19 de març 2016

Els “compi yoguis” de la política espanyola.

A la societat sempre els ha agradat crear nous termes, ja siguin noms, adjectius o verbs i l’esposa de la més alta magistratura del Regne d’Espanya, Letizia, no ha volgut quedar-ne al marge i ha regalat a la llengua castellana un nom compost: compi yogui. No massa reeixida l’aportació, però una aportació més. Doncs bé, als polítics espanyols i, sobretot, als tertulians d’alguns mitjans de comunicació els agrada poc aquest nou terme perquè prefereixen seguir auto adjectivant-se amb d’altres noms com “barriobajero”, bronques, groller o mal educats per a definir-se. Qüestió de gustos.

Veient el galliner en què s’ha instal·lat l’investitdura del president del govern espanyol és lògic que ens preguntem fins on ha arribat la capacitat de diàleg i de pacte en la política espanyola. 

Per dialogar cal saber escoltar, ser capaç d’entendre raó que mou l’altre i per pactar cal saber que és important, on es pot cedir i entendre que mai obtindràs tot en un pacte.

El dia en que el PSOE va acceptar l’abraçada de l’os de Ciudadanos va donar per mort el diàleg amb Podemos i la resta de forces espanyoles llevat del PP. El diàleg amb Democràcia i Llibertat i ERC ni se’ls ha convidat a la diàleg. Per Espanya ara aquest no compten.
Albert Rivera C's i Pedro Sánchez PSOE

El pacte PSOE-C’s va destinat a seduir el PP encara que no es digui. Busca la gran coalició. Però les bronques públiques fan estèticament difícil l’acord. Impossible no, difícil si. Aquesta negociació és com un vodevil.

El dos perdedors del 20 de desembre de 2015 han signat un acord que només els acontenta a ells. I dic perdedors perquè en les eleccions del 20D en vots va guanyar el PP i no el PSOE i entre les forces emergents Podemos va guanyar la partida i de llarg a Ciudadanos.

El dos perdedors necessiten els vots dels altres per a poder aconseguir el govern, però la seva arrogància ho fa difícil. Fins i tot per la gran coalició nacionalista espanyola (PP-PSOE-C’s).

És cínic dir que parlar a Catalunya del futur polític de Catalunya és no preocupar-se d’allò que veritablement interessa a la gent i que el primer que es faci en el primer ple que celebra el Congrés dels Diputats, el 15 de març de 2016, sigui parla de la unitat d’Espanya. Però com que són incapaços d’unir-se fins i tot les resolucions que s’aproven han de ser dos. La que presenta el PP i la de PSOE+C’s. Dues resolucions que si no van naufragar fou per miracle. Teòricament els separa la reforma constitucional. Una reforma que no resolt l’estructuració de l’estat i encara menys un hipotètic encaix de Catalunya a Espanya. Sobre la reforma constitucional del pacte PSOE-C’S ja ho comentava a l’article d’aquest bloc “Quan el “sentit d’estat” és un engany”  http://jordicolomines.blogspot.com.es/2016/02/quan-el-sentit-destat-es-un-engany.html  i a ell em remeto. Però no ens equivoquem que units per a continuar ofegant econòmicament Catalunya o en anar contra la llegua i la cultura catalana ho estan i molt. En això no hi ha fissura.

Els partits, PP, PSOE i C’s, per obtenir uns miserables vots sorgits de la catalanofòbia i l’auto odi, no dubten a dir que ha Catalunya la convivència és impossible. Menteixen sense cap mena de pudor i ho saben. Confonen l’anècdota i l’eleven a la categoria de general. Perquè és la intransigència de determinades persones la que dificulta la convivència amb aquesta gent en concret. La convivència amb aquesta gent és la que trontolla i no la convivència social de la societat catalana. Dir el contrari és mentir per pur egoisme partidari sense escrúpols.

S’omplen la boca de que cal eradicar la corrupció mentre viuen d’ella. Fins i tot a partits com Ciudadanos que encara no ha tocat poder. Diuen els de Ciudadanos que han arribat a la política per a “regenerar”. Però pel que es comença a veure es que han vingut per a regenerar en com amagar la corrupció. Una petita mostra de les corrupteles en que esta immers C’s: L’eurodiputat Javier Nart pel que fa a l’herència del seu pare; la diputada a l’Assemblea de Madrid Eva Borox lligada a la trama Púnica que també esquitxa al PP juntament amb el seu marit Raúl del Olmo, regidor a l’Ajuntament de Valdemoro; l’ex diputat al Parlament Jordi Cañas que va haver de dimitir pel frau de 429.000 euros a Hisenda. Cañas imputat per frau fiscal va ser contractat quasi immediatament després de dimitir pel llavors eurodiputat i avui portaveu al Congrés per C’s Juan Carlos Girauta; el coordinador a València, Fernando Mut, imputat pel casa Innova. Però les conducte que van encontra el codi ètic del partit que prohibeix mentir no impedeix que el número dos a Madrid, César Zafra, es faci passar per advocat sense tenir l’habilitació per ser-ho. També podríem citar al vicesecretari d’organització Francisco Hervias, al diputat a Madrid Miguel Gutiérrez,o el portaveu a Leganés Jorge Pérez o aquella regidora de Castilleja de la Cuesta, Carmen López, que pretenia que li paguessin els seus viatges particulars a Xicago (Estats Units). Podem mencionar també la defensa feta al seu candidat i antic alcalde de Serranillos del Valle enxampat mentre treia documentació del consistori pel cas Púnica. Com cal entendre la frase d’Hervias “Somos nuevos, pero no novatos”? Aquest petit repàs és una petita mostra d’aquesta regeneració que prediquen i de que vol dir regeneració per aquesta gent. I per últim vull citar la frase: "Solo hay algo peor que un catalán y no es un gabacho, es otro catalán". L’autor d’aquesta frase per twitter del 2012 era ni més ni menys que membre del departament de joventut de Ciudadanos, Carlos López Martín. No la busqueu perquè la genial frase ha estat esborrada. Ciudadanos va néixer a Catalunya contra la llengua i la cultura catalana i ara és el seu signe distintiu a Espanya

Si el PSOE no fa un gir copernicà i abandona les exigència de Ciudadanos un acord amb les denominades forces d’esquerra, amb el vot del PNB i l’abstenció de DiLL i ERC no és possible. Aquesta possibilitat de govern té els dies comptats. S’ha atrapat ell mateix per molt que implorin a Alexis Tsipras.

Pedro Sánchez PSOE i Mariano Rajoy PP
Però la gran coalició nacionalista espanyola (PP-PSOE-C’s) tampoc té gaire recorregut si Rajoy no s’aparta i el PSOE no accepta ser vicepresident d’un govern presidit per un popular. No és impossible la gran coalició, però té un recorregut per ara difícil.

O els polítics espanyols pacten el govern o el proper 26 de juny de 2016 hi haurà noves eleccions. La data? 50 dies després de que es dissolguin les Corts espanyoles automàticament.