El dret a decidir dels catalans i la votació del Parlament de Catalunya del 13 de març de 2013.

 

El Parlament de Catalunya ha fet un pas més en el camí que seguim els catalans per a aconseguir exercir el dret de decidir. Ha estat una resolució que ha aconseguit el vot favorable de 104 diputats dels 135 que té el Parlament i 3 abstencions crítiques. I aquest és un fet molt important.

Però per què és important aquest nova votació del Parlament si aquesta mateixa institució, el 26 de gener de 2013, va aprovar la Declaració de Sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya? Ho és per varis motius que podem resumir en aquests:

• Perquè ha aconseguit sumar una nova força política a la majoria parlamentaria que ja reclamava exercir el dret a decidir, el dret a votar democràticament. A Convergència i Unió, Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya i Candidatura d’Unitat Popular si ha sumat el Partit Socialista. Una votació que ha donat el resultat de !04 vots favorables i 3 abstencions crítiques de les CUP per discrepàncies en la conveniència d’aquesta nova votació. És el resultat favorable del 77% del Parlament amb la CUP inclosa.

• Perquè aquest 104 diputats, més les 3 abstencions crítiques, representen a un total de 2.625.230 ciutadans. El 72,19% dels vots emesos en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 en la qual van participar 3.668.310 ciutadans que és el 67,76% de participació electoral d’un cens de 5.413.769.

• Perquè ha quedat en evidència, un cop més, que els 27 vots dels diputats contraris a permetre que els catalans puguin exercir el dret democràtic de votar, representen una minoria molt sorollosa de la societat, el 23%, 446.688 ciutadans. Són els votants dels Partit Popular i Ciutadans.

• Perquè aquesta votació ha permès que els socialistes catalans es puguin incorporar al procés pel dret a decidir sense quedar-ne marginats. S’han incorporat al lloc d’on mai haurien d’haver abandonat.

• Perquè una vegada més, com ja es feia en la Declaració de Sobirania, s’ha plantejat que volem com a primera opció el diàleg amb Espanya per tal que puguem exercir el dret a decidir de comú acord amb ells. Una Declaració que proclamava com a principi d’actuació, i cito textualment: “Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional”.

• Perquè ens cal omplir-nos de raó per a aconseguir el recolzament internacional si Espanya ens nega el dret a votar. I només aconseguirem el reconeixement internacional si deixem clar que a pesar d’intentar una i altre vegada el diàleg amb l’Estat espanyol aquest ha girat l’esquena als catalans.

• Perquè ens cal, en primer lloc, una àmplia majoria per a exercir el dret democràtic a votar sobre quina relació política volem tenir amb Espanya.

Des d’Espanya es presenta l’exercici democràtic del dret a decidir com un atemptat a la indivisible unitat espanyola i per tant un dret impossible d’exercir. Perquè per a ells, per sobre dels ciutadans catalans hi ha el cos eteri d’Espanya. Un plantejament defensat per tot el ventall polític espanyol. Un plantejament que resumeixen dient: dret a decidir igual a independència.

Ja m’agradaria que fos això, però no ho és. I els que creiem que la millor opció pels catalans és tenir un estat propi hem de ser conscient que votar no vol dir guanyar.

Perquè una manera d’aconseguir frustrar la consulta és fent que no s’aconsegueixi el quòrum que de ben segur s’exigirà. Un quòrum que només serà possible si voten els que volen l’estat propi, una Espanya federal i els que volen continuar sent una comunitat autònoma o menys.

I és aquest primer objectiu el que hem d’aconseguir. El quòrum.

Per això és irritant sentir i llegir els comentaris dels ultranacionalistes catalans que titllen de traïdor i cagats a les calces a tots aquells que no declaren la independència ara mateix. A ells ens cal preguntar-los-hi: I l’endemà de la Declaració Unilateral d’Independència, que ells escriuen amb l’acrònim de DUI, que farem? Qui ens reconeix? Perquè no som ni Kosovo amb l’OTAN al darrera, ni Lituània amb als països bàltics amb una Unió Soviètica en descomposició.

Ens cal sumar i aquesta votació ha estat un pas més.

-------------------------------------------------------------------

Votació del Parlament de Catalunya pel dret a decidir del dia 13 de març de 2013

Escons del Parlament de Catalunya:  135 diputats
Diputats presents en la votació: 134 diputats
Diputats absents: 1
Cens electoral:	5.413.769
Participació electoral:	3.668.310	67,76%
Si	Vots	Ciutadans que representen	Escons que tenen al parlament	% de representació electoral	Nota
CiU	50	1.116.259	50	30,70
ERC	21	498.124	21	13,70
PSC (PSC-PSOE)	20	524.707	20	14,43
ICV	13	359.705	13	9,89
Total	104	2.498.795	104	68,72
No	Vots	Ciutadans que representen	Escons que tenen al parlament	% de representació electoral	Nota
PP	18	471.681	19	12,97	(1)
C's	9	275.007	9	7,56
Total	27	746.688	28	20,53
Abstenció crítica	Vots	Ciutadans que representen	Escons que tenen al parlament	% de representació electoral	Nota
CUP	3	126.435	3	3,47	(2)
Notes:
(1) Respecta al PP es manté íntegre els vots que representen i % perquè el diputat absent no mostrat una discrepància.
(2) Els diputats de les CUP s'han abstingut de forma crítica com a mostra de protesta
Vots a favor + abstenció crítica	Vots	Ciutadans que representen	Escons que tenen al parlament	% de representació electoral
CiU, ERC, PSC, ICV-EUA, CUP	107	2.625.230	107	72,19

 

-------------------------------------------------------------------

Pel que fa a les propostes d'organització política de Catalunya per ara sembla que queda d'aquesta manera d'acord amb el resultat electoral del 25 de novembre de 2012.

Propostes d'organització política de Catalunya respecte Espanya		Vot	Escons	% votació
(1)	Estat propi	1.787.989	74	49,15
(2)	Comunitat Autònoma	830.801	28	22,83
(3)	Estat federal	884.412	33	24,32
(4)	Indefinit + vot nul + vot en blanc	165.108	-	4,50
(5)	Abstenció	1.745.540	-	32,24

(1) CiU, ERC, CUP i altres
(2) PP, C's i altres
(3) PSC (PSC-PSOE), ICV-EUA
(4) Antisistema, altres indefinits, vots nuls i vots en blanc
(5) Abstenció

-------------------------------------------------------------------

Altres entrades del bloc relacionades:

• La Declaració de Sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, 23 de genr de 2013.

               http://jordicolomines.blogspot.com.es/2013/01/declaracio-de-sobirania-i-el-dret.html

• Full de ruta pel dret a decidir dels catalans.

              http://jordicolomines.blogspot.com.es/2013/01/full-de-ruta-pel-dret-decidir-dels.html

Catalunya és una nació? / La Catalogne, est-elle une natíon?

Des d’Espanya es repeteix que només existeix la nació espanyola i que d’aquesta manera es recull en la Constitució de 1978.

Una Constitució que va semblar que feia un pas de gegant per tal d’admetre que l’Estat espanyol és un estat plurinacional, però la sentencia del Tribunal Constitucional de 2010 va dir que no, perquè va refermar la idea que a Catalunya només hi ha espanyols que viuen en un tros concret d'Espanya i res més.

Però des de Catalunya es continua reivindicant que a Catalunya hi ha catalans dins un espai geogràfic concret, que volen continuar sent catalans i que com a catalans volen poder decidir el seu futur perquè són una nació.

Avui, trenta-cinc després d’aprovar-se aquella Constitució, els partits polítics d’àmbit estatal neguen als catalans qualsevol dret a poder decidir sobre el seu futur col•lectiu. I ho fan dient que de nació només existeix la nació espanyola i que aquesta és una i indivisible. I afegeixen que com que la constitució parla de nacionalitat respecte a Catalunya la qüestió ja està resolta.

Però com es pot afirmar que Catalunya és una nació si la Constitució espanyola no ho diu?

Perquè ser o no ser una nació no depèn d’un text legal sinó que depèn de si té una sèrie de requisits que, al llarg de la història, s’han anat conformant com a premisses bàsiques per a definir el terme de nació: una llengua, una cultura pròpia, una història, un espai geogràfic, una idiosincràsia i una estructura econòmica. Totes juntes o en un nombre significatiu.

Amb el temps si va afegir un altre requisit fonamental: la presa de consciència dels membres de la comunitat de ser nació. Un aspecte que diferencia un poble d’una nació. Els pobles de forma natural existeixen mentre que a les nacions els hi cal la presa de consciència dels seus elements diferenciadors. Una nació és producte d’una evolució històrica.

I Catalunya que té per a considerar-la nació?

El català com a llengua pròpia.

La cultura catalana entesa com a conjunt de coneixements literaris, històrics, científics i també de forma de vida popular. Catalunya té una cultura diferenciada i integradora d’elements procedents d’altres cultures.

Una història que té el seu origen en l’Edat Mitjana. Catalunya té govern i institucions polítiques pròpies fins el 1716 quan són abolits per la força de les armes..

Una idiosincràsia, que els diccionaris defineixen com a peculiaritat de la constitució física o mental d’algú, el temperament personal.

Una estructura econòmica basada en una economia de serveis, de transformació. Amb un teixit empresarial de petites i mitjanes empreses al costat de grans empreses. Una estructura greument amenaçada per les normes econòmiques del govern central a favor dels grans poders econòmics espanyols.

Catalunya ha assumit que li cal una lluita constant per a construir un poder polític propi que li permeti desenvolupar-se econòmica i socialment.

I per últim Catalunya té la consciència de que és una nació i té la voluntat de voler continuar sent-ho.

-------------------------------------

La Catalogne est-elle une nation?

De l’Espagne, nous entendons régulièrement des voix qui affirment que seule la nation espagnole existe et que c’est ainsi que cela apparaît dans la Constitution de 1978.

Cette constitution sembla faire un pas de géant quand elle admit que l’État espagnol est un état constitué de plusieurs nations. Mais la sentence de 2010 du Tribunal constitutionnel dit non, parce qu’elle ratifia l’idée qu’en Catalogne il n’y a que des espagnols vivant dans une partie concrète de l’Espagne et rien d’autre.

Mais la Catalogne continue à revendiquer qu’en Catalogne il y a des catalans dans un espace géographique déterminé, qui veulent continuer d’être catalans et que, en tant que catalans, ils veulent avoir la possibilité de décider leur futur parce qu’ils sont une nation.

Aujourd’hui, trente-cinq années après l’approbation de cette Constitution, les partis politiques espagnols refusent aux catalans tout droit de décider leur futur collectif en disant qu’il n’existe qu’une seule nation, la nation espagnole, et que celle-ci est unique et indivisible. Et ils ajoutent que, étant donné que la Constitution parle de nationalité à propos de la Catalogne, la question est résolue.

Mais, comment peut-on affirmer que la Catalogne est une nation si la Constitution espagnole ne le mentionne pas ?

Parce qu’être ou ne pas être une nation ne dépend pas d’un texte légal mais d’un ensemble de réquisits qui, au cours de l’histoire, se sont érigés en prémisses essentielles pour définir le terme de nation : une langue, une culture propre, une histoire, un espace géographique, une idiosyncrasie et une structure économique. Toutes ou un grand nombre d’entre elles.

Avec le temps apparut un nouveau réquisit fondamental: la conscience, par les membres de la communauté, d’être une nation. Un aspect qui différencie un peuple d’une nation. Les peuples existent naturellement, alors qu’il faut aux nations la prise de conscience de leurs éléments différenciateurs. Une nation c’est le résultat d’une évolution historique.

Et la Catalogne, qu’a-t-elle pour être considérée une nation ?

Le catalan, la langue propre à elle.

La culture catalane : un ensemble de connaissances littéraires, historiques, scientifiques et, aussi, une forme de vie populaire. La Catalogne possède une culture différenciée, qui intègre des éléments provenant d’autres cultures.

Une histoire qui a son origine au Moyen Âge. La Catalogne possède un gouvernement et des institutions politiques propres jusqu’en 1716, moment où ils sont abolis par la force des armes.

Une idiosyncrasie, définie par les dictionnaires comme une particularité de la constitution physique ou mentale de quelqu’un : le tempérament personnel.

Une structure économique fondée sur une économie de services, de transformation. Avec un tissu industriel de petites et moyennes entreprises à côté de grandes sociétés. Une structure gravement menacée par les normes économiques du pouvoir central en faveur des grands pouvoirs économiques espagnols.

La Catalogne a assumé qu’une lutte constante est nécessaire pour construire un pouvoir politique propre qui lui permette de se développer économiquement et socialement.

Et, pour terminer, la Catalogne est consciente qu’elle est une nation et elle a la volonté de continuer de l’être.


Traduction: Lourdes Corbera


Publicat a "La réalité de la nation catalane"

http://nationcatalane.blogspot.com/2013/03/la-catalogne-est-elle-une-nation.html