La política
espanyola es basa en una sèrie d’impostures que només tenen com objectiu
assegurar-se que sembli que canvia perquè res canviï.
 |
| 24 de febrer de 2016. Signatura de l'acord al Congrés dels Diputats |
Les eleccions del
20 de desembre de 2015 han deixat un panorama que els obliga seure per a
dialogar i si volen governar a pactar. Un fet insòlit en aquesta Espanya frontista
en que ha basat la seva arquitectura política al llarg de segles.
Es curiós veure el
grau de cinisme amb que el PSOE i Ciudadanos han signat el seu “Acuerdo para un gobierno reformista y
de progreso”. Una signatura més pròpia de vodevil
que de sentit d’estat. Això si, molt de bombo i plateret.
És esperpèntic observar
com, sense cap mena de rubor i sense avergonyir-se, es pot dir que l’acord
entre Junts pel Sí i la CUP és un “frau democràtic” i l’acord entre el PSOE i
Ciudadanos és sentit d’estat. ¿Si 72 diputats de 135 que té el Parlament de
Catalunya, el 53,33% de la cambra, és un frau, que són 129 diputats dels 350
que té el Congrés dels Diputats i que representa el 36,86% del total? Pel
partit creat per anar contra la llengua i la cultura catalana, Ciudadanos, i pels
jacobins del PSOE un pacte històric. Però per la gent del carrer una burla.
En aquest denominat
acord han confluït la necessitat de la supervivència política del PSOE i l’ambició
desmesurada i sense gruix de Ciudadanos. Ells han signat i ara reclamen als
altres que combreguin amb rodes de molí. Ells són els bons i els altres els esgarriats.
Un acord ambigu que
vol acontentar les seves bases i que té com a objectiu real situar-se en la
posició de sortida per a les properes eleccions generals que ja es veuen a
venir pel juny d’aquest any. Una perspectiva que només pot canviar si el PP
detecta que rendir-se als peus dels altres dos li pot suposar guanyar temps per
trobar solucions al procés de descomposició intern que pateix. I Podemos?
Atrapat en l’ambigüitat que tant redit li ha donat se sent enganyat.
Es curió que aquells
que tant escarafalls feien sobre la corrupció, mirant cap a un altre costat
quan són diputats i militants seus qui la protagonitzaven, ara ja té menys
importància si això els col·loca amb possibilitats de tocar poder real. No té
cap importància que el PSOE tingui 320 imputats, més de 1.000 investigats, 240
causes obertes i 76 condemnats.
És un acord
deliberadament ambigu que permet dir als dos signants el mateix i el contrari
amb aspectes com la reforma laboral, la llei mordassa, l’avortament, els ventre
de lloguer o la supressió de les Diputacions. Aquests no són els únics
apartats. El document de 66 pàgines està plegat d’ells.
I pel que fa al federalisme
el PSOE ha mostrat el seu límit real. El federalisme és una paraula i res més.
I si no veiem que diuen sobre ell en el document.
L’apartat setè de l’acord
porta l’ampul·lós títol “Reformar la
Constitución para asegurar eficazmente los .” I en ell es planteja com vol que sigui l’organització política d’Espanya.
La reforma constitucional
es planteja dient:
“Cuatro razones fundamentales avalan la necesidad
de la reforma:
Tercera, que la Constitución dejó abierto, de hecho, modelo territorial,
por lo que hay que regular constitucionalmente lo que en 1978 se quedó sin
precisar, actualizando y relegitimando nuestro modelo para mejorar la
convivencia entre españoles y fortalecer nuestra unión ciudadana.”
Per a fer-ho volen
crear una subcomissió per tal que delimiti el perímetre de la reforma i ho fan
dient: “permitan la presentación de un acuerdo sobre el
“perímetro” pactado de la reforma. En ese perímetro deberían figurar, al menos,
los siguientes bloques:
Revisión del Título VIII y los preceptos conexos. Desarrollar concepto de
Estado Federal.”
I afegeixen:
“3. Pacto complementario en relación con la reforma constitucional
f) la revisión del Título VIII para suprimir los preceptos ya obsoletos;
incorporar las denominaciones de las CCAA y ciudades autónomas; garantizar la
igualdad de trato de todos los españoles, sea cual sea su Comunidad de origen o
residencia; determinar con precisión las competencias del Estado y las de las
CCAA y la incidencia en las mismas de los hechos diferenciales reconocidos en
la Constitución; establecer los principios del sistema de financiación
autonómica (autonomía, coordinación, suficiencia, solidaridad, en los términos
interpretados por el Tribunal Constitucional); establecer los instrumentos de
cooperación; definir el alcance del principio de lealtad constitucional;
determinar el papel y la responsabilidad del Estado y de las CCAA en relación
con la pertenencia de España a la Unión Europea.
En coherencia con lo expuesto, el PSOE y Ciudadanos asimismo se comprometen
a:
Oponerse a todo intento de convocar un referéndum con el objetivo de
impulsar la autodeterminación de cualquier territorio de España.”
I fins aquí arriba
la reforma federal.
La reforma federal
del PSOE consisteix en passar del “café
para todos” autonómico” al “café para todos autonómico federal”. Ras i curt. Un
procés recentralizador que culmini i completi l’obra feta pel PP.
Pels espanyols
Catalunya s’ha de diluir definitivament i suportar-ho, si no hi ha més remei, com
una anècdota folklòrica.
Aquest és el
projecte nacionalista del PP, del PSOE i C’s. Quan de temps Podemos trigarà a
sumar-se al gran projecte identitari espanyol?
