Hem assistit com a
protagonistes en un canvi social de gran envergadura. Una part molt gran de la
societat catalana ha modificat el seu pensament i la seva manera de veure el
futur col·lectiu. Un futur que mai més podrà tornar a la situació anterior. Els
resultats electorals del 27S ens diran, de forma clara, l’abast social d’aquest
canvi.
Mentre a Catalunya
es produïa aquest canvi social a Espanya han seguit volent analitzar allò que
passava a Catalunya amb els mateixos esquemes de la Catalunya autonòmica; sense
adonar-se del canvi que ha experimentat la societat catalana. Amb un grau de
miopia insòlita pretenen aturar el canvi social català amb amenaces, pors i
intentant empresonar el president Mas. Insòlit! I és insòlit perquè poden
espantar a alguns, però, com deia la mateixa Soraya de Santamaria amb gran claredat,
la meitat de la població catalana ja és independentista. Ella mateixa ho admetia
en la roda de premsa del Consell de ministres del divendres 25 de setembre. I
amb la meitat admesa d’una societat que vol deixar de ser espanyola no han de
fer res per resoldre el futur de convivència entre Espanya i Catalunya?
Les crides a
canviar de paràmetres d’anàlisi de la societat catalana surten pràcticament
totes des de Catalunya. Hi ha persones espanyoles que sincerament estimen als
catalans, però no com som si no com voldrien que fóssim i aquí és on hi ha el
problema i ha portat a la situació on estem.
 |
| Acte de final de campanya de Junts pel Sí, 2509-2015 |
Josep Ramoneda publicava
un article a El País el passat 23 de setembre titulat “Próxima estación: referéndum”
on exhortava al dirigents espanyols a reflexionar dient-los: “Per què s'ha
arribat fins a aquí? Aquesta és la pregunta que els dirigents dels partits i
les institucions espanyoles no s'han volgut plantejar. És urgent renovar els
instruments d'anàlisi sobre Catalunya. Fa l'efecte que es parteix encara de les
velles claus del pujolisme, donant per descomptat que tard o d'hora els
sobiranistes baixaran les exigències i passaran per taquilla. A hores d'ara
repetir una vegada i una altra apel·lacions al seny català, com si els tòpics
més gastats aportessin coneixement, és haver perdut el pols d'una societat en
trànsit. S'ha practicat la llei del mínim esforç, negant el problema per dues
vies: minimitzant-lo, donant per fet que era una exaltació passatgera i que
decauria per si sola; declarant-lo il·legal, com si pel fet de no ser legal ja
deixés automàticament d'existir.”
La lluita per una
Catalunya independent ha vingut per a quedar-se i seguirà fins aconseguir-ho
perquè aquesta és la voluntat d’una immensa majoria de catalans. Perquè és una
lluita que ha aplegat persones amb sensibilitats molt diferents que tenen un
denominador comú: fer de la nació catalana un estat independent.
Volem ser amics
dels ciutadans espanyols, però no súbdits. Aquesta és la premissa que mou a la
gent.
Quan vaig començar
a participar en política, cap a finals dels anys seixanta, ho vaig fer com a militant
de Front Nacional de Catalunya. Ho vaig fer defensant la independència de
Catalunya i el socialisme. Durant molts anys defensar aquesta opció política
era motiu de menyspreu i de ser titllat de sonat i de plantejament quimèric.
Però els anys han passat i allò que semblava impossible ara ho tenim a les
mans. Ho hem fet nosaltres amb l’ajuda inestimable de la miopia política
espanyola.
La política a
Catalunya ha passat de tertúlia de cafè a ser part de la nostra vida
quotidiana. Un canvi que a Espanya encara no s’ha produït.
El 27S és la
oportunitat d’obrir la porta del futur per nosaltres mateixos i pels nostres
fills i néts. Només votant el 27S i votant a favor de la independència ho pot
fer possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada