Espanya després del 9N

Rajoy, el govern espanyol, el PP actuen com animals ferits que es revolten sense importar-los-hi les conseqüències. Tenen l’orgull ferit. Només mirant-lo d’aquesta forma es pot entendre com actuen des del 9 de novembre.

Rajoy, el govern i el PP s’havien presentat davant la societat espanyola com els únics capaços d’impedir que els catalans votessin en qualsevol format sobre el seu futur polític.

Reunió de la Junta de Fiscals de Sala, 19-11-2014.

Des del 27 de setembre de 2012, quan el Parlament de Catalunya aprovava una resolució instant a convocar una consulta, el PP han anat imposant el seu no sistemàtic a qualsevol forma de consulta. Ho han fet amb l’ajuda inestimable del PSOE. Un no que ha tingut diversos capítol importants.. El no del Congrés del Diputats, el 8 d’abril de 2014, ha delegar les competències de l’article 150.2 de la Constitució per organitzar un referèndum. La suspensió a ritme trepidant de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre feta pel Tribunal Constitucional, després de 3 dies de reunions de les instàncies espanyoles. Volien donar la sensació de diligència i al final es va convertir en una imatge de presses incomprensible en un estat seriós com mostra la cronologia. El dissabte 27 de setembre al matí el president Mas signa el decret de convocatòria de la consulta pel 9N, el mateix dia a la tarda es demana des del govern l’informe preceptiu al Consell d’Estat i aquest es reuneix de forma extraordinària el diumenge 28 de setembre per aprovar un text escrit amb anterioritat, el dilluns 29 es reuneix de forma extraordinària el Consell de Ministres i a la tarda l’advocacia de l’estat presenta el recurs, el dimarts 30 de setembre el Tribunal Constitucional suspèn el decret i la llei de consultes que li dóna cobertura legislativa i fa públic una nota informativa escrita abans, on parla de suspensió del referèndum i no ho esmenen fins dies després per consulta. Aquesta pressa li permet al PP presentar-se com el salvador de la sagrada unitat de la pàtria. Pot mostrar musculatura, que ho té tot previst i que té totes les institucions espanyoles sota el seu lideratge.

Però el 13 d’octubre la situació fa un gir inesperat pel govern espanyol i també per les forces sobiranistes, quan el president Mas decideix assumir que mantenir les urnes emparant-se en el decret suspès és inviable i per aquest motiu convoca un “procés participatiu” pel mateix dia 9 de novembre.

El 9N 2.318.863 ciutadans de Catalunya decideixen desafiar l’estat i van a votar. Un fet insòlit. Mai en lloc s’ha produït un fet semblant i menys de forma pacífica i festiva.

Les elits polítiques i econòmiques espanyoles, tan acostumades al “ordeno y mando”, no se’ls hi havia passat pel cap que més de dos milions de catalans poguessin anar a votar desafiant l’estat.

I com a reaccionat el PP? Amb una ira desfermada pròpia dels estats totalitaris.

Si repassem l’estratègia seguida per Rajoy, el PP y el govern entendrem perquè el Fiscal General de l’Estat ha presentat una querella criminal contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau.

El PP, presoner de la catalanofòbia que ha alimentat i que va tenir el seu punt culminant en la recollida i presentació al Congrés de 4.028.396 signatures contra l’Estatut del 2006, no té marge de maniobra.

El govern del PP ha incomplert sistemàticament el programa electoral que el va dur al govern el 20 de novembre de 2011, però en el que no ha incomplert és en tot allò que portava de catalanofòbia i no ho deixarà de fer perquè això són vots segurs, com ho és també el blaverisme anticatalà al País Valencià.

El PP no creu en l’estat com instrument jurídic redistributiu de poder, ja sigui polític o econòmic, per això la seva obsessió a aprimar l’estat de capacitat política i ho ha fet col·locant peons ben disposats a sotmetre’s a les ordres de l’executiu espanyol. Els nomenaments de Pérez de los Cobos per presidir el Tribunal Constitucional i la majoria dels seus membres, Torres Dulce a la Fiscal General, Carlos Lemos com a president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Romay Beccaria president de Consell d’Estat i altres nomenaments en d’altres organismes responen  a aquesta dinàmica. Nomenaments que s’adjunten al fet que el PP controla el legislatiu amb la majoria absoluta que va obtenir amb 10.866.566 vots que és el 23,11% de la població (47.021.031), el 30,37% del cens (35.779.491) i el 44,05% dels votants (24.666.441).

Rajoy, el govern i el PP han optat per trencar tots el ponts presentant la querella als jutjats com una mostra més de la seva irresponsabilitat política. Rajoy ha decidit castigar als votants catalans castigant el seu màxim representant. Un error polític de grans dimensions i veurem com acaba.

Publicat a Diari Gran del Sobiranisme:

http://diarigran.cat/2014/11/espanya-despres-del-9n/