16 de set. 2009

Universia i la Margarida


Margarida, desembre 2012
El passat dilluns, 20 d’octubre de 2008, vaig assistir a un acte acadèmic celebrat a la Universitat Complutense de Madrid en nom de la Margarida. Anava a recollir l’acreditació de a la concessió de la Beca Fernando Alonso de Mobilitat Internacional. Un fet que em va sorprendre, sobretot pel no haver-nos adonat de la importància del que anava a fer.

Aquest blog, que en Marc li havia preparat amb gran estimació i delicadesa, estava pensat com un pont de lligam entre la vida quotidiana de la “Noia de la perla”, la Margarida, a Padova i nosaltres, els que hem restat aquí esperant el seu retorn. Un mitjà a través del qual s’estableix lligams i punts de connexió.

Vull aprofitar aquest espai per donar a conèixer un fet que té molt a veure amb aquesta manera de fer de formigueta tenaç i constants que és aquesta noia.

 En el món universitari hi ha beques i ajudes universitàries. No són el mateix. Unes, les beques, requereixen un esforç personal per tal d’obtenir-les, una dedicació i la presentació d’un resultat que serà valorat i en funció d’això s’obté la beca o no. Les altres, les ajudes econòmiques, només cal complir amb els requisits exigits i és suficient. En tot cas el treball ha estat previ.

 Quan la Margarida va plantejar la possibilitat de demanar la Beca Fernando Alonso de mobilitat internacional varem veure la seva part econòmica i poca cosa més. No havia sentit a parlar abans d’aquestes beques. I ara sé perquè. Perquè és la primera vegada que es donen. El nom de Fernando Alonso, una operació de màrqueting del Banc Santander, qui fa de mecenatge de les beques, havia fet ombra al que realment són aquestes beques i el que volen aconseguir. Valoren el currículum de l’estudiant i el rigor i qualitat del treball presentat

Sentint els parlaments dels membres de la mesa m’he adonat que aquestes beques busquen tenir un prestigi comparables amb d’altres de gran prestigi pels qui les aconsegueix. El temps dirà si ho aconsegueixen, però el primer pas ja és fet. Per ara el primer graó és molt prometedor i la Margarida en forma part sense saber-ho.


Padova. Basílica del "Santo"
Dins l’auditori Ramón y Cajal de la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense  de Madrid, els cinc membres de la mesa en varen explicar que eren les beques i quins criteris s’havien seguit per seleccionar 300 treballs dels 2.562 presentats provinents de 70 universitats. Eren dades que sorprenien. Qui formava part del jurat era l’altra de les sorpresa. Un jurat presidit per Elisa Pérez Vera, catedràtica de dret internacional privat, rectora de la UNED i magistrada del Tribunal Constitucional i compost per 5 catedràtics més, com en Ramon Capdevila catedràtic de mecànica de la Politècnica de Catalunya, un membre del Banc Santander que es qui fa el mecenatge i una secretaria. I la darrera sorpresa i la més grossa fou els criteris valoratius. Era i és evident que no havia copsat de que anava aquesta beca.

Fou un acte senzill i solemne on es reconeixia l’esforç personal de 300 persones que havien fet un estudi seriós i original d’un aspecte de la Seguretat vial relacionat amb la seva carrera.

La Margarida, com que és així, no ho explicarà. I si no insistim serà capaç de no posar-ho ni en el seu currículum. És per això que he volgut explicar aquest fet i que tothom ho sabés.

Moltes felicitats Margarida.

(Text publicat al blog "La noia de la perla" de Margarida Colomines el dia 23 d'octubre de 2008)

10 de set. 2009

Zapatero i la credibilitat



Hi ha una gracieta o realitat que diu:

Zapatero es troba en Jaimito i li pregunta:

-Tu ets en Jaimito? El dels contes?

-No –li respon en Jaimito – Jo sóc Jaimito, els dels acudits. El dels contes ets tu.
Rodríguez Zapatero, un polític que ha superat amb escreix això de llençar per la borda la credibilitat.