29 d’ag. 2014

9 de novembre. Què portem fet per la consulta?

Darrera la muntanya de paraules, declaracions, contradeclaracions, amplificades pels mitjans de comunicació que recolzen interessos concrets, hi ha molta feina feta.

El president Mas, el govern format per Convergència i Unió, amb el recolzament parlamentari i extraparlamentari d’Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Candidatura d’Unitat Popular i alguns sectors del Partit Socialista han estat fent treball que massa sovint s’oblida, deixant pas al desànim i les crides d’alguns a buscar traïdors allà on no són. Un treball continu que un repàs de la feina feta ajuda a veure que una sortida hi haurà si Espanya finalment utilitza la força per a impedir que els catalans puguin votar el proper 9 de novembre de 2014 sobre el futur col·lectiu dels catalans. Una sortida que per tal que tingui èxit no es pot anar esbombant.

És una obra col·lectiva des de molts àmbits, però que tenen un punt d’inflexió amb la signatura de l’acord de governabilitat subscrit entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana i que fou signat públicament el 19 de desembre de 2012.

Un treball que de forma resumida exposo en aquest article i seguint l’acord de governabilitat signat entre CiU i ERC.

A) Convocar als ciutadans catalans a votar sobre el seu futur durant l’any 2014 si és viable i si no ho és de comú acord entre els dos partits trobar una data millor.

El 12 de desembre de 2013 el govern de la Generalitat i el partits que donen suport a la consulta, Convergència Democràtica (CDC), Unió Democràtica (UDC), Esquerra Republicana (ERC), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i Candidatura d’Unitat Popular (CUP) acorden la data, la pregunta a formular als catalans i procediment a seguir. Aquests sis partits tenen 88 diputats dels 135 que té el Parlament de Catalunya.

Data acordada: 9 de novembre de 2014.

Procediment a seguir.

            Pregunta a fer a la ciutadania:


Vol que Catalunya esdevingui un ESTAT? Si No 


En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent? Si No

 
Els partits acorden que tots el canvis o alteració dels acords es facin de forma consensuada.

B) Calendari d’execució previst:

1.- Fer una Declaració de sobirania del poble de Catalunya per part del Parlament de Catalunya. 

a.- Declaració aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013 amb els vots a favor de 85 diputats, 41 en contra i 2 abstencions. 5 diputats no voten.

b.- Votació que permet ampliar el consens pel dret a decidir el 13 de març de 2013 amb 104 vots a favor, 27 en contra i 3 abstencions crítiques.

2.- Aprovar una llei de consultes durant l’any 2013.

a.- La Mesa del parlament de Catalunya l’admet a tràmit el 16 d’abril de 2013.

b.- La Comissió d’Afers Institucionals del Parlament aprova la llei de consultes el 16 de juliol de 2014.

c.- El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) emet dictamen sobre la llei exposant que és constitucional i estatutària el 22 d’agost de 2014.

d.- Està previst que el Ple del Parlament de Catalunya aprovi la llei de consultes el mes de setembre de 2014.
 

3.- Obrir un procés de negociació i diàleg amb Espanya per l’exercici del dret a decidir amb la convocatòria d’un referèndum. Petició que s’ha de formalitzar dins el primer semestre del 2013. 

a.- Anunci del president Artur Mas que vol reunir-se amb el president del govern espanyol Mariano Rajoy el 27 de desembre de 2012.

b.- Anunci que la reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy serà secreta el 7 de febrer de 2013.

c.- Reunió secreta o discreta d’Artur Mas, president de la Generalitat, i Mariano Rajoy, president del govern espanyol, a principis de la setmana del 18 al 23 de març de 2013.

d.- Reunió d’Artur Mas amb Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general del PSOE el 7 d’abril dem 2013.

e.- El 16 de gener de 2014 el Parlament de Catalunya aprova Proposta per a presentar a al Congrés dels Diputats per 87 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA i 3 diputats socialistes), 43 en contra (PSC, PP i C’s) i 3 abstencions (CUP). I dues absències (1 PSC i 1 PP).

1.- Es delega a la Generalitat de Catalunya la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya, en els termes que s’acordin amb el govern de l’Estat i amb les condicions que estableixen els apartats 2, 3 i 4. 

2.- El referèndum s’ha de convocar i celebrar abans no finalitzi l’any 2014, i no pot coincidir amb períodes electorals ni amb una data d’alt contingut simbolicopolític. 

3.- La convocatòria del referèndum l’ha de fer el govern de la Generalitat. 

4.- El procediment per fer el referèndum i les seves garanties són els que determinen la legislació dels processos referendaris i electorals i, si escau, el decret del govern de la Generalitat que convoqui el referèndum.

f.- El Congrés dels Diputats el 8 d’abril de 2014 rebutja la proposta del Parlament de Catalunya del 16 de gener de 2014.

g.- Reunió d’Artur Mas i Mariano Rajoy, president del Govern espanyol, el 30 de juliol de 2014.

h.- Prevista una reunió entre Artur Mas i Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, el 3 de setembre de 2014.

i.- I d’altres reunions que no se saben públicament.
 
4.- Creació d’un Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). 

a.- Amb la missió d’elaborar informes i plans de treballa sobre estructures d’estat, estudis sobre el processo a seguir, estudiar els recursos que ens calen i qüestions específiques com seguretat social, doble nacionalitat, llengua, etc.

b.- Decret de creació del CATN el 12 de febrer de 2013.

c.- Resolució de nomenament dels membres del CATN el 22 de març de 2013.

d.- Primera reunió constitutiva del CATN feta el 12 d’abril de 2013.

e.- Informes del CATN publicats:
- Informe número 1- La consulta sobre el futur polític de Catalunya.
- Informe número 2- L’Administració tributària de Catalunya.
- Informe número 3- Les relacions de cooperació entre Catalunya i l’Estat espanyol.
- Informe número 4- Internacionalització de la consulta i del procés d’autodeterminació.
- Informe número 5- Les tecnologies de la informació i de la comunicació a Catalunya.
- Informe número 6- Les vies d’integració de Catalunya a la Unió Europea.
- Informe núm. 7- La distribució d’actius i passius.
- Informe núm. 8- Política monetària (Euro), Banc Central i supervisió del sistema financer.
- Informe núm. 9- L’abastament d’aigua i d’energia.
- Informe núm. 10- El procés constituent.
- Informe núm. 11- Les relacions comercials entre Catalunya i Espanya.
- Informe núm. 12- Autoritats reguladores i de la competència i estructures administratives exigides per la Unió Europea.
- Informe núm. 13- La integració a la comunitat internacional.
- Informe núm. 14- El poder judicial i l’Administració de justícia.
- Informe núm. 15- La Seguretat Social catalana.
- Informe núm. 16- La successió d’ordenaments i Administracions.
- Informe núm. 17- La seguretat interna i internacional de Catalunya.
- Informe núm. 18- La viabilitat fiscal i financera d’una Catalunya independent.  

5.- Treballar tots els procediments formals, jurídics i institucionals possibles fins el 31 de desembre de 2013. 

a.- Una tasca que es realitza cada dia en àmbits molts diversos de forma discreta.
b.- Pacte Nacional pel Dret a Decidir creat el 26 de juny de 2013 i agrupa 48 delegacions (partits polítics, organitzacions empresarials, sindicats, institucions i entitats culturals, esportives i socials, organismes polítics, diputacions provincials i associacions municipalistes).
c.- Creació al Parlament de Catalunya de la Comissió parlamentària per l’estudi del dret a decidir el 4 de juliol de 2013. Una comissió que ha celebrat.
d.- El Pacte Nacional pel Dret a Decidir fa la presentació del manifest el 16 de setembre de 2013 amb el suport de 800 entitats. Actualment té 1.653 adhesions.
e.- El Ple del Parlament de Catalunya vota la resolució sobre el dret a decidir en el Debat sobre l’orientació política general del govern de 27 de setembre de 2013. Aquesta resolució té 8 apartats que són resumits a continuació: 

1.- Que la voluntat d’exercir el dret a decidir ha esta manifestada diverses vegades pel Parlament de Catalunya. Així com de fer-ho amb diàleg i negociació amb el Govern d’Espanya. Així també la societat ha manifestat aquesta voluntat i suport a través del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.  

Una demanda diàleg feta pel President de la Generalitat per carta al President del Govern espanyol per tal d’aconseguir un acord per fer una consulta l’any 2014. Constatar que la resposta del president Rajoy és insatisfactòria, perquè no dóna cap resposta concreta, però com que Rajoy manifesta predisposició al diàleg sense caducitat s’insta al President de la Generalitat a aprofundir en aquest diàleg, però sense retards innecessaris i a obtenir resultats abans de finals del 2013.  

Fa un reconeixement explícit a la cadena humana celebrada de forma cívica i multitudinària (Va catalana cap a la independència) l’11 de setembre de 2013. 

Constatar que no existeix cap norma dins el marc legal espanyol que prohibeixi la celebració d’una consulta als catalans sobre el seu futur polític. I que hi ha diverses vies jurídiques dins els marcs legals espanyols per a fer-ho, però a fer-ho només cal la voluntat política del Govern d’Espanya. 

2.- Que el Parlament de Catalunya té el paper principal en aquest procés.   

3.- Compromís per a l’exercici del dret a decidir durant l’any 2014 i fins a finals de l’any 2013 per a concretar la via o vies legals, la data i la pregunta.

Per a fer efectiu aquest compromís el Parlament farà una proposta per iniciar el procés des de Catalunya per tal de sol·licitud al Congrés dels Diputats l’aprovació d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Proposta que farà d’acord amb el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. 

4.- Fer un mandat al President de la Generalitat per tal que anunciï, previ diàleg i màxim consens amb els partits polítics, la via o vies a utilitzar en la consulta, la data i la pregunta, sota l’empara de la legalitat, per tal de poder exercir el dret a decidir dels catalans durant l’any 2014.  

5.- Fer una iniciativa conjunta a les Corts Espanyoles per a sol·licitar un referèndum durant el 2014. La iniciativa serà feta pel Parlament de Catalunya o per les forces polítiques catalanes i d’acord amb alguna de les 5 vies legals exposades pel Consell Assessor per a la Transició Nacional.  

6.- Creació i dotació dels instruments necessaris per a celebració de la consulta.  

7.- Establir les garanties necessàries per a poder fer un autèntic debat democràtic sobre les opcions proposades de relació dels catalans amb Espanya i, així mateix, garantir la neutralitat dels mitjans públics de comunicació.
 
8.- Que les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 van expressar de manera molt clara la voluntat del poble de Catalunya de poder decidir lliurament i pacíficament el seu futur i el Parlament ha d’actuar amb conseqüència.   

f.- L’acord del govern i els partits del 12 de desembre de 2013 s’acaben decantant per dues de les cinc alternatives exposades pel Consell Assessor per a la Transició Nacional en el seu Informe núm. 1 La Consulta sobre el futur polític de Catalunya i que de forma resumida són: 

- El referèndum regulat i convocat per l’Estat de conformitat a l’article 92 de la Constitució espanyola. 

- La delegació o transferència de la competència de convocar el referèndum a la Generalitat de Catalunya per part del govern central a través de l’article 150,2 de la Constitució espanyola. 

- El referèndum fet d’acord de la llei catalana 4/2000 que està suspesa a espera de sentencia del Tribunal Constitucional.  

- La consulta feta a través de la llei catalana que s’està tramitant al Parlament de Catalunya de consultes populars no referendàries. 

- La reforma de la Constitució Espanyola. 

En primer lloc s’acorda intentar la delegació o transferència de la competència per a convocar el referèndum de l’article 150.2 de la Constitució espanyola i si no s’aprova fer una nova llei de consultes catalana que serveixi per a convocar la consulta.
g.- Les cambres de comerç i organitzacions empresarials de Catalunya donen suport al Pacte Nacional pel Dret a Decidir a través del Manifest del Far signat el 8 de maig de 2014.
h.- El 18 de juliol de 2014 el Pacte Nacional pel Dret a Decidir celebra la seva tercera reunió el la que s’acorda enviar una carta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per manifestar-li la voluntat de votar el 9 de novembre de 2014. 

6.- Convocatòria de la consulta pel dret a decidir durant l’any 2014 sempre que les condicions socioeconòmiques i polítiques no aconsellin una pròrroga, una possibilitat que serà acordada conjuntament per CiU i ERC. 

a.- L’acord preveia que es convocaria quan les condicions fossin les més idònies per a guanyar.
b.- El president de la Generalitat té previst signar el decret de convocatòria per a la consulta del dia 9 de novembre de 2014 d’acord amb la llei de consultes catalanes tant de pressa com sigui publicat al DOGC, el diari oficial. 

C) Un pacte per enfortir l’entramat econòmic i social de la societat catalana per sortir del pou negre on estem situats.

S’ha fet un treball constant, amb esforç i dins un temps raonable des de novembre de 2012 i per això cal recordar les següents dates:

- Eleccions al Parlament de Catalunya: 25 de novembre de 2012

- Acord de governabilitat entre CiU i ERC: 19 de desembre de 2012.

- Pressa de possessió com President de la Generalitat d’Artur Mas: 24 de desembre de 2012.

- Pressa de possessió del govern de la Generalitat de Catalunya: 29 de desembre de 2012.

 

Altres entrades d’aquest blog en relació al treball fet:

Declaració de Sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya 23 de gener de 2013


El dret a decidir dels catalans i la votació del Parlament de Catalunya del 13 de març de 2013.


Acord de governabilitat i pel dret a decidir.


 

 

 

 

 

 

17 d’ag. 2014

Fer el joc a les clavegueres


L’estat és un instrument jurídic que serveix per a redistribuir la riquesa, protegir els drets dels seus ciutadans, recolzar el creixement econòmic, fomentar valors i corregir els excessos, entre altres coses.

Actualment hi ha tres menes d’estat. Els estats democràtics, els estats dictatorial i els estats pseudo democràtics. En els estats democràtics la voluntat de la ciutadania es la que preval, el debat social és la que fa variar els valors i les estructures de l’estat estan a aquest servei. Hi han excessos dels individus, però té instruments per a corregir-los. En els estats dictatorials l’estat està al servei d’una minoria i la resta dels ciutadans són considerats propietats d’aquesta minoria. I després hi ha els estats pseudodemocràtics que sota una capa de pintura democràtica amaga els interessos particulars d’una minoria, és aquell estat que s’omple la boca parlant de democràcia, de legalitat i dia darrera dia van eliminant drets dels seus ciutadans.

A Espanya l’estat sorgit del franquisme va fer una aposta cap a un estat democràtic, però ara avança, cada dia més, cap a consolidar-se com un estat pseudodemocràtics. Un procés que s’ha accelerat amb el PP al govern perquè aquesta gent no creu en l’estat equilibrador i redistribuïdor, però dissortadament tampoc hi creu una bona part del PSOE.

No es pot ser un estat democràtic quan des d’un partit polític, amb la col·laboració del principal partit de l’oposició, es controla tots els organisme de l’estat i s’utilitza els organismes de l’estat per a defensar els interessos més obscurs i privats, sense possibilitats reals de canvi sense sortir al carrer.

Espanya és un estat pseudodemocràtic perquè els instruments bàsics d’un estat democràtic no serveixen per a fer la seva funció bàsica. Només cal fer un breu repàs per les institucions espanyoles per a veure això que dic. El Tribunal Constitucional presidit per un home de partit i uns magistrats que poc tenen a veure amb persones de prestigi de caràcter general i amb respectabilitat pels seus valors. Un Fiscal general de l’Estat al servei d’interessos particulars en moltes ocasions i fent el paper de defensa en lloc del seu com ho fa en el cas de la infanta Cristina i també en altres casos. Un Tribunal Suprem que actua de forma lenta sense que aquesta lentitud serveixi per a fer avançar la democràcia i que també s’ha posat al servei del govern per a fer una feina repressora que no li correspon com en el cas de la denominada doctrina Parot tombada pel Tribunal Europeu de Drets Humans i amb d’altres sentències amb un marcat sentit restrictiu dels drets ciutadans. Un estat que té organismes reguladors que en lloc de controlar el bon funcionament econòmic espanyol fa la vista grossa i deixar passar les trampes i que quan esclaten intenta justificar-se sense que ningú dimiteixi per decència. Per citar només una mostra d’aquests organismes esmento la CNMV (Comisión Nacional del Mercado de Valores) amb els seus escàndols com Gescartera (2001), l’OPA sobre Endesa d’Enel i Acciona (2007), els pagarés de Nueva Rumasa (2010), Pescanova (2013), Bankia i les preferents (2014) i el darrer Gowex (2014). El Banc d’Espanya que sabent el risc de la construcció no va fer res i d’aquesta manera la banca ha acabat sent rescatada amb 43.000 milions d’euros de la Unió Europea. Un estat que fa un canvi en la màxima institució de l’estat com és el rei i ho fa a cuita-corrents i corre encara més en el posterior aforament de Joan Carles I donant mostra d’una por tremenda a veure assegut al banc dels acusats al rei sortint. Amb un Parlament que mostra massa sovint un espectacle indigne amb uns parlamentaris que criden, aplaudeixen i donen potades com si estiguessin en un circ romà i que tenen una tècnica legislativa deficient i de vegades impossibles de complir. I finament tenim el govern que mereix un repàs una mica més detallat en aquest repàs que fem. No confonguem el problema del govern espanyol com si es tractes exclusivament d’un problema sorgit perquè hi ha el PP al seu davant. Amb el PP el problema s’ha agreujat, però aquest problema existia amb el PSOE i la UCD.

Els diversos governs espanyols han tractat les qüestions d’estat sense sentit d’estat. Una matisació que vol dir que hi ha qüestions que no depenen del govern de torn si no que requereix un ampli acord polític i social i que es perllongui amb el temps. Temes com l’educació, la xarxa de transport ja sigui de carretera, tren o avió, la creació de teixit productiu i l’equilibri territorial per només esmentar-ne alguns són temes estructurals i per tant d’estat. I que han fet els governs del PP, el PSOE i la UCD davant d’aquestes temes? Cada vegada que han governat han anat variant els interessos d’estat segons els seus particulars interessos electorals sense cap mena d’escrúpol.

Els governs espanyols s’han entestat a presentar les balances fiscals com un instrument de greuja quan les hauria d’haver presentat sistemàticament i puntualment per tal de corregir excessos i desequilibris dins l’estat. El darrer exponent d’aquest espantall grotesc és aquestes pseudo balances presentades pels economistes contractats pel ministre Montoro que s’han fet per demostrar que no existeix desequilibri fiscal amb Catalunya i han acaba dient i reconeixent que com a mínim hi ha un saldo negatiu de 8.455 milions en contra Catalunya. I quines mesures proposa el govern i oposició espanyols? No fer res perquè ara no és el moment.

Però hi ha un altre aspecte de manca democràtica que és esperpèntica i és la creació d’instruments per a fer la guerra bruta contra els seus ciutadans. El GAL amb el PSOE i Manos Limpias amb el PP. Tant un partit com l’altre neguen que això sigui així i diuen que ells no tenen res a veure amb aquesta part de les clavegueres. Podríem donar-los-hi el benefici del dubte, però llavors els hi hauríem de demanar que han fet per a aclarir com actuen i com es financen aquests obscurs instruments que es mouen i s’han mogut com a peix dins l’aigua. I la resposta que obtenim és que no han fet res. Llavors sorgeix una altra pregunta a fer-los-hi: Si no feu res per aclarir-ho es que actuen sota l’empara de l’estat i per això més val no aclarir-ho?

El cas Pujol és un aspectes més de la utilització d’allò que sap l’estat per satisfer interessos bastards. ¿Com és possible que en estat democràtic se sàpiga que té un ciutadà que no compleix amb les seves obligacions fiscals i s’estigui esperant per a poder utilitzar-la com a instrument de pressió? Sobre allò que en penso d’aquest afer ja ho he dit al meu article “Afers privats afers públics” i ara no parlo d’això, si no de l’ús que se’n fa.

El cas Pujol és un motiu més del perquè hem de marxar d’Espanya. Perquè és un símptoma de mancança democràtica perquè no és tolerable que un estat no actui immediatament quan sap que un dels seus ciutadans té diners a l’estranger sense regularitzar i utilitza la informació com a arma de pressió de forma bastarda. Això és exponent d’un estat corrupte. Els catalans hem de marxar d’Espanya per a construir un estat on hi hagi mecanismes de control que quan detectin una situació com aquesta sàpiga reaccionar amb rapidesa com s’ha fet ara retirant totes les prerrogatives a l’expresident de la Generalitat i deixant pas a la justícia. Que Pujol i els seus es defensin com vulguin i puguin, però les institucions han de respondre políticament com ho han fet i amb celeritat.

Voldria afegir un darrer comentari sobre la guerra bruta i les clavegueres i és la col·laboració amb ella que es fa ja sigui de forma involuntària o de forma conscient.

Una col·laboració com és el deixar-nos endur pel desànim pel cop moral del cas Pujol o dels que puguin venir. L’estat espanyol, instal·lat en el no permanent, s’ha col·locat a ell mateix en un carreró sense sortida i no té cap altre sortida que ser democràtic i deixar votar o impedir-ho destruint la moral dels catalans. I Espanya s’ha col·locat en aquesta darrera posició. Com molt bé deia el president Mas el procés pel dret a decidir és democràcia, legalitat i diàleg. És un conjunt de tres premisses i des d’Espanya només es conjuga la legalitat.

Des d’Espanya s’ataca tots els símbols catalans: les institucions, el Barça, la llengua, els sistema econòmic, el teixit productiu per tal d’acabar amb el procés d’aconseguir poder votar i decidir el futur com a catalans. Govern i oposició espanyols no són imbècils i després del relatiu fracàs amb els informes de la Udef (Unidad de delitos fiscales) publicat pel El Mundo abans de les eleccions al Parlament de Catalunya ara si busquen la destrucció del procés català aguantant la seva guerra bruta damunt de les misèries personals de determinades persones. El cas Pujol només és el següent del que faran sortir.

Hi ha persones a Catalunya al servei d’aquesta guerra bruta i cal saber distingir entre ser crítics amb la conculcació dels valors ètics i morals, d’aquells altres personatges que sota aquesta aparença crítica sembren la idea que tot això és producte d’un intent de construir-se un estat a semblança del d’Espanya per tal de poder perpetuar-se ells, els corruptes.

Cal tenir present que el nou estat català serà d’una manera o altre depèn exclusivament de nosaltres. És per això que crec que s’ha d’anar en compte de reproduir determinats comentaris. Cal ser prudents, vigilants i crítics.

Cal mobilitzar-nos per a poder votar. El president Mas porta el timó d’una nau on els catalans hem de remar de forma compassada per arribar a port. Espanya creu que Mas ha construït la nau i els catalans ens hi ha fet pujar perquè ens han manipulat, però nosaltres sabem que són els catalans els que han anat construint aquesta nau i amb les darreres eleccions al Parlament de Catalunya van decidir qui portaria el timó d’aquesta nau. El proper 11 de setembre és una manera clara de dir al món qui empeny la nau fent anar els seus rems.

Triomfar només depèn de nosaltres i per això hem de participar el la V el proper 11 de setembre.