 |
| Mapa dels resultats de les eleccions municipals a cada poble |
- El sistema de partits polític català és plural, sense que hi hagi bipartidisme. En els sistema hi pot haver partits més grans o més petits, però sense ser del blanc o negre com ha estat fins ara a Espanya.
- El sobiranisme català ha guanyat a tot arreu.
- La ciutadania catalana reclama un canvi de manera de fer. Reclama als partits canvis en ells mateixos i en la forma de fer política.
El sobiranisme ha guanyat de
forma clara i sense discussió, per molt que els mitjans afins a l’unitarisme
espanyol vulgui vendre la idea inversa. Ha guanyat perquè ha obtingut 1.398.099
vots (CiU, ERC i CUP), amb 366.008 vots més que els unionistes que han obtingut
992.150 vots (PSC, PP i C’s). En aquestes eleccions hi ha 366.008 votants
indefinits que són els d’ICV i Podemos, però aquests hauran de deixar l’anbigüetat
calculada a mesura que el 27 de setembre es vagi acostant, perquè el 27S hi ha
eleccions al Parlament de Catalunya i al centre del debat hi ha si Catalunya
esdevé un estat independent o continua dins Espanya.
Respecte a la votació del 9 de
novembre de 2014 on 2.318.863 de catalans van decidir desafiar l’estan exercint el seu
dret a votar, ens cal tornar engrescar als 463.654 catalans que en aquestes
eleccions no han votat per tal de que tornin a posar-se a treballar per
aconseguir un estat propi. Una xifra que cal matisar en la mesura que no he
comptat vots independentistes que sumen en opcions minoritàries. Cal
engrescar-los perquè ens calen aquest vots i mig milió més per guanyar amb
claredat el 27S.
Convergència i Unió (CíU) ha
aguantat i s’ha tornat a situar com a primera força política dels municipis
catalans amb 667.683 vots i 3.3324 regidors. Seguida pel PSC amb nombre de vots
(529.350 i 1.278 regidors) i ERC amb nombre de regidors (2.381 regidors i
508.839 vots). El mateix passa pel quart lloc. ICV amb una gran varietat de
coalicions i d’integrants en elles ha obtingut 366.008 vots mentre que la CUP
en té 221.577, però en nombre de regidors la CUP en té 402 i ICV 358. El PP i
Ciudadanos a Catalunya estan a la cua dels sistema de partits polítics
catalans. El PP amb 232.187 vots ocupa la cinquena plaça i amb 214 regidors la
sisena i C’s la sisena posició amb 230.613 vots i la setena amb 176 regidors.
CiU ha guanyat a pesar de l’escàndol
del cas Pujol, perquè una part dels seus votants ha distingit l’expresident
Jordi Pujol de CDC i Artur Mas i també a pesar de la indefinició d’UDC. Només ha
perdut 110.868 vots respecte els resultats del 2011.
Per l’èxit de l’opció sobiranista
ERC i la CUP farien bé d’entendre que el lideratge del procés sobiranista el
porta el president Mas i CiU. I ho és perquè els catalans així ho volen. No
menystinc el paper d’aquestes dues forces polítiques, però haurien d’anar
oblidant la lluita fratricida i passar a sumar si volem guanyar el proper 27 de
setembre. Esquerra ha guanyat 251.134 vots i la CUP 159.371 vots. Uns vots molt
importants pel procés com ho són els 667.683 de CiU.
El PSC i PP són dues forces
estatals que estan en retrocés a Catalunya. Mentre que pel PSC la caiguda és més
suau, 192.126 vots i pot mantenir la segona posició als municipis, pel PP la
caiguda l’enfonsa perquè amb una pèrdua 131.761 vots la situa a la cinquena i sisena
respecte a vots i regidors. A més el PP es troba que li estan estalonant la
seva posició per part de Ciudadanos (C’s) que és la dreta espanyola moderna. A
Catalunya C’s li disputa el lideratge de l’espanyolisme rampant i més ferotgement
entestat en situar la llengua catalana com un reducte a extingir.
Podemos fora de quatre llocs
comptats té poca presencia a Catalunya, encara que ha aconseguit 175.986 vots i
11 regidors a Barcelona. Una victòria que deixa una situació difícil de
gestionar, però Barcelona en Comú no hauria d’oblidar que les forces sobiranistes sumen 287.343 vots
i d’aquests CiU en té 158.210 vots. Són 17.265 vots el que els separa.
Gestionar vol dir prendre decisions i quan això passi les contradiccions a Barcelona
en Comú començaran a sorgir. Fer d’oposició et permet dir allò que vulguis, però
és quan governa que això s’acaba. A Barcelona PSC i PP s’han ensorrat clarament
i l’espanyolisme rampant ha estat ocupat per C’s.
A Espanya comença a tenir una
representació més plural. El bipartidisme ha començar el seu declivi que sembla
bastant irreversible, encara que Podemos i Ciudadanos (C’s) no han aconseguit
els resultats a que aspiraven. Han obtingut bons resultats, però són comparses en
general llevat a Madrid ciutat. Ha sorgit un nou bipartidisme complex, ja que
ara a Espanya hi ha una dreta conservadora representada pel PP i C’s i una
esquerra d’ampli espectre representat pel PSOE i Podemos. Hauran d’aprendre a
pactar, però veien la situació d’Andalusia que encara no aconseguit cap acord des
del 22 de març de 2015 per elegir govern, no augura res de bo en el panorama
espanyol.
A les illes Balears i al País Valencià
una bona part de la ciutadania s’ha rebel·lat contra el PP. A les Balears amb més
força que al País Valencià ja que l’anticatalanisme no ha funcionat i si en
canvi ha servit de revulsiu els atacs la llengua que parlen els seus ciutadans.
I deixeu-me una nota sobre el
poble on visc, Sant Andreu de Llavaneres (Maresme). Un poble que ha passat de
ser un dels únics quatre poblés governats pel PP durant anys a tenir a ERC com
a nova força majoritària. Llavaneres ha votat canvi i ha fet entrar en declivi
a CiU que ha governat fins ara. Un canvi que es deu a les propostes d’ERC i a
la falta de lideratge i de plantejament de CiU. El PP fa temps que ha acabat el
seu cicle i progressivament està sent substituït per C’s. Acord per Llavaneres
que ara ha agrupat Gent de Llavaneres i SOS Llavaneres només han aconseguit 11 vots nous dels que
tenien per separat. I el PSC ha desaparegut pels llavanerencs. Desitjo sort als
nous governants.
----------------------------------------------------------
 |
| Hemicicle del Parlament de Dinamarca, 19 de maig de 2015 |
A Espanya estan entestats a dir
que a ningú li interessa el que passa a Catalunya i com això no és veritat els reprodueixo
la resolució a provada pel Parlament de Dinamarca el 19 de maig de 2015 i aprovada
per 64 vots a favor, cap en contra i 41 abstencions de dos grups de l'oposició.
"El parlament danès pren nota de l'explicació del Govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l'opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol a Madrid."
.jpg)
.jpg)