Les botes per pujar l'Everest. L’acord entre Junts pel Si i la CUP.

Mentre a Catalunya ens provem les botes per escollir les millors botes per assolir el cim de la independència, a Espanya s’entretenen parlant d’allò que han dit i repetit una i altre vegada que no interessa al ciutadà, però que ara, ja sí, interessa: la unitat d'Espanya i evitar les legítimes aspiracions dels catalans.

Everest

Ens hem passat mesos i anys sentint la cançoneta dels unionistes que tenir instruments eficaços per aconseguir el benestar dels catalans no interessava a ningú. Doncs bé, ara la unitat d'Espanya és l’objectiu del PP, PSOE, C's i Podemos, Aquests últim encara que ho facin camuflat en un suposat referèndum que saben impossible de fer.

Han estat tres mesos agònics. Des del 27 de setembre de 2015, en que l’independentisme va obtenir un gran resultat, 1.966.768 vots (47,56%) i 72 diputats al 10 de gener de 2016 han passat 106 dies. 106 dies que han servit per a mostrar la feblesa de la unitat de Junts pel Sí. Una feblesa que ha envalentit la CUP i l'ultrarevolucionarisme dels seus dirigents. Una organització, la CUP, que ha mostrat amb crueltat la seva desorganització assembleària i que els ha portat al final a comportar-se com la resta dels partits, on la direcció ha acabat decidint. Calia tres mesos per acabar així?

L’odi a Mas que expressava la intolerant Gemma Usabart de Podemos va ser assumit com a bandera per la CUP. Finalment han aconseguit el cap del president Mas, però el preu que han hagut de pagar és tant alt que dubto que els resultats els hi hagi resultat gaire rentable. El descrèdit polític aconseguit ha estat altíssim.

El moviment polític de fer un pas al costat del president Artur Mas l’ha situat, paradoxalment, al centre de la política catalana del present i del futur de Catalunya. L’opció pressa per Artur Mas no té res a veure a les que es van veure obligats a fer altres dirigents polítics com Pere Navarro, Joan Herrera, Dolors Camats, Alícia Sánchez Camacho o Duran i Lleida. No són comparables per molt que un grapat de tertulians ho vagin repetint com un mantra per amagar la seva poca capacitat d’anàlisi.

Artur Mas i Carles Puigdemont

El moviment fet pel president Mas ha tingut l’efecte de sortir de l’atzucac on estàvem situats. S'ha elegit un nou president, Carles Puigdemont, el fins ara alcalde de Girona. Un nou president, allunyat del dia a dia del seu partit, CDC, que prové del món municipalista i que forma part d’una generació més jove de polítics. També s'ha pogut formar govern estructurat d’acord  amb el pacte establert entre CDC i ERC. I també, el més important, ha aconseguit no despenjar la CUP de la necessària unitat que es necessita per assolir tenir un estat propi independent. Ara ja hem començat a caminat. I pel futur, Artur Mas s'ha assegurat la capacitat de poder treballar per a estructurar un partit de govern que ocupi la centralitat política de la Catalunya independent i que haurà de competir en un nou sistema de partits.

Però l’acord de Junts pel Sí i la CUP també té altres actors amb pes decisiu. Parlo d'ERC que va bascular d’una tebiesa inicial a una fermesa final que va deixar clar els límits de l’acord.

Perquè, a pesar que el nom del president a investir ho ha enfosquit tot, allò que es discutia era el full de ruta i el temps necessari per aplicar-ho. Un acord que per assolir-lo va caldre que la CUP veies els números de la Generalitat presentats pels homes dels conseller Mas-Collell, la dimissió del seu cap de llista, Antonio Baños, que fou anunci d’un més que probable cataclisme interior i un nou president.

L’acord entre Junts pel Sí i la CUP és prou clar i explícit. Un text que reprodueixo a continuació per a qui el vulgui llegir. Aquest ha estat un acord que ens permet caminar i que haurà de servir per a suportar les envestides de l’estat espanyol ens llençarà

Iceta, Arrimades, García Albiol presentant un recurs al Tribunal Constitucional

L’acord assolit ha descol·locat a l’oposició. Els primers a la marca blanca de Podemos, Catalunya si que es pot o En Comú podem, que ja es veien al govern extrapolant els resultats de les eleccions espanyoles del 20 de desembre. La pèssima cap de l’oposició i representant de Ciudadanos ha estat incapaç de modular un projecte que vagi més enllà de les frases pamfletàries. I com era d’esperar el PP i el PSC-PSOE continuen la seva inexorable camí cap a la marginalitat política catalana. Governen a Espanya, però a Catalunya són marginals.

La implementació del full de ruta per assolir l’estat català independent no serà fàcil. Espanya, amb Felip VI al davant, farà tot allò que calgui per evitar-ho. Tot just hem començat i ens caldrà força, convicció i coratge per aconseguir aquest estat que anhelem.

Ara és moment de treballar colze a colze i oblidar, tant com siguem capaços de fer, aquests 106 dies agònics i extreure d’ells aquells elements positius que també ens han deixat, encara que ara mateix ens costi veure’ls.

--------------------------------------

Acord parlamentari entre Junts pel Sí i la CUP

1. No votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés i/o el dret de decidir quan perilli l’esmentada estabilitat.

2. Garantir que dos diputats/des de la CUP-CC s’incorporaran a la dinàmica del grup parlamentari de Junts pel Sí, de manera estable. Participaran en totes les deliberacions i actuaran conjuntament en les preses de posició del grup per tal de donar compliment a allò que estableix el punt 1.

3. Investir en la primera votació la persona candidata a la presidència de la Generalitat a la investidura que l’actual president proposi entre els membres del grup parlamentari de Junts pel Sí.

4. La CUP-CC assumeix que la defensa en els termes polítics del procés tal com l’entén la CUP-CC pot haver posat en risc l’embranzida i el vot majoritari de la població i l’electorat a favor del procés cap a la independència, en una negociació que ha desgastat ambdues parts i la base social i popular de l’independentisme. Cal reconèixer errors en la bel·ligerància expressada envers Junts pel Sí, sobretot en tot allò relatiu a la voluntat inequívoca d’avançar en el procés d’independència i en el procés constituent que comporta, únic escenari de construcció d’estructures i marcs de sobirania que ens pot permetre, com a societat, albirar altres quotes de justícia social i participació democràtica. Per tot això, la CUP-CC es compromet a reconstruir, a tots els efectes, la potència discursiva i mobilitzadora de l’etapa política que s’enceta amb aquest acord, incloent la defensa activa de tots els agents que el fan possible.

5. La CUP-CC posa a disposició de l’acord el compromís de renovar, tant com sigui necessari, el propi grup parlamentari amb l’objectiu de visualitzar un canvi d’etapa i assumir implícitament la part d’autocrítica que li correspon en la gestió del procés negociador. Els relleus en el grup parlamentari es produiran immediatament després del ple d’investidura.

Barcelona, 9 de gener de 2016.