Hi ha concepte
estrany a Espanya que el govern espanyol i el Tribunal Constitucional defensen
a capa i espasa: ser pobre és un privilegi, com ho és la homofòbia, el
desemparament de la infància, la destrucció del comerç davant les grans superfícies,
la igualtat entre homes i dones, els terratrèmols de la terra derivats pel fracking,
l’impost sobre els pisos buits per tenia com objectiu fomentar el lloguer i que
qui no volgués fer-ho pagués per tenir-los buits, o els impostos destinats a
les zones que pateixen les emissions d’òxid de nitrogen a l’atmosfera produïts per
l’aviació comercial, les emissions de gasos i partícules produïdes per la indústria
o la producció d’electricitat per les centrals nuclears. Aquesta només és una
petita mostra de l’equiparació a la baixa de tota la gent que avui viu a l’estat
espanyol. No pot ser que alguns visquin millor per l’acció política d’una
societat dinàmica o busquin mitjans per aconseguir-ho. Cal viure malament tots
per igual. Aquest és el concepte modernitzador de les classes dirigents
espanyoles.
 |
| Plataforma Castor, magatzem de gas |
Una actitud gasiva per
pal·liar la pobresa energètica que contrasta amb la quantitat de legislació
destinada a protegir els privilegis d’una minoria social. El gran negoci de la
plataforma Castor, magatzem de gas, per l’empresa de Florentino Pérez n’és un
exemple. Un projecte que provoca centenars de terratrèmols i sismes que arriba
al. 4.2 d’intensitat de l’escala de Richter el dia 1 d’octubre de 2013 i com
que és perillós i no pot continuar el negoci l’empresa cobra 1.350 milions d’indemnització
que, amb la peculiar redistribució de la misèria espanyola,
pagarà cada ciutadà. Perquè, com diu Albert
Rivera, “Me importa más España que
las personas. Quien se crea más importante que España que se lo diga a los
españoles” (Tuït del dia 28 d’abril de 2016). La gent no
compta, només compten els privilegis d’uns quants amagats darrera d’”España”. Per
aquí no ho sàpiga la magnitud de 4.2 de l’escala de Richter és equivalent a una
bomba atòmica de baixa potencia.
 |
| Tuit d'Albert Rivera, 28 d'abril de 2016. |
Hi ha darrera de
tota aquesta ofensiva un objectiu clar. Aconseguir un mercat únic i uniforme
que consolidi aquest estat que no acaba d’estructurar-se. Els catalans som els “torracollons”
que ens dediquem sistemàticament a boicotejar aquest projecte nacional. Ho
veuen així perquè no s’han adonat o no volen adonar-se que l’evolució econòmica
catalana i la de la resta de l’estat van en direccions contràries i a ritmes
diferents. Incompatibles entre ells. No es tracta d’anar contra corrent en el
projecte espanyol. Es tracta que en el pas dels anys han donat dues economies
diferents amb valors diferents i una manera d’estructurar-se diferent. Un
sistema que poden col·laborar, però no integrar si no és la marginació d’una
economia i la supremacia de l’altre. Ja li deia el 1785 el comte d’Aranda al secretari
d’estat d’Espanya, el comte de Floridablanca
parlant d’Amèrica: “Nuestros verdaderos intereses son que la España europea se refuerce con
población, cultivo, artes y comercio, porque la del otro lado del charco océano
la hemos de mirar como precaria a años de diferencia. Y así, mientras la
tengamos, hagamos uso de lo que nos pueda ayudar, para qutomemos sustancia,
pues en llegándola a perder, nos faltaría este pedazo de tocino para el caldo
gordo”. Ell parlava de les colònies americanes, però podria
haver parlat igualment de Catalunya.
Els privilegis
senyorials, la moralitat catòlica tancada, la falta de projecte modernitzador i
la manca de capacitat integradora han fet fracassar el projecte de “nació
espanyola” que va iniciar-se amb la Constitució de Cádiz de 1812. Un projecte
que ha anat de fracàs en fracàs fins arribar avui.
 |
| Pizarro, president d'Endesa, 16 de setembre de 2005. |
El projecte
nacional espanyol no acaba d’arrancar amb força a pesar dels grans esforços que
hi dediquen. Recorden a Francisco Pizarro el 2005 aixecant un exemplar de la
Constitució espanyola per a oposar-se a que l’empresa catalana Gas Natural
comprés l’elèctrica Endesa i que va acabar a mans d’una empresa italiana? Recorden
aquella frases de: “Antes alemana que
catalana” d’Esperanza Aguirre? En aquest afer també hi va
intervenir el Tribunal Suprem per aturar la compra pels danys "substanciales e irreversibles" per aquesta
operació podria ocasionar (aute de 28 d’abril de 2006). Francisco Pizarro pels serveis
prestats va cobrar d’Endesa 18,5 milions d’euros. Una oposició basada en que
estava en perill “Toda la
arquitectura institucional de España” i també la confiança
internacional en els mercats espanyols segons ells. Per l’ex president del govern espanyol José
María Aznar oposar-se a l’oferta de compra de l’alemanya E.On sobre Endesa era
"caer en un nacionalismo económico cateto". Ras i
curt: l’economia catalana ha d’estar integrada en l’economia espanyola sense
que es noti la diferència si vol subsistir a Espanya. Les Caixes d’estalvis han
mort per aquest criteri i algunes, també, pels seus propis errors. Vagin per França
veuran com costa trobar petits comerços i en canvi les grans superfícies es
troben a tot arreu i aquest és el projecte que s’impulsa des de l’administració
central per Espanya.
Allò que ells en
diuen conflicte de competències és en realitat un conflicte polític de gran
envergadura. I davant d’això uns creiem que ha arribat l’hora de construir un
estat propi que serveixi per desenvolupar un model social propi i d’altres creuen
que cal integrar-se, diluir-se, dins Espanya en el projecte nacional espanyol.
