Manuel Sacristán de la facultat d’econòmiques, i expedienta a altres professors i administratius. Inici de les activitats de la Institució Pedagògica “Rosa Sensat” dirigida per Marta Mata i el suport econòmic del CIRP. Antoni Comas i Pujol pren possessió de la recent creada càtedra de llengua i literatura catalana a la Universitat de Barcelona. S’inicia la campanya cívica “El català a l’escola”.
  • Novembre: el dia 20 el ministre Manuel Fraga Iribarne fa unes declaracions al diari Times de Londres assegurant que el príncep Joan Carles de Borbó serà rei d’Espanya.
  • Desembre: entrevista entre el Secretari d’Estat nord-americà Dean Rusk i el general Franco. El govern aprova una nova modificació del codi penal per endurir-lo I el “llibre vermell” sobre Gibraltar.
1966
Acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants 
de la Universitat de Barcelona (SDEUB). La Caputxinada.
  • Gener: el dia 8 i 9 se celebra les Primeres Jornades d’Estudi sobre la situació de la Cultura Catalana a la casa que Fèlix Millet i Maristany té a l’Ametlla del Vallès, amb l’assistència de 31 persones, entre altres qüestions s’acorda crear la Secretaria d’Edicions i d’Iniciatives. El dia 17 cauen al mar, davant de les costes de Palomares (Almeria), unes bombes d’hidrogen que van a bord d’un avió nord-americà que s’estavella.
  • Febrer: s’inicia la campanya “Volem bisbes catalans” sorgida com a resposta a la designació del bisbe d’Astorga Marcelo González Martín com arquebisbe coadjutor de Barcelona amb dret de successió.
  • És un any en què la conflictivitat és un constant a tots els sectors socials. A la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona és celebra una Setmana de Renovació Universitària que té com a conseqüència immediata l’expedient incoat a 37 estudiants. A les universitats es fa un boicot a les Associacions Professionals d’Estudiants d’Afiliació Obligatòria, sota el control del SEU.
  • Març: el dia 9 es crea el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), en una sessió celebrada als locals del convent dels Caputxins a Sarrià, amb la participació de 400 delegats i la presència de 33 convidats com Jordi Rubió, president de l’IEC, Salvador Espriu, Joan Oliver, Antoni Tàpies i professors no numeraris; el SDEUB s’organitza com un instrument de lluita reivindicativa universitària i social; la policia assetja els assistents i aquests es tanquen dins el convent durant tres dies, aquests fets seran coneguts com la “Caputxinada”. Per coordinar la solidaritat amb els tancats es crea la Taula Rodona que agrupa tot el ventall polític antifranquista convertint-se en la primera plataforma política d'àmplia base, ja que participen partits polítics, sindicats, institucions i tota mena de grups. D’aquesta plataforma unitària en sorgirà la Comissió de Solidaritat a l’any 1969.
  • Abril: entra en vigor la llei de Premsa i Impremta aprovada el 18 de març, l’anomenada Llei Fraga, per la qual ja no és obligatori la censura prèvia, encara que imposa una autocensura o la consulta voluntària si no es vol veure sotmès a fortes multes econòmiques o al tancament de la publicació. El dia 10 es fan manifestacions en commemoració de l’Aberri Eguna o Dia de la pàtria basca amb forts enfrontaments amb la policia a Vitòria i Irún.
  • Maig: importants manifestacions en commemoració del Primer de Maig. Se celebren actes contra la repressió a Barcelona i Madrid. El dia 11 es manifesten de 130 capellans davant la “Jefatura” Superior de Policia de Barcelona en protesta per maltractes a l’estudiant Joaquim Boix que està detingut que és fortament reprimida. El dia 14 un grup de 250 capellans es concentren al palau episcopal per expressar la seva solidaritat amb els represaliats del dia 11. El dia 19 pren possessió com arquebisbe de Barcelona Marcelo González Martín en un acte a la catedral on es produeixen incidents de protesta.
  • Juny: són expedientats 69 professors de la Universitat de Barcelona i pel setembre separats definitivament de la docència durant dos anys per haver enviat un telegrama al ministre d’Educació fent referència a problemes de professors i estudiants, entre els quals hi ha Josep María Bricall, Jordi Solé Tura, Isidre Molas, Miquel Roca, Josep Fontana, Josep Termes, Narcís Serra, Oriol Bohigas i Enric Lluch. Decret pel que és crea les Associacions Professionals d’Estudiants (APE) com a substitutes del SEU. És segrestat el diari “ABC” de Madrid en compliment de la nova llei de premsa, durant aquest any i el següent revistes com Serra d’Or, Promos, Presència i Destino seran objecte de multes, segrests i suspensions..
  • Juliol: destitució d’Antonio Ibáñez Freire com a Governador Civil de Barcelona i nomenament del militar Tomás Garicano Goñi per substituir-lo, la seva a estat una etapa marcada per un increment notable de la repressió policial. El dia 19 la Comunitat Econòmica Europea (CEE) dóna llum verda per l’obertura de converses preliminars que desembocaran en l’aprovació d’un mandat de negociació amb Espanya. A la Xina s’inicia la “revolució cultural” impulsada pel partit comunista. Se celebra la primera Escola d’estiu organitzat per l’associació pedagògica Rosa Sensat i comptarà amb la participació de 140 professors. Surt publica el primer número del setmanari en català Tele/Estel.
  • La comunitat benedictina de Montserrat elegirà a Cassià Maria Just com a nou abat, després de la renúncia del títol d’abat de Montserrat per part de Dom Aureli Maria Escarré, exiliat a Itàlia.
  • Setembre: es crea el Secretariat d’Orientació de la Democràcia Social Catalana (SODSC) impulsat entre altres per Josep Pallach del MSC i Heribert Barrera d’ERC, aquest fet culmina la divisió del MSC de l’interior i l’exterior. El règim franquista convoca eleccions sindicals per cobrir els llocs d’enllaços sindicals del sindicat oficial CNS, en les que participarà militants de Comissions Obreres, com a forma de lluita per arribar a més amplis sectors laborals, aquesta estratègia no és compartida per altres organitzacions sindicals d’oposició, obtenint 28 delegats en 8 rams. El dia 20 l’Obra Cultural Balear (OCB) demana al govern espanyol autorització per a l’ensenyament de la llengua catalana a les escoles primàries i els instituts amb caràcter obligatori.
  • Octubre: el dia 26 se celebra a la facultat de dret de la Universitat de Barcelona un acte contra la repressió amb l’assistència d’uns 2.000 estudiants convocat pel SDEUB.
  • Novembre: el govern espanyol aprova una amnistia el dia 12 que el BOE publica el dia 15 pels fets de la guerra civil. El cantant Raimon intenta fer un recital als jardins de l’Institut Químic de Sarrià a Barcelona que és impedit per la policia.
  • Desembre: el dia 14 se celebra el referèndum per ratificar la Llei Orgànica de l’Estat, aprovada per les Corts el 22 de novembre i que serà publicada pel BOE l’any següent; l’oposició fa campanya per l’abstenció, però el govern pressiona fortament a través dels mitjans de comunicació i les coaccions a participar en el Referèndum, aconseguint així una important participació; aquesta llei entrarà en vigor el dia 10 de gener de l’any següent i pretén estructurar el conjunt de Lleis Fonamentals que el règim ha anat aprovant al llarg dels anys. Es produeixen noves vagues laborals a Bilbao que porten a l’acomiadament de 564 treballadors, i a Madrid pels treballadors de la metal·lúrgia.
1967
Inici de la Universitat Catalana d’Estiu a Prades de Conflent.
  • Gener: s’incrementa la repressió al moviment obrer amb manifestacions com la del dia 27 de gener a Madrid i a les universitats de València, Barcelona i La Laguna, aquest és un conflicte que s’entendrà al mes següent.
  • Febrer: pel dia 17 es convoca manifestacions a nivell estatal per part de Comissions Obreres La Universitat de Barcelona sanciona als estudiants amb la pèrdua de matrícula.
  • Març: el dia 3 se celebra a la Facultat de Dret de Barcelona un acte d’Homenatge a Jordi Rubió, amb la detenció de nombroses persones i entre altres Joan Cornudella Barberà, Antoni Gutiérrez Díaz. Joan Colomines, Joan Oliver “Pere Quart”, Joan Corominas, Joan Triadú, Enric Argullol i altres. El Tribunal Suprem dicta sentència declarant il·legal i subversiva Comissions Obreres.
  • Abril: el govern declara l’estat d’excepció a Biscaia.
  • El govern espanyol inicia una política d’obertura de relacions comercials amb els estats comunistes l’Europa de l’Est. S’aprova la llei sobre llibertat religiosa. El PSUC pateix una escissió que origina la creació del Partit Comunista d’Espanya Internacional (PCI) a partir del grup Unidad. El papa Pau VI fa pública l’encíclica Populorum progressió que obra les portes a la col·laboració entre creients i no creients inclosos els marxistes.
  • Juliol: el dia 8 un grup de persones segresten de la imatge de la Verge del Santuari de Núria per impedir la celebració dels actes de coronació previstos pel règim, la imatge no serà retornada fins l’any 1972. És destituït el dia 28 el vicepresident del govern espanyol Agustí Muñoz Grandes. El dia 11 la Comunitat Econòmica Europea (CEE) aprova un mandat de negociació amb l’Estat espanyol.
  • Agost: es crea a Prada del Conflent, a la Catalunya Nord, la Universitat Catalana d’Estiu.
  • Setembre: Comissions Obreres s’incorporen a la Comissió Onze de Setembre. El dia 10 se celebra un referèndum a Gibraltar que mostra un rebuig cap Espanya i la voluntat de mantenir la situació existent, el govern espanyol respondrà amb talls en el subministrament d’aigua, telèfon i estanca la frontera. L’almirall Luís Carrero Blanco és nomenat vicepresident del govern espanyol, en el càrrec vacant des del mes de juliol. El dia 21 comencen les negociacions per aconseguir un acord preferencial amb la CEE que serà firmat l’any 1970. L’entitat Òmnium Cultural és legalitzada com associació.
  • Octubre: el règim franquista convoca pel dia 10 les primeres eleccions de “procuradors” pel terç familiar a les Corts espanyoles. El dia 27 hi ha manifestacions obreres contra la carestia de la vida i contra la repressió a tot l’estat i especialment a Barcelona, Madrid i Astúries..
  • Novembre: el dia 19 el govern aprova una devaluació monetària de la pesseta en un 16% per intentar fer front a la greu situació econòmica i financera que viu l’Estat espanyol.
  • Es produeix el cop d’estat dels coronels a Grècia. Inici de les negociacions per a constituir la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (CCFPC) entre diverses organitzacions polítiques catalanes com a instància unitària, fruit d’una anàlisi de la situació que s’iniciarà a l’any 1967 a través de la proposta del FNC “La unitat a través de l’acció”. Surt publicat el llibre “Els mallorquins” de Josep Melià. S’autoritza a què el “Cant de la Senyera” pugui ser interpretat. S’impulsa una nova candidatura pel premi Nobel de literatura a favor de Salvador Espriu i J.V. Foix, candidatures que conviuran fins a l’any 1970 amb la candidatura de Josep Carner, quan aquesta es deixa de presentar.
1968
Mor l’abat Escarré, anomenat l’Abat de Catalunya.
  • Durant aquest any té lloc els actes commemoratius del centenari del naixement del filòleg Pompeu Fabra, en el nomenat “Any Fabra”, que consistiran en un conjunt d’actes de reivindicació de la llengua catalana i que han estat preparats des del març de 1967.
  • Gener: el govern cedeix el territori colonial d’Ifni al Marroc. La central sindical USO deixa Comissions Obreres per considerar que no és un moviment autònom dels partits polítics. Es constitueix a Barcelona la Comissió Obrera Nacional de Catalunya impulsada pel PSUC i en certa mesura enfrontada a les Comissions Obreres de Barcelona dominades per altres grups. El dia 24 el govern espanyol decreta l’estat d’excepció amb la suspensió de 4 articles del “Fuero de los Españoles” que fan referència a la llibertat d’expressió, la lliure residència, els registres domiciliaris i les 72 hores màximes de detenció en les dependències policials.
  • Febrer: el dia 25 es crea la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (CCFPC) al Vendrell amb la participació d’ERC sector Andreu Abelló, FNC, MSC, PSUC i UDC, durant l’any 1974 ingressaran el PPC i el PCC.
  • Març: es consuma l’escissió de Front Nacional de Catalunya (FNC), el grup que sortirà d’aquesta organització, l’any següent, crea el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN).
  • Abril: s’aprova la llei de secrets oficials que representa un control a la informació que es pot publicar.
  • Maig: es fa una gran manifestació en commemoració del Primer de Maig. A París i altres llocs de França s’inicia una revolta dels estudiants universitaris contra la reforma educativa plantejada pel govern francès, no obstant, aquesta protesta acabarà convertint-se en un qüestionament dels principis bàsics de la societat, la família i d’altres valors socials; aquesta mobilització s’estendrà a altres ciutats, al món laboral en menor mesura, i comportarà amb una gran repercussió a nivell internacional durant molts anys; aquests fets seran coneguts com els del “Maig del 68”. L’Estat Espanyol tanca la frontera amb Gibraltar i s’inicia un bloqueig. El dia 20 es produeix un reajust del govern amb la substitució del ministre d’educació.
  • Intent d’incendi del cotxe de l’arquebisbe de Barcelona Marcelo González Martín. Coincidint amb la celebració de l’any internacional dels Drets Humans s’elabora un document explicatiu i de denúncia de la situació catalana. La revista Destino és suspesa per dos mesos i una multa de mig milió de pessetes, el seu director Néstor Luján és jutjat pel TOP i condemnat. Es crea la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra. El Partit Socialista valencià (PSV) és dissolt. El cantant Joan Manuel Serrat protagonitza un incident amb Televisió Espanyola en relació a la seva participació al festival d’Eurovisió per voler cantar en català, que acabarà comportant el seu exili voluntari. Es creen els Comités de Huelga Estudiantiles-Comités de Huelga Obreros (CHE-CHO) amb militants provinents del FSF.
  • Juliol: el dia 3 la CCFPC aprova la seva Declaració política que presentarà públicament el desembre de 1969.
  • Agost: el dia 3 el cap de la brigada politicosocial de Sant Sebastià, Melitón Manzanas, és mort per l’organització armada basca ETA. Es declara l’estat d’excepció a Guipúscoa. El dia 21 es produeix la invasió de Txecoslovàquia per les forces del Pacte de Varsòvia amb el que es posa fi a la denominada “primavera de Praga” i al socialisme de rostre humà. Els sectors més prosoviètics, encapçalats per Enrique Líster, abandonen el PCE per crear el PCOE.
  • Octubre: el dia 12 es proclama la independència de Guinea Equatorial que era una colònia espanyola des de feia 180 anys. Entra en vigor el 2 Pla de Desenvolupament, que durarà fins l’any 1971. Es prorroga l’estat d’excepció a Guipúscoa. El dia 21 mor l’abat Aureli Maria Escarré que havia estat traslladat a Barcelona el dia 14 per l’abat de Montserrat Cassià Maria Just sense autorització del govern espanyol; durant el trasllat, a peu, del fèretre amb les despulles de l’abat pels carrers de Sarrià a Barcelona es produeix una gran manifestació ciutadana de condol; durant els funerals celebrats a Montserrat l’abat Just condemna l’exili forçós de l’”Abat de Catalunya” Aureli Maria Escarré i demana perdó en nom de la comunitat benedictina.
  • A València s’inicia les seves activitats l’editorial Tres i Quatre que té com a principal impulsor a Eliseu Climent. Albània abandona el Pacte de Varsòvia.
  • Novembre: es crea l’organització política Organització Comunista Bandera Roja (BR) amb militants escindits del PSUC.
  • Desembre: el dia 20 el govern espanyol expulsa del territori espanyol el cap de moviment carlí, el príncep Carles Hug de Borbó Parma i el 26 al seu pare el príncep Xavier de Borbó Parma.
1969
Es publica el primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana.
  • Gener: mort a Madrid a mans de la policia l’estudiant Enrique Ruano Casanova per una caiguda des d’un setè pis. El dia 17 es produeix l’assalt al Rectorat de la Universitat de Barcelona i la defenestració del bust del general Franco. El dia 24 es proclama l’estat d’excepció a tot l’Estat espanyol, es restableix la censura prèvia i es duen a terme nombroses detencions policials i tortures fins el 25 de març. El dia 26 el capità general de Catalunya Alfonso Pérez Viñeta organitza una manifestació de desgreuge a la plaça Universitat de Barcelona. S’inicia el dia 29 l’ocupació permanent per part de la policia de les facultats i escoles universitàries que durarà fins el curs següent.
  • L’abat de Montserrat Cassià Maria Just fa unes declaracions a la televisió de Baviera, que són publicades posteriorment per la revista alemanya “Publik”, defensant els drets humans i la personalitat nacional catalana. El capellà Lluís Maria Xininachs inicia la seva primera vaga de fam.
  • Febrer: es duen a terme gran quantitat de vagues laborals a Euskadi El dia 20 es fa l’acte de cloenda de l’any Fabra al Palau de la Música Catalana de Barcelona amb una presidència formada per 20 persones entre les quals hi ha Pere Bohigues, Jordi Rubió, Carola Fabra, filla de Pompeu Fabra, Joan Traidú, Joan Colomines i Jordi Mir.
  • Març: decret del govern espanyol pel qual queden prescrites totes les responsabilitats penals per delictes anteriors al dia 1 d’abril de 1939. Es crea el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) per militants procedents de Front Nacional (FNC) escindits l’any anterior. El dia 25 es deroga l’estat d’excepció vigent des del mes de gener.
  • Juny: surt publicat el primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana, obra impulsada entre altres per Max Cahner, Enric Lluch, Jordi Carbonell i Josep Maria Ferrer des de l’any 1965. El dia 20 es renova per dos anys el Conveni defensiu hispano-nord-americà. Surt publicat el primer número de la revista Gorg a València.
  • Juliol: el dia 19 Joan de Borbó dissolt el seu Consell Privat presidit per José María Pemán i el Secretariat presidit per José María de Areilza, comte de Motrico. El general Franco designa el dia 22 al príncep Joan Carles de Borbó el seu successor a títol de rei. Es dóna a conèixer el projecte, impulsat pel ministre José Solís, de regulació d’associacions polítiques. El dia 27 la nau espacial nord-americana Apolo XI es posa sobre la lluna i l’astronauta Neil Armstrong trepitja per primera vegada el satèl·lit.
  • Agost: el dia 9 surt a la llum pública l’escàndol MATESA (Maquinaria Textil del Norte de España, S.A.) amb la denúncia presentada pel director general de duanes, aquest assumpte implica a ministres del govern i altres militants de l’Opus Dei, no obstant, en la baralla interna que s’estableix entre els diversos sectors del règim franquista, aquest en sortirà reforçat amb el nomenament del nou govern al mes d’octubre. Es crea la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent impulsada pel Grup Cultural de la Joventut Catalana, el GREC i persones del Principat de Catalunya, després d’una primera experiència l’any anterior.
  • El president de Guinea Equatorial, Francisco Macias, antiga colònia espanyola, exigeix la sortida immediata dels funcionaris i tropes militars espanyoles del país, com a reacció a les activitats colpistes de grups econòmics espanyols que resideixen en aquell país. A Montblanc se celebra les Festes Populars de Cultura “Pompeu Fabra” que substitueix els Premis literaris de Cantonigròs.
  • Setembre: es crea la Comissió Catalana d’Amnistia com a plataforma de lluita unitària a favor de l’amnistia, que es reunirà habitualment al despatx professional de l’advocat Jordi Casas-Salat i fa públic al desembre el document “Amnistia general”. Es fan actes i manifestacions per part d’estudiants i treballadors de rebuig contra els projectes de llei Sindical i d’Educació (Llei Villar Palasí).
  • Se celebra a Avinyó (França) la Tercera Conferència Nacional Catalana que reorganitzarà el Consell Nacional Català. Es concedeix per primera vegada el Premi d’honor de les lletres catalanes, instituït per Òmnium Cultural, a Jordi Rubió i Balaguer, l’acte de lliurament serà un acte de reivindicació de la cultura catalana. Als Estats Units comencen a produir-se manifestacions de protesta contra la intervenció de l’exèrcit nord-americà en guerra del Vietnam. Es crea el Front d’Alliberament Català (FAC) com a grup armat. En el si de la Taula Rodona es crea la Comissió de Solidaritat amb els presos que té com a missió recollir fons econòmics pels represaliats polítics i laborals.
  • Octubre: el dia 29 és nomenat un nou govern espanyol de caràcter, pràcticament, “monocolor” amb persones lligades a l’Opus Dei, 13 dels 18 nomenaments, i la presència testimonial dels militars, d’Acció Catòlica, tradicionalistes i falangistes. Enfrontaments entre la policia i treballadors a Erandio (Biscaia) en la qual mort un manifestant en els enfrontaments.
  • Desembre: el projecte del ministre José Solís sobre associacions polítiques és desestimat pel govern espanyol.
1970
Festival de poesia celebrat al Gran Price de Barcelona.
  • Gener: durant aquest mes i el de febrer hi ha una generalització de conflictes laborals amb vagues i actes de protesta a Astúries, Andalusia, Canàries, Barcelona i a altres llocs de l’estat. El dia 1 un grup de 143 professionals, intel·lectuals i treballadors adrecen una carta al ministre López Rodó demanant la democràcia, la llibertat sindical i el reconeixement de les comunitats amb llengua i cultura pròpia, entre els firmants hi ha Moisès Broggi, Francesc Candel, Néstor Luján i Antoni Serra Ramoneda. L’organització Front Obrer de Catalunya (FOC) es desintegra com a partit polític després de patir una greu crisi interna entre sindicalistes i plantejaments més esquerranistes, amb el que desapareix un grup que havia tingut una gran força en el moviment obrer català.
  • El govern espanyol retira la reivindicació de Gibraltar de l’agenda de l’Assemblea general de l’ONU. Es firma l’acord hispano-francès per construir material de guerra de forma conjunta, i pel subministrament d’avions i armament a l’exèrcit espanyol.
  • Abril: se celebren noves mobilitzacions d’estudiants contra la Llei General d’Educació (Llei Villar Palasí). El dia 25 se celebra, en el local del Gran Price de Barcelona, el Primer Festival Popular de Poesia Catalana organitzat per la CCFPC, on, i davant el recinte ple de gom a gom, els poetes recitaran els seus poemes entre crits de llibertat i amnistia. Dimiteix el ministre d’Obres Públiques Federico Silva Muñoz per discrepàncies internes en el govern espanyol.
  • Maig: es presenta un nou projecte polític per tal de constituir associacions polítiques dins les estructures del règim franquista.
  • Juny: el dia 29 es firma l’acord preferencial de caràcter comercial entre l’Estat espanyol i la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que entrarà en vigor l’1 d’octubre de 1971. La policia reprimeix els actes de protesta de treballadors en atur del sector de la construcció de Granada amb un balanç de 3 morts. Entren en vigor la Llei General d’Educació i la Llei de Perillositat Social. La Comissió Coordinadora (CCFPC) fa públic el document “Cap a la 1ª Sessió de l’Assemblea de Catalunya” amb la voluntat d’aglutinar amplis sectors polítics i socials.
  • Agost: renovació dels acords d’amistat i cooperació entre els Estats Units i Espanya.
  • Setembre: el dia 4 és elegit a Xile Salvador Allende com a nou President de la República, càrrec al qual s’havia presentat com a candidat de la coalició Unitat Popular, integrada pels partits comunista, socialista i altres. Durant els dies 11 al 18 se celebren diversos actes de commemoració de l’Onze de Setembre organitzat per la CCFPC, dins la Setmana de Reivindicació Nacional. El FNC fa pública una proclama reivindicativa a través d’altaveus de megafonia instal·lats a l’Hotel Duval del carrer Trafalgar, al costat de l’Arc de Triomf de Barcelona. Es presenta públicament la declaració de constitució de la CCFPC, “la Coordinadora”, constituïda l’any anterior per ERC sector Andreu Abelló, FNC, MSC sector Reventós, PSUC i UDC, en dos actes celebrats a Barcelona, un de públic al centre d’estudis CICF el dia 15, que és frustrat per la policia, i l’altre, l’endemà dia 16, a les dependències del convent dels caputxins de Pompeia amb la participació de forces d’oposició vingudes de tot l’estat, posteriorment es desplaçarà a altres ciutats de l’estat amb la mateixa finalitat. El dia 26 es fa un acte polític al Pavelló d’Esports de Terrassa de reivindicació de les llibertats nacionals de Catalunya per part de Comissions Obreres, l’acte es desenvoluparà en la seva pràctica totalitat en castellà.
  • Octubre: el President dels Estats Units Richard Nixon visita oficialment Madrid. La República Popular de la Xina ingressa com estat membre de ple dret a l’ONU en substitució del govern establert a l’illa de Formosa.
  • El bisbe de Bilbao, monsenyor Cirarda, fa unes declaracions en defensa dels detinguts bascos per causes polítiques.
  • Novembre: el dia 3 s’inicia a diverses poblacions catalanes i de la resta de l’estat actes i mobilitzacions contra la prevista celebració del “Procés de Burgos” pel dia 3 de desembre, on es jutjaran diversos militants d’ETA.
  • Desembre: el dia 3 s’inicien les sessions del judici contra 16 militants d’ETA, Procés de Burgos, acusats de la mort del cap de la Brigada politicosocial Melitón Manzanas. El mateix dia 3 és segrestat el cònsol general d’Alemanya a Sant Sebastià, Eugen Behil i alliberat en territori alemany la nit de nadal. Es declara l’estat d’excepció a Guipúscoa. A Montserrat, i com un acte més de rebuig al Procés, se celebra el dia 12 l’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals Catalans amb l’assistència de 287 persones i la posterior tancada fins el 14 a les dependències del monestir; a Barcelona durant els dies que dura el judici es faran concentracions a la plaça de Catalunya cada dijous al vespre. El dia 15 el govern suspèn l’art. 18 del “Fuero de los Españoles” a tot l’estat per 6 mesos, article que limita la detenció a 72 hores en les dependències policials. El tribunal dicta una sentencia el dia 28 on són recollides penes de presó i 9 penes de mort, que el general Franco el dia 30 commuta pressionat interior i internacionalment.
1971
Es constitueix l’Assemblea de Catalunya.

  • Febrer: el govern aprova la suspensió de l’estat d’excepció a Guipúscoa, i continuar mantenint la suspensió de l’article 18 del “Fuero de los Españoles”. El dia 17 el govern aprova la Llei Sindical. Es constitueix la Universitat Politècnica. Es crea el grup armat d’ideologia comunista FRAP, i el de tendència anarquista Movimiento Ibérco de Liberacions (MIL). El dia 23 se celebra una reunió convocada per la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (CCFPC) amb altres forces i sectors socials per iniciar els treballs per la constitució de l’Assemblea de Catalunya, s’aprovarà el document “Cap a la Primera sessió de l’Assemblea de Catalunya” i s’estructura com a Comissió Preparatòria. Es prohibeix un recital del cantant Pete Seeger al recinte de l’Escola d’Enginyers Industrials a Pedralbes i els concentrats són dissolts per una càrrega de la policia muntada a cavall, des de bon matí hi ha penjada una gran bandera desplegada per militants del FNC. Els treballadors de MACOSA i Harry Walker es declaren en vaga.
  • El règim franquista convoca una manifestació a la plaça d’Orient de Madrid d’adhesió al “Caudillo”, el general Franco. El FAC fa una desena d’atemptats.
  • Abril: la Comissió Preparatòria de l’Assemblea de Catalunya aprova el document “Reflexions sobre el treball de pre-assemblea”
  • Maig: el dia 23 es veu frustrada l’acte de constitució de l’Assemblea de Catalunya a l’església de Crist Rei de Barcelona; aquest acte era la culminació d’un procés iniciat a final de juny, la policia detingué diverses persones.
  • Esclata una crisi monetària internacional, que té com a conseqüència la caiguda del valor del dòlar. Es realitzen atemptats terroristes d’extrema dreta contra les instal·lacions del Museu Picasso i la llibreria Cinc d’Oros de Barcelona. Les autoritats alemanyes aproven indemnitzar a la vídua del president de la Generalitat Lluís Companys, Carme Ballester, amb una pensió, aquest acord és fruit de les gestions dutes a terme pel Consell Nacional Català.
  • Juliol: el govern reforma la Llei d’Ordre Públic amb un caràcter més restrictiu. Com a conseqüència de l’intent frustrat de l’Assemblea de Catalunya es fa públic el document “Pel camí de l’Assemblea de Catalunya”, on s’analitza la situació i presenta noves propostes de treball.
  • Setembre: els militants del FAC Carles Garcia Solè i Ramon Llorca són condemnats a penes de 30 anys de presó. El dia 29 el règim franquista convoca eleccions a procuradors en corts pel terç familiar, amb la participació d’algunes persones de l’oposició antifranquista a través de la candidatura Coalició Democràtica de Catalunya, amb les candidatures de Joan Barenys i Xavier Casassas a Barcelona i Joaquim Arana i Joan Besa a Lleida. Es fa una vaga en el sector de la construcció de Madrid on mor un obrer a mans de la Guàrdia Civil. Se celebra a l’església de Sant Ramon de L’Hospitalet de Llobregat un acte de pre-assemblea de Catalunya organitzat per la Comissió preparatòria.
  • Octubre: vaga laboral a l’empresa SEAT a Barcelona el dia 18 amb l’ocupació per part de la policia de la factoria, per trets de la policia mor l’obrer Antonio Ruiz Villalba i també hi ha nombrosos ferits, un conflicte que ha començat el mes de juny..
  • Novembre: el dia 7 se celebra la Primera Sessió Plenària de L’Assemblea de Catalunya a l’església de Sant Agustí Vell de Barcelona, amb assistència de 300 persones representant de la CCFPC, PSAN, CC.OO., UGT, Federació Catalana del PSOE, Assemblea d’Intel·lectuals, col·legis professionals, professors, estudiants, comissions de barris i de localitats entre altres. Durant l’any 1973 s’incorporaran el PPC, i el PCE (ML) que poc després es retirarà. S’aprova una reforma del Codi de Justícia Militar i del Codi Penal per tal d’endurir les penes previstes. Constitució del Moviment Comunista d’Espanya (MCE) i la seva delegació a Catalunya MCC, i la Lliga Comunista Revolucionària (LCR).
  • El PCE (I) s’escindeix en dos grups, un que continuarà amb aquestes sigles a l’any 1975 adoptarà el nom de Partit del Treball d’Espanya (PTE), i l’altre sector que crea l’Organització Comunista d’Espanya (OCE). El govern espanyol impulsa una polèmica a través dels mitjans de comunicació sobre els dipòsits d’or del Banc d’Espanya dipositats a Moscou durant la guerra civil. L’agència de noticies russa TASS i l’espanyola EFE obren delegacions a Madrid i Moscou respectivament. El ministeri d’informació i Turisme ordena el tancament del diari “Madrid” propietat del militant de l’Opus Dei i fins fa poc home del règim Rafael Calvo Serer, La Conferència episcopal espanyola rebutja la renegociació del Concordat entre Espanya i el Vaticà vigent des del 1953, per considerar que no liberalitza prou el control de l’estat sobre l’església, per evitar aquesta situació a les seus vacants enlloc de nomenar bisbes titulars són nomenats vicaris episcopals. És nomenat arquebisbe de Barcelona Narcís Jubany Arnau per substituir a Marcelo González Martín.
  • Desembre: es produeixen nous enfrontaments entre treballadors de SEAT i la policia durant les vagues i actes de protesta per les condicions laborals, amb un balanç de 74 detinguts i 170 acomiadats.
1972
Es crea el Tribunal d’Ordre Públic (TOP) per a 
jutjar l’oposició democràtica.
  • Gener: comencen a emetre les emissions de “La Veu de l’Assemblea de Catalunya” a través de ràdio Pirinenca, encara que tindrà una durada molt curta. El dia 29 és retornada la imatge de la Verga de Núria que estava segrestada des del mes de juliol de 1967.
  • Febrer: el dia 12 la Comissió Permanent de l’Assemblea de Catalunya aprova la campanya “Moviment general de refús de la il·legalitat feixista amb la consigna: Diguem No”
  • Març: vaga laboral a l’empresa Bazán de El Ferrol, durant els enfrontaments amb la policia moren dos obrers, Antonio Rey i Daniel Niebla García, i 16 més són ferits per arma de foc. Es produeix una vaga generalitzada a l’estat, les tropes són aquarterades. A Pamplona hi ha una aturada general. A les poblacions del Sàhara de Villa Cisneros i Al Aiun hi ha manifestacions a favor de la independència del territori amb un balanç de 8 morts i nombrosos ferits.
  • Maig: es crea el Tribunal d’Ordre Públic núm. 2 com a resposta a la gran quantitat de procediments judicials que ha d’atendre el TOP. Aprovació pel govern del Tercer Pla de Desenvolupament. La revista bimensual valenciana Gorg és prohibida pel règim. Es produeix un atemptat a la llibreria 3 i 4 de València.
  • Juny: l’Assemblea de Catalunya impulsa la campanya “Per què l’Estatut de Catalunya”, aprovada per La Comissió Permanent el dia 13 de maig. Hi ha mobilitzacions estudiantils a la Universitat. A França es firma el Programa Comú de les esquerres franceses entre el Partit Socialista i el Partit Comunista.
  • Juliol: el govern espanyol suspèn els estatus de les Universitats de Madrid i Barcelona.
  • Agost: se celebra el XII Congrés del PSOE amb el qual s’inicia el trencament entre els militants de l’interior i els de l’exili; aquesta crisi es resoldrà amb el trencament definitiu a l’any 1974.
  • Setembre: noves vagues obreres a tot l’estat i a les universitats pels professors no numeraris (PNN). Campanya de protesta pels consells de guerra contra militants del FAC i el PCE (I).
  • A Euskadi és segrestat de l’industrial Zabala a per l’organització ETA. Es produeix una explosió al carrer Capità Arenes de Barcelona amb un balanç de 18 morts, sense aclarir-se el seu origen. S’aprova el Tercer Pla de Desenvolupament que durarà fins l’any 1975.
  • Novembre: se celebra el dia 12 una Jornada d’afirmació nacional amb l’ocupació del poble de Ripoll per més de 3.000 persones en commemoració del primer aniversari de l’Assemblea de Catalunya.
  • A Mallorca es crea la Taula Democràtica de Mallorca que agrupa els diversos grups polítics i sindicals de l’illa i a València la Taula Democràtica del País Valencià.
1973
Relació dels 113 detinguts de l’Assemblea de Catalunya 
a l’esglèsia de Maria Mitjancera.
  • Gener: es produeix la primera l’ampliació d’estat membres de la CEE que passa de 6 a 9 membres per la incorporació de Dinamarca, Gran Bretanya i Irlanda. S’estén la conflictivitat a nivell de professors i estudiants a les universitats, instituts i escoles professionals. L’Assemblea de Catalunya elabora el document “Cap a la Segona sessió de l’Assemblea de Catalunya”.
  • Febrer: es crea el Partit Popular de Catalunya (PPC) amb militants procedents de Front Nacional de Catalunya (FNC) i independents.
  • Durant aquest any grups d’extrema dreta atempten amb bombes i incendis 12 llibreries a Barcelona i 4 a València.
  • Abril: el dia 3 a la factoria de la Tèrmica de Sant Adrià del Besós es fa una vaga laboral per les condicions de treball, la policia intervé i mor de l’obrer Manuel Fernández Márquez per trets de les forces policials.
  • Maig: l’Assemblea de Catalunya convoca i realitza una jornada de lluita en commemoració del Primer de Maig amb l’ocupació democràtica del poble de Sant Cugat del Vallès amb la participació d’unes 8.000 persones, per aquests fets són detingudes vàries persones. S’inicia la campanya de recollida de 40 milions de pessetes per a l’edició d’un diari en llengua catalana. Surt publicat a París el llibre de Josep Benet “Catalunya sota el règim franquista. Volum I. Informe de la persecució de la llengua i la cultura catalana”, que sortirà sota el pseudònim Institut Català d’Estudis Polítics i Socials de Barcelona i editat per Edicions Catalanes de París.
  • Juny: es forma un nou govern en el qual l’almirall Carrero Blanco és nomenat nou president del govern, d’aquesta manera els càrrecs de cap d’estat i cap de govern deixen de recaure en la persona del general Franco.
  • Juliol: s’inicien converses entre la CEE i l’Estat espanyol per la firma d’un nou acord comercial amb motiu de l’ampliació del Mercat Comú. L’Assemblea de Catalunya aprova un nou document titulat “Pel camí de la Segona sessió de l’Assemblea de Catalunya”, i la campanya “La llengua catalana a tots llocs i a tots nivells”, per l’ús oficial del català.
  • Agost: el grup armat MIL s’autodissolt.
  • L’Assemblea de Catalunya formula la campanya pro-amnistia, per tal d’aconseguir aquesta mesura del govern espanyol. Es fa un seguit de vagues dels professors no numeraris d’instituts de batxillerat, de metges dels hospitals de la Seguretat Social i de mestres d’ensenyament bàsic.
  • Setembre: Inici de la Campanya de l’Assemblea de Catalunya per l’ús oficial del català sota l’eslògan “El català a tots llocs i a tots nivells”. El dia 11 es produeix un cop d’estat militar a Xile que posa fi a l’experiència de la Unitat Popular de Salvador Allende amb una brutal repressió que farà milers de morts i detinguts.
  • Octubre: el dia 28 són detinguts a Barcelona 113 persones que assisteixen a una sessió de la Permanent de l’Assemblea de Catalunya a l'església de Maria Mitjancera de Totes les Gràcies de Barcelona que ingressaran a la presó. En algunes poblacions són elegits com a regidors en les eleccions municipals indirectes que se celebren persones compromeses en la lluita democràtica. Se celebra la primera convocatòria dels Premis Octubre a València de caràcter literari.
  • Novembre: l’Assemblea de Catalunya convoca i realitza el dia 11 una nova ocupació democràtica i pacífica a la ciutat de Vic en commemoració del segon aniversari de la seva constitució i en solidaritat amb els 113 detinguts que són a la presó; aquesta concentració no es pot realitzar, perquè la policia ha ocupat la ciutat; els convocats realitzen manifestacions a l’Ametlla del Vallès i a Granollers.
  • Se celebra una trobada de plataformes unitàries de l’Estat espanyol per estudiar una possible Alternativa Democràtica General. La Reserva Federal nord-americana devalua el dòlar com a conseqüència de la crisi mundial per la denominada guerra del petroli. Als Estats Units esclata l’escàndol Watergate, per l’espionatge a la seu del partit Demòcrata, aquest fet comportarà la dimissió del president Richard Nixon a l’any 1974.
  • Desembre: el dia 20 s’inicia la vista oral del judici contra varis dirigents de Comissions Obreres, que serà conegut com el “Procés 1001”. El mateix dia mor en un atemptat d’ETA al carrer Claudio Coello de Madrid el president del govern l’almirall Luis Carrero Blanco; el general Franco nomena provisionalment com a substitut a Torcuato Fernández Miranda. El dia 29 és nomenat com a president del govern Carlos Arias Navarro. Es fa pública la sentencia del Procés 1001 amb penes que van de 12 a 20 de presó.
1974
És executat l’anarquista Salvador Puig Antich.
  • Gener: Esclata una gran conflictivitat laboral amb vagues a Navarra, Galícia, Euskadi, Catalunya, Madrid i altres llocs de l’estat, aquest conflicte tindrà una continuïtat durant tot aquest any. És condemna a mort del militant del Moviment Ibèric d’Alliberació (MIL), Salvador Puig Antich el dia 8 a Barcelona. El PPC ingressa a la CCFPC.
  • Febrer: el president del govern espanyol Carlos Arias Navarro pronuncia el seu discurs programàtic davant les Corts; discurs que serà conegut com ”espíritu del 12 de febrero”. Fortes lluites estudiantils a tots els nivells educatius.
  • Radio Barcelona emet el primer programa íntegrament en català. El cantant Lluís Llach fa un recital al Palau de la Música Catalana que significa la represa de la seva activitat pública després d’haver estat prohibit. El grup BR s’escindeixen i és dissolt, el sector majoritari ingressarà al PSUC, d’on havia sortit anys abans, i el minoritari ingressarà a l’ORT.
  • Març: el dia 2 és executat a garrot l’anarquista Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona, militant del grup anarquista MIL. Noves campanyes contra la pena de mort i per l’amnistia. El dia 4 és posat sota arrest domiciliari el Bisbe de Bilbao, Monsenyor Antonio Añoveros, acusat d’atemptar contra la “unitat de la pàtria” per tres homilies redactades per ell i llegides a totes les parròquies de Guipúscoa en la que demana un reconeixement de la cultura basca, després de convidar-lo a exiliar-se.
  • Abril: a Grècia és derrocat el règim dels coronels. El dia 25 es produeix un cop d’estat contra la dictadura feixista de Portugal, la coneguda com Revolució dels Clavells. El dia 28 el falangista i exministre José Antonio Girón de Velasco publica un article atacant la llibertat de premsa i la passivitat del govern.
  • Juny: el dia 10 la revista d’informació general Cambio 16, en el seu número 134, publica un dossier titulat “Desde Barcelona. Bomba política” que recull una taula rodona entre polítics de la pràctica totalitat del ventall ideològic català, des dels monàrquics fins als comunistes, amb l’exclusió dels representants dels grups nacionalistes catalans. Es constitueix la Conferència Socialista Ibèrica amb la participació del PSOE, MSC, PSG, PSPV i SODSC. El director del diari del sindicat oficial “Pueblo”, Emilio Romero, acusa el govern de ser massa permissiu i tolerant amb l’oposició democràtica. Es fan vagues en solidaritat amb els acomiadats de les empreses Elsa de Cornellà de Llobregat i Solvay de Martorell per tot el Baix Llobregat.
  • Juliol: vaga general al Baix Llobregat. Formació de Convergència Socialista de Catalunya (CSC) amb militants procedents del MSC, ORT, PSAN provisional, de l’antic FOC, i dels grups Topo Obrero i altres. El dia 9 és hospitalitzat el general Franco afectat d’una greu malaltia. El dia 19 hi ha una cessió temporal del poder al Príncep Joan Carles. Es firma la Declaració de Principis hispano nord-americana. Inici de negociacions per renovar els acords militars amb els Estats Units. També s’inicien converses amb el Vaticà per la revisió del Concordat. El dia 29 es constitueix a París la Junta Democràtica d’Espanya amb la participació del PCE, CC.OO., PSI i altres sectors no enquadrats políticament. El Marroc inicia una campanya per l’annexió del Sàhara Occidental.
  • Agost: explosió d’una bomba al carrer “Correo” de Madrid, al costat de la Direcció General de Seguretat. Manifestació de la població de Carmona (Andalusia) demanant aigua, la Guàrdia Civil dissolt la protesta i és mort un manifestant, Manuel Roldán.
  • Setembre: el general Franco reassumeix les funcions de cap d’estat. El dia 8 són detinguts, al col·legi convent de les Escolàpies de Sant Josep, 67 persones que participen en una sessió de la Comissió Permanent de l’Assemblea de Catalunya a Sabadell. La Conferència Socialista Ibèrica es reuneix en territori alemany amb la participació del PSOE, MSC, PSG, PSPV i USO, en una trobada apadrinada pel SPD alemany. El dia 13 es produeix l’atemptat d’ETA politico-militar a la cafeteria Rolando de Madrid on moren diverses persones.
  • Octubre: la Comissió nacional de Justícia i Pau llença una campanya per l’amnistia. Es fa un reajustament ministerial el dia 29 per la destitució de Pio Cabanillas com a ministre d’Informació i Turisme i la dimissió del ministre d’Hisenda Antonio Barrera de Irimo en solidaritat amb ell. El dia 10 a Montserrat es crea el Reagrupament Socialista i Democràtic (RSDC) amb gent procedent del MSC, sector Pallach, ERC, sector Barrera, Socialistes Democràtics Catalans sorgits de sectors cristians i el BPLL. Nova vaga a l’empresa SEAT on surten al carrer de 23.000 treballadors per manifestar-se. Es reuneix a la localitat francesa de Suresnes el XIII Congrés del PSOE que culmina el trencament entre la militància de l’interior i la de l'exili, en les seves sessions és elegit com a primer secretari Felipe González Márquez. “Isidoro”
  • Novembre: es crea el dia 15 a Montserrat Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) com a grup que aglutina militants d’Acció Obrera, GASC i independents, i coordinat internament amb UDC. Es funda la Unió de Pagesos com a sindicat dels treballadors del camp català a Vilafranca del Penedès. El PSI canvia el seu nom pel de Partit Socialista Popular (PSP). Entre els dies 10 i 17 se celebra una setmana per l’amnistia impulsada per l’Assemblea de Catalunya.
  • Al València es crea la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià que agruparà els diversos grups polítics que s’estan estructurant L’organització armada basca ETA s’escindeix en dos grups enfrontats per l’estratègia a seguir i que s’autodenominen ETA político-militar i ETA militar. S’aprova el Pla comarcal de Barcelona el que propicia grans mobilitzacions populars de protesta i la constitució d’associacions de veïns.
  • Desembre: tornen a produir-se noves vagues a Navarra, Guipúscoa, Baix Llobregat i entre els treballadors de la Seguretat Social. El president del govern Carlos Arias Navarro intenta una nova sortida per al règim amb la presentació del seu projecte d’associacions polítiques en un discurs emès per televisió. El dia 13 esclata l’escàndol econòmic SOFICO que implica a personalitats del règim franquista.
1975
Mor el dictador Francisco Franco.
  • Gener: continuen en gran mesura els conflictes laborals de l’any anterior als quals se sumen d’altres a Barcelona, Navarra, Biscaia, el Camp Andalús, les universitats, els Instituts, i empreses tant grans com la SEAT. Augment progressiu de la inflació en l’economia espanyola, i de l’atur, amb una forta caiguda de la Borsa i un major endeutament exterior. Dins l’exèrcit ha sorgit des del mes d’agost de 1974 la Unión de Militares Democráticos (UDM) que és un intent de crear un estat d’opinió favorable a un canvi democràtic, davant d’això el govern reacciona i deté un comandant i 3 capitans, que seran posterior processament. L’Assemblea de Catalunya crea una Comissió d’Enllaç que haurà de tractar amb la Junta Democràtica les formes de vertebrar una coordinació per evitar que aquest organisme actui a Catalunya. El dia 21 Jordi Pujol fa una conferència pública a ESADE om planteja la seva alternativa política.
  • Febrer: continua la situació de conflicte laboral en els diversos sectors de producció i per tot el territori de l’estat.
  • Març: és nomenat un nou govern pel general Franco i presidit novament per Carlos Arias Navarro. L’Ajuntament de Barcelona, en el seu ple ordinari del dia 4, refusa donar una subvenció de 50 milions de pessetes a la difusió de la llengua catalana presentada pel regidor Jacint Soler Padró.
  • Abril: es produeixen noves vagues a tot l’Estat espanyol contra la congelació salarial. El dia 25 és decretat pel govern l’estat d’excepció a Guipúscoa i Biscaia. El PSOE abandona la plataforma Conferència Socialista Ibèrica. El dia 12 la revista Canigó publica una taula rodona en el seu número 392 amb tots els representants de l’arc ideològic català de l’oposició democràtica. A Barcelona s’organitza el cicle de conferències “Les terceres vies a Europa” amb la participació de dirigents polítics de l’oposició catalana Anton Cañellas, Jordi Pujol, Joan Reventós, Josep Pallach, Ramon Trias Fargas i Josep Soler Barberà, organitzat per l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB) durant tot aquest mes i el següent.
  • Maig: s’aprova el decret-llei de regulació de conflictes col·lectius que significa una ampliació de la llibertat d’acomiadament, i es produeix fortes reaccions en contra. El dia 12 se celebra el debat final al Col·legi d’Advocats de Barcelona del cicle de conferències “Les terceres vies a Europa” amb la lectura d’un comunicat final conjunt. Finalitza la Guerra de Vietnam amb la retirada de les tropes nord-americanes. Es desenvolupa campanyes contra la pena de mort, l’encariment del cost de la vida, a favor de la candidatura pro-premi Nobel de la Pau per Lluís Maria Xirinacs, i de repulsa per la negativa de l’Ajuntament de Barcelona a donar una subvenció per l’ensenyament del català.
  • Juny: constitució de la Plataforma de Convergència Democràtica, com organisme unitari que agrupa el PSOE, el Partit Carlí, IDC, Partit Socialdemòcrata, MCE, ORT i altres, aquesta plataforma és la resposta reacció a l’altre organisme impulsada pel PCE que és la Junta Democràtica. El govern, presidit per Carlos Arias, tanca tota possibilitat d’obertura del règim amb el discurs que fa el dia 24 davant les “Cortes”, que comportarà l’enterrament definitiu del denominat “Esperit del 12 de febrer” de l’any 1974. Es convoca una vaga general a Euskadi contra la repressió. El dia 13 esclata un artefacte a la porta de la parròquia de Sant Andreu col·locada per grups d’extrema dreta. La CCFPC comença a debatre la incorporació d’altres forces que culminarà posteriorment amb la creació del CFPC.
  • El president dels Estats Units Gerald Ford visita oficialment Espanya. Es convoquen eleccions sindicals per cobrir els càrrecs d’enllaços sindicals que guanyen massivament les candidatures democràtiques i representatives. Es fa públic el manifest firmat per 35.000 persones defensant la catalanitat lingüística del País Valencià. Es crea Independentistes dels Països Catalans (IPC) amb militants provinents del PSAN i el PSAN-P.
  • Juliol: esclata una gran conflictivitat obrera, amb una vaga a la construcció els dies 2, 3 i 4. Aquest conflicte encara durarà durant el mes d’agost.
  • Agost: el dia 26 entra en vigor el decret llei sobre prevenció del terrorisme que instaura un estat d’excepció permanent.
  • Setembre: en commemoració de l’Onze de Setembre es fa una manifestació a la Plaça de Catalunya de Barcelona. S’impulsa una nova campanya contra la pena de mort. El dia 27 són afusellats dos militants d’ETA (Juan Paredes Manot “Txiki” i Ángel Otaegui) i tres del FRAP (José Luis Sánchez Bravo, José Humberto Baena i Ramón García Sanz) que havien estat condemnats juntament amb altres companys; amb motiu de les execucions es produeixen vàries retirades d’ambaixadors i la suspensió de les negociacions entre la CEE i el govern espanyol.
  • Se celebra a Hèlsinki la Conferència Europea de Seguretat.
  • Octubre: el dia 1 a la plaça d’Orient de Madrid i el 10 a plaça de Sant Jaume a Barcelona es fan manifestacions de suport al general Franco. El dia 19 és hospitalització novament el general Franco afectat d’una greu malaltia. Es produeix moments de gran tensió política amb el Marroc pel procés de descolonització del Sàhara, finalment el govern marroquí decideix dur endavant la denominada “Marxa Verda” que és un intent d’ocupació del territori saharià, i que acabarà fent-ho davant la passivitat de les tropes espanyoles. El dia 30 es fa pública una declaració conjunta de la Junta Democràtica i de la Plataforma de Convergència Democràtica. El príncep Joan Carles assumeix interinament el poder. L’Assemblea de Catalunya aprova el manifest “Per una Catalunya democràtica. Joan Carles no és una solució” el dia 29. El cantant Raimon fa un recital multitudinari el dia 30 al Palau d’Esports de Barcelona. El govern aprova una nova llei municipal per la qual els alcaldes seran elegits per via indirecta excepte els alcaldes de Madrid i Barcelona.
  • Novembre: hi ha un altre gran moviment vaguístic contra la nova congelació salarial. El dia 14 es firma l’Acord Tripartit a Madrid pel qual Espanya cedeix el territori del Sàhara al Marroc i Mauritània, les tropes espanyoles són evacuades de forma precipitada del territori. El dia 20 mor el general Franco després d’un intent desesperat d’allargar-li la vida. El dia 22, Joan Carles de Borbó jura el càrrec de cap d’estat amb el títol de Joan Carles I rei d’Espanya. El president del govern Carlos Arias Navarro és confirmat en el seu càrrec pel rei.
  • Desembre: pren possessió el nou govern, que serà primer de la monarquia, amb la participació destacada de Manuel Fraga Iribarne a la cartera d’Interior i José Maria de Areilza, comte de Motrico, a la cartera d’afers estrangers. Es constitueix el Consell de Forces Polítiques de Catalunya (CFPC), amb les organitzacions que formaven part de la CCFPC: ERC, sector Andreu, CSC, FNC, PCC, PPC, PSUC i UDC, i les organitzacions CDC, PSAN, EDC i RSDC, que es presentarà a la població amb una declaració de data 31 de desembre. Es crea la Conferència Socialista amb la participació de CSC i altres grups socialistes de les nacionalitats i regions de l’Estat espanyol. El dia 14 se celebra una concentració d’unes 3000 persones a Montserrat com a culminació d’una campanya iniciada en els mesos anteriors i que tindrà en la consigna “Poble català posa’t a caminar” el seu millor exponent. El dia 25 el sacerdot Lluís Maria Xirinacs s’instal·la davant la presó Model de Barcelona per demanar l’amnistia. El dia 27 es publica la primera entrevista en un diari català des del final de la guerra del president de la Generalitat Josep Tarradellas, l’entrevista la farà Pol Girbal pel diari “El Correo Catalán”.
  • Durant aquest any comencen les tasques del Congrés de Cultura Catalana que finalitzaran l’any 1977 a partir d’una proposta feta pel Col·legi d’Advocats de Barcelona, a la que se sumaran tot tipus de persones i organitzacions. A la Catalunya Nord s’inaugura la primera escola de català impulsada pel GREC.
1976
Manifestació a Barcelona el 8 de febrer de 1976 per 
la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomia.
  • Gener: el dia 31 se celebra la primera trobada de forces polítiques i instàncies unitàries de les Illes, País Valencià i Catalunya al monestir Cura a Mallorca. El dia 22 es presenta davant la premsa el secretaria general del PSUC, Gregorio López Raimundo, que fins aquest moment ha viscut clandestinament.
  • Febrer: es fa una manifestació multitudinària, d’unes 70.000 persones, pels carrers de Barcelona el dia 1 a favor de l’amnistia convocada per 150 personalitats de partits, sindicats i entitats cíviques. El dia 8 l’Assemblea de Catalunya convoca una altra manifestació sota el lema “Llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia”, que serà fortament reprimida per la policia. José María de Areilza, ministre d’afers estrangers, visita oficialment la seu de la CEE per presentar les raons del govern espanyol per a renunciar a la signatura d’un nou acord econòmic, per a sol·licitar l’adaptació de l’acord vigent de 1970 i que sigui vigent fins a la presentació de la candidatura d’ingrés d’Espanya a aquest organisme. Del 23 al 26 a Sabadell i voltants es fa una vaga general obrera. Es crea l’Associació Catalana d’Expressos polítics i socials a Barcelona, que agrupa persones de diferents tendències polítiques. Es crea el dia 29 la Coordinadora Socialista dels Països Catalans, que acull els partits socialistes de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. L’Assemblea de Catalunya aprova la “Campanya per uns ajuntaments democràtics” en la sessió de la Comissió Permanent del dia 28.
  • Març: El dia 3 es fa una manifestació a Vitòria on moren 5 persones i amb més de 100 ferits a mans de la Guàrdia Civil quan estaven reunits a l’interior de l’església de Sant Francesc. Els dies 6 i 7 la secció catalana de Pax Christi aprova l’organització de la nomenada “Marxa de la llibertat”. El dia 26 es crea a Madrid l’organisme unitari Coordinació Democràtica (CD), la coneguda com la “Platajunta”, que agrupa les dues plataformes unitàries que convivien a l’Estat espanyol, la Junta Democràtica d’Espanya i la Plataforma de Convergència Democràtica. Neix la Federació dels Partits Socialistes a partir de la Conferència Socialista Ibèrica. Es crea una comissió d’enllaç entre CSC i la Federació catalana del PSOE. El grup CDC es converteix en partit polític dins el procés iniciat al febrer d’aquest any amb la separació d’UDC.
  • Abril: els dies 2, 3 i 4, l’Assemblea de Catalunya llença la campanya “per uns ajuntaments democràtics”. El dia 5 mort per trets de la guàrdia civil a la frontera pirinenca el militant anarquista Oriol Solé Sugranyes que poc abans s’havia fugat de la presó, on complia condemna, juntament amb membres d’ETA. Un grup de persones intenten agrupar els diversos sectors de la dreta liberal catalana sota la denominació Lliga de Catalunya que no arriba a consolidar-se. Els dies 10 i 11 se celebra a París una trobada entre el CFPC i el President de la Generalitat on els partits catalans faran una declaració de reconeixement explícit de la presidència de la Generalitat i es firma els denominats Acords de París.. Comencen oficialment les negociacions entre la CEE i l’Estat espanyol per l’adaptació de l’acord de 1970. El dia 23 apareix el primer número del diari en català “AVUI”. El dia 27 el govern espanyol aprova crear una Comissió per a l’estudi d’un règim especial per a Catalunya. ERC sector Barrera abandona el RSDC per a consolidar-se com a partit polític.
  • Maig: El dia 9 se celebra la festa anual del Partit Carlí a Montejurra amb un balanç d’un mort a mans d’elements d’extrema dreta. El RSDC adopta el nom de Partit Socialista de Catalunya (PSC) com a reacció al que creu marginació política en el procés d’unitat socialista que s’està fent a Catalunya, aquest fet enceta un dur enfrontament amb els altres grups que també el reivindiquen, la polèmica se solucionarà posant després de les sigles PSC, la paraula Reagrupament, PSC (R), per distingir-lo del futur PSC (Congrés). Unió de Pagesos fa mobilitzacions que aplega gran quantitat de pagesos a Tarragona i Lleida sota el lema “Volem viure de la terra”.
  • Comença a emetre la primera emissora de ràdio en català, Ràdio 4. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) és reconegut oficialment.
  • Juny: l’Assemblea de Catalunya el document “Manifest per la Ruptura” en la sessió de la Comissió Permanent del dia 13. El dia 22 se celebra al Palau Blau-grana de Barcelona el míting que obre el procés constituent del Partit Socialista de Catalunya, després anomenat Partit Socialista de Catalunya (Congrés), amb gent procedent de CSC, PPC, el sector Abelló d’ERC, GIS, el Secretariat polític de Catalunya del POUM, la tendència socialista del PSC (R) i del col·lectiu procedent del PSUC, línia Comorera; aquest és el primer míting multitudinari celebrat a Barcelona des del final de la guerra al 1939. Els dies 19 i 20 es constitueix la Federació de Partits Socialistes (FPS), com organisme a nivell estatal. El dia 27 el diari El Pais publica una entrevista amb el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, on proposa la creació d’una Assemblea Nacional Provisional de la Generalitat que integri al CFPC i l’Assemblea de Catalunya.
  • Juliol: el dia 1 presenta la dimissió Carlos Arias Navarro com a president del govern forçat pel rei, per substituir-lo es designa el ministre secretari general del “Movimiento” Adolfo Suárez. El dia 3 els reis d’Espanya fan la seva primera visita oficial a Catalunya. El dia 4 comença a sis llocs diferents dels Països Catalans (L’Escala, Oliana, Girona, La Sènia, Guardamar i Esterri) la nomenada “Marxa de la Llibertat” que recorrerà a peu els territoris de parla catalana fins el 12 de setembre, durant aquests actes es produiran diverses detencions. El dia 9 són legalitzats tots els partits polítics excepte els comunistes, els clarament republicans i els independentistes. Hi ha una primera trobada el dia 18 d’una delegació de l’Assemblea de Catalunya amb el president de la Generalitat per preparar una visita oficial. El dia 18 el CFPC, l’A de C. i altres instàncies unitàries de l’estat assisteixen a la Biennale de Venezia convidats pel Sindaco de la Comune de Venezia en el marc de l’exposició “Spagna democratica”. El dia 29 se celebra el míting pro-amnistia de l’Assemblea de Catalunya al Palau d’esports de Barcelona. El dia 30 el govern espanyol decreta una amnistia parcial.
  • Agost: el dia 29 se celebra una nova trobada entre el Consell (CFPC) i el President de la Generalitat, Josep Tarradellas. El mateix dia 29 se celebra la primera sessió oberta a la premsa de la Comissió Permanent de l’Assemblea de Catalunya.
  • Setembre: se celebra a Madrid el dia 4 una trobada d’instàncies unitàries a nivell estatal. En commemoració de l’Onze de Setembre se celebra a Sant Boi un acte unitari amb una participació d’unes 100.000 persones amb parlaments de Miquel Roca Junyent, en nom del CFPC, Jordi Carbonell, en nom de l’Assemblea de Catalunya, i Octavi Saltor, en nom dels no enquadrat en cap d’aquests organismes unitaris. El dia 12 finalitza a Poblet la “Marxa de la Llibertat” amb una concentració al monestir i un gran desplegament de forces policials. El president del govern Adolfo Suárez explica el seu programa de reforma política als militars provocant un moviment de rebuig, el nomenat soroll de sabres, que culminarà amb la dimissió del vicepresident i ministre de defensa general De Santiago, per substituir-lo serà nomenat el general Manuel Guitiérrez Mellado.
  • Octubre: el dia 4 se celebra a París una trobada entre el President de la Generalitat i l’Assemblea de Catalunya, després de llargues negociacions iniciades el 18 de juliol d’aquest any. És constitueix el dia 12 la Coordinadora de les Assemblees d’Intel·lectuals dels Països Catalans. L’Assemblea de Catalunya llença una nova campanya de “Salvem Catalunya per la Democràcia”. Pel dia 12 els sindicats Comissions Obreres, UGT i USO convoquen una vaga general que és seguida àmpliament pels treballadors. Es crea el dia 23 la Plataforma d’Organismes Democràtics (POD) amb la participació de l’Assemblea de Catalunya però no del CFPC. Els dies 30, 31 i 1 de novembre se celebra el congrés constituent del Partit Socialista de Catalunya (PSC) que en el si de l'organisme unitari CFPC firmarà com a PSC (Congrés).
  • Novembre: es convoca una jornada de mobilització general pel dia 12 contra les mesures econòmiques del govern, amb una participació d’uns 2 milions de treballadors a tot l’estat. Un sector de la dreta catalana crea el Club Catalònia. El dia 18 les “Cortes Españolas” aproven amb 425 vots a favor la llei de reforma política impulsada pel govern presidit per Adolfo Suárez. L’Assemblea de Catalunya aprova la campanya “Per la democràcia, absteniu-vos de votar al referèndum” en la sessió del Secretariat del dia 18. El govern envia a entrevistar-se amb el president de la Generalitat Josep Tarradelles el tinent coronel Andrés Casiniello Pérez, cap del servei d’informació de la Presidència, que anirà a Saint-Martin.le-Beau el dia 26 acompanyat de Manuel Ortínez.
  • Desembre: el dia 3 es crea al marge de la POD l’anomenada “Comissió dels 9”, posteriorment dels 10, en la que participa Anton Cañellas pels democratacristians, Joaquin Satrústegi pels liberals, Francisco Fernández Ordóñez pels socialdemòcrates, Felipe González i Enrique Tierno Galván pels socialistes, Simón Sánchez Montero pels comunistes, Jordi Pujol per Catalunya, Julio Jauregui pel País Basc i Paz Andrade per Galícia, per intentar una negociació directa amb el govern Suárez sobre set acords bàsic, entre els que destaquen: el reconeixement dels partits polítics i els sindicats, les normes de funcionament de les eleccions i la promulgació d’una veritable amnistia. El dia 15 se celebra el Referèndum sobre la Reforma Política; l’oposició s’abstindrà de votar, però malgrat això la votació serà favorable. Nova negociació amb la CEE per arribar a un acord pesquer després que el Mercat Comú hagi ampliat les seves aigües jurisdiccionals a 200 milles. El PSC (C) planteja a l’opinió pública la coalició electoral de l’Entesa dels Catalans com aglutinants dels diversos partits catalanistes. El dia 23 Santiago Carrillo, secretari general del PCE, és detingut als carrers de Madrid per la policia on viu des del mes de febrer d’aquest mateix any. El grup armat GRAPO segresta el president del Consell d’Estat espanyol Antonio Oriol y Urquijo. L’alcalde de Barcelona Joaquim Viola és cessat i nomenat per substituir-lo Josep Maria Socias Humbert.
1977
Manifestació per l’11 de setembre al
Passeig de Gràcia de Barcelona.
  • Durant tot aquest any se celebra les sessions de clausura dels diversos àmbits del Congrés de Cultura Catalana (CCC).
  • Gener: el dia 6 el President de la Generalitat, Josep Tarradellas, dóna a conèixer un missatge dirigit al poble de Catalunya des de l’exili. El dia 16 l’Assemblea de Catalunya comença la campanya de “Volem l’Estatut”. S’arriba a un acord entre la CEE i l’Estat espanyol per adaptar l’acord de 1970. Es reuneix en els dies 15 i 16 a Barcelona la primera trobada d’Assemblees d’Intel·lectuals, de Professionals i Artistes de les diverses nacions i regions de l’Estat espanyol. A final d'aquest mes es produeix una situació d’extrema violència, que s’inicia amb la mort de l’estudiant Arturo Ruiz, mentre participava en una manifestació per l’amnistia a Madrid, a mans d’un grup d’extrema dreta. El GRAPO segresta el tinent general Emilio Villaescusa. Mort per l’impacta d’un pot de fum de la policia Maria Luz Nájera. Són assassinat, al seu despatx professional del carrer Atocha de Madrid, 4 advocats laboralistes i 4 més són greument ferits, així com un treballador de CC.OO. per persones d’extrema dreta; el seu enterrament es converteix en una gran manifestació de protesta i un acte de força al carrer impulsat pel PCE. Es produeix un atemptat contra el líder independentista canari Antonio Cubillos. Aquesta setmana acabarà sent denominada com a Setmana Tràgica
  • Febrer: el dia 13 una produeix l’entrevista entre Josep Tarradellas i la “Comissió dels 23”, comissió que agrupa els diversos grups polítics i sindicals catalans. El dia 18 el govern de Madrid intenta posar en marxa un “Consejo General de Cataluña” com organisme de substitució de la Generalitat de Catalunya. El dia 26 es convoca un Aplec Popular d’homenatge al President Tarradellas a Sant Cebrià del Rosselló que és expressament prohibit pel govern francès. Comença una crisi en el si de la Comissió dels 9 que acabà amb la seva pràctica desaparició el mes següent.
  • Març: es crea el dia 2 a Perpinyà l’Organisme Consultiu de la Generalitat, al voltant del President de la Generalitat. Frederic Rahola és nomenat representant a l’interior de Catalunya de la Presidència de la Generalitat, els decrets de nomenament i constitució sortiran publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) a l’exili el mes de maig. El dia 2 Jordi Pujol abandona la Comissió dels 9 i és substituït per Joaquim Molins del Centre Català. El govern de Mèxic reconeix el govern espanyol i estableix relacions diplomàtiques deixant de reconèixer al govern republicà a l’exili. S’inicien converses entre el PSC (C) i la Federació Catalana del PSOE per buscar punts de coincidència que culminarà al mes d’abril d’aquest any.
  • Es fa públic el nomenat “Manifest dels 407” que demana el retorn immediat del President de la Generalitat, Josep Tarradellas, a Catalunya. S’autodissolt la plataforma unitària espanyola Coordinación Democrática després d’haver-la abandonat el PSOE i els democratacristians. Es crea el Moviment d’Unificació Marxista (MUC) per militants provinents del PSAN-P i IPC.
  • Abril: el govern espanyol legalitza el PCE, amb el que queden sense legalitzar els partits estrictament republicans com ERC i els independentistes. Es firma el Pacte d’Abril entre el PSC (C) i la Federació Catalana del PSOE que crea el Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC (PSC-PSOE), primer com a sigla electoral i després com a partit polític. El dia 23 es fa una manifestació pels carrers de Barcelona reclamant l’Estatut d’Autonomia amb el lema “Volem l’Estatut.
  • Maig: el dia 25 comença la campanya electoral per a l’elecció de diputats i senadors per cobrir els escons de les Corts espanyoles, que hauran d’aprovar una nova constitució, amb la participació de 18 partits i coalicions pel Congrés a Catalunya i 13 a la resta de l’Estat; i 7 coalicions pel Senat a Catalunya. El dia 29 se celebra la segona sessió de l’Assemblea de Catalunya als locals del Club Mundo amb la presència de 249 delegats de 115 delegacions, on s’aprova que els parlamentaris que siguin elegits en les eleccions general del 15 de juny es constitueixin en assemblea de parlamentaris. Es constitueix una comissió formada per 3 representants d’UCD, 2 del PSOE i 1 del PCE, i que es reuneix en secret per tal de mirar de trobar sortides polítiques. Joan de Borbó renuncia als seus drets dinàstics i com a cap de la casa reial espanyola a favor del seu fill el rei Joan Carles I.
  • Juny: el dia 10 se celebra la Primera Trobada Internacional d’Expressos i ex-deportats polítics. El dia 13 finalitza la campanya electoral. El dia 15 se celebren les primeres eleccions democràtiques que donen com a resultat, en nombre de diputats i senadors, el següent: Congres dels Diputats: Unión de Centro Democrático (166 diputats) Partido Socialista Obrero Español - Partit Socialista de Catalunya (Congrés) (118 diputats) Partido Comunista de España - Partit Socialista Unificat de Catalunya (19 diputats) Alianza Popular (16 diputats) Pacte Democràtic per Catalunya (CDC-EDC-PSC(R) i FNC) (11 diputats) Partido Nacionalista Vasco (8 diputats) Unidad Socialista (PSP-FPS) (6 diputats) Independents de Centre (2 diputats) Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya (2 diputats) Euskadiko Ezkerra (1 diputat) Esquerra de Catalunya (ERC-PTE-Estat Català) (1 diputat) Senat: Unión de Centro Democrático (105 senadors) Partido Socialista Obrero Español (35 senadors) Independents ( 12 senadors) Senado Democrático (12 senadors) Entesa dels Catalans (PSC-PSOE, PSUC, ERC, PTE) (12 senadors) Frente autonómico (7 senadors) Agrupació d’electors (independents) (4 senadors) Unidad Democrática (3 senadors) Senadores por la Democracia ( 3 senadors) Democràcia i Catalunya (CDC, EDC, PSC(R), UDC, CC): (2 senadors) Alianza Popular (2 senadors) Democracia Gallega (2 senadors) Partido Social Regionalista ( 1 senador) Unidad Socialista (PSP-FPS) ( 2 senadors) Unidad Democrática para el Senado (1 senador) Euskadiko Ezkerra (1 senador) Independents de Centre (1 senador) Demócratas Independientes de Almería (1 senador) Total Votants: 78,3% Vots en blanc: 0,2% Vots nuls: 1,1% Abstenció: 21,7% Els resultats a Catalunya: Congrés dels Diputats Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE): 15 diputats Pacte Democràtic per Catalunya (CDC-EDC-PSC(R) i FNC): 11 diputats Unión de Centro Democrático: 8 diputats Partit Socialista Unificat de Catalunya: 8 diputats Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya (UDC-Centre Català): 2 diputats Esquerra de Catalunya (ERC-PTE-Estat Català): 1 diputat Convivència Catalana (AP): 1 diputat Senat: Entesa dels Catalans (PSC-PSOE, PSUC, ERC, PTE): 12 senadors Democràcia i Catalunya (CDC, EDC, PSC(R), UDC, CC): 2 senadors Unión de Centro Democrático: 1 senador Independent: 1 senador.
  • Juny: el dia 20 el president del govern Adolfo Suárez rep una delegació dels socialistes catalans composta per Joan Reventós, Eduardo Martín Toval i Josep Maria Triginer. El dia 23 se celebra una entrevista entre el President de la Generalitat Josep Tarradelles i el líder del Partit Socialista Joan Reventós. El dia 25 es constitueix l’Assemblea de Parlamentaris a l’antiga seu del Parlament de Catalunya al parc de la Ciutadella que estarà constituïda per tots els parlamentaris catalans elegits en les eleccions generals. El dia 27 el president de la Generalitat Josep Tarradellas va a Madrid amb avió fins el dia 2 de juliol, on s’entrevista amb el president del govern Adolfo Suárez i el dia 30 amb el rei.
  • Juliol: el dia 7 se celebra a l’hotel Sheraton de París una reunió de l’Assemblea de Parlamentaris amb el president de la Generalitat Josep Tarradelles. El dia 29 s’aprova una comissió negociadora formada per 6 parlamentaris, Josep Benet, Jordi Pujol, Joan Ranventós, Carles Sentís, Antoni Gutierrez i Josep Maria Triginer, i presidida pel president de la Generalitat.
  • Setembre: se celebra en commemoració de l’Onze de setembre una manifestació al Passeig de Gràcia de Barcelona que aplega més d’un milió de ciutadans, amb crits a favor de la recuperació de l’Estatut d’autonomia. La revista d’humor “El Papus” pateix un atemptat amb bomba en els seus locals de Barcelona, on mor un dels seus treballadors. El dia 24 és legalitzat el FNC. El dia 29 el govern espanyol publica el decret pel qual s’estableix la Generalitat de Catalunya de forma provisional. El dia 30 es crea les Comissions mixtes de traspassos i de valoracions entre l’estat i la Generalitat, així com les de les diputacions.
  • Octubre: el dia 14 el govern espanyol aprova una amnistia política. S’aprova el dia 17 el decret de nomenament de Josep Taradellas com a president de la Generalitat de Catalunya provisional i com a president de la Diputació de Barcelona. El dia 23 arriba a Barcelona el president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradelles, des del balcó del Palau de la Generalitat fa el seu primer discurs on pronuncia la frase “Ciutadans de Catalunya: ja sóc aquí” amb el que s’inicia una nova etapa política
El president Tarradellas arriba a Catalunya.

____________________________



Denominació de les sigles de les diverses organitzacions, moviments, alternatives polítiques i organismes recollits en la cronologia de 1939 a octubre de 1977.


  • A de C: Assemblea de Catalunya, sigles d’aquest organisme unitari.
  • Acció Catalana: partit polític català, i és anterior a ACR.
  • Acció Obrera: organització política catalana, integrada a CDC.
  • Acción Católica: organització catòlica lligada al règim franquista.
  • ACO: Acció Catòlica Obrera, organització catòlica de caràcter obrer.
  • Acord Tripartit: pacte firmat a Madrid el 1975 pel qual Espanya cedeix la sobirania del territori del Sàhara al Marroc i Mauritània.
  • Acords de París: són els acords establerts entre el President de la Generalitat de Catalunya i el CFPC el 11 d’abril de 1976.
  • ACR: Acció Catalana Republicana, partit polític català
  • ADPC: Associació Democràtica Popular de Catalunya (ADP), partit polític català federat al FLP.
  • Agrupació d’electors: coalició electoral espanyola en les eleccions generals del 15 de juny de 1976.
  • Agrupació Democràtica de Barcelona: organització política catalana.
  • Agrupació Guerrillera de Catalunya: organització armada impulsada pel PSUC.
  • Aliança de Partits Republicans Catalans: transformació del Comitè de Coordinació, amb els mateixos components i el canvi de representació d’ERC, ara controlada des de l’exili.
  • Aliança de Treballadors Cristians de Catalunya: nom utilitzat pel grup CC.
  • Aliança Nacional Catalana: nom que pren a Catalunya la UNE.
  • Alternativa Democràtica General: proposta política per agrupar les diverses plataformes unitàries de l’Estat espanyol que no arriba a formalitzar-se.
  • ANFD: Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD) organisme unitari integrat per UGT, PSOE, IR, CNT, MLE i UR.
  • ANFDC: Aliança Nacional de Forces Democràtiques de Catalunya, organisme unitari integrat per ERC, EC, ACR, UDC, Unió de Rabassaires, PCd’E, CNT, MLL, FAI, JLL, PSOE, Joventuts Socialistes, POUM i UGT
  • ANV: Acción Nacionalista Vasca, partit polític basc.
  • Any Fabra: conjunts d’actes commemoratius del centenari del naixement del filòleg Pompeu Fabra celebrats a l’any 1968 i començaments de 1969, aquests són actes reivindicatius de la llengua catalana.
  • AP: Alianza Popular, partit polític espanyol
  • APE: Associacions Professionals d’Estudiants, organitzacions creades pel règim franquista per a substituir el SEU que no acaben d’implantar-se.
  • ARDE: partit polític espanyol.
  • AS: Alianza Sindical, plataforma unitària sindical creada a l’exili per UGT, CNT i STV.
  • ASO: Aliança Sindical Obrera, plataforma unitària sindical amb la participació d’UGT, CNT, STV i SOCC
  • Asociaciones Profesionales de Estudiantes de Afiliación Obligatoria: organitzacions creades pel règim franquista per a substituir el SEU que no acaben d’implantar-se.
  • Assassinats d’Atocha: els assassinats de 4 advocats laboralistes en els seu despatx professional del carrer Atocha de Madrid, i en el qual 4 més són greument ferits, així com un treballador de CC.OO.
  • Assemblea d’Intel·lectuals: nom escurçat de l'Assemblea Permanent d’Intel·lectuals
  • Assemblea de Catalunya: organisme unitari català d’àmplia base social, integrat per partits polítics, sindicats, sectors professionals i organismes territorials.
  • Assemblea de Parlamentaris: constituïda per tots els parlamentaris catalans elegits a les eleccions generals del 15 de juny de 1976.
  • Assemblea Nacional Provisional: proposta política feta pel president de la Generalitat, Josep Tarradelles, el 27 de juny de 1976 per integrar el CFPC i l’Assemblea de Catalunya.
  • Assemblea Permanent d’Intel·lectuals i Artístes Catalans: nom ampliat de l’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals.
  • Assemblea Permanent d’Intel·lectuals Catalans: plataforma unitària creada a partir de la trobada de 287 persones a Montserrat i la posterior tancada a les dependències del monestir per protestar contra la celebració del Procés de Burgos el 1971.
  • Associació Catalana d’Expresos polítics: associació que agrupa a represaliats polítics del franquisme.
  • Associació Catalana d’Expressos polítics: associació que aplega a represaliats polítics del règim franquista.
  • ASU: Agrupación Socialista Universitaria, partit polític espanyol.
  • ATC: Alianza de Trabajadores Cristianos, partit polític espanyol.
  • Banc Mundial: nom emprat per a nomenar al BIRD
  • Banca Catalana: institució financera creada a Catalunya
  • BEN: Bloc d’Estudiants Nacionalistes, organització d’estudiant impulsat pel FNC
  • BIRD: Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament, organisme internacional de caràcter financer creat com agència de l’ONU.
  • BOC: Bloc Obrer i Camperol, partit polític català.
  • BOE: Boletín Oficial del Estado, diari oficial de l’Estat Espanyol.
  • BPLL: Bloc Popular de Lleida., organització política catalana.
  • BR: Organització Comunista Bandera Roja, partit polític espanyol creat a Barcelona a partir de militants escindits del PSUC.
  • C.O. : sigles de Comissions Obreres a Catalunya i esporàdicament utlitzades.
  • Campanya de les instàncies: campanya ciutadana adreçada al govern espanyol amb 10.000 instàncies personals que reclamen l’ensenyament del català a l’any 1963.
  • Caputxinada: acte de constitució del SDEUB al 1966 i la seva posterior tancada al convent dels Caputxins a Sarrià.
  • Carlins: nom abreujat amb el que es coneix el moviment carlí.
  • CC.OO. de Barcelona: Comissions Obreres Central de Barcelona, sindicat obrer, és l’estructura d’aquest sindicat a Barcelona amb predomini de partits com el FOC i enfrontat en algunes ocasions a la CONC.
  • CC.OO.: Comissions Obreres, sindicat obrer a nivell estatal.
  • CC: Centre Català, partit polític català.
  • CC: organització que aglutina persones de tendència cristiana i que posteriorment evolucionen ideològicament, en un primer moment les sigles no volen dir res però després significaran Crist Catalunya, Cristians Catalans i Comunitats catalanes.
  • CCC: sigles del Congrés de Cultura Catalana, conjunt d’actes i propostes de reivindicació de la llengua i la cultura catalana.
  • CCFPC: Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, organisme unitari català integrat per ERC sector Andreu Abelló, FNC, MSC sector Reventós, PSUC i UDC, a l’any 1974 s’integren el PPC i el PCC
  • CCU: Comitè de Coordinació Universitària, plataforma unitària d’estudiants impulsada pel MSC
  • CD: sigles de Coordinación Democrática, organisme unitari espanyol.
  • CDC: Convergència Democràtica de Catalunya, moviment polític català creat amb militants d’Acció Obrera, GASC i independents i una coordinació política amb UDC, posteriorment es converteix en partit polític català.
  • CECA: Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, organisme econòmic europeu que juntament amb la CEE i l’EURATOM formen el denominat Mercat Comú.
  • CEE: Comunitat Econòmica Europea, organisme econòmic europeu que juntament amb la CECA i l’EURATOM formen el denominat Mercat Comú; integrat per Bèlgica, França, Holanda, Itàlia, Luxemburg i República Federal Alemanya, a l’any 1973 s’incorporen Dinamarca, Gran Bretanya i Irlanda.
  • CFDC: Consell de Forces Democràtiques de Catalunya, organisme unitari català integrat per ACR, ERC, EC, FNC, MSC i UDC, és el conegut com “Comitè Ametlla”.
  • CFPC: Consell de Forces Polítiques de Catalunya, organisme unitari català integrat CDC, CSC, EDC, ERC sector Andreu Abelló, FNC, PCC, PPC, PSAN, PSUC, RSDC, i UDC.
  • CHE-CHO: Comités de Huelga Estudiantiles-Comités de Huelga Obreros, organització política espanyola creats amb militants provinents del FSF.
  • CICF: Centre d’Informació Catòlica Femenina, centre pedagògic amb seu a Barcelona.
  • CIRP: Centre d’Informació, Recerca i Promoció, entitat parapolítica que dona cobertura a les activitats de reivindicació catalana i social. D’ell se’n deriven el Centre d’Estudis de Planificació, Estudis i Investigacions i l’Institut de Ciències de l’Educació.
  • Club Catalònia: intent d'organització política d’un sector de la dreta catalana.
  • CNCD: Consell Nacional de la Democràcia Catalana, organisme unitari català integrat per ACR, ERC, EC, FNC, MSC, PRd’E, UDC i Unió de Rabassaires, conegut per Comitè Pous i Pagès.
  • CNS: Central Nacional Sindicalista, sindicat obrer de caràcter oficial creat pel règim franquista.
  • CNT: Confederació Nacional del Treball, sindicat obrer espanyol. Comissió Catalana d’Amnistia: organisme unitari català per impulsar la lluita a favor de l’amnistia.
  • Comissió d’Enllaç: comissió creada per l’Assemblea de Catalunya per negociar amb la Junta Democràtica d’Espanya una possible coordinació.
  • Comissió de Solidaritat amb els presos: organisme unitari català per a la recollida de fons econòmics pels represaliats polítics i laborals del règim franquista.
  • Comissió dels 10: és una ampliació posterior de la Comissió dels 9.
  • Comissió dels 23: comissió catalana que agrupa els diversos grups polítics i sindicals catalans.
  • Comissió dels 9: plataforma política espanyola creada per negociar directament amb el govern espanyol presidit per Adolfo Suárez, en la qual participa Anton Cañellas pels democratacristians, Joaquin Satrústegui pels liberals, Francisco Fernández Ordóñez pels socialdemòcrates, Felipe González i Enrique Tierno Galván pels socialistes, Simón Sánchez Montero pels comunistes, Jordi Pujol per Catalunya, Julio Jáuregui pel País Basc i Paz Andrade per Galícia.
  • Comissió Onze de Setembre: organisme unitari creat pels partits polítics catalans per impulsar els actes commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya, posteriorment s’ampliarà als sindicats.
  • Comissió Permanent: òrgan de decisió màxim de l’Assemblea de Catalunya entre planaris.
  • Comissió Preparatòria: òrgan de decisió per preparar la primera sessió de l’Assemblea de Catalunya.
  • Comitè Ametlla: nom amb el que es coneix el Consell de Forces Democràtiques de Catalunya (CFDC)
  • Comitè de Coordinació: organisme unitari integrat per ACR, UDC, USC i ERC sector a l’interior de Catalunya.
  • Comitè Ibèric de Coordinació Sindical Cristiana: organisme sindical espanyol de caràcter unitari integrat pel SOC i altres de la resta de l’estat.
  • Comite Ibérico de Coordinación Sindical Cristiana: plataforma sindical espanyola que agrupa els sindicats cristians com el SOCC i altres.
  • Comitè Permanent de la Democràcia Catalana: acord polític entre l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD) i el Consell Nacional de la Democràcia Catalana (CNDC).
  • Comitè Pous i Pagès: nom amb que és conegut el Consell Nacional de la Democràcia Catalana (CNDC)
  • Comunión Tradicionalista Carlina: organització política espanyola i és una fracció del moviment carlí més integrista, que el règim franquista fusionarà amb la Falange per crear la FET y de las JONS. Els seus grups armats són els requetès.
  • CONC: Comissió Obrera Nacional de Catalunya, organització sindical de Comissions Obreres a Catalunya, impulsada pel PSUC i en certa mesura enfrontada a les Comissions Obreres Central de Barcelona dominades per altres grups polítics.
  • Confederación de Fuerzas Monárquicas: organització política espanyola que agrupa diversos grups monàrquics.
  • Conferència Europea de Seguretat: conferència a nivell europeu sobre seguretat que es reuneix per primera vegada a Hèlsinki.
  • Conferència Socialista Ibèrica: organisme unitari socialista espanyol integrat per CSC i altres grups de les nacionalitats i regions de l’estat, posteriorment es transformarà en Federació dels Partits Socialistes.
  • Conferència Socialista Ibèrica: plataforma unitària espanyola que agrupa al PSOE, MSC, PSG, PSPV i SODSC.
  • Congrés de Cultura Catalana: conjunt d’actes i propostes de reivindicació de la llengua i la cultura catalana.
  • Consejo General de Cataluña: proposta política feta pel govern espanyol, presidit per Adolfo Suárez, per substituir la Generalitat de Catalunya.
  • Consejo Vasco de Resistencia: organisme unitari basc.
  • Consell d’Europa: organisme polític a nivell europeu que agrupa diversos estats amb seu a Estrasburg.
  • Consell Nacional Català: organisme polític català creat a Londres per exiliats.
  • Consell Nacional de Catalunya: organisme polític creat per la Generalitat de Catalunya a l’exili.
  • Consell, el: nom pel qual també es coneix el Consell de Forces Polítiques de Catalunya (CFPC).
  • Contuberni de Munic: nom que el règim franquista dona a la reunió del Moviment Europeu celebrada a aquesta ciutat alemanya l’any 1962.
  • Convivència Catalana: nom amb el qual AP anirà a les eleccions generals del 15-6-1976 a Catalunya pel Senat
  • Coordinació Democràtica: organisme unitari espanyol, conegut com la “Platajunta”, que agrupa les dues plataformes unitàries espanyoles, Junta Democràtica d’Espanya i Plataforma de Convergència Democràtica
  • Coordinadora de les Assemblees d’Intel·lectuals dels Països Catalans: plataforma que vol agrupar les Assemblees d’Intel·lectuals existents a Catalunya, País Valencià i Illes Balears.
  • Coordinadora Socialista dels Països Catalans: organisme unitari integrat pels partits socialistes de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears.
  • Coordinadora Socialista Federal Ibèrica: plataforma de coordinació entre partits i grups socialistes a nivell estatal.
  • Coordinadora, la: nom amb el qual es coneix la CCFPC.
  • CSC: Convergència Socialista de Catalunya, partit polític català creat a partir del MSC, i militants provinents de Topo Obrero, ORT, PSAN-P i el desaparegut FOC.
  • DDE: Delegació diocesana d’escoltisme, organisme eclesiàstic per donar cobertura legal al moviment escolta de tendència catòlica.
  • Declaració de Bad-Godesgog: declaració política aprovada pel SPD alemany a l’any 1959 on anuncia que abandona el marxisme com a mètode d’anàlisi de la realitat, i que acabarà tenint una gran influència en la resta de partits socialistes catalans, espanyols i mundials.
  • Democracia Gallega: coalició electoral gallega a les eleccions generals del 15-6-1976.
  • Democràcia i Catalunya: coalició electoral pel senat a les eleccions generals del 15-6-1976, que agrupa els partits polítics catalans CDC, CC, EDC, PSC (R) i UDC.
  • Demócratas Independientes de Almería: coalició electoral a les eleccions generals del 15-6-1976
  • DOGC: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, diari oficial
  • DSC: Democracia Social Cristiana, partit polític espanyol
  • EC: Estat Català, partit polític català
  • EDC: Esquerra Democràtica de Catalunya, partit polític català.
  • EE: Euskadiko Ezkerra: partit polític basc
  • EFE: agència de noticies espanyola
  • EFTA: Associació Econòmica de Lliure Comerç organisme econòmic europeu que agrupa a Gran Bretanya, Suècia, Noruega, Dinamarca, Suïssa, Àustria i Portugal, posteriorment Finlàndia i Islàndia.
  • ELA-STV: nom que adoptarà Solidaridad de Trabajadores Vascos, sindicat obrer basc.
  • Entesa dels Catalans: coalició electoral pel senat a les eleccions generals del 15-6-1976, que agrupa els partits polítics catalans PSC-PSOE, PSUC, ERC i PTE
  • Equip Demòcrata Cristià Espanyol: organisme unitari espanyol de coordinació dels partits DSC, IDC, PNB i UDC.
  • ERC: Esquerra Republicana de Catalunya, partit polític català.
  • ESBA: Euskadiko Sozialisten Batasuna, partit polític basc federat al grup FLP.
  • Escola d’estiu: trobades pedagògiques organitzades per l’associació pedagògica Rosa Sensat
  • Espíritu del 12 de febrero: proposta política feta pel president del govern espanyol Carlos Arias Navarro de reforma de les estructures del règim franquista que no es materialitzarà.
  • Esquerra de Catalunya: coalició electoral a les eleccions generals del 15-6-1976 que agrupa els partits ERC, PTE i Estat Català.
  • ETA militar: escissió de l’organització armada basca ETA.
  • ETA poltico-militar: escissió de l’organització armada basca ETA.
  • ETA: Euskadi ta Askatasuna (Euskadi i llibertat), organització armada basca.
  • EURATOM: Comunitat Europea pel desenvolupament de l’energia atòmica, organisme econòmic europeu que juntament amb la CEE i la CECA formen el denominat Mercat Comú.
  • FAC: Front d’Alliberament Català, organització armada catalana.
  • FAI: Federació Anarquista Ibèrica, moviment polític espanyol.
  • FAO: Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura, organisme internacional depenen de l’ONU.
  • FE: Falange Española, partit polític espanyol que el règim franquista fusionarà en la FET y de las JONS.
  • Federació Catalana del PSOE: federació d’aquest partit polític espanyol a Catalunya
  • Federació dels Partits Socialistes: organisme unitari creat a partir de la Conferència Socialista Ibèrica.
  • Fentre de Liberación Nacional: proposta política feta des de l’exili per republicans espanyols.
  • FET y de las JONS: Falange Española Tradicionalista y las Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista, organització política espanyola creada pel règim franquista.
  • FET: Falange Española Tradicionalista, nom escurçat de la FET y de las JONS.
  • Fets del Palau: acte de protesta realitzat en el Palau de la Música Catalana de Barcelona a l’any 1966 contra la prohibició de cantar “El cant de la Senyera”.
  • FJCC: Federació de Joves Cristians de Catalunya, organització juvenil catalana que agrupa a persones catòliques, són coneguts com els “fejocistes”.
  • FLP: Frente de Liberación Popular, partit polític espanyol, que estarà federat amb diverses organitzacions com el FOC i ESBA.
  • FMI: Fons Monetari Internacional, organisme internacional de caràcter financer.
  • FNC: Front Nacional de Catalunya, moviment unitari antifranquista, transformat posteriorment en partit polític català.
  • FNEC: Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, organització unitària d’estudiants universitaris creada durant la República i reconstituïda durant el franquisme pel FNC, UDC i també pel MSC
  • FOC: Front Obrer de Catalunya (FOC), partit polític català creat amb militants d’ADPC i federat amb el partit espanyol FLP.
  • FPS: Federació de Partits Socialistes, organisme unitari a nivell estatal integrat per diversos partits socialistes.
  • FRAP: Frente Revolucionario Antifascista y Patriotico, organització armada espanyola creada per militants provinents del PCE.
  • Frente autonómico: coalició electoral espanyola en les eleccions generals del 15 de juny de 1976.
  • Frente Nacional Republicano y Democrático: proposta política impulsada pel PCE.
  • Front de la llibertat: organisme unitari de lluita antifranquista creat pel POUM amb membre d’USC que han sortit del PSUC.
  • Front Nacional Antifranquista: plataforma impulsada pel PCE i PSUC sorgida de la seva proposta política de reconciliació nacional.
  • FSF: Força Socialista Federal, partit polític espanyol, sorgit per la transformació de l’organització CC.
  • FUC: Front Universitari de Catalunya, organisme polític de tendència catòlica.
  • FUDE: Federación Universitaria Democrática Española, plataforma universitària espanyola sorgida de la UDE.
  • FUE: Federación Universitaria Escolar, sindicar d’estudiants
  • FURC: Front Universitari de Resistència de Catalunya, organització d’estudiants de lluita antifranquista.
  • GASC: Grups d’Acció al Servei de Catalunya, organització política catalana que aplega sectors cristians principalment i que s’integren a CDC.
  • GATT: Acord general sobre aranzels i comerç, organisme internacional.
  • GEC: Gran Enciclopèdia Catalana, publicació catalana.
  • GIC: Grup d’Independents de Catalunya, organització catalana.
  • GIS: Grup d’Independents pel socialisme, organització política catalana creat per aglutinar persones independents que conflueixen en la creació del PSC (C)
  • GNR: Grups Nacionals de Resistència, organització política catalana.
  • GRAPO: Grupo Revolucionario Armado Primero de Octubre, organització armada espanyol.
  • GREC: Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, organisme cívic de la Catalunya Nord.
  • Grup Cultural de la Joventut Catalana: organisme cívic de la Catalunya Nord.
  • HOAC: Hermandades Obreras de Acción Catòlica, organització d’obrers de tendència catòlica.
  • IDC: Izquierda Democrática Cristiana, partit polític espanyol.
  • IEC: Institut d’Estudis Catalans, organisme cultural i màxima autoritat pel que fa a la normativa de la llengua catalana.
  • Independents de Centre: coalició electoral espanyola en les eleccions generals del 15 de juny de 1976.
  • INI: Instituto Nacional de Industria, organisme oficial espanyol creat pel règim franquista per impulsar la creació d’empreses industrials.
  • IPC: Independentistes dels Països Catalans, partit polític català creat per militants provinents del PSAN-P.
  • IR: Izquierda Republicana, partit polític espanyol.
  • JAEC: Junta Assessora d’Ensenyament del català, organisme cultural dins la Secció Filològica de l’IEC.
  • JARE: Juntas de Auxilio a Republicanos Españoles, organisme espanyol creat a l’exili per a ajudar els exiliats.
  • JLL: Joventuts Llibertàries, organització política espanyola.
  • JOC: Juventud Obrera Catòlica, organització obrera de tendència catòlica.
  • JONS: Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista, organització política espanyola que el règim franquista fusionarà amb la Falange i els Tradicionalistes per crear la FET y de la JONS.
  • Jornada Nacional d’Acció: proposta política feta pel PSUC.
  • JSU: Juventut Socialista Unificada, organització juvenil del PSUC.
  • Junta Democràtica d’Espanya “la Junta”: organisme unitari espanyol integrat el PCE, CC.OO, PSI, Partit Carlí i sectors no enquadrats políticament.
  • Junta Espanyola de Liberación: organisme unitari espanyol creat a l’exili pel PSOE, IR, ERC i ACR.
  • Kominforn: organisme internacional que agrupa els partits comunistes de diversos països.
  • La Veu de l’Assemblea de Catalunya: emissora de ràdio creada per l’Assemblea de Catalunya i que emet per Radio España Independiente (Ràdio Pirinenca).
  • LC: Lliga Comunista, partit polític espanyol
  • LCR: Lliga Comunista Revolucionària, partit polític espanyol
  • Les terceres vies a Europa: cicle de conferències celebrades a Barcelona l’any 1975 per dirigents polítics catalans Anton Cañellas, Jordi Pujol, Josep Pallach, Joan Reventós, Ramon Trias Fargas i Josep Soler Barberà.
  • Lliga Catalana: partit polític català.
  • Maig del 68: moviment de revolta que s’inicia amb les protestes dels estudiants de París contra els plans educatius del govern francès i que s’estén al moviment obrer i, a la seva vegada es converteix en un qüestionament dels principis bàsics de la societat, la família i d’altres valors socials a nivell mundial
  • Manifest d’Estoril: declaració política feta per Joan de Borbó des d’aquesta ciutat el 7 d’abril de 1947.
  • Manifest de Lausana: declaració política feta per Joan de Borbó des d’aquesta ciutat el 19 de març de 1945.
  • Manifest dels 407: manifest en què es demana el retorn immediat del President de la Generalitat, Josep Tarradellas, a Catalunya a l’any 1977.
  • Manifest dels Cent: declaració pública reclamant l’ensenyament del català l’any 1960.
  • Manifestació del milió de ciutadans: manifestació al Passeig de Gràcia de Barcelona el dia 11 de setembre de 1977 i que aplega més d’un milió de ciutadans en commemoració de la Diada nacional de Catalunya, amb crits a favor de la recuperació de l’Estatut d’autonomia.
  • Maquis: grups de combatents armats en forma de guerrilla de tendència anarquista, comunista, nacionalista català i socialista.
  • Marxa de la llibertat: iniciativa provinent de la secció catalana de Pax Christi i que es convertirà en un gran moviment ciutadà a l’any 1976.
  • Marxa Verda: moviment d’ocupació del territori del Sàhara, sota l’autoritat del govern espanyol, organitzat pel govern del Marroc
  • MCC: Moviment Comunista de Catalunya, nom que pren a Catalunya el MCE
  • MCE: Moviment Comunista d’Espanya partit polític espanyol.
  • Mercat Comú: nom amb el que també es coneix la CEE.
  • MIL: Movimento Ibérico de Liberació: organització armada espanyola.
  • MIR: Movimento Ibérico de Resistencia, creat per aglutinar els diversos grups armats del moviment llibertari.
  • Míting del Palau Blau-grana: acte públic celebrat a aquest local esportiu el 22 de juny de 1976 i que constitueix l’inici públic del procés constituent del PSC, després conegut com a PSC (Congrés).
  • MLE: Movimento Libertario de España, organització política espanyola.
  • MLL: Moviment Llibertari, organització política espanyola.
  • Montejurra: els incidents ocorreguts en la festa anual del Partit Carlí a Montejurra l’any 1976.
  • Moviment Carlí: organització política espanyola que defensa una dinastia diferent com a reis d’Espanya i que té en el comte de Molina, Carles de Borbó, germà del rei Ferran VII, el seu primer pretendent.
  • Moviment Europeu: organisme polític a nivell europeu que agrupa personalitats per impulsar la integració europea.
  • Moviment Febrer 62: organització universitària unificada del MSC i NEU.
  • MPAIAC: organització política canària.
  • MPR: Moviment Popular de Resistència, organització política catalana.
  • MRL: Movimento Libertario de Resistencia, organització política creada per la CNT com a transformació del MIR.
  • MSC: Moviment Socialista de Catalunya, plataforma política antifranquista, transformat en partit polític català
  • NEU: Nova Esquerra Universitària, organització política d’estudiants universitaris cristians afins a la revista “El Ciervo”.
  • Nit de Santa Llúcia: festa literària anual organitzada a Barcelona en la qual es concedeixen diversos premis literaris en llengua catalana.
  • Nosaltres Sols: partit polític català
  • Nova Cançó: moviment cultural català que agrupa a diversos cantants, com el que s’apleguen sota el nom dels Setze Jutges (Josep Maria Espinàs, Guillermina Motta, Miquel Porter, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Núria Feliu, entre altres) i el cantant valencià Raimon, que faran recitals musicals per tot Catalunya.
  • OCB: Obra Cultural Balear, entitat cultural a nivell de les Illes Balears per impulsar la cultura catalana.
  • OCDE /OEDC: Organització Europea de Cooperació Econòmica, organisme econòmic europeu sorgit el 1960 de l’OEDE.
  • OCE: Organitzación Comunista de España, partit polític espanyol creat a partir d’una escissió del PCE (I)
  • OEDE: Organització Europea pel Desenvolupament Econòmic, organisme econòmic creat el 1948 per coordinar el Pla Marshall nord-americà a Europa.
  • OIT: Organització Internacional del Treball, organisme internacional de les Nacions Unides.
  • Òmnium Cultural: entitat cultural privada per impulsar la cultura catalana.
  • OMS: Organització Mundial de la Salut, organisme internacional de les Nacions Unides.
  • ONU: Organització de Nacions Unides, organisme a nivell mundial que agrupa a estat.
  • Organisme Consultiu de la Generalitat: organisme polític català sorgit d’un acord entre el president de la Generalitat de Catalunya i els partits polítics catalans a l’any 1977.
  • Organització Internacional de l’Aviació Civil: organisme internacional de les Nacions Unides.
  • Organització, l’: denominació originària del FNC, emprada des del 1939 a gener de 1942, mentre actua com a moviment antifranquista.
  • Organizaciones Frente: agrupa les organitzacions polítiques FLP, FOC i ESBA.
  • ORT: Organització Revolucionària de Treballadors, partit polític espanyol.
  • OSE: Organización Sindical Española, sindicat oficial del règim franquista.
  • OSO: Oposición Sindical Obrera, organització sindical impulsada pel PCE i el PSUC.
  • OTAN / NATO: Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, organització militar de defensa formada pels Estats Units, França, Gran Bretanya, Alemanya, Itàlia entre altres països.
  • Pacte de París: acord polític entre el PSOE, els republicans, la UGT, la CNT, MSC
  • Pacte de Varsòvia: és el nom pel que es coneix el Tractat d’Amistat, Cooperació i Assistència Mútua.
  • Pacte Democràtic per Catalunya: coalició electoral pel congrés de diputats, a les eleccions generals del 15-6-1976, que agrupa els partits catalans CDC, EDC, PSC (R) i FNC
  • Pacte per la Llibertat: proposta política del PCE i el PSUC.
  • Partit, El: és el nom pel qual es coneix el PCE i el PSUC durant la lluita antifranquista.
  • PCC: Partit Carlí de Catalunya, partit polític català.
  • PCd’E: Partit Català d’Esquerra, partit polític català.
  • PCE (I): Partit Comunista d’Espanya Internacional, partit polític espanyol sorgit PCE i el PSUC.
  • PCE (ML): Partit Comunista d’Espanya (marxista leninista), partit polític espanyol sorgit PCE i el PSUC.
  • PCE: Partit Comunista d’Espanya, partit polític espanyol.
  • PCOE: Partido Comunista Obrero Espanyol, partit polític espanyol creat per militants més prosoviètics del PCE encapçalats per Enrique Líster.
  • PCUS: Partit Comunista de la Unió Soviètica, partit polític rus.
  • PDC: Partido Demócrata Cristiano, partit polític espanyol.
  • PDC: Partit Demòcrata Cristià, nom utilitzat pel grup CC.
  • PEN català: secció catalana del PEN Club.
  • PEN Club: organització cultural a nivell mundial que agrupa escriptors.
  • Pla Marshall: pla de cooperació econòmic nord-americà creat per ajudar a la reconstrucció europea després de la Segona Guerra Mundial.
  • Plataforma de Convergència Democràtica: organisme unitari espanyol que agrupa el PSOE, Partit Carlí, IDC, Partit Socialdemòcrata, MCE i ORT.
  • Platajunta: nom amb el que es coneix Coordinación Democrática (CD)
  • PNB o PNV: Partit Nacionalista Basc, partit polític basc
  • PNC: Partit Nacionalista Català, partit polític català.
  • PNN: professors no numeraris, cos de professors de les universitats espanyoles.
  • Poble català posa’t a caminar: campanya cívica catalana que culminarà en una concentració a Montserrat a l’any 1975.
  • POD: Plataforma d’Organismes Democràtics, plataforma unitària a nivell espanyol amb la participació de l’Assemblea de Catalunya
  • POUM: Partit Obrer d’Unificació Marxista, partit polític català
  • PPC: Partit Popular de Catalunya, partit polític català creat per militants provinents del FNC i independents.
  • PORE: Partido Obrero Revolucionario de España, partit polític espanyol.
  • Premis Octubre: festa literària anual organitzada a València en la concedeix diversos premis literaris.
  • Price: nom pel qual també es coneix el Primer Festival Popular de Poesia Catalana de l’any 1970, acte cultural organitzat per la CCFPC.
  • Primavera de Praga: experiència política viscuda a Txecoslovàquia a l’any 1968, del que se’n dirà socialisme de rostre humà, i que acabarà amb l’ocupació del país per les tropes del Pacte de Varsòvia.
  • Primer Festival Popular de Poesia Catalana: acte cultural organitzat per la CCFPC l’any 1970,.
  • Procés 1001: judici contra varis dirigents de Comissions Obreres a l’any 1973.
  • Procés de Burgos: judici contra 16 militants d’ETA acusats de la mort del cap de la Brigada politicosocial de Sant Sebastià, Melitón Manzanas, a l’any 1970
  • Programa Comú: acord polític firmat a França entre el Partit Socialista i el Partit Comunista francesos.
  • PSAD: Partido Social de Acción Democrática, partit polític espanyol dirigit per Dionisio Ridruejo.
  • PSAN: Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, partit polític català creat per militants escindits del FNC
  • PSAN-P: Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, Provisional, partit polític català creat per militants procedents del PSAN.
  • PSC (C): Partit Socialista de Catalunya, partit polític català creat per CSC, PPC, ERC sector Andreu Abelló, GIS, Secretariat polític de Catalunya del POUM, la tendència socialista del PSC (R) i del col·lectiu procedent del PSUC, línia Comorera, i que en el si CFPC es coneix com a PSC (Congrés).
  • PSC (PSC-PSOE): Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), partit polític català, creat pel PSC (C), el PSC (R) i el PSOE.
  • PSC (R): Partit Socialista de Catalunya, partit polític català creat pel RSDC i que en el si CFPC es coneix com a PSC (Reagrupament).
  • PSC: Partit Socialista de Catalunya, aquesta denominació serà utilitzada pels diversos partits socialistes catalans, encara que per distingir-los seran coneguts com PSC (C) i PSC (R) com a conseqüència d’un acord en el si del CFPC.
  • PSG: Partit Socialista Gallec, partit polític gallec.
  • PSI: Partit Socialista de l’Interior, partit polític espanyol.
  • PSOE: Partido Socialista Obrero Español, partit polític espanyol.
  • PSP: Partit Socialista Popular, nom adoptat pel Partit Socialista de l’Interior.
  • PSPV: Partit Socialista del País Valencià, partit polític valencià.
  • PSR: Partido Social Regionalista, partit polític espanyol.
  • PSUC: Partit Socialista Unificat de Catalunya, partit polític català.
  • PSV: Partit Socialista valencià, partit polític valencià.
  • PTE: Partit del Treball d’Espanya, partit polític espanyol creat a partir d’una escissió del PCE (I).
  • Radio España Independiente: ràdio impulsada pel PCE i que emet des de l’estranger, coneguda també per Ràdio Pirinenca.
  • Ràdio Pirinenca: nom pel que es coneix la Radio España Independiente.
  • Referèndum sobre la Reforma Política: celebrat el 15 desembre 1976 pel qual s’aprova la llei de reforma política impulsada pel govern d’Adolfo Suárez.
  • Requetès: organització armada de la Comunitat Tradicionalista que participa a la guerra civil al costat del general Franco.
  • RSDC: Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, és un organisme polític creat pel MSC sector Pallach, ERC, sector Barrera, Socialistes cristians i BPLL i és una transformació del SODSC.
  • SDEUB: Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, sindicat unitari d’estudiants de la Universitat de Barcelona.
  • Semana de Renovación Universitaria: proposta política impulsada pel PCE i el PSUC
  • Setmana Tràgica: un conjunt d’esdeveniments polítics ocorreguts al gener de 1976, com assassinats, ferits i segrestaments.
  • Senado Democrático: coalició electoral espanyola a les eleccions generals del 15-6-1976.
  • Senadores por la Democracia: coalició electoral espanyola a les eleccions generals del 15-6-1976
  • Sessió Plenària: màxim òrgan de decisió de L’Assemblea de Catalunya
  • Setmana de Reivindicació Nacional: proposta política impulsada per la CCFPC
  • SEU: Sindicato Español Universitario, sindicat oficial del règim franquista a la universitat
  • SOC: Solidaritat d’Obrers de Catalunya, nom adoptat per Solidaritat d’Obrers Cristians de Catalunya (SOCC), sindicat obrer català.
  • SOCC: Solidaritat d’Obrers Cristians de Catalunya, que posteriorment adoptaran el nom de Solidaritat d’Obrers de Catalunya, sindicat obrer català.
  • Socialistes de Catalunya: coalició electoral pel congrés de diputats, a les eleccions generals del 15-6-1976, que agrupa els partits catalans PSC (C) i PSOE.
  • Socialistes Democrátics Catalans: organització política catalana formada per sectors cristians.
  • Societats de Nacions: organisme a nivell mundial que agrupa a diversos estat.
  • SODSC: Secretariat d’Orientació Democràtica i Social Catalana impulsat pel MSC sector Pallach i ERC sector Barrera, organisme polític català.
  • Solidaritat Catalana: organisme unitari català creat a l’exili i integrat per ACR, Lliga Catalana, ERC, UDC, EC, FNC i Front de la llibertat.
  • Sometent: cos armat de civils creat per combatre els denominats “maquis.
  • SPD: Partit Socialdemòcrata Alemany, partit polític alemany.
  • STV: Solidaridad de Trabajadores Vascos, sindicat obrer basc.
  • Suresnes: XIII Congrés del PSOE celebrat a aquesta ciutat francesa l’any 1974.
  • TASS: agència de noticies russa.
  • Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià: organisme unitari valencià que agrupa els diversos grups polítics.
  • Taula Democràtica de Mallorca: organisme unitari que agrupa els diversos grups polítics i sindicals de l’illa. Mallorca.
  • Taula Rodona: organisme unitari creada per donar suport als tancats en la Caputxinada i convertida posteriorment la primera plataforma política d'àmplia base, amb la participació de partits polítics, sindicats, institucions i tota mena de grups cívics.
  • TOP: Tribunal d’Ordre Públic, òrgan jurisdiccional especial per a la repressió creat pel règim franquista.
  • Topo Obrero: organització política espanyola.
  • Torres i Bagés: organització activista universitària catalana que aplega persones de tendència cristiana.
  • Tractat d’Amistat, Cooperació i Assistència Mútua: conegut com a Pacte de Varsòvia, organisme militar de defensa integrada per l’URSS, Bulgària, Hongria, Polònia, República Democràtica Alemanya, Romania, Txecoslovàquia i Albània que en sortirà l’any 1968.
  • Tractats de Roma: acords polítics internacionals que crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE) o Mercat Comú, i l’EURATOM i subscrit per França, República Federal d’Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg.
  • Tradicionalista: nom abreviat de la Comunión Tradicionalista.
  • UCD: Unió Cristiana Demòcrata, partit polític espanyol.
  • UCD: Unión de Centro Democrático, partit polític espanyol.
  • UDC: Unió Democràtica de Catalunya, partit polític català
  • UDE: Unión Democrática de Estudiantes sindicat espanyol d’estudiants que agrupa democratacristians i liberals.
  • UDM: Unión de Militares Democráticos, moviment democràtic sorgit a l’interior de l’exèrcit espanyol.
  • UdR: sigles de la Unió de Rabassaires: sindicat dels treballadors del camp català.
  • UFD: Unió de Forces Democràtiques integrada pel PSOE, IDC, ARDE, UGT, PNB, ANV, i STV.
  • UGT de Catalunya: Unió General de Treballadors de Catalunya, denominació d’aquest sindicat a Catalunya, com a federació del sindicat espanyol o en determinades èpoques històriques com a sindicat català independent.
  • UGT: Unió General de Treballadors, sindicat obrer espanyol.
  • UIT: Unió Internacional de Telecomunicacions, organisme internacional de les Nacions Unides.
  • UNE: Unió Nacional Espanyola plataforma impulsada pel PCE, que a Catalunya prendrà el nom d’Aliança Nacional Catalana.
  • UNESCO: Organització de les Nacions Unides per a l’Ensenyament, la Ciència i la Cultura, organisme internacional de les Nacions Unides.
  • Unidad Democrática para el Senado: coalició electoral espanyola a les eleccions generals del 15-6-1976.
  • Unidad Democrática: coalició electoral espanyola a les eleccions generals del 15-6-1976.
  • Unidad Socialista: coalició electoral pel congrés de diputats, a les eleccions generals del 15-6-1976, que agrupa el partit PSP i la FPS.
  • Unió de Joves Antifeixites: organització guerrillera urbana creada per militants anarquistes i socialistes
  • Unió de Pagesos: sindicat dels treballadors del camp català.
  • Unió de Rabassaires: sindicat dels treballadors del camp català.
  • Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya: coalició electoral, a les eleccions generals del 15-6-1976, que agrupa els partits catalans Centre Català i UDC.
  • Unión Española: partit polític espanyol que agrupa un sector dels monàrquics.
  • Universitat Catalana d’Estiu: proposta pedagògica i política creada a Prades del Conflent (Catalunya Nord) com alternativa a les universitats oficials.
  • UP: Unitat Popular, coalició electoral xilena que agrupa els partits d’esquerra i encapçalada per Salvador Allende.
  • UPI: Unió Postal Internacional, organisme internacional de les Nacions Unides.
  • UR: Unión Republicana, partit polític espanyol.
  • URSS: Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
  • USC: Unió Socialista de Catalunya, partit polític català constituït amb militants que han abandonat el PSUC on s’havien integrat en el moment de constituir-se aquest partit polític.
  • USDE: Unión Social Demócrata Española, partit polític espanyol.
  • USO: Unió Sindical Obrera sindicat, sindicat obrer espanyol integrat per militants catòlics provinents de la JOC, HOAC i d’altres sectors ideològics.
  • Vaga Nacional Pacífica: proposta política impulsada pel PCE.
_______________________________________


BIBLIOGRAFIA


  • 11 de setembre (La Diada en fotografies i textos), Editorial Laia – Edicions 62, Barcelona, 1976.
  • Ardit Manuel; Balcells, Albert; Sales, Núria: Història dels Països Catalans. De 1914 a 1975, Edhasa, Barcelona, 1980.
  • Atlas cronológico de historia Spes, Bibliograf S.A., Barcelona, 1980.
  • Balcells, Albert: Història del nacionalisme català. Dels origens al nostre temps, Generalitat de Catalunya Departament de Presidència, Barcelona, 1992.
  • Batista, Antoni; Playà Maset, Josep: La gran conspiració. Crónica de l’Assemblea de Catalunya, Editorial Empúries, Barcelona, 1991.
  • Carr, Raymond: España 1808-1975, Editorial Ariel S.A., Barcelona, 1982.
  • Chambers: Diccionari d’història Universal, Edicions 62, Barcelona, 1995.
  • Colomines Companys, Jordi: De l’Assemblea de Catalunya, Afers. Fulls de recerca i pensament, núm. 13: Cent anys de catalanisme, Catarroja, 1992.
  • Colomines Puig, Joan: El compromís de viure. Apunts de memòries, Columna Edicions S.A., 1999.
  • Cronologia d’esdeveniments escolars importants a Catalunya. Segle XX, s.i., s.ll. s.d.
  • Equip Contracorrent: Fet nacional català i lluita de classes (1931-1977), s.i., s.ll, 1977.
  • Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep Maria; Ribas, Antoni: Vint anys de resistència catalana (1939-1959), Edicions de La Magrana, Barcelona, 1978.
  • Gallo, Max: Histoire de l’Espagne franquista, Gerard & Cº, Verviers, 1969.
  • Kinder, Herman; Hilgemann: Atlas histórico mundial. Vol. 2: De la Revolución Francesa a nuestros dáis, Ediciones Itmo, Madrid, 1975.
  • Matas, Jaume (director): Gran Atles geogràfic i històric de Catalunya, Premsa Catalana S.A. / Diari Avui, Barcelona, 1992.
  • Mestre Campi, Jesús (director): Diccionari d’Història de Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 1992.
  • Molas, Isidre: La lluita socialista durant el franquisme, s.i., s.ll., s.d.
  • Molinero, Carme; Ysàs, Pere: L’oposició antifeixista a Catalunya (1939-1950), Edicions de La Magrana, Barcelona, 1981.
  • Pelegrí Partagas, Joan: Cronologia dels Països catalans. Segles IX-XX, Congrés de Cultura Catalana – Ajuntament de Balaguer, Balaguer, 1977.
  • Riquer, Borja de: Culla, Joan B.: El franquisme i la transició democràtica (1939-1988). Història de Catalunya, volum VII, Edicions 62, Barcelona, 1989.
  • Salrach, Josep Maria (director editorial): Balcells, Alber (ccordinador del volum): Història de Catalunya Salvat. Volum VI, Salvat Editores, S.A., Barcelona, 1984.
  • Secretariat de Premsa: Exposició de Premsa catalana actual, L’Obra Cultural de la caixa de pensions per a la vellesa i d’Estalvis, Barcelona, 1979.
  • Sobrequés Callicó, Jaume (a cura de): El restabliment de la Generalitat de Catalunya. Diari de sessioms de l’Assemblea de Parlamentaris de Catalunya (1977), Grup Promotor d’Ensenyament i Difusió en català S.A., Sant Boi del Llobregat, 1981.
  • Tamames, Ramón: La República. La era de Franco, Historia de España Alfaguara, Alianza editorial – Alfaguara, Madrid, 1973.
  • Tarragó, Montserrat; Surroca, Robert: Cronologia comparada 1939-1977 Exposició sobre Front Nacional de catalunya 1939-1977, Generalitat de Catalunya Departament de Cultura, Barcelona, 1994.
  • Témime, Émile; Broder, Albert; Chastagnaret, Gérard: Historia de la España Contemoránea. Desde 1808 hasta nuestros días, Editorial Ariel, Barcelona, 1982.
  • Vilar, Pierre: Historia de Espanña, Librairie Espagnole, París, 1971.