Cordó preventiu a la corrupció

Ens cal la regeneració democràtica de la societat i en aquesta tasca hem d’esmerçar-hi les energies que calgui. Però la tasca s’ha de fer amb seny i no amb les vísceres, perquè fer-ho amb l’estomac ens farà descarrilar.

En l’article d’aquest mateix bloc titulat La corrupció exposava que tant corrupte és qui corromp com qui es deixa corrompre. Fins aquí no crec que hi hagi gaires discrepàncies.

El problema sorgeix quan aquesta corrupció afecta la política, la justícia, les forces d’ordre públic i a d’altres estaments que amb la seva actuació professional afecten la vida de la societat en general. Contra aquesta corrupció cal ser inflexibles.

Quan cal aplicar aquesta inflexibilitat social? Aquí és on hi ha la qüestió que donarà confiança a la societat i la portarà a fer bandera de la regeneració democràtica.

Cal tenir present, però, que es produeixen fets i accions que distorsionen el normal funcionament de la persecució de la corrupció. Una d’aquests maneres de distorsió és quan s’aixequen sospites contra algú amb l’únic objectiu de desempallegar-se d’aquell que ens fa nosa.

La vara de mesurar conductes no pot variar-se a cada moment. Ens cal posar límits, complir-los i fer-los complir. Només així una societat adulta consolida la seva alçada moral i pot exigir mesures sense pal•liatius contra els infractors.

Què ens cal fer amb un polític investigat que duu al damunt el mal nom d’imputat?

1.- Saber que imputat, per molt dur que soni el nom, no és res més que una persona investigada que pot ser un delinqüent o un innocent.

2.- Saber que quan realment es concreta una acusació contra algú és amb l’aute d’obertura del judici oral i és amb aquest aute que es dóna pas al judici on s’haurà de demostrar la veracitat de les acusacions plantejades.

3.- Saber que un imputat, un investigat, te dret a seguir menjant cada dia i a guanyar-se la vida, perquè de no permetre-li aquest dret elemental l’hauríem condemnat abans de provar-se que hagi fet res il•lícit. Si després es certifica que ha transgredit la llei ja el castigarem com es mereix

4.- És necessari que quan imputat – investigat ocupa un càrrec d’alta responsabilitat cal que s’aparti de la primera línia política i establir els mecanismes que possibilitin el retorn al seu lloc quan es demostri que no ha fet res il•lícit. Cal que faci un pas enrere pel bé d’ell i del lloc que ocupa.

5.- Cal deixar que les investigacions es facin amb tranquil•litat i celeritat. Això és predicable de tots els delictes, però sobretot pel que fa a la corrupció perquè afecta la vida democràtica de la societat.

6.- Cal establir mesures de transparència i control eficaços sobre la societat en general i sobre els polítics en particular perquè són ells els cridats a liderar la societat.

I tot això per què?

Perquè ens cal impedir una altra manera de corrupció, que uns quants tinguin la clau de poder eliminar a tots aquells que no li siguin complaents amb els seus desitjos personals o interessos polítics i econòmics.

Les empreses eliminen la competència oferint productes més atractius o les destrueixen amb joc brut que en res beneficia a la societat, però si a les butxaques dels directius de l’empresa destructora de forma escandalosa. En el camp de la política massa sovint passa això mateix. La guerra bruta es barreja amb la corrupció. I com podem distingir una de l’altra? Establint cordons preventius al voltant de totes les investigacions de corrupció per tal que surti a la llum si la corrupció denunciada és real o només guerra bruta.

Cal establir mesures provisionals i mesures definitives. Només així podrem minimitzar a la mínima expressió la corrupció.

No podem tolerar com una cosa normal la posada en marxa del ventilador de la brutícia que a tothom esquitxa i embruta.

A Catalunya tenim, a més de corrupció, guerra bruta. Les dues coses les hem de combatre els catalans.

Guanyarem la guerra bruta en la mesura que siguem capaços de fer net la corrupció.

Crec que la societat catalana està capacitada i armada moralment per a sortir del pou on la corrupció en ha ficat i també fer-ho del pou on ens volen submergir i cobrir de merda els que neguen als catalans el dret de decidir sobre el seu futur.

Estic convençut que ens sortirem.



Podeu veure l’article La Corrupció en aquest enllaç

http://jordicolomines.blogspot.com.es/2013/02/la-corrupcio.html