26J: Espanya no vol canviar.

Les eleccions espanyoles del 26 de juny de 2016 han deixat un panorama polític molt semblant al que va sorgir de les eleccions del 20 de desembre de 2015. Si les eleccions del 20D van mostra una incapacitat de diàleg inquietant, les eleccions del 26J han deixat una situació més complicada amb l’alè d’unes terceres eleccions al darrera.

Dels resultats electoral a Espanya se’n desprèn el següent:

1.- La societat espanyola no vol canviar. El ciutadans voten estabilitat per sobre de valors ètics, morals i democràtics.

2.- Hi ha tres societats que conviuen a l'Estat Espanyol: Catalunya, País Basc i Espanya, que es comporten electoralment diferents perquè són socialment diferents.

3.- Entre escollir l’original o la còpia d’una proposta electoral els votants conservador han optat per l’original, el PP (7.906.185 vots) i no per C's (3.123.769 vots). El PP ha guanyat 669.220 vots i Ciudadanos ha perdut 390.759 vots. Però el PP, a pesar d’haver guanyat, no ha aconseguit recuperar els 3.629.601 vots que va perdre el 20D.

4.- En el denominat espai progressista i de canvi hi ha un PSOE en retrocés, però que aconsegueix mantenir-se. El PSOE ara ha perdut 120.606 vots més que s’han de sumar al 1.458.196 vots que va perdre el 20D. En aquest espai també hi ha un Podemos, ara com Unidos Podemos, que té un sostre electoral que no aconsegueix trencar. En aquestes eleccions Unidos Podemos i les seves confluències han obtingut 5.049.704 vots, mentre a les eleccions del 20 de desembre de 2015 Podemos i les confluències van obtenir 5.212.711 vots i Izquierda Unida 923.133 que sumats eren 6.135.844 vots. Això fa que si mirem i comparem la coalició Podemos i IU, amb el nom d'Unidos Podemos i les seves confluències, han perdut 711.135 vots en aquestes eleccions del 26J.

5.-  El nacionalisme espanyol i la unitat d'Espanya ha quedat reforçat a l'Estat. A tot arreu menys a Catalunya i el País Basc. El nacionalisme han obtingut 16.454.663 vots i 254 diputats, mentre la proposta de referèndum per a Catalunya només ha aconseguit 5.049.704 vots i 72 diputats. Amb aquestes eleccions allò que ha quedat tancat és la via de negociació amb els dos milions de catalans que volen la independència.

6.- L’opció d’un referèndum com a via d’integració dins Espanya no és una opció política real. Ni socialment ni en l’aritmètica parlamentaria, 254 diputats davant de 72 diputats. Ni sumant els independentistes catalans, 17 diputats, s’aconsegueix poder fer valdre políticament la seva força.

7.- La corrupció, els atacs antidemocràtics com la llei mordassa, les conspiracions per destituir el President de la Generalitat, entre altres, no passen factura ni del PP, ni el PSOE.

Si les negociacions per a constituir govern a Espanya han de ser de l’estil de les declaracions de la nit electoral anem directes a uns terceres eleccions.

I a Catalunya les eleccions al Congrés dels Diputats quin panorama han deixat?

1.- Que es continua votant de forma diferent si es vota per elegir diputats al Parlament de Catalunya o pel Congrés de Diputats.

2.- En Comú Podem ha guanyat les eleccions a Catalunya amb 848.526 vots, però mostra un sostre electoral. Manté la seva força per a regenerar Espanya encara que ha perdut 79.414 vots, però la seva proposta de referèndum per resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya no té cap possibilitat. Absolutament cap. La suma de vots (16.454.663) i diputats (254) del PP, PSOE i C's davant del 5.049.704 vots i 72 diputats de Podemos ho impedeixen.

Els candidats per Barcelona

3.- La pugna entre ERC i CDC s'ha decantat a favor d'Esquerra que ha obtingut 629.294 vots davant de 481.839 vots, però sense que això l’hagi convertit en hegemònic. Esquerra s'ha situat com a segona força amb un vot territorial ampli. No obstant, només ha aconseguit sumar 30.005 vots més dels que tenia el 20D.

4.- CDC, que per primera vegada es presentava amb les seves pròpies sigles, ha aconseguit resistir molt millor del que era d’esperar per les enquestes i dels comentaris dels tertulians. Ha perdut 83.662 vots, però no prous com per poder dir que el lideratge en el camp sobiranista ha canviat definitivament a favor d'ERC. Ara bé, aquesta pèrdua de vots és un toc d’atenció a CDC que cal que presenti una opció política clara i convincent si vol continuar liderant amb ERC la lluita per la independència de Catalunya. S'ha d’estructurar com opció política pel futur mentre es lluita per aconseguir l’objectiu

5.- Els socialistes han perdut definitivament el seu paper de primera força política quan es vota en eleccions per elegir representants a Madrid. Coma força en el panorama polític català fa molt de temps que no són determinants. El seu espanyolisme i el voler canviar el govern li ha valgut 558.033 vots, que són 30.988 vots menys que el 20D, sense que això li hagi fet recuperar espai.

6.- El nacionalisme espanyol més descarnat ha quedat a la cua com opcions polítiques catalanes. El PP ha obtingut 462.637 vots, 45.351 vots més que el 20D, mentre que C's h obtingut 378.445 vots que comporten una pèrdua de 111.058 vots. Caldrà veure a qui i a on han anat a parar els 65.707 vots de Ciudadanos que no s’han sumat al PP.

7.- Aquestes eleccions no han mobilitzat gaire l’electorat sobiranista que no ha entès per què no s'ha repetit per defensar la independència de Catalunya a Madrid una formula com Junts pel Sí. Anant per separat només s’han obtingut 1.111.133 vots (ERC i CDC) en front del 1.399.115 vots dels unionistes (PP+PSC+C's). Hi ha una franja de 848.526 vots que queden al mig i que, tard o d’hora, s’hauran de decantar. El unionisme ha perdut 96.695 vots respecte el 20D i el sobiranisme 53.657 vots.

Aquestes eleccions reforcen la idea a Catalunya que cal unitat d’acció, però també d’instrument polític si els favorables a la independència de Catalunya volem guanyar la partida. 

26J: Espanya no vol canviar.

Les eleccions espanyoles del 26 de juny de 2016 han deixat un panorama polític molt semblant al que va sorgir de les eleccions del 20 de desembre de 2015. Si les eleccions del 20D van mostra una incapacitat de diàleg inquietant, les eleccions del 26J han deixat una situació més complicada amb l’alè d’unes terceres eleccions al darrera.

Dels resultats electoral a Espanya se’n desprèn el següent:

1.- La societat espanyola no vol canviar. El ciutadans voten estabilitat per sobre de valors ètics, morals i democràtics.

2.- Hi ha tres societats que conviuen a l'Estat Espanyol: Catalunya, País Basc i Espanya, que es comporten electoralment diferents perquè són socialment diferents.

3.- Entre escollir l’original o la còpia d’una proposta electoral els votants conservador han optat per l’original, el PP (7.906.185 vots) i no per C's (3.123.769 vots). El PP ha guanyat 669.220 vots i Ciudadanos ha perdut 390.759 vots. Però el PP, a pesar d’haver guanyat, no ha aconseguit recuperar els 3.629.601 vots que va perdre el 20D.

4.- En el denominat espai progressista i de canvi hi ha un PSOE en retrocés, però que aconsegueix mantenir-se. El PSOE ara ha perdut 120.606 vots més que s’han de sumar al 1.458.196 vots que va perdre el 20D. En aquest espai també hi ha un Podemos, ara com Unidos Podemos, que té un sostre electoral que no aconsegueix trencar. En aquestes eleccions Unidos Podemos i les seves confluències han obtingut 5.049.704 vots, mentre a les eleccions del 20 de desembre de 2015 Podemos i les confluències van obtenir 5.212.711 vots i Izquierda Unida 923.133 que sumats eren 6.135.844 vots. Això fa que si mirem i comparem la coalició Podemos i IU, amb el nom d'Unidos Podemos i les seves confluències, han perdut 711.135 vots en aquestes eleccions del 26J.

5.-  El nacionalisme espanyol i la unitat d'Espanya ha quedat reforçat a l'Estat. A tot arreu menys a Catalunya i el País Basc. El nacionalisme han obtingut 16.454.663 vots i 254 diputats, mentre la proposta de referèndum per a Catalunya només ha aconseguit 5.049.704 vots i 72 diputats. Amb aquestes eleccions allò que ha quedat tancat és la via de negociació amb els dos milions de catalans que volen la independència.

6.- L’opció d’un referèndum com a via d’integració dins Espanya no és una opció política real. Ni socialment ni en l’aritmètica parlamentaria, 254 diputats davant de 72 diputats. Ni sumant els independentistes catalans, 17 diputats, s’aconsegueix poder fer valdre políticament la seva força.

7.- La corrupció, els atacs antidemocràtics com la llei mordassa, les conspiracions per destituir el President de la Generalitat, entre altres, no passen factura ni del PP, ni el PSOE.

Si les negociacions per a constituir govern a Espanya han de ser de l’estil de les declaracions de la nit electoral anem directes a uns terceres eleccions.

I a Catalunya les eleccions al Congrés dels Diputats quin panorama han deixat?

1.- Que es continua votant de forma diferent si es vota per elegir diputats al Parlament de Catalunya o pel Congrés de Diputats.

2.- En Comú Podem ha guanyat les eleccions a Catalunya amb 848.526 vots, però mostra un sostre electoral. Manté la seva força per a regenerar Espanya encara que ha perdut 79.414 vots, però la seva proposta de referèndum per resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya no té cap possibilitat. Absolutament cap. La suma de vots (16.454.663) i diputats (254) del PP, PSOE i C's davant del 5.049.704 vots i 72 diputats de Podemos ho impedeixen.

Els candidats per Barcelona

3.- La pugna entre ERC i CDC s'ha decantat a favor d'Esquerra que ha obtingut 629.294 vots davant de 481.839 vots, però sense que això l’hagi convertit en hegemònic. Esquerra s'ha situat com a segona força amb un vot territorial ampli. No obstant, només ha aconseguit sumar 30.005 vots més dels que tenia el 20D.

4.- CDC, que per primera vegada es presentava amb les seves pròpies sigles, ha aconseguit resistir molt millor del que era d’esperar per les enquestes i dels comentaris dels tertulians. Ha perdut 83.662 vots, però no prous com per poder dir que el lideratge en el camp sobiranista ha canviat definitivament a favor d'ERC. Ara bé, aquesta pèrdua de vots és un toc d’atenció a CDC que cal que presenti una opció política clara i convincent si vol continuar liderant amb ERC la lluita per la independència de Catalunya. S'ha d’estructurar com opció política pel futur mentre es lluita per aconseguir l’objectiu

5.- Els socialistes han perdut definitivament el seu paper de primera força política quan es vota en eleccions per elegir representants a Madrid. Coma força en el panorama polític català fa molt de temps que no són determinants. El seu espanyolisme i el voler canviar el govern li ha valgut 558.033 vots, que són 30.988 vots menys que el 20D, sense que això li hagi fet recuperar espai.

6.- El nacionalisme espanyol més descarnat ha quedat a la cua com opcions polítiques catalanes. El PP ha obtingut 462.637 vots, 45.351 vots més que el 20D, mentre que C's h obtingut 378.445 vots que comporten una pèrdua de 111.058 vots. Caldrà veure a qui i a on han anat a parar els 65.707 vots de Ciudadanos que no s’han sumat al PP.

7.- Aquestes eleccions no han mobilitzat gaire l’electorat sobiranista que no ha entès per què no s'ha repetit per defensar la independència de Catalunya a Madrid una formula com Junts pel Sí. Anant per separat només s’han obtingut 1.111.133 vots (ERC i CDC) en front del 1.399.115 vots dels unionistes (PP+PSC+C's). Hi ha una franja de 848.526 vots que queden al mig i que, tard o d’hora, s’hauran de decantar. El unionisme ha perdut 96.695 vots respecte el 20D i el sobiranisme 53.657 vots.

Aquestes eleccions reforcen la idea a Catalunya que cal unitat d’acció, però també d’instrument polític si els favorables a la independència de Catalunya volem guanyar la partida. 

El nou GAL o la Brigada político-social franquista.

“Yo estoy a sus órdenes, ministro”.

"Ministro, yo soy español por encima de todo, pero a mí me hunde... tengo familia".

Daniel de Alfonso, cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Estem davant del comportament d’uns personatges que a qualsevol país democràtic faria avergonyir a la societat on viuen. Un comportament que cada dia que passa se sembla més a l’Stasi, la KGB, la Securitate, la Gestapo, la Brigada político-social i a qualsevol policia política dels estats autoritaris i dictatorials.

Sentir a Daniel de Alfonso el dia 23 de juny de 2016 en la seva compareixença al Parlament era sentir a un arrogant fatxenda, a un pocavergonya immoral que creu estar per sobra del bé i del mal. Mentre l’escoltava em vaig preguntar com la societat ha de suportar aquesta mena de gent i què cal fer per acular-los contra la paret.

Les quatre hores de converses entre el ministre de l’Interior d’Espanya, Jorge Fernández Diaz, i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya elegit pel Parlament de Catalunya, Daniel de Alfonso Lazo, són la constatació de l’existència de la guerra bruta de les clavegueres de l’estat contra el procés independentista català. A poc a poc anem posant nom a l’entramat del nou GAL. Si ahir el GAL va matar gent a les ordres de membres d’una govern, avui el nou GAL torna fer acte de presència amb membres d’un govern d’Espanya i això és d’una gravetat democràtica que mostra el baix nivell democràtic i moral de la societat si no és capaç de reaccionar.

Un ministre donant ordres i informant del què fa al cap del govern. Una autoritat nomenada pel Parlament de Catalunya teixint un entramat de conspiració per abatre un president de la Generalitat elegit democràticament. Creant una xarxa amb la participació de personatges de grans empreses que s’han cregut deus i menystenen els ciutadans. Amb la utilització de membres de cossos policials i periodistes fabricant suposats delictes amb l’únic objectiu de difamar i crear una imatge de corrupció que permeti tallar el cap del procés. Una activitat que ha pogut comptar amb el silenci vergonyant de partits polítics catalans i, també, amb l’actuació irresponsable d’algun altre. Tot això mostra una Espanya que avui aplaudeix d’alegria perquè avui va contra els independentistes catalans, però obliden que aquests mateixos cràpules quan vulguin aniran contra ells.

   

Llegir els comentaris dels lectors a les pàgines digitals dels diaris El País i El Mundo mostren una alegria que a qualsevol demòcrata faria tremolar pel futur democràtic de la societat espanyola. Espero que no ho hagin de lamentar.

De Alfonso i Fernández Diaz comparteixen informació per aconseguir el seus objectius que van encaminats a:

• Derribar a Artur Mas de la presidència de la Generalitat i de la presidència de CDC.
• Fabricar rumor sobre suposats delictes de persones significades de l’independentisme, ja sigui directament a ells o dels seus familiars i d’aquesta manera estendre la idea que a Catalunya la corrupció fa impossible un estat independent. I com ho fan? Utilitzant la premsa amiga, ja sigui madrilenya o catalana.
• Una Catalunya plena de corrupció utilització dels cossos policials per espectacles mediàtics com els escorcolls a Ajuntaments o a la seu de CDC per no trobar res. Algú pot recorda la fotografia de l’entrada de la policia per fer l’escorcoll del Banc Santander o a la seu de Manos Limpias i Ausbang? No. No ho pot recordar perquè no existeixen. Allà es tracte de preservar, aquí es tracte de destruir.
• A partir d’un comportament delictuós o presumpte estendre la merda contra qualsevol. Encara que això comporti destruir la sanitat.
• La utilització del “tontos útils” per acabar la feina que ells no han aconseguit acabar.

Em recorda l’actuació de la policia política de l’Alemanya comunista, l’Stasi. I els ases aplaudint amb les orelles.

De Alfonso va aprofitar la seva compareixença per passar comptes personals. La seva “vendetta” per sentir-se traït i pagar favor al més pur estil mafiós. Va recordar a Albert Rivera de Ciudadanos la seva petició d’un grapat de merda a canvi del seu suport. A la cúpula d’Unió i a d’altres veladament. De Alfonso va amenaçar als diputats sense vergonya. La seva prepotència van donar la imatge d’un sinistre personatge d”opereta” acorralat que el millor que podia fer és marxar a casa i mantenir-se callat una llarga temporada. Però no ho farà, perquè se sap protegit per les clavegueres de l’estat.

Que Déu ens guardi d’ell i de gent com ell. La democràcia a Espanya està en joc. Però sembla que no ho saben. Quan despertin esperem ser ben lluny. I diumenge a votar i mostrar que volem.

Estimbar el carro i no matar el cavall de miracle. (El no de la CUP als pressupostos del 2016).

Ahir, al Parlament de Catalunya, varem constatar que no hi ha una majoria sòlida per la independència de Catalunya. Socialment hi ha una majoria de catalans que ho estan, però la seva traducció política no existeix.

I això per què passa si tenim els resultats electorals del 26S en que va guanyar l’opció independentista? Perquè la CUP no assumeix cap risc. Xerra, crida, gesticula i prou.

Una petita llista de la poca consistència política de la CUP per assumir responsabilitats que permetin plantejar-se la DUI o per dur endavant un procés que finalitzi en un acte de sobirania si no hi ha acord amb Espanya per marxar de forma acordada:

1. Elecció de la Mesa del Parlament: La CUP no es mulla, no assumeix cap responsabilitat. La mesa del Parlament i el govern són la primera línia de foc i llavors per què la CUP no hi és? Perquè resta asseguda als seus escons mirant per tal que les bufetades no els toquin.

2. La Declaració del 9N: La CUP vota amb Junts pel Sí i s'inclouen paràgraf molt rupturistes que han d’assumir els altres, mentre que la CUP es reserva el paper de vigilant. Sense mullar-se.

3. Acords per tirar endavant polítiques sectorials: vota amb l’oposició i esporàdicament amb Junts.

4. No accepta el límit de dèficit perquè és un acte d'insubmissió. Vol que actuem com si fóssim
independents: Si el govern no té diners que els busqui. Hi on ha de recórrer? Al FLA, què és un préstec de l’estat muntat més com a préstec d’usura que altre cosa. Als mercats internacionals no hi tenim accés El FLA és un et deixo els teus diners abans de traspassar-te'ls i et cobro interessos per fer-ho. Però és la única font  d’ingressos immediats que té el govern català i va condicionat a plantejar-se, com a mínim, el límit de dèficit entre altres condicions. Sense FLA no es paga nòmines, ni proveïdors com farmàcies, ni es paga ambulàncies entre una llarga llista que podríem afegir el manteniments d’aparells, etc.

5. Els Pressupostos serveixen, entre altres coses, per a poder aplicar les polítiques socials acordades. Els pressupostos per l'any 2016 han estat rebutjats i s'ha d’aplicar el pressupost prorrogat del 2015 que vol dir, entre altres coses, que s’apliquen les mateixes partides pressupostàries del pressupost prorrogat sense canvis. Una modificació de partides pressupostàries és un tràmit complex si no vols que després sigui la mateixa CUP la que et porti als tribunals espanyols per prevaricació, malversació de cabals públics i qualsevol altre cosa que se’ls acudeixi.

6. Els pactes escrits i signats entre Junts pel Si i la CUP que van comportar el pas al costat d'Artur Mas no tenen cap validesa. Es igual que s’hagi signat, perquè per la CUP aquest pacte escrit ha "mutat". Mutat? Anem ben mal servits si els pactes no són per complir-los. Aquesta actitud és una mostra d’irresponsabilitat política, ètica i moral. La CUP utilitza excuses de mal pagador.

I amb tota aquesta petita llista d’incompliments encara es creu que hi ha 72 diputats per la independència de Catalunya al Parlament? Jo no ho crec. Hi ha 62 que si i els altres 10 depèn. Dependrà si prima la ideologia o les ganes de ser independents.

Als ciutadans ens cal tornar a saber quants som i amb qui hem de fer confiança per tirar endavant.

No és la societat la que no funciona. És la supèrbia política allò que ho està malmetent tot..