El fracàs escolar

El fracàs escolar es un problema que s’ha d’abordar amb la voluntat real de trobar mecanisme que redueixin a un mínim raonable la situació. Perquè, desenganyem-nos, sempre hi haurà fracàs escolar, però aquest fracàs ha de ser personal i residual i no com ara que és col·lectiu.

I dic que és col·lectiu perquè des d’àmbits polítics no s’encara les causes profundes que produeixen aquest fracàs educatiu si no que es limita a posar pedaços. Un pedaços vistos per la gent amb desconfiança i escepticisme, perquè la gent no se les creu. No hi confia. Es legisla, però es convenç. I per a superar un problema tan greu com és el fracàs escolar cal la col·laboració i la implicació decidida de tota la societat.

Les causes del fracàs escolar són diverses i les solucions també. Hi ha solucions que han de ser i poden ser compartides de forma general, mentre que d’altres no ho seran mai, perquè darrera d’elles hi ha un contingut ideològic concret.

Massa sovint ens entretenint mirant-nos el pugó de les fulles de l’arbre sense adonar-nos del mal que corca el tronc. I quan aquest arbre mor encara tenim el cinisme de preguntar-nos com ha estat possible que això passes. Amb el fracàs escolar estem fent el mateix. Estem fent populisme educatiu. Reformem per a no canviar. No abordem seriosament el problema que porta al fracàs estrepitós dels nostres fills.

La societat, tots nosaltres, perquè som nosaltres la societat, els que hem de deixar de somicar lamentant-nos del que passa per a passar a una actitud de combat decidit del fracàs escolar.

Tots nosaltres tenim quelcom a fer per a combatre el fracàs escolar. I ho repeteixo. Tot hem de fer i podem fer. Cadascú en el seu àmbit. Els educadors en els seus llocs de treball, la família a casa seva i els polítics legislant pel futur col·lectiu.

Hi ha coses tan bàsiques davant de les quals no ens rebel·lem que sembla mentida que passi. Quantes vegades hem somrigut o hem mirat amb indiferència un missatge de mòbil que sembla més un diccionari de faltes d’ortografia, de paraules inventades que no diuen res i de frases inconnexes que cal desxifrar. I aquest només és un petit exemple del que passa cada dia. A casa, a l’escola, al transport públic, etc., etc. Perquè el normal seria preguntar-nos: aquest missatge és acceptable? No, no ho és. Però hem acceptat com a normal un perversió gramatical en virtut d’una suposada modificació dinàmica del llenguatge col·lectiu. La innovació per la innovació no porta enlloc.

Sóc dels que crec que la societat és dinàmica, canviant i ha de continuar canviant., S’ha de substituir valor per altres valors i no eliminar valor per a crear un buit impossible a la societat.

El moviment del Maig del 68 va ser quelcom molt important en la història social d’Europa. Ho fou perquè va aconseguir sacsejar la societat. Va fer caure valor caducs i decrèpits. Va aconseguir introduir un concepte de llibertat individual molt important, però, a la vegada, ha resultat letal en l’educació, perquè no hi ha valors nous col·lectius com l’esforç, el respecte, el saber que hi ha obligacions al costat de drets. Un fet que ha estat aprofitat pels depredadors socials per imposar-se ells damunt de tota la societat amb una cultura del tot si val si es fa en llibertat.

El fracàs escolar també s’alimenta de la desesperació d’una joventut que no veu futur. Fins fa quatre dies el futur d’aquesta joventut era renunciar als seus grans somnis, però a canvi els hi oferíem una perspectiva de treball més o menys ben pagat, formar una família, hipotecar-se per a tenir un sostre de propietat i continuar somniant. Però que oferim ara? Res. Cap perspectiva de treball i, per tant, cap perspectiva de poder independitzar-se i lluitar amb possibilitats de realitzar els seus somnis. I davant d’això per què s’ha d’estudiar? S’ha de tenir molta fe per a creure que estudiar serveix d’alguna cosa.

Hem creat una societat acomodada, on hi ha molts drets i poques obligacions. On dir que no a un fill costa i per tant ho deixem corre.

Quantes vegades hem callat davant d’actes incívics? Tantes que ja ni ho recordem.

El fracàs escolar començarà a capgirar-se quan tots plegats en prenguem seriosament que ens cal educar en seriositat i responsabilitat. Quan els polítics deixin de reformar exclusivament de forma ideològica i s’assumeixi que el fracàs escolar és un problema de país i, per tant, cal la participació amplia per a resoldre’l el problema i que també cal permetre que els canvis introduïts facin els seu curs.

La llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomqe o Lomce en castellà), la llei Wert no fa això que he dit fins ara. La Lomce és un brindis ideològic al sol. I per això no serveix. Serveix per a plantejar que el mal del deficient coneixem dels nens és un problema d’immersió lingüística, per a donar un paper a l’església que no li correspon, per espanyolitzar els nens catalans.

Respecte a la immersió lingüística m’agradaria saber si és tan perversa per què s’aplica a l’estat amb els estrangers nouvinguts?

La Lomce és una nova forma de recentralització de l’estat i de primacia absoluta del castellà damunt de qualsevol altre llengua.

Pel que fa al català la llei de la FAES, d’en Wert i l’Aznar no aconseguirà allò que ni Franco, ni Primo de Rivera, ni Felip V, ni Felip IV van aconseguir. El català sobreviurà amb força si la societat s’imposa la seva defensa. I pel que fa a les millores educatives només serviran si realment responen a les necessitats social.