Amb la calma (relat curt)

Amb la calma espero el teu avís. He hagut d'esperar-te llarga estona, amb tranquil·litat i sense pressa. T'he vist de lluny com t'anaves apropant per sotavent, lliscant entre les aigües transparents. Estic sol i sense companyia. Prop teu. En veure't m'he preguntat sobre si ets un peix de vida solitària i allunyat de tots els de la teva espècie o si, pel contrari, ets l'explorador, l'avançada d'un banc de peix que cerca aliment. No ho sé, però tampoc és important.

T'espero. Vull establir diàleg amb tu per poder mesurar les nostres forces. Sentir com el teu valor es mostra i lluita per deslliurar-se de l'ham. La força de la teva vitalitat que ha d'arribar fins a mi a través del prim fil de pescar que duu el meu volantí.

T'has anat apropant lleuger i prudent a la vegada. Quan has estat prop l'esquer que hi ha a l'ham l'has mirat amb cautela. No el toques, només l'observes. Per què? Què t'ha fet aturar? Què motiva la teva conducta? Un profund instint de conservació o potser només que m'estàs desafiant?

T'has situat sota la barca on et puc veure. Passeges per les aigües profundes, a l'ombra del casc, sense cap por i segur de tu mateix.

Observes vigilant l'esquer. Sense arrencar la carnada que desitges. L'ensumes i sents olors que et pertorben. Veig que t'agrada i frises per emportar-te-la.

Estic nerviós esperant el moment d'alçar el volantí i veure't. Tinc por de pujar l'ham sense prou perícia per si pots fugir si no te l'has clavat prou fort. Deixo el volantí gronxar-se per tal que no t'adonis que és una trampa mortal que vol atrapar-te. Per tal que no reculis quan t’adonis del que passa. Necessito comprovar que l'estri encara du el reclam i per això l’alço, guaito i el torno a l’aigua..

Què hi ha que no et deixa menjar? Diga’m què és el que et reté. Arrenca la carnada d’un cop i fuig.

La teva presència és un repte, un desafiament que no vull o no puc consentir. Desitjo regalar als meus ulls els colors de la teva pell, que penetrin dins meu, calmant el meu neguit. Vull veure el teu cos al meu costat damunt la coberta de la barca.

Mostra'm els teus colors que, de ben segur, seran més vius i contrastats sobre les aigües blaves i transparents. Per part meva voldria ensenyar-te la calma de l'albada i fer-te sentir el ventijol fresc de la matinada. Però tu no col·labores, no m'ajudes a fer-ho possible. T'has entestat a desafiar-me i provocar les meves ires.

Tinc necessitat de sentir la teva força. La teva lluita que també és la meva. Mantens una encomiable resistència d'esperit per tal de no caure en la temptació, per evitar ser vençut. És una lluita desigual, violenta i sense escrúpols. Una lluita que no està mancada de respecte i d'admiració per la teva capacitat de calcular el risc.

No puc negar que ets astut. Has estat esperant que no mirés per arrencar de l'ham l'esquer fet a base de carn d'una sardina pescada abans que tu. Amb una ràpida i forta estrebada l'has arrabassat sense donar-me temps a intentar aixecar el volantí per pescar-te. Has estat destre en la teva feina. Lluny de la barca has devorat el teu botí, l'has assaborit lentament sabent que m'has vençut. Després, altre cop, amb la mirada m'has tornat a desafiar a que torni a escar l'ham. Desitges un altre mos per acabar el teu àpat. La teva astúcia m'ha sorprès. M’ha provocat un sentiment de respecte barrejat amb irritabilitat que clama que vol guanyar-te.

Suaument he tornat a aixecar el volantí per poder tornar a escar l’ham amb carnada fresca. M'he entretingut força estona clavant la carn per evitar que puguis emportar-te-la, per aconseguir que la fam que tens faci que introdueixis el garfi dins la boca i te l'empassis ben endins i jo pugui tibar ràpid el fil no donant-te temps a escopir-lo. T'he posat un altre tros de sardina, un de ben dur i atapeït.

El fil amb la carn rosada a la punta torna a ser a l’aigua. M'he disposat a esperar tant de temps com calgui.

Calmosament, amb lentitud, has tornat a rondar la carnada estudiant com endur-te-la. Mirant de burlar l’atenta vigilància. M'he assegurat que et sigui difícil arrencar-la sense que m'adoni del que fas. Amb tu totes les precaucions són poques, per tant, restaré alerta esperant la teva envestida.

Tot torna a la situació de fa uns moments abans. Vull que la història torni a repetir-se amb un resultat ben diferent, per això he calat de nou el volantí prop teu. El fil de pescar és prou fort per no perdre't quan t'atrapi. La mà recolzada sobre l’orla espera sentir la teva subtil estrebada. Els meus ulls et busquen incansablement. Et vull veure. Palpar el teu cos ple de vida amb les meves mans.

La barca es gronxa una mica més cada instant que passa. Es mou amb el suau balanceig que ens indica que el dia s'alça. No tardarà gaire estona que els raigs del sol facin acte de presència i acoloreixin aquest mar amb un brillant color de plata.  Llavors podré veure't millor ja que desapareixeran totes aquestes ombres en les que et mous.

Som adversaris, no obstant, a cada minut que passa t'estimo més. Necessito sentir prop meu la teva respiració excitada i contemplar la força dels teus salts que busquen incansablement l’aigua per fugir.

Observo com t'has tornat a decidir a provar sort. Per com actues semblava que valoraves l'oportunitat de tornar a buscar un altre tall de sardina. Tornes a rondar l'esquer. T'apropes, ensumes la carnada, proves d'arrencar-la sense quedar subjectat a la mà que espera.

Et respecto per la teva tenacitat i astúcia. Mostres una manera de fer resultat d'una saviesa apresa d'antic. Ets valent i intrèpid. No obstant espero pescar-te. Portar-te a casa dins el sarró com un signe de triomf. De la meva victòria sobre tu. Desitjo poder explicar, mentre t'ensenyo, la nostra lluita, de com t'he vençut per la paciència en esperar pacientment el meu moment.

Un nou dia ha nascut. El sol surt per l'horitzó alçant la seva bola de foc. Els seus raigs escalfen l'esquena del meu cos que resta jagut sobre la coberta de l'embarcació observant els teus moviments, les teves anades i tornades sense decidir-te a actuar. Et miro a tu, ésser senyorial, altiu i desafiant. Amb la mà prop l’aigua subjecto el fil amb suavitat, esperant copsar la subtilesa de la corrent que m'informi que tu burxes l'esquer per agafar el que hi ha. Espero i et busco sensible a la teva estrebada. El neguit em traïciona sovint. És el desfici de pensar que ja està. Però tu no hi ets. Ets massa llest per a mi?

He visualitzat i sentit com intentaves novament arrencar la carnada. No ho has aconseguit. Jo tampoc he reeixit pescar-te i dur-te fins a mi. Has abandonat ràpid l'intent tornant a burlar la meva agilitat, la meva tenacitat. Marxes, t'allunyes. Que pretens? No fugis! Acaba la feina que has iniciat ja que t’estic esperant. Torna per tal que poguem mesurar les nostres forces en combat. És un combat que ha de continuar necessàriament. No abandonis la teva lluita. Emporta’t el que has vingut a cercar. Demostra el teu poder sobre meu.

Has nedat lluny de la barca, dins les aigües que t'acullen i que són casa teva. Quasi no et veig. De sobte has reculat. Tornes altra vegada, sense pressa, com mesurant una nova estratègia per intentar de nou apoderar-te de la carn que resta suspesa dins la profunditat de la mar, a poca distància d'aquest terra que tu ressegueixes.

Has emergit fins la superfície per mirar-me i calibrar les forces.

Sí. Tinc una barca que t'ha buscat per la immensitat del mar recercant el teu rastre. Ets tu que fas que encara sigui aquí esperant. És la il·lusió de guanyar-te el que fa que resti aquí esperant que tornis. La teva pell, que brilla a causa de sol, em lliga  cap a tu sense poder-hi fer res per deslliurar-me. Tens una força immesurable sobre meu. M'has posseït i no puc emancipar-me. Et desitjo i et busco amb totes les meves forces. Sento la teva vitalitat. És la teva força contra la meva.

Tornes a submergir-te molt a prop de l'ham que t'espera. Tornes a fugir deixant-me sol i perdut. T’he cridat fort que no abandonessis la lluita. Que no m'abandonessis a la meva sort. No vols sentir ni atendre el meu crit de solitud que et reclama, que et necessita.

Em sento desesperat, amb el cor encongit i sol. Et necessito.

Poc després has tornat per satisfer els meus anhels. Tornes calmós amb uns moviments elegants i magnànims. La teva grandiositat m'aclapara.

T'he vist córrer, de sobte, cap a l'ham sense recular. Però què fas? Atura't!

He sentit en l'estrebada la teva força. De com lluites per deixar-te anar. Estires el volantí que et subjecta sense compassió, ferotgement. Per l’altra banda jo et subjecto ben fort, amb força i prudència, ja que no vull trencar el nostre nexe d'unió.

No has mesurat prou bé la meva destresa i la meva capacitat d'estirar ràpid el fil que t'ha enganxat. Ho lamento. Amb determini i amb la prudència necessària del que en sóc capaç he alçat el fil del volantí. Ho he fet a poc a poc, sense entretenir-me, patint per si et perdo. El filat ha anat caient sobre la coberta escorrent l'aigua salada que fins ara t'ha servit d'habitacle. Per fi has aparegut. Ho fas amb la boca closa que només permet veure el fil que t'agafa. T’has vist abocat a emergir sense poder deslliurar-te del teu destí. Un cop sobre la barca he agafat el teu cos, que es debat entre la vida i la mort, per poder treure't l'ham del teu interior. Pateixes amb aquesta pua que et fa sagnar. Ha resultat dificultós deslliurar-te de la trampa de l’ham. He de tenir compte no clavar-me'l jo mateix, distret com estic mirant el teu preciós cos groc rosat amb franges vermelloses i grogues dibuixades a tot el teu cos. Lluites desesperadament per la teva llibertat. Et contraus i saltes per poder tornar al teu medi natural, al teu món. Dins el cubell cobert d’aigua tornes a intentar fugir. Els teus bots són cada vegada més alts per trobar la sortida. El cansament fa que t'aturis, que et vegis obligat a reposar al fons del cossi esperant la teva mort. Et sents vençut. Toco la teva pell fina i relliscosa. Ets bell i ensenyes les teves escates brillants al sol amb les membranes de les teves aletes precioses i les ganyes obertes deixen veure el roig intens del seu interior.

Amb gran respecte et contemplo i sento una profunda estimació per a tu. T'he vençut. És cert. Però no crec que t'ho hagis merescut.

Ha estat la teva singular lluita la que m'ha fet actuar per retornar-te al teu mar, a la immensitat de les aigües salades, que és el teu món.

Fuig lluny de mi. Marxa i gaudeix la llibertat del teu món.

Aquest conte forma part del recull de contes i relats curts “Entre l’oblit i la ficció“.

© Copyright

Jordi Colomines Companys (autor)

Registre de la propietat intel·lectual sol·licitud núm. 5544

Data presentació 30 setembre 2002

Nom de l'obra: Entre l'oblit i la ficció