30 de maig 2013

El fracàs escolar

El fracàs escolar es un problema que s’ha d’abordar amb la voluntat real de trobar mecanisme que redueixin a un mínim raonable la situació. Perquè, desenganyem-nos, sempre hi haurà fracàs escolar, però aquest fracàs ha de ser personal i residual i no com ara que és col·lectiu.

I dic que és col·lectiu perquè des d’àmbits polítics no s’encara les causes profundes que produeixen aquest fracàs educatiu si no que es limita a posar pedaços. Un pedaços vistos per la gent amb desconfiança i escepticisme, perquè la gent no se les creu. No hi confia. Es legisla, però es convenç. I per a superar un problema tan greu com és el fracàs escolar cal la col·laboració i la implicació decidida de tota la societat.

Les causes del fracàs escolar són diverses i les solucions també. Hi ha solucions que han de ser i poden ser compartides de forma general, mentre que d’altres no ho seran mai, perquè darrera d’elles hi ha un contingut ideològic concret.

Massa sovint ens entretenint mirant-nos el pugó de les fulles de l’arbre sense adonar-nos del mal que corca el tronc. I quan aquest arbre mor encara tenim el cinisme de preguntar-nos com ha estat possible que això passes. Amb el fracàs escolar estem fent el mateix. Estem fent populisme educatiu. Reformem per a no canviar. No abordem seriosament el problema que porta al fracàs estrepitós dels nostres fills.

La societat, tots nosaltres, perquè som nosaltres la societat, els que hem de deixar de somicar lamentant-nos del que passa per a passar a una actitud de combat decidit del fracàs escolar.

Tots nosaltres tenim quelcom a fer per a combatre el fracàs escolar. I ho repeteixo. Tot hem de fer i podem fer. Cadascú en el seu àmbit. Els educadors en els seus llocs de treball, la família a casa seva i els polítics legislant pel futur col·lectiu.

Hi ha coses tan bàsiques davant de les quals no ens rebel·lem que sembla mentida que passi. Quantes vegades hem somrigut o hem mirat amb indiferència un missatge de mòbil que sembla més un diccionari de faltes d’ortografia, de paraules inventades que no diuen res i de frases inconnexes que cal desxifrar. I aquest només és un petit exemple del que passa cada dia. A casa, a l’escola, al transport públic, etc., etc. Perquè el normal seria preguntar-nos: aquest missatge és acceptable? No, no ho és. Però hem acceptat com a normal un perversió gramatical en virtut d’una suposada modificació dinàmica del llenguatge col·lectiu. La innovació per la innovació no porta enlloc.
Sóc dels que crec que la societat és dinàmica, canviant i ha de continuar canviant., S’ha de substituir valor per altres valors i no eliminar valor per a crear un buit impossible a la societat.

El moviment del Maig del 68 va ser quelcom molt important en la història social d’Europa. Ho fou perquè va aconseguir sacsejar la societat. Va fer caure valor caducs i decrèpits. Va aconseguir introduir un concepte de llibertat individual molt important, però, a la vegada, ha resultat letal en l’educació, perquè no hi ha valors nous col·lectius com l’esforç, el respecte, el saber que hi ha obligacions al costat de drets. Un fet que ha estat aprofitat pels depredadors socials per imposar-se ells damunt de tota la societat amb una cultura del tot si val si es fa en llibertat.

El fracàs escolar també s’alimenta de la desesperació d’una joventut que no veu futur. Fins fa quatre dies el futur d’aquesta joventut era renunciar als seus grans somnis, però a canvi els hi oferíem una perspectiva de treball més o menys ben pagat, formar una família, hipotecar-se per a tenir un sostre de propietat i continuar somniant. Però que oferim ara? Res. Cap perspectiva de treball i, per tant, cap perspectiva de poder independitzar-se i lluitar amb possibilitats de realitzar els seus somnis. I davant d’això per què s’ha d’estudiar? S’ha de tenir molta fe per a creure que estudiar serveix d’alguna cosa.

Hem creat una societat acomodada, on hi ha molts drets i poques obligacions. On dir que no a un fill costa i per tant ho deixem corre.

Quantes vegades hem callat davant d’actes incívics? Tantes que ja ni ho recordem.
El fracàs escolar començarà a capgirar-se quan tots plegats en prenguem seriosament que ens cal educar en seriositat i responsabilitat. Quan els polítics deixin de reformar exclusivament de forma ideològica i s’assumeixi que el fracàs escolar és un problema de país i, per tant, cal la participació amplia per a resoldre’l el problema i que també cal permetre que els canvis introduïts facin els seu curs.

La llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomqe o Lomce en castellà), la llei Wert no fa això que he dit fins ara. La Lomce és un brindis ideològic al sol. I per això no serveix. Serveix per a plantejar que el mal del deficient coneixem dels nens és un problema d’immersió lingüística, per a donar un paper a l’església que no li correspon, per espanyolitzar els nens catalans.
Respecte a la immersió lingüística m’agradaria saber si és tan perversa per què s’aplica a l’estat amb els estrangers nouvinguts?

La Lomce és una nova forma de recentralització de l’estat i de primacia absoluta del castellà damunt de qualsevol altre llengua.

Pel que fa al català la llei de la FAES, d’en Wert i l’Aznar no aconseguirà allò que ni Franco, ni Primo de Rivera, ni Felip V, ni Felip IV van aconseguir. El català sobreviurà amb força si la societat s’imposa la seva defensa. I pel que fa a les millores educatives només serviran si realment responen a les necessitats social.  

9 de maig 2013

La proposta espanyola per a Catalunya / Ce qui propose l'Espagne a la Catalogne




Es discuteix molt sobre les propostes pel futur col·lectiu dels catalans que es fan des de Catalunya i molt poc sobre les propostes que es fan des d’Espanya pels catalans. I això per què passa? Perquè no hi ha cap proposta alternativa que millori allò que tenim ara.
El Partit Popular, a la pràctica, ofereix menys autonomia, menys autogovern, de forma edulcorada. Els socialistes ofereixen un estat federal sense concretar i en allò que concreten avisen que res d’estructures d’estat. La pregunta llavors és: les parts d’aquesta Espanya federal que seran? No seran estats federats? La resposta fins ara és la d’un sistema autonòmic corregit amb el nom de federal. Els d’Izquierda Unida plantegen també una Espanya federal sense concretar i la resta de formacions polítiques espanyoles exigeixen la reducció o l’eliminació de l’Espanya autonòmica.

Les propostes que arriben des d’Espanya no ofereixen cap alternativa de reconeixement de Catalunya com a nació. Són propostes decebedores i fan presagiar un futur fosc i sinistre per als catalans. La política duta a terme amb la llengua catalana així ho evidencien. Són propostes que menystenen a tots aquells que creuen en un estat espanyol plurinacional.
I això per què? Perquè hi ha dues maneres d’entendre com s’han de relacionar els membres d’una col·lectivitat. Són dues maneres d’organitzar-se que han esdevingut contraposada i antagònica. Uns volen diàleg, els altres imposició.

L’Espanya actual és el fracàs del catalanisme que ha cregut que Catalunya tenia futur nacional dins Espanya. Un intent d’encaix afanyosament treballat per tot l’arc ideològic català que s’ha anat alternant en el lideratge del catalanisme. La llista de persones que han treballat per a això és llarga i diversa i ho han fet des de la creença que Catalunya, els catalans col·lectivament, tenien futur dins Espanya. Els catalans que no creien en l’encaix de Catalunya dins Espanya sempre havien estat minoria fins ara. Això és el que ha canviat i el canvi ha descol·locat els espanyols. No ho entenen. I no ho entenen perquè mai han volgut escoltar les minories que convivien dins l’estat. La seva forma d’actuar és la imposició com torna a fer-ho el Tribunal Constitucional suspenen la Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya.
Els espanyols han exhibit la sentencia del Tribunal Constitucional del juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia català com el gran triomf perquè havia aconseguit posar fi a les quimeres catalanes fins que s’han adonat que és el principi del final de l’Espanya que coneixem. Perquè acabi com acabi el procés pel dret a decidir dels catalans l’Espanya autonòmica d’avui s’ha acabat. Ha fracassat l’Espanya sorgida de la Transició democràtica.

A Catalunya el debat sobre allò que som i volem ser continua amb força. A Espanya el debat sobre el futur polític espanyol es neguen a fer-lo.
La societat catalana vol ser seduïda i només abraçarà aquell projecte seductor que li plantegi un futur millor. Només vol això.

I això passarà mal li pesi a Espanya.
 
________________________________________________
 
Ce qui propose l'Espagne a la Catalogne


Très souvent on discute sur les propositions pour le futur de l’ensemble des catalans qu’on fait depuis la Catalogne et très peu sur celles qui arrivent de l’Espagne dirigées aux catalans. Et naturellement on se demande pourquoi ? Parce qu’ils n’existent pas des propositions alternatives pour améliorer la situation actuelle.

Le Parti Populaire, en somme, offre moins autonomie, diminuer l’autogouvernement, et tout ça d’une façon édulcoré. Les Socialistes un Etat fédéral sans concrétiser et quand ils le font ils préviennent, de suite, pas question de structures d’Etat. Alors, la question est : Les parties de cette Espagne fédérale que seront-elles ? Ne seront pas d’Etats fédérés ? La réponse jusqu’à présent est qu’il s’agit d’un système autonomique corrigé dit fédéral. Ceux d’Izquierda Unida proposent aussi une Espagne fédérale sans concrétiser et le reste de partis politiques espagnols exigent la réduction ou l’élimination de l’Espagne autonomique.

Les propositions qui arrivent d’Espagne n’offrent aucune alternative de reconnaissance de la Catalogne comme nation. Ce sont des propositions décevantes et enduisent à deviner un futur obscur et sinistre pour les catalans. La politique menée jusqu’à présent vis-à-vis de la langue catalane nous montrent l’évidence. Il s’agit des propositions qui méprisent à tous ceux qui croient à un Etat espagnol plurinational.

Et tout ça à cause de quoi ? Parce qu’il y a deux façons de relation entre les membres d’une collectivité. Il s’agit de deux façons de s’organiser devenues contraires et antagoniques. Les uns veulent dialogue, les autres veulent imposer.

L’Espagne actuelle nous montre que le catalanisme a échoué, le catalanisme qui a crû que la Catalogne disposait d’un futur national dans l’Espagne. L’essai d’insérer, idée adopté et travaillé avec insistance, pour la totalité de l’arc idéologique catalan que s’est alterné dans le guidage du catalanisme. La liste des personnes qui ont travaillé avec cette idée est bien longue et diverse et ils l’ont fait avec la conviction que la Catalogne, les catalans collectivement, disposaient d’un avenir dans l’Espagne.
Les catalans qui ne croyant à la possibilité d’insérer La Catalogne dans l’Espagne n’étaient pas une majorité jusqu’à présent. C’est bien ça qui a changé et ce changement a bouleversé les espagnols. Ils ne comprennent pas. Et la raison pour laquelle ils ne comprennent pas est celle qu’ils n’ont jamais voulu écouter les peuples que survivaient dans l’Etat. Ça façon d’agir c’est l’imposition, le Tribunal Constitutionnel nous le montre une fois de plus en suspendent la Déclaration de Souveraineté du Parlement de la Catalogne.

Les espagnols ont exhibé la sentence du Tribunal Constitutionnel du mois de juin 2010 à propos de l’Estatut d’Autonomie catalan comme un énorme triomphe parce que il s’agissait de mettre fin aux chimères catalanes jusqu’au moment où ils se sont rendu compte qu’il s’agissait du début de la fin de l’Espagne qu’on connait. Quel qu’il soit le résultat du procès pour le droit à décider des catalans l’Espagne autonomique d’aujourd’hui est fini. L’Espagne surgit de la Transition démocratique a échoué.

En Catalogne le débat sur ce que nous sommes et ce que nous voulons être continue avec force. En Espagne le débat sur le futur politique espagnol ne veulent pas l’entamer.

La société catalane à envie d’être séduite et elle acceptera uniquement le projet que lui fasse entrevoir un futur meilleur. Elle veut uniquement ça. Et ça arrivera malgré l’Espagne.



Traduction: Joaquim Nogareda


http://nationcatalane.blogspot.com/2013/05/ce-qui-propose-lespagne-la-catalogne.html


Publicat a "La réalité de la nation catalane" http://nationcatalane.blogspot.com/


Altres articles publicats en aquest bloc relacionats amb aquest:
 
La declaració de sobirania, votacions i text:
 
Propostes espanyoles: