El camí del dret a decidir: La feina feta fins ara (Actualitzat a 28 de setembre de 2013)

A l’article, Discreció, símbols i pressa. Som o no som responsables?, vaig publicar per primera vegada aquest resum amb les dades de l’abril de 2013. Posteriorment ho he actualitzat en altres articles, però ara m’ha semblat que seria bo continuar fent-ho fins el moment d’exercir aquest dret democràtic de votar per tal que tothom pugui adonar-se del treball fet i del que s'està fent i per això he decidit separar aquest resum de qualsevol article concret. Unes dades que aniré actualitzant.

-------------------------------------------------------------

Dades actualitzades a data: 28 de setembre de 2013

Novetat:

Sobre els terminis per a fer la consulta l'any 2014, el diàleg amb el govern español, la via o vies, data i pregunta abans d'acabr l'any 2013.

-------------------------------------------------------------

Recordar els elements claus de l’acord de governabilitat subscrit entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana i signat públicament el 19 de desembre de 2012 serveix per saber si portem un ritme adequat o no en el procés per exercir el dret democràtic de decidir el futur col•lectiu dels catalans.

I els elements claus d’aquest pacte són:

• Convocar als ciutadans catalans a votar sobre el seu futur durant l’any 2014 si és viable i si no ho és de comú acord entre els dos partits trobar una data millor.

• Establir un calendari concret:

1. Fer una Declaració de sobirania del poble de Catalunya per part del Parlament de Catalunya.

• Aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013.

• Votació que permet ampliar el consens pel dret a decidir el 13 de març de 2013.

2. Aprovar una llei de consultes durant l’any 2013.

• Actualment està en tràmit parlamentari.

• La Mesa del parlament de Catalunya l’admet a tràmit el 16 d’abril de 2013.

3. Obrir un procés de negociació i diàleg amb Espanya per l’exercici del dret a decidir amb la convocatòria d’un referèndum. Petició que s’ha de formalitzar dins el primer semestre del 2013.

• Anunci del president Mas que vol reunir-se amb el president del govern espanyol Mariano Rajoy el 27 de desembre de 2012.

• Anunci que la reunió entre Mas i Rajoy serà secreta el 7 de febrer de 2013.

• Reunió secreta o discreta de Mas i Rajoy a principis de la setmana del 18 al 23 de març de 2013.

• Reunió de Mas amb Pérez Rubalcaba del PSOE el 7 d’abril dem 2013.

• Carta del President de la Generalitat, Artur Mas, al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, demanant obrir negociacions sobre com fer la consulta al catalans el 26 de juliol de 2013.

• Reunió a Madrid entre Mas i Rajoy el 29 d'agost de 2013 sense comuncar-ho en les agendes oficials.

• Carta de Mariano Rajoy, president del govern espanyol, a Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, amb data 14 de setembre de 2013, en la qual planteja diàleg sense data de caducitat, llealtat institucional dins el marc jurídic espanyol per a atendre les necessitats reals. Cap comentari sobre la consulta.

• I totes aquelles gestions que desconeixem.

4. Creació d’un Consell Assessor per a la Transició Nacional.

• Amb la missió d’elaborar informes i plans de treballa sobre estructures d’estat, estudis sobre el processo a seguir, estudiar els recursos que ens calen i qüestions específiques com seguretat social, doble nacionalitat, llengua, etc.

• Decret de creació 12 de febrer de 2013.

• Resolució de nomenament dels seus membres, 22 de març de 2013.

• Primera reunió constitutiva feta el 12 d’abril de 2013.

• Consell Assessor per a la Transició Nacional dóna a conèixer el seu informe titulat “La Consulta sobre el futur polític de Catalunya” de 25 de juliol de 2013, on concreta 6 possibles sortides legals que de forma resumida són:

-        El referèndum regulat i convocat per l’Estat de conformitat a l’article 92 de la Constitució espanyola.

-       La delegació o transferència de la competència de convocar el referèndum a la Generalitat de Catalunya per part del govern central a través de l’article 150,2 de la Constitució espanyola.

-       El referèndum fet d’acord de la llei catalana 4/2000 que està suspesa a espera de sentencia del Tribunal Constitucional.

-       La consulta feta a través de la llei catalana que s’està tramitant al parlament de Catalunya de consultes populars no referendàries.

-       La reforma de la Constitució Espanyola.

-       Eleccions plebiscitàries. Un concepte polític i no jurídic sota el marc normatiu de les eleccions al Parlament de Catalunya.

5. Treballar tots els procediments formals, jurídics i institucionals possibles fins el 31 de desembre de 2013.

• Una tasca que es realitza cada dia en àmbits molts diversos de forma discreta.

• Pacte Nacional pel Dret a Decidir creat el 26 de juny de 2013 i agrupa 48 delegacions (partits polítics, organitzacions empresarials, sindicats, institucions i entitats culturals, esportives i socials, organismes polítics, diputacions provincials i associacions municipalistes.

• Creació al Parlament de Catalunya de la Comissió parlamentaria per l’estudi del dret a decidir el 4 de juliol de 2013.

• El Ple del Parlament de Catalunya vota la resolució sobre el dret a decidir en el Debat sobre l’orientació política general del govern de 27 de setembre de 2013. Aquesdta resolució té 8 apartats que són resumits a continuació:

1. Que la voluntat d’exercir el dret a decidir ha esta manifestada diverses vegades pel Parlament de Catalunya. Així com de fer-ho amb diàleg i negociació amb el Govern d’Espanya. Així també la societat ha manifestat aquesta voluntat i suport a través del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Una demanda diàleg feta pel President de la Generalitat per carta al President del Govern espanyol per tal d’aconseguir un acord per fer una consulta l’any 2014. Constatar que la resposta del president Rajoy és insatisfactòria, perquè no dóna cap resposta concreta, però com que Rajoy manifesta predisposició al diàleg sense caducitat s’insta al President de la Generalitat a aprofundir en aquest diàleg, però sense retards innecessaris i a obtenir resultats abans de finals del 2013. 

Fa un reconeixement explícit a la cadena humana celebrada de forma cívica i multitudinària (Va catalana cap a la independència) l’11 de setembre de 2013.

Constatar que no existeix cap norma dins el marc legal espanyol que prohibeixi la celebració d’una consulta als catalans sobre el seu futur polític. I que hi ha diverses vies jurídiques dins els marcs legals espanyols per a fer-ho, però a fer-ho només cal la voluntat política del Govern d’Espanya

2. Que el Parlament de Catalunya té el paper principal en aquest procés.

3. Compromís per a l’exercici del dret a decidir durant l’any 2014 i fins a finals de l’any 2013 per a concretar la via o vies legals, la data i la pregunta.

Per a fer efectiu aquest compromís el Parlament farà una proposta per iniciar el procés des de Catalunya per tal de sol·licitud al Congrés dels Diputats l’aprovació d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Proposta que farà d’acord amb el Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

4. Fer un mandat al President de la Generalitat per tal que anunciï, previ diàleg i màxim consens amb els partits polítics, la via o vies a utilitzar en la consulta, la data i la pregunta, sota l’empara de la legalitat, per tal de poder exercir el dret a decidir dels catalans durant l’any 2014.

5. Fer una iniciativa conjunta a les Corts Espanyoles per a sol·licitar un referèndum durant el 2014. La iniciativa serà feta pel Parlament de Catalunya o per les forces polítiques catalanes i d’acord amb alguna de les 5 vies legals exposades pel Consell Assessor per a la Transició Nacional.

6. Creació i dotació dels instruments necessaris per a celebració de la consulta.

7. Establir les garanties necessàries per a poder fer un autèntic debat democràtic sobre les opcions proposades de relació dels catalans amb Espanya i, així mateix, garantir la neutralitat dels mitjans públics de comunicació.

8. Que les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 van expressar de manera molt clara la voluntat del poble de Catalunya de poder decidir lliurament i pacíficament el seu futur i el Parlament ha d’actuar amb conseqüència. 

6. Convocatòria de la consulta pel dret a decidir durant l’any 2014 sempre que les condicions socioeconòmiques i polítiques no aconsellin una pròrroga, una possibilitat que serà acordada conjuntament per CiU i ERC.

• Es convocarà quan les condicions siguin les més idònies per a guanyar.

Un pacte per enfortir l’entramat econòmic i social de la societat catalana per sortir del pou negre on estem situats.






Dates a recordar per veure la feina feta:

• Eleccions al Parlament de Catalunya: 25 de novembre de 2012

• Acord de governabilitat entre CiU i ERC: 19 de desembre de 2012.

• Pressa de possessió com President de la Generalitat d’Artur Mas: 24 de desembre de 2012.

• Pressa de possessió del govern de la Generalitat de Catalunya: 29 de desembre de 2012.

El futur de Catalunya, dels catalans, és polític i no jurídic.

La Catalunya actual, situada geogràficament sota els Pirineus, al costat del mar i amb una llarga frontera amb Espanya, ha intentat des de sempre tenir un paper propi, un paper de lideratge i de motor econòmic que ha vist constantment frustrat i que ha anat creant un constant distanciament amb Espanya. Un llarg procés de més de 150 anys d’encaixar-se en un estat amb peu d’igualtat que no ha pogut aconseguir.

Durant aquests 150 anys la societat catalana ha elaborat un pensament d’estructuració social denominat Catalanisme.

El catalanisme no té una única cara, si no que és variat i de vegades contraposat. El catalanisme ha tingut als llarg dels anys diverses expressions amb preponderància d’uns o altres segons el moment: independentistes, federalistes, confederalistes i autonomistes. El catalanisme és un moviment social en constant evolució, encara que ha estat sovint lent i dubitatiu.

La voluntat de la majoria del catalanisme d’intervenir a Espanya ha tocat sostre i el camí per a fer un gir radical amb la relació amb Espanya és imparable.

Espanya encara no ha sortit de la seva sorpresa i continua pensant que amb un maquillatge jurídic serà suficient per a desactivar les reclamacions dels catalans.

Espanya no s’ha pres seriosament les peticions de canvi dels catalans. Ni les polítiques ni les econòmiques. No ho ha fet ara ni durant els 150 anys anteriors.

Al Congrés dels Diputats van passar el ribot a l’Estatut d’autonomia del 2006 i el Tribunal Constitucional amb la sentència del juny del 2010 el va dinamitar, perquè va deixar clar que tot això de l’estat autonòmic era pura paraula buida.

El futur de Catalunya, dels catalans, és polític i no jurídic. Una premissa que obliga a tothom a definir-se. Als partidaris d’exercir el dret a decidir, als contraris a aquest dret democràtic.

Semtencia del Tribunal Constitucional
sobre l'Esatut

Cada dia que passa i com més s’apropa el dia d’exercir el dret a votar sobre el que volem pel futur col•lectiu obliga a tothom a definir-se. A optar per una opció o per una altra. Tothom haurà de prendre partit. Agradi o no. En primer lloc sobre el propi exercici del dret a decidir i en segon lloc sobre com volem la futura relació amb Espanya. Si volem ser dins Espanya o ser un nou estat independent.

Res tornarà a ser igual com fins ara. En primer lloc perquè l’estat autonòmic espanyol ha fracassat. És insostenible econòmica i políticament, per tant ha de ser esmenat. Amb els catalans a dins o sense ells.

Cada partit polític haurà de fer la seva proposta concreta i sense cap mena d’ambigüitat i cada dia els serà més difícil jugar amb aquesta ambigüitat calculada.

Cal sumar dues voluntats. La primera el favor d’exercir el dret a decidir, obtenint un quòrum que ens legitimi sense dubtes i la segona en favor d’esdevenir un nou estat. Això requereix feina diària i constant. Amb idees clares, sense exabruptes i desqualificacions. Les propostes es fan en positiu si es vol que siguin majoritàries.

En política, que té en la comunicació l’instrument per a fer arribar les seves idees o propostes, la indefinició és paga molt car. La societat no és imbècil, encara que els polítics sovint s’ho creguin. I l’estètica de les posades en escena per a fer públic els seus missatges parlen sense paraules. Una imatge val més que mil paraules.

Vull donar un exemple concret d’això darrer que dic amb la imatge d’aquest article.

Consell Nacional del PSC (PSC-PSOE)
del dia 14 de juliol de 2013.

El PSC va celebrar el passat 14 de juliol de 2013 el seu Consell Nacional per tal d’avalar la decisió de l’executiva d’avalar la Declaració de Granada del PSOE per a una reforma federal de l’Estat i no se’ls hi va ocórrer res més que fer tota una posada en escena d’una claredat indiscutible. Darrera el faristol de l’orador i els seients de l’executiva una gran pantalla on apareix el faristol amb el lema “Canviem de futur” i a sota una gran bandera espanyola. On era la bandera catalana? Relegada en un costat. Deien: canviem de futur, no canviem el futur. I ho deien amb la bandera espanyola. Tota una declaració de principis. L’estètica també compta.