6 de maig 2009

Els polítics i el cinisme




Arran del pacte dels socialistes bascos amb el Partit popular per aconseguir la presidència del govern basc s’han alçat veus de l’orbita del tripartit que governa a Catalunya que, farisaicament, s’ha escandalitzat. Em sorprèn el cinisme que s’exhibeix. Amb independència de si m’agrada o no aquest pacte, de si el considero un error o si és un atac a la personalitat nacional basca, el pacte dels socialistes i populars bascos és legítim amb la llei a la ma. És un pacte dels que no han tingut prou suport de la societat per desbancar del govern al que si ha obtingut el suport majoritari. Aquest pacte dels socialistes i populars bascos és tant legítim com ho fou el pacte entre els socialistes amb els d’Esquerra i Iniciativa. Una altre cosa és si parlem de moralitat, perquè en aquest cas hauria de dir que aquest pacte és indecent, com ho fou el tripartit. Però el cinisme dels polítics, i m’agradaria poder dir que només d’alguns polítics, no te límit i com un exemple més les manifestacions dels socialistes catalans respecte al senyor Zapatero. Fermesa? Quina fermesa? Calen fets i no paraules. Cal una regeneració de la moral dels polítics pel bé de la democràcia, per tal d’evitar que la distància que separa el conjuntant majoritari de la societat no es faci insalvable i que algú acabi tenint la temptació d’erigir-se en salvador de la pàtria. Que d’aquests ja en coneixem alguns i també l’hem patit.