NOTA: El resultats electorals que apareixen ara en aquest
article han estat actualitzats d’acord amb el resultat definitiu de l’escrutini
del 3 de gener de 2013.
Les eleccions al Parlament de Catalunya donen una resposta del que volen els ciutadans de Catalunya pel seu futur de forma clara i rotunda lluny de la incertesa que una multitudinària manifestació de l’11 de setembre donaven, com també ho va fer posteriorment l’escarransida manifestació del 12 d’Octubre. Ara han estat els electors, un per un, qui han parlat.
Mirar-se només els resultats en nombre d’escons no permet fer cap lectura acurada del que ha passat realment, llevat de saber si formar nou govern és més difícil o no i si té suports suficients per a aprovar qüestions tan important com són els pressupostos.
De forma esquemàtica d’aquestes eleccions se n’extreuen les següents conclusions:
1.- Als catalans el seu futur els interessa de forma clara i rotunda.
La participació ha estat del 67,76%, que traduïts en vots són 3.668.310, i que fa que hagi augmentat en un 8,98% la participació electoral i que deixa l’abstenció en un 32,24%, 1.745.540 persones.
És un signe de bona salut democràtica l’alta participació electoral que ha portat una representació més proporcional de les opcions polítiques de la societat catalana. La societat en el seu conjunt queda millor representada. Sobretot perquè la societat catalana és plural.
2.- L’opció pel dret a decidir ha guanyat de forma indiscutible a l’opció que nega aquest dret.
Els partits que de forma clara han plantejat que els catalans tenen dret a decidir el seu futur han obtingut 2.147.694 vots davant dels que neguen de forma explícita aquest dret o es mouen dins l’ambigüitat i que només han recollit 1.355.508 vots.
Aquests resultats donen que les opcions pel dret a decidir tenen 792.186 vots més que les opcions que neguen aquest dret democràtic.
I si un dia el PSC es decideix a passar-se a l’opció pel dret a decidir encara quedarà més minvat els seus partidaris al quedar només amb 830.801 vots.
Hi ha un 59,04% pel dret a decidir i un 37,26% de contraris, mentre a l’any 2010 aquestes opcions eren d’un 57,49% i el 38,09%, respectivament i que traduïts en vots vol dir que el dret a decidir ha recollit 348.260 vots més i els contraris a permetre votar 204.052 vots més que a l’any 2010.
Queden en l’ambigüitat nacional 20.861 vots, més els 58.209 dels antisistema, que s’han de sumar als 1.745.540 de l’abstenció, 33.140 de vots nuls i 52.898 de vots en blanc. Això dona un total de 1.909.741 persones que no han mostrat cap preferència nacional.
3.- Els catalans volen un futur on la sensibilitat social tinguí un pes indiscutible en les polítiques del nou govern.
Les opcions contraries a les denominades retallades socials han aconseguit 1.570.095 vots davant de les opcions que les han impulsat que han recollit 1.587.940 vots i entre mig una bossa ambigua de vots sobre aquesta qüestió de 424.237 vots.
Els ciutadans s’han dividit quasi per meitat electoralment i lleugerament a favor de les retallades. Però aquesta resposta cal matisar-la ja que crec hi ha hagut persones que han volgut posar per davant la qüestió nacional i confiar en la sensibilitat personal d’Artur Mas. Un fet que també ha afectat les opcions nacionals espanyolistes.
Crec que mirant els resultats electorals la ciutadania de forma global vol modular les polítiques d’austeritat i combinar-les amb polítiques de creixement econòmic que faci disminuir l’atur de forma clara i significativa i que només serà possible si hi ha un creixement econòmic. Austeritat si, però no a qualsevol preu.
Ara bé, s’ha de tenir present que qualsevol decisió del nou govern català que pugui comportar un desviació de l’objectiu marcat pel govern central del PP sobre la reducció del dèficit toparà amb una agra disputa que veurem com acaba.
4.- Catalunya ha portat a consagrar a Mas com a líder, però sense cap xec en blanc.
El resultat electorals de Convergència i Unió (CiU) ha fet que hagi aguantat tot tipus d’envestida i guerra bruta que les clavegueres de l’estat han posat en marxa.
I perquè dic que ha aconseguit aguantar? Doncs perquè la pèrdua de vots és només de 86.571 i ha comportat que passes dels 1.202.830 vots de l’any 2010 a 1.116.259 vots d’aquestes eleccions. Això si, els 86.571 perduts s’han traduït en 12 escons menys dels que tenia
La diferència de vots entre el primer i el segon partit de l’arc parlamentari dóna aquest resultat:
Per nombre de vots:
CiU amb 1.116.259 vots té 589.008 vots més que el PSC que en té 524.707 vots, una diferència de 30 escons a favor de CiU que en té 50 davant dels 20 el PSC i un percentatge que comporta que CiU tingui el 30,70% davant del 14,43% del PSC que fa que la diferència sigui del 12,97% a favor de CiU.
Per nombre d’escons:
CiU té 50 escons davant dels 21 d’ERC i dóna una diferència de 29 escons. Això traduït en vots i percentatges comporta que CiU tingui 1.116.259 vots davant dels 498.124 vots d’ERC amb un diferencial 618.135 vots. Percentualment hi ha una diferència d’un 17% ja que ERC té un 13,70% i CiU un 30,70%.
5.- La majoria excepcional que reclamava Artur Mas per a tirar endavant un procés pel dret a decidir s’ha de compartir.
Els catalans han volgut que aquesta majoria excepcional pel dret ha decidir no fos atorgada a Artur Mas en forma hegemònica si no que haurà de sumar diferents opcions amb habilitat, compromís i negociació.
Els partidaris pel dret a decidir com ja he dit al primer apartat han guanyat 348.260 vots més que l’any 2010 i que a la seva vegada ja va sumar uns altres 160.472 vots a l’any 2006.
Ara més que mai el vot prestat pel dret a decidir s’haurà d’administrar de forma responsable si no vol que fugi quan se senti defraudat.
No serà gens fàcil, però en tot aquest procés no hi ha res senzill.
La majoria de la gent no s’acaba de creure que CiU vulgui un estat propi independent i per això atorga els vots a d’altres opcions perquè vigilin CiU per tal que no abandoni el procés..
6.- La independència exprés ha quedat liquidada com opció.
Els resultats electorals de Solidaritat per la independència (SI) han fet que perdés 56.083 vots i la totalitat de la representació parlamentària. Han obtingut 46.838 vots i un 1,28%
Els catalans han dit que volen un procés pel dret a decidir, però meditat i planificat que no comporti una sortida per la porta del darrera. Es vol que s’esgoti les vies de negociació abans de fer un trencament unilateral d’Espanya.
Hi ha 2.147.694 persones que volen decidir el seu futur intentant trobar el seu camí de la forma més pacífica possible.
7.- Les opcions polítiques pel que fa al futur col·lectiu de Catalunya s’ha d’acabar de clarificar.
Fins ara PSC i ICV ha jugat en una ambigüitat calculada que la societat catalana li reclamarà d’aclarir. I el mateix se li reclamarà a CiU.
La proposta de com s’organitza Catalunya respecte a Espanya encara s’ha d’acabar de clarificar.
El PSC té en el seu si gent catalanista que reclama que Catalunya té dret a decidir i que prové majoritàriament dels antics partits d’àmbit català del socialisme (Partit Socialista – Congrés i Partit Socialista – Reagrupament) al costat de gent provinent de l’antiga Federación catalana del PSOE o partits d’extrema esquerra com ORT, PTE i d’altres que veuen Espanya com un tot unificat.
ICV sorgeix de la gent del PSUC, federalista, i de Nacionalistes d’Esquerra, independentistes, majoritàriament. Una dualitat nacional que encara persisteix i que la fa moure en aquesta ambigüitat i que l’oposició frontal a les polítiques del govern de CiU ajuden a tapar quin és el seu projecte nacional.
A CiU la qüestió es planteja entre els que volen una Catalunya independent amb d’altres que busquen un nou encaix amb Espanya a través d’una formula confederal defensada per Unió Democràtica. En aquestes eleccions CiU ha proposat als seus electors aconseguir un estat propi, com abans havia fet amb la proposta de pacte fiscal, però a mesura que les negociacions per a aconseguir votar en el referèndum sobre l’estat propi la federació nacionalista haurà d’anar-se clarificant que proposa. Una Catalunya independent o una Catalunya estat dins una confederació espanyola. Al meu parer és que si el federalisme és utòpic la confederació encara ho és més. Espanya no entén res més que una estat descentralitzat i fortament controlat pel govern central.
A cada extrem nacionalment parlant hi ha dues opcions clares i nítides. Els que volen un estat propi independent (ERC i CUP) i els que volen que sigui només una regió d’Espanya (PP i Ciutadans).
La batalla per erigir-se en cap de files d’aquest espanyolisme no ha fet res més que començar.
I dit tot això poden dir que els partidaris d’un estat popi (CiU, ERC, CUP, SI i altres) sumen 1.787.989 vots, 74 escons i un 49,15%; els que volen continuar sent una comunitat autònoma (PP, C’s i altres) sumen 830.801 vots, 28 escons i un 22,83%; les opcions federalistes (PSC i ICV) sumen 894.412 vots, 33 escons i un 24,32%; els indefinits nacionalment, els vots nuls i els blancs sumen 165.108 vots, cap diputat i un 4,50%; i per últim l’abstenció que són 1.745.540 vots i un 32,24%.
8.- El lerrouxisme i la xenofòbia són dues versions de l’espanyolisme que intenten trencar la convivència catalana.
Tots els plantejaments de Ciutadans (C’s) és un plantejament lerrouxista ja que combina l’anticatalanisme amb una espècie de progressisme com ho feia el Partit radical d’Alejandro Lerroux als anys vint i trenta del segle XX. Un moviment que ha aconseguit arrelar en un sector de la societat catalana amb 275.007 vots, 9 escons i un 7,56%, passant amb 168.853 vots els que obtingué l’any 2010.
La xenofòbia és la tercera manera de practicar l’anticatalanisme com ho es la que fa el PP i Ciutadans. En aquestes eleccions Plataforma per Catalunya (PxC) ha perdut 15.027 vots que han fet que es quedés amb 60.107 vots, cap diputat i un 1,65%.
Són dos perills greus de la societat catalana.
9.- El proper govern hauria de ser de coalició que doni estabilitat a l’acció de govern.
Les urnes han dit que el proper govern passa per CiU i Artur Mas, a pesar que ICV hagi plantejat el tercer tripartit que si bé es possible en nombre de vots i escons no ho és en el sentiment majoritari de la societat. PSC, IVC i ERC poden repetir un tercer tripartit perquè electoralment sumen: 1.382.536 vots, 54 escons i un 38,02% davant dels 1.116.259 vots, 50 escons i un 30.70% de CiU. Però si els dos primers tripartits ja foren un caos ara s’hi ha afegit el dret a decidir que de cap manera comparteixen.
L’altre opció no factible davant de la societat catalana és un govern CiU – PP encara que la suma sigui de 1.587.940 vots, 69 escons i un 43.67%. La fractura entre aquest dos partits és profunda i que costarà de solucionar. Un problema que per molt que hi hagi gent que digui que és possible socialment és impossible com ho és un tercer tripartit avui dia.
L’opció més viable i més acceptada per la societat catalana és un govern de CiU i ERC. Juntes les dues forces sumen 1.614.383 vots, 71 escons i un 44,40%.
Dubto molt que sigui possible un govern CiU – PSC perquè el PSC li cal fer la seva travessia del desert.
La geometria variable no te lloc actualment. Aquesta és una etapa acabada.
Els moments que vivim requereixen un govern amb un ampli suport parlamentari i social perquè haurà de prendre decisions molt importants i que en depèn els futur col·lectiu dels catalans.
Constituir el nou govern no serà fàcil i caldrà molta responsabilitat, coratge i molta diplomàcia.
10.- La guerra bruta de les clavegueres de l’estat ha incidit de forma clara en les eleccions.
El govern central ha utilitzat la por a través de tots els mitjans al seu abast per tal d’espantar als ciutadans de Catalunya amb amenaces de tot tipus: que no es pagarien les pensions, no tindríem titulació universitaris, hauríem de canviar-nos els cognoms, que cauríem en les brases de l’infern, que la Unió Europea en maleiria eternament entre d’altres arguments de pànic, entre tants i tants altres baixeses morals.
Però la darrera ha estat feta en plena campanya electoral en un intent de provocar un escorcoll a la seu de Convergència Democràtica. I l’estat en aquest cas ha utilitzat la policia i el diari El Mundo.
Un escrit fet per algú prou lligat al Sindicat Unificat de Policia (SUP) com per perdre un esborrall fabricat expressament per l’ocasió pels despatxos del sindicat. La policia nacional van pressionar als fiscals del cas Palau i al jutge que investiga el cas a portar a terme l’escorcoll i com que no se’n van sortir es van posar d’acord al diari El Mundo i a quatre dies de les eleccions acusen a través d’aquest diari a Artur Mas i Jordi Pujol de tenir comptes fraudulents a Suïssa i Liechtenstein. El darrer dia de campanya el SUP dona a conèixer el document sencer que surt publicat el dia anterior a la votació. Un informe que en lloc parla que Artur Mas i Jordi Pujol tinguin un compte bancari a un dels dos paradisos fiscals. En govern del PP no dona explicacions d’on surt això, però la Vicepresidenta del govern Soraya Sáez de Santamaria diu en la roda de premsa del consell de ministres que s’ha d’investigar la informació.
Es pretenia aconseguir una foto del jutge Pijuan entrant en la seu de CDC en plena campanya electoral com al seu dia va fer aquest mateix jutge a la seu dels Mossos d’Esquadra i com que no la van aconseguir han iniciat una campanya contra el jutge que tot just ha començat.
El mal ja ha estat fet i ha tingut incidència en la campanya, però no oblidin ni el PP ni el PSOE que les humiliacions dutes a terme fins ara a la ciutadania catalana és allò que ens ha portat fins aquí.
És la indecència pujada a uns nivells d’immoralitat que només té precedents en països totalitaris o de governants corruptes i sense escrúpols.
11.- Conclusió.
Algú es pot preguntar si vist el resultat electoral valia la pena convocar eleccions per part del president Artur Mas i jo respon que si calia fer-ho.
Avui tenim una radiografia acurada del que vol la societat catalana. Social i nacionalment.
Avui ja no podem parlar de dades d’enquestes o estadístiques, perquè tenim la veu expressada pels catalans de forma clara i sense camuflatges.
La societat catalana és plural i 2.147.694 persones, un 59,04% de la societat vol votar per decidir el seu futur.
