La revolució dels somriures en marxa. De l'11 de setembre al 27S del 2015.

“al carrer s’influeix però a les urnes es decideix”

Una vegada més els ciutadans que volen la llibertat, la justícia, la solidaritat, la democràcia, el respecte per les persones i que creuen que només un estat independent els hi garantirà aquests anhels s’han tornat a mobilitzar massivament o, com ha dit algun diari estranger, s’han mobilitzat multitudinàriament. Cinc quilòmetres de la avinguda Meridiana plens a vessar. Quanta gent? Estic tip de discutir de xifres i de les ximpleries de la Delegació del govern espanyol que es pensa que la gent és curta. Només cal mirar les imatges per adonar-se de la magnitud de la mobilització de la Via Lliure a la República Catalana d’aquest Onze de setembre. Només cal mirar les portades dels diaris catalans i les dels diaris espanyols per adonar-se del grau de mobilització de la gent que creu en la democràcia com a camí per aconseguir una Catalunya independent. Els governants espanyols cal que vagin a l’oculista si no han pogut veure les imatges o si els desvergonyiment moral, com fan gala algun eurodiputat, els cega.

Aquells que ara invoquen l’11 de setembre com una diada de tots són els mateixos que van mobilitzar l’exèrcit, la policia i la guàrdia civil per tal que no es pogués celebrar mai; són els mateixos que encerclaven l’edifici de La Caixa mentre milers i milers de persones unien les seves mans per a reivindicar davant del món el dret dels catalans a exercitar democràticament, amb el seu vot, el dret a decidir el seu futur col·lectiu.

L’Onze de setembre de 2015 ja forma part de la història i cal continuar lluitar pel futur. Què cal fer doncs?

Lluitar per a poder fer net casa meva, per poder tenir l'escombra que m’ha de permetre poder fer-ho, per poder tancar la porta per tal que el veí no segueixi entrant a casa fent el fatxenda dient-me que només la merda la tinc jo i ell està net com una patena. Per aconseguir tot això aniré a votar el 27S i votaré per aquells que volen el mateix que jo: una Catalunya independent i ho fan sumant esforços.

Fins tenir el nou estat procuraré no trencar tots els estris perquè cada dia he de menjar, procuraré complir amb els meus deures que, entre altres coses, vol dir ser crític, però no cec mirant només cap a una direcció com si l'estat no tingués cap responsabilitat quan és qui es queda tots els diners i hem de pidolar per tal que em retorni allò que jo he avançat.

Em moc per mi, pels de casa meva, pels meus fills, pels nets que encara no tinc, però si els tenen els altres. Ho faig pels vius. Ho faig sense mirar els morts que van fer allò que van poder, però que ja són història.

Destruir costa pot, construir vol dir arriscar, valorar i treballar per l'objectiu mentre gestiono el dia a dia.

He sortit cada 11 de setembre al carrer, des de 1964, ha reivindicat el drets dels catalans a tenir un estat que el serveixi. Si llavors ho feia entre uns pocs milers ara ho he tornat a fer entre quasi dos milions de persones. Com han canviat les coses. Llavors esquivava les porres de la policia i ara retorno els somriures de la gent. Ho faig content de constar que una immensa multitud de ciutadans han decidit ser els únics amos dels seus actes per un nou futur. Però només votant el 27S ho aconseguirem.

  

Faig meves les paraules del President Artur Mas que, un cop finalitzada la gran mobilització, deia: “Un missatge també molt ràpid a les institucions de l'Estat i el Govern espanyol. Demano que es prengui nota del que heu vist. Les imatges parlen per elles mateixes, no cal afegir-hi gaire cosa més. L'única que hi puc afegir: és deixeu aquesta miopia política, deixeu aquest orgull imperial, deixeu d'amenaçar amb les lleis com si fóssim gairebé delinqüents. Som gent normal, serena, pacífica, il·lusionada. Poseu les lleis al servei del diàleg. Poseu les lleis al servei de la democràcia i si alguna, en algun moment, cal canviar-la, canviem-la entre tots. No passa res, no s'enfonsarà el món. Crec que tenim dret, després de tantes manifestacions, de tant suport institucional, de tantes urnes posades al carrer, crec que tenim dret a ser escoltats i no només a ser escoltats, sinó també a ser ajudats en el que ha de ser la implementació dels nostres mandats democràtics.”