6 d’oct. 2012

La deriva autoritària d’Espanya. / La dérive autoritaire de l'Espagne

Estem assistint a una veritable disbauxa de declaracions en aquesta lluita aferrissada per a veure qui la diu més grossa respecte a Catalunya.

La llista de personatges que participen en aquesta disbauxa es llarga i està encapçalada el rei que així va cremant la seva credibilitat davant dels catalans, la segueix el president del govern, Mariano Rajoy, ministres, president del Tribunal Constitucional, Fiscal general de l’estat, presidents i expresidents de comunitats autònomes, diputats del Parlament espanyol i europeu, tertulians, directors de diari,  militars i ara si ha afegit l’església catòlica. Totes aquestes declaracions i crides s’han produït en menys d’un més.

Però el problema no és que ho diguin ara, si no que fa anys que van dient aquestes barbaritats respecta als catalans. I és aquí on un rau el problema per a molta gent catalana. I són catalans tots aquells que viuen, treballen a Catalunya i volen ser-ne.

Totes aquestes frases, eslògans, han ferit el sentiment de la població catalana i han humiliat a la gent que amb el seu treball de cada dia han ajudat a aixecar aquest estat. Catalunya ha estat el motor econòmic espanyol i amb d’altres territoris d’Espanya va iniciar una generació democràtica que, pel que es veu, fou només un miratge.

La miopia política d’Espanya es colossal. S’entesta, una i altra vegada, a capolar-se a ella mateixa creant als espanyols frustracions i desencant. La història d’Espanya és un seguit de frustracions i de sentir-se menystinguts pel món sencer.

Avui torna a utilitzar-se aquella frase tant castellana de “por mis cojones”. El general Franco és mort, però l’esperit franquista perdura.

Fins aquests moments la resposta dels catalans ha estat l’ignorar les provocacions i sortides de to perquè només generarien crispació i enfrontaments. Que és allò que busquen els que fomenten aquesta deriva autoritària. Volen crear un enfrontament intern a Catalunya i en això si val tot. A Catalunya aquest fenomen té un nom: lerrouxisme.
 
Wert, el ministre
És preocupant que el primer partit de l’oposició al Parlament de Catalunya, els socialistes, donin suport amb els seus silencis, amb els seus plantejaments a posicions tant poc democràtiques. Que ho faci el Partit Popular era d’esperar i tampoc es podia esperar altra cosa. En el seu si conviuen elements d’extrema dreta amb gent veritablement democràtica. I jo em pregunto sovint com s’ho fan aquests darrers per a empassar-se els gripaus que cada dia els hi serveixen per a menjar.

Europa ha hagut de parar els peus a la deriva autoria del govern hongarès de Viktor Orbán que ha afectat també a l’economia, doncs que vagi prenen nota perquè més d’hora que tard també haurà de parar els peus a aquesta Espanya que no escolta i que viu d’esquena a la realitat. Amb el pretext de la crisi econòmica, que existeix i que s’ha solucionar, es busca eliminar Catalunya com a poble, que quedi diluïda com una regió amb peculiaritats com deia Franco. I en això Partit Popular i Partit Socialista van agafats de la ma.


------------------------------------------------------------------

 
LA DÉRIVE AUTORITAIRE DE L'ESPAGNE

 
Nous assistons à un véritable déchaînement de déclarations dans ce combat acharné pour voir qui lance les affirmations les plus explosives au sujet de la Catalogne.

La liste de personnages impliqués dans cette débauche est longue: le roi d'Espagne va en tête de file -érosionant ainsi sa crédibilité pour les Catalans-, suivi du président du Gouvernement espagnol, Mariano Rajoy, de ministres dudit Gouvernement, du président du Tribunal Constitutionnel espagnol, du procureur général de l'État espagnol, de présidents et ex-présidents de communautés autonomes espagnoles, de députés espagnols et européens, commentateurs de médias, directeurs de journaux, militaires et, maintenant, l'Église catholique. Toutes ces déclarations et ces appels se sont poduits en moins d'un mois.

Mais le problème n'est pas qu'ils le fassent à présent, mais qu'ils ont proféré ces atrocités sur le peuple catalan durant des années. Et c'est cela qui est problématique pour beaucoup de Catalan(e)s. Et les Catalan(e)s sont toutes les personnes vivant et travaillant en Catalogne et souhaitant l'être.

Toutes ces phrases, ces slogans, ont blessé les sentiments de la population catalane et humilié des gens qui grâce à leur travail quotidien ont contribué à la croissance de l'État catalan. La Catalogne a été le moteur économique de l'Espagne et a initié, avec d'autres régions espagnoles, une génération démocratique qui, nous le constatons aujourd'hui, n'a été qu'un mirage.


La myopie politique de l'Espagne est colossale. Elle s'entête, encore et encore, à se harasser elle-même en créant maintes frustrations et désillusions pour les Espagnols. L'histoire de l'Espagne est une série de frustrations et de sentiments d'être sous-estimée par le monde entier.

De nos jours est à nouveau utilisée l'expression vulgaire si espagnole "por mis cojones" (littéralement: "par mes couillons", dans le sens de "parce que je ça me chante" ). Le général Franco est mort, mais l'esprit franquiste perdure.

Jusqu'à présent, la réponse des Catalan(e)s a été d'ignorer les provocations et saillies d'humeur parce qu'elles ne produisent que tensions et affrontements: précisément ce que cherchent ceux qui encouragent cette dérive autoritaire. Ils veulent créer un conflit interne en Catalogne et pour cela tout est permis. En Catalogne, ce phénomène a un nom: lerrouxisme.

Il est préoccupant que le premier parti de l'opposition au Parlement de Catalogne, les socialistes, appuyent avec leurs silences, avec leurs points de vues, des positions si peu démocratiques. Que le Partit Populaire le fasse était à prévoir et l'on ne pouvait attendre autre chose. En son sein convivent, en effet, des éléments d’extrême droite avec des gens véritablement démocratiques. Et moi je me demande souvent comment ceux-ci peuvent-ils digérer les situations si incohérentes qu'ils doivent quotidiennement affronter.

L'Europe a dû freiner la dérive autoritaire du gouvernement hongrois de Viktor Orbán, qui a également répercuté sur l'économie. Qu'il prenne donc note car, plus tôt que tard, il devra aussi freiner cette Espagne qui n'écoute pas et vit le dos tourné à la réalité. Avec le prétexte de la crise économique -qui existe certes et que nous devons résoudre-, l'on cherche à éliminer la Catalogne comme peuple, à la diluer comme «région à péculiarités» selon l'expression de Franco. Et en ceci le Parti Populaire et le Parti Socialiste vont main dans la main.

Traduction: Rosa-Maria Llavoré

Publicat a "La réalité de la nation catalane" http://nationcatalane.blogspot.com/

2 comentaris:

gerber ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
gerber ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.