El camí per a ser un estat reconegut.

Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP
presentant la llei al Parlament el 28 d'agost de 2017.

La llei més important que permet anar de la legalitat espanyola a la legalitat de la República catalana ha estat presentada a la població i registrada al Parlament. Aquesta és la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república. Una llei que posa les bases pel reconeixement internacional de l’estat català, indica les normes aplicables i com ens regirem fins a tenir una Constitució de la República de Catalunya. És un règim transitori que no marca com serà la nova Constitució en cap aspecte. Organitza la transició i deixa a les mans dels catalans  com volem que sigui el futur.

Aquesta llei respon a la incògnita de què passarà el dia 3 d’octubre si guanya el SI, perquè el dia 2 serà el dia de comprovar el resultats de la votació del referèndum del dia 1 d’octubre.

Una norma per a saber quines lleis seran les vigents l’endemà de proclamar-se la independència i que seran totes les vigents fins ara i que no siguin contraries a organitzar-se com estat. Dit d’un altre manera i com un simple exemple: un delinqüent, mentre no hi hagi Codi penal o llei processal catalana, serà jutjat per l’actual Llei d’Enjudiciament Criminal de l’any 1882 i condemnat pel Codi Penal d’acord amb la darrera reforma de l’any 2015. I això és extensible a tots els àmbits. Al comerç, a les empreses, a la seguretat social, al pagament dels impostos, a la seguretat ciutadana, etc.

L’argumentari de dir que aquesta llei no es pot incloure en el marc estatutari o de la Constitució espanyola parteix del principi de que els catalans no poden decidir res que la resta de l’estat espanyol no els autoritzi. Els militars i els gestors del règim franquista van imposar la unitat indestructible d’Espanya i els que volen que així continuï ho defensen amb més o menys matisacions. Diuen el mateix el PP que Podemos, el PSOE i C’s. Catalunya només és un accident dins Espanya que cal eliminar amb més o menys rapidesa o reduir-la a la mínima expressió.

Manifestació contra la LOAPA del PSOE i UCD,
14 de març de 1982.

Recorden la LOAPA? Fou el producte d’un acord entre el PSOE i la UCD i buscava el mateix que el projecte actual del PP: recentralitzar l’estat. Aquest és el seu projecte i no se n’haurien d’amagar si fossin honestos políticament. Només així s’entén el “nos hemos cepillado el Estatuto” que proclamaven victoriosos els dirigents del PSOE. El PP recollia firmes contra l’Estatut i el PSOE amb la col·laboració del PP se’l “cepillaba”.

Manifestació de rebuig als atemptats de Barcelona i Cambrils.
26 d'agost de 2017.

En aquest camí cap aconseguir un estat català independent ens ha sorgit entrebancs molts durs d’assumir, com són els atemptats de Barcelona i Cambrils del passat 17 d’agost. Una acció dirigida atemorir la societat brutalment per part del terrorisme gihadista. Però davant d’aquestes morts i ferits la societat catalana s’ha revoltat amb el crit: No tinc por. Un crit que vol dir: no ens fareu abaixar el cap. I és aquest clam el que ressonava l’endemà mateix de l’atemptat i en les manifestacions de Barcelona, Cambrils, Ripoll i a d’altres llocs ens dies posteriors.

Qui crida a apropiar-se de la manifestació de Barcelona del dissabte 26 d’agost no pot esperar que no es produeixi una reacció social. La casa reial i el govern espanyol, en veure’s eclipsades per la brillant actuació del Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i els serveis d’emergència, van reaccionar intentant apropiar-se i fer-se visibles amb força als carrers de Barcelona i van obtenir un resultat encara pitjor: rebuig i protestes. Cal dir que les banderes estelades amb crespó negre les portaven la gent de casa seva, cada persona individualment ho va decidir, mentre que les banderes espanyoles sense crespó les intentaven repartir organitzadament. Aquí rau la diferència. El problema no eren les banderes, el problema era

Acte espontani a la manifestació de Barcelona
contra el terrorisme del 26 d'agost de 2017?
No era en cap cas espontani

que no eren les seves, les espanyoles.  

I dins d’aquest clima social el dia a dia avança cap a la votació del 1 d’octubre de 2017..

Les lleis, per la gent que no es guanya la vida amb l’aplicació de les mateixes, una lectura de la mateixa se’ls fa molt feixuga i per això he volgut sintetitzar els aspectes més importants de la mateixa.

Aquesta Llei de transitorietat i fundacional de la República és la norma més important i que culmina el transit de Comunitat Autònoma del Regne d’Espanya a República catalana. Aquesta és la llei que ens diu com ens regirem en tots els àmbits socials fins a tenir unes normes definitives que haurà d’aprovar el nou Parlament sorgit després d’aprovar-se la Constitució de la República de Catalunya. Àmbits que van des de la seguretat dels carrers a qualsevol acte de la vida quotidiana que tingui transcendència jurídica o econòmica. Aquest és l’objectiu de la llei i així ho exposa en l’Exposició de motiu que, com qualsevol llei, exposa els eixos sobre la qual la llei es desenvolupa. Una exposició de motius que comença així:

"Tot i Constituent i ratificar la ciutadania, un cop proclamada la independència de que la configuració definitiva del nou Estat correspon a la Constitució que ha d’elaborar l’Assemblea Catalunya és imprescindible donar forma jurídica, de manera transitòria, als elements constitutius bàsics del nou Estat per tal que de forma immediata pugui començar a funcionar amb la màxima eficàcia i, al mateix temps, cal regular el trànsit de l’ordenament jurídic vigent al que ha d’anar creant la República, tot garantint que no es produiran buits legals, que la transició es farà de manera ordenada i gradual i amb plena seguretat jurídica; assegurant, en suma, que des de l’inici el nou Estat estarà sotmès al Dret; que en tot moment serà un Estat de Dret.” ... “Per això, el criteri que presideix i guia tota la regulació de la Llei és el d’assegurar la màxima continuïtat possible a la regulació existent, introduint-hi només les novetats indispensables per tal que la nova República pugui actuar com a tal amb plena capacitat i inaplicat d’entrada les regulacions de l’ordenament jurídic anterior que contravenen de manera clara i frontal els principis generals en els quals s’assenta la República.”

Proposició de Llei del referèndum d'autodeterminació
de Catalunya presentada al Parlament pels grups
parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP, juliol de 2017.

Aquest objectiu de la llei és un acte de responsabilitat i de prudència, sense estridències, però explicant quines són les normes que els catalans hauran de tenir en compte en tots els àmbits: econòmic, polític, administratiu i judicial. No hi ha un salt al buit i sense xarxa.

La llei regula allò que Catalunya vol independentment del que diguin els altres interlocutors. Dos exemples del que dic: a) les normes aprovades de la Unió Europea són vigents a Catalunya siguem o no membres de la UE i b) que volem un acord de per a la transició i de funcionament amb Espanya si es possible i si no aplicarem les nostres normes unilateralment. Un plantejament que marca el funcionament del govern provisional de la Catalunya independent.

Un llei amb nou grans parts i que són:

Títol I. Disposicions generals, territori i nacionalitat.

Títol II. Successió d’ordenaments i d’administracions.

Títol III. Drets i deures.

Títol IV. Sistema institucional: Capítol 1. El Parlament; Capítol 2. La Presidència; Capítol 3. El Govern i l’Administració; Capítol 4. La Sindicatura electoral de Catalunya i el cens electoral; Capítol 5. Altres institucions; Capítol 6. El govern local.

Títol V. Poder judicial i administració de justícia.

Títol VI. Finances.

Títol VII. Procés constituent.

Disposicions finals.

Un total de 89 articles i tres disposicions finals.

Aquesta Llei de transitorietat juntament amb la Llei de convocatòria del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 formen un conjunt. La de la transitorietat és la continuació de la del referèndum sempre hi quan el SI guanyi el dia 1 d’octubre, perquè si guanya el NO la llei no entra en vigor si no que anem a unes eleccions de caràcter autonòmic, I si això darrer passa el somni de constituir un estat català independent s’haurà acabat per molt de temps. Llavors ja cal que Déu ens agafi confessats, perquè experimentarem en carn pròpia allò que vol la destrucció de la societat catalana amb personalitat diferenciada. El català quan de temps continuarà sent oficial?

Si guanya el No i les estructures de poder executen de forma oberta el que de forma encoberta ja fan, serà responsabilitat en exclusiva dels que hagi votat NO i d’aquells altres, com Podemos i Catalunya en Comú, que prediquen una falsa equidistància i un futur ple de flors perquè ho poden canviat tot. Tot? I com ho fan?

Aquesta Llei de transitorietat ha de ser la llei suprema, la constitució provisional, mentre no hi ha Constitució de la República Catalana i així s’estableix en l’art. 3. Una llei que reconeix la personalitat pròpia d’Aran i els seus drets.

M’he proposat traduir al llenguatge de la gent del carrer que regula la Llei de transitorietat

Què és la plataforma continental d'un territori.

jurídica i fundacional de la República i aquests són els següents apartats:

L’estat, les persones i el territori:

• La forma d’estat i la sobirania: art. 1 i 2.
• La norma suprema transitòria: art. 3.
• L’aplicació de les normes de l’Unió Europea i el dret internacional: art.4.
• El reconeixement de la comunitat política d’Aran: art. 5.
• El territori que forma Catalunya (espai terrestre, subsòl, espai aeri i plataforma continental i marítima: art. 6.
• L’administració de la Generalitat succeeix a l’administració del Regne d’Espanya en tots els àmbits: art. 16.
• La nacionalitat: art. 7, 8 i Disposició final segona.
• La doble nacionalitat catalana i espanyola: art. 9.

La llei estableix que aquesta mateixa llei és la constitució provisional catalana fins que els catalans no votin la Constitució definitiva.

S’estableix que el nou estat català és considera successor internacionalment del Regne d’Espanya amb drets i obligacions. Els termes específics d’aquests drets i obligacions els establirà les negociacions que necessariament s’han de produir tard o d’hora directament amb Espanya o a través d’una instància internacional.

Tots els ciutadans amb veïnatge català a 31 d’octubre de 2016 tenen la nacionalitat catalana automàticament pel criteri d’origen. I pels arribats en posterioritat a aquesta data s’estableix el mecanisme de com assolir la nacionalitat catalana.

Els catalans tenen doble nacionalitat perquè conserven l’espanyola, per la llei espanyola que ho ha establert i la catalana per ser ciutadans del nou estat. Qui renunci a la nacionalitat catalana serà un estranger a Catalunya.

La llei assumeix la legislació actual respecte a l’Aran que la reconeix com una entitat política diferenciada a la catalana.

La llei aplicable (de la llei a la llei):

• L’aplicació del dret vigent mentre no es dicti un de nou i dels actes administratiu: art 4, 10 a 16 i 19.
• La llei autoritza al govern a adaptar les normes a la nova realitat política: art. 12.
• La vigència de la normativa dictada per la Unió Europea: art. 4, 10.2 i 14.
• La llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia passa a ser una llei ordinària de la República: art. 13.1 paràgraf segon.
• Els articles de la Constitució espanyola que no siguin contraris a aquesta llei també són vigents: art. 13.1 paràgraf segon i tercer.
• Com s’han d’interpretar les normes vigents en la Catalunya autonòmica en la nova situació política: art. 13.2.
• La reforma de la Llei de transitorietat Jurídica i Fundacional de la República: Disposició final Primera.

La llei estableix que tota la normativa vigent fins el dia 1 d’octubre, sigui estatal, autonòmica, local o europea, continua sent vigent en el nou estat i ningú pot invocar el seu incompliment per haver-se dictat quan Catalunya era comunitat autònoma del Regne d’Espanya. No hi ha buit jurídic. Mentre no s’aprovin noves normes republicanes que substitueix les anterior, de la Catalunya autonòmica, aquestes continuen sent d’obligat compliment per a tothom.

El mateix passa amb els actes dictats per l’administració. No només les dictades per la Generalitat si no també les dictades per l’administració estatal espanyola per l’àmbit català.

Catalunya, com a subjecte polític, assumeix els tractats internacionals signats pel Regne d’Espanya.

L’Estatut d’autonomia i els articles aplicables de la Constitució espanyola són normes legals ordinàries i s’estableix com s’han d’interpretar.

En la disposició final Primera s’estableix el mecanisme de com es pot reformar aquesta llei quan estigui en vigor.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, assumirà
la presidència de la República catalana de manera transitòria.

L’administració:

• La Generalitat és l’única administració de Catalunya: art. 16.
• El personal al servei de l’administració (funcionaris): art. 17, 18 i 21.
• El magistrats, fiscals i lletrats de l’administració de justícia: art. 68.
• Integració dels funcionaris que treballen en organismes estatals espanyols a Catalunya: art. 17.3 i 21.
• Assumeix la titularitat dels bens de l’administració de la Generalitat i d’estat a Catalunya: art. 20.

No hi ha buit d’autoritat perquè la Generalitat, a l’espera de la nova regulació que ha d’establir la nova Constitució, assumeix que és l’administració de la República i dins d’ella integra totes les estructures d’Espanya a Catalunya.

Un aspecte que afecta tant als ciutadans residents a Catalunya com als que resideixin a l’estranger.

El personal actualment al servei de l’administració autonòmica passen ha ser-ho de l’administració republicana, on també s’integren, amb els mateixos drets i deures, els funcionaris de l’administració estatal espanyola a Catalunya.

Aquell funcionari al servei de l’administració estatal espanyola que no vulgui integrar-se a l’administració republicana haurà de demanar al Regne d’Espanya que els hi busqui una altra feina o buscar-se ells mateixos feina en un altre sector econòmic.

Els bens del Regne d’Espanya a Catalunya passen a ser bens de la República Catalana. El seu valor i en compensació de què es traspassa serà objecte de negociació amb el Regne d’Espanya.

Pel que fa al personal del poder judicial se li dedica tot Títol V d’aquest llei per ser un poder inexistent actualment separadament de l’espanyol.

La successió d’estats:

• L’estat català es col·loca en la posició que anteriorment tenia el Regne d’Espanya i la Generalitat de Catalunya: art. 19, 20 i 21..

Amb independència de quins siguin els termes en que s’estableixi els drets i els deures de la República de Catalunya com subjecte polític internacional aquesta llei anuncia a la Comunitat internacional que la República de Catalunya es col·loca en l’escena internacional com un estat successor del Regne d’Espanya. Un fet que comporta assumir com a propi les responsabilitats internacionals assumides per Espanya en la proporció en que la negociació amb Espanya, UE, Organismes internacionals i tractats bilaterals vigents, determinin. Però també pel que fa als drets com per exemple els edificis de les ambaixades.

 

Els pensionistes tenen garantit el cobrament de les
pensions com les altres 155 prestacions diferents que
hi ha a través de l'Agència Catalana de Protecció
Social. 

Els drets i deures dels ciutadans:

• Els drets (fonamentals, de prestacions, lingüístics): art. 22, 23, 24 i 27.
• Els deures: art. 25.
• Les prestacions socials (Les pensions contributives i les no contributives): art. Art. 23.
• El català, el castellà i l’occità: art. 24.
• Com protegir els drets dels ciutadans: art. 27.
• Els estrangers: art. 26.
• Estats d’emergència: art. 28.

Aquesta llei reconeix a tots els ciutadans els mateixos drets reconeguts per la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia actual i els exigeix les mateixes obligacions vigents en la Catalunya autonòmica.

La llei no estableix quina llengua o llengües han ser oficials en la nova constitució catalana. El que estableix es que fins no hi hagi noves normes constitucionals continuen sent idiomes oficials a la República catalana el català, el castellà i l’occità (aranès).

Pel que fa als estrangers residents a Catalunya els aplica el mateix règim jurídic vigent fins ara.

L’estructura de l’estat català provisional:

• El Parlament: 29, 30, 31, 32 i 33.
• La presidència: art. 34, 35, 36 i 37.
• El Govern: art. 38, 39, 40 i 41.
• L’Administració general de l’estat: art. 42.
• El poder judicial: art. 65 a 79.
• La Sindicatura Electoral (general, comarcal i Aran) i els cens electoral: art. 43 a 60.
• Consell de Garanties Democràtiques (Consell assessor legal): art. 61.
• El Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya: art. 62.
• El govern local (ajuntaments): art. 63 i 64.

La Generalitat de Catalunya actual (presidència, govern, parlament i determinats organismes autonòmics) passen a ser organismes de la República Catalana.

S’estableix com s’han d’elegir, cessar i funcionar fins que no hi hagi una nova Constitució.

La presidència de la Generalitat autonòmica passa a ser la presidència de la República de Catalunya.

L’actual estructura local continua funcionant com fins ara.

Es desenvolupa un sistema electoral previst amb la Llei del referèndum d’autodeterminació. El sistema definitiu s’establirà a la nova Constitució.

Al poder judicial, que és de nova creació, se li dedica a la llei tot el títol V de la llei i  són els articles 65 a 79.

La seu del nou Tribunal Suprem.

El poder judicial i l’administració de justícia:

• Qui el forma, els partits judicials: art. 65, 66, 68 i 69.
• El Ministeri Fiscal: art. 67.
• Magistrats, fiscals i lletrats de l’administració de justícia: art. 68.
• L’òrgan de govern del poder judicial: art. 70.
• El Tribunal Suprem: art. 71 i 73.
• Comissió Mixta Tribunal Suprem i Govern: art. 72.
• Sala Superior de Garanties (resolt les qüestions constitucionals): art. 74.
• Normes processals d’empara de drets: art. 75 i 79.
• Normes jurisdiccional civils: art. 76 i 79.
• Normes jurisdiccional penals: art. 77 i 79.
• Normes de la jurisdicció contenciosa administrativa i la social: art. 78 i 79.
• Les sentencies i resolucions dictades pels tribunals són fermes: art. 79.2 paràgraf tercer.
• La revisió i anul·lació de les sentencies penals dictades contra persones en  relació a la independència o la creació d’un nou estat de forma democràtica i no violenta: art. 79.4.

El poder judicial propi de Catalunya com a Comunitat autònoma no existeix i el més que tímid intent fet amb l’Estatut del 2006 va ser liquidat per la sentencia del Tribunal Constitucional espanyol del 2010. L’error polític més gran comés mai pel Regne d’Espanya perquè pretenien aturar les ànsies polítiques dels catalans i van generar una revolta social que ha portat fins aquí. La societat ha empès els canvi i són els veritables protagonistes dels canvis produïts en la societat catalana..

S’estableix que l’actual estructura de jutjats i partits judicial, on són, continuen com fins ara i que les jurisdiccions són la civil, la penal, la social i la contenciosa administrativa.

Les normes de com funcionen cada una de les jurisdiccions (civil, penal, social i contenciosa administrativa) continuen sent les normes que ho han fet fins ara.

El dret objectiu que han d’aplicar és el mateix que està vigent fins ara fins que sigui substituït per un altre.

Es crea el Tribunal Suprem reconvertint el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i adaptant-lo. El seu president serà nomenat, per acord de la Comissió mixta, govern - poder judicial, per la presidència de la República. Dit d’una altra manera, el magistrat que va presidir el judici contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau i que és l’actual president del TSJC no és automàticament president del Tribunal Suprem.

Es crea un Ministeri fiscal català i aquest és l’organisme que ha de vetllar per la defensa de l’interès públic.

El jutges, fiscals i lletrats de l’administració de Justícia amb nomenaments fins a tres anys abans de l’1 d’octubre tenen la mateixa plaça i els nomenats amb posterioritat la poden conservar fent uns tràmits administratius previstos en la mateixa llei.

La denigrant imatge que ha mostrat el Tribunal Constitucional espanyol han fet que un tribunal com aquest no existeixi en el nou estat i que sigui el Tribunal Suprem, en una Sala especial qui resolgui els temes constitucionals. Serà la nova constitució la que ho resoldrà definitivament.

Com no podia ser de cap altre manera s’anul·len, amb aquest llei, les sentencies i els procediments penals oberts contra persones per haver col·laborat a permetre als ciutadans expressar-se sobre la independència de Catalunya o d’un estat nou. La llei indica als jutjats que s’han d’anul·lar aquestes sentencies i sobreseure en els procediments oberts, no obstant, són els jutjats qui haurà de dictar la resolució concreta. La nova república no pot iniciar-se admeten les injustes sentencies dictades contra Mas, Ortega, Rigau i Homs.

Les finances de l’estat:

• Administració Tributària: art. 80, 82 i 83.
• La Seguretat Social (cotitzacions i prestacions com les pensions): art. 81 i 82.
• Autoritats Duaneres i Cadastral: art. 84.

La nova República es dota dels organismes per assegurar cobrir les necessitats econòmiques de la gent, ja sigui en forma de pensions que tenen origen el treball o les reconegudes per altres motius.

Assumeix l’estructura tributària de la Generalitat i la utilitza d’acord amb les altres administracions.

Els ciutadans catalans haurem de liquidar els nostres impostos a la Hisenda catalana en la forma que el govern decidirà i dirà.

Serà el govern de la República qui pagarà les prestacions social a tots els ciutadans catalans des del mateix moment en que sigui proclamada la independència.

Assumeix els pressupostos actuals de la Generalitat.

Es converteix en la màxima autoritat en les fronteres (dianes) i en els bens (cadastre).

Amb lleis aprovades pel Parlament actual s’estructura l’Agència Tributaria i l’Agència de Prestacions social (la Seguretat Social per entendre’ns)

El debat social per aportar idees per la nova Constitució.

Procés constituent de la República Catalana:

• Inici del procés si guanya el SI el dia 1 d’octubre de 2017: art. 85.
• Procés per elaborar la Constitució definitiva de la República Catalana: art. 86 a 89.
• Debat social i aportació d’idees per la nova constitució: art. 87.
• Parlament elegit per a elaborar la Constitució de la República: art. 88.
• Referèndum per aprovar la Constitució de la República de Catalunya: art. 89.

No és cap assemblearisme bolivarià, en tot cas és un assemblearisme islandès. Durant sis mesos tots els ciutadans podran fer les seves propostes constitucionals en tots els àmbits, però serà el Parlament escollit amb aquesta finalitat qui redactarà la nova constitució i ho farà en exclusiva. Una proposta de Constitució que els ciutadans hauran d’assumir votant-t’hi a favor en un referèndum.

L’entrada en vigor de la llei de transitorietat jurídica i Fundacional de la República:

• Disposició final tercera
• Art. 4.4 de la Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

Uns llei que entra en vigor en funció de si guanya el SI en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.

La llei de transitorietat ens ha de servir als partidaris del SI a un estat català independent per a explicar com ho farem si guanyem. Aclarir dubtes i remoure prevencions.

El que volen mantenir-se com a nacionals exclusivament espanyols ens haurien d’explicar les

Els partidaris de la unitat d'Espanya han d'explicar les
avantatges de ser espanyols sense imposicions.

avantatges de la seva proposta. Ens haurien d’explicar com es resolt les continues retallades de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya per part del Tribunal Constitucional i les actuacions concretes de l’administració estatal. Ens han d’explicar com es resoldrà les desigualtats entre ciutadans espanyols que va en contra dels interessos catalans com a persones. Ens han d¡explicar per què un espanyols poden gaudir uns beneficis i els catalans no.

Catalunya en comú i Podemos ha d'explicar el futur immediat i
a llarg termini dels catalans.

I tots aquells que ens prometen un futur brillant si guanyen els seus a Espanya ens han d’explicar clarament quan passarà això, Ens han d’explicar que reformaran. Han de respondre preguntes per després fer les seves. Davant de la possibilitat de que els seus no guanyin mai a Espanya els catalans què han de fer?. S’han de sotmetre, han de diluir-se, s’han d’esperar? Quan de temps?