28 de gen. 2018

Frau de llei pels resultats electorals del 21D.


Felipe VI
El poder polític d’Espanya, al capdavant del qual hi ha el rei, ha planificat, des de fa molt de temps, la liquidació de l’opció de la independència de Catalunya del panorama polític català.
L’article 155 de la Constitució espanyola ha vingut per quedar-se. Ho feia abans d’acordar-lo formalment a través de la intervenció de les finances de la Generalitat i ho continuarà fent a través de la nova norma creada a finals d’any
La societat espanyola ha estat captivada pel lema de la sagrada unitat de la pàtria encara que això signifiqui oblidar-se de l’article primer de la Constitució que institueix l’estat espanyol com un Estat social i democràtic de Dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
Tot el que passa a Catalunya ha fet saltar pels aires la imatge de l’Espanya democràtica deslligada de la dictadura franquista. Ha mostrat que la denominada transició només ha estat un rentat de cara del franquisme. Un rentat que no ha aconseguit rentar les taques del dictador general Franco.
Felipe VI a Davos
Quan el rei Felipe VI va al fòrum econòmic de Davos ho fa representant el govern i assumint un paper que la pròpia Constitució espanyola li nega, perquè no té cap legitimitat per a fer-ho. Aparèixer en un fòrum econòmic internacional com un monarca àrab d’un país on no hi ha llibertat només s’entén pel fet que la sagrada unitat de la pàtria és més important que els ciutadans que l’habiten. Felipe VI ha deixat clar diverses vegades que vol reeducar els més de dos milions de catalans que voten opcions independentistes. Però no oblidin els que es mouen en l’ambigüitat que això també els porta a passar a engruixir la llista dels que cal reeducar.
Els resultats electorals del 21 de desembre ha omplert d’ira les elits polítiques espanyoles i es així com es pot entendre el serial organitzat per l’elecció del nou president de la Generalitat.
Per Espanya els catalans ens hem equivocat i ens cal que ens indiquin qui ha de ser el president que hem d’elegir.
Els resultats electorals del 21D ens permet saber perquè som on som.

Frau de llei del Tribunal Constitucional.

Frau de llei és la realització de una estafa o frau mitjançant un acte o negoci jurídic emparant-se en una norma existent amb la finalitat d’aconseguir certs objectius que no són propis de la norma que s’utilitza i siguin contraris a una altra llei vigent del mateix ordenament de l’ordenament jurídic. El frau de llei comporta la nul·litat d’allò que s’ha fet, però la força bruta impedirà que s’anul·li.
El Tribunal Constitucional, amb la seva resolució del 27 de gener de 2017, ha utilitzat la mateixa norma que el regula per dictar una resolució fraudulenta per impedir un candidat, Carles Puigdemont, té intactes tots els drets polítics, es pugui presentar per presidir el govern de Catalunya i si aconsegueix ser elegit no pugui exercir el càrrec pel que ha estat escollit.
En aquest cas estem davant d’un frau de llei de la pròpia Constitució espanyola i d’una variant del frau electoral perquè amb aquesta resolució es pretén aconseguir allò que els vots no els va donar. Que els defensors de la pàtria espanyola no guanyés democràticament amb els vots als independentistes.
Els membres del Tribunal Constitucional.
La barbaritat jurídica del Tribunal Constitucional aconsegueix acontentar el poder polític espanyol recargolant les normes.
El TC no resol sobre allò que li han demanat, que és si suspèn el ple del Parlament de Catalunya del debat d’investidura, però si dic allò que ha de fer, les condicions de com fer-ho i deixo al jutge del Tribunal Suprem que digui qui és el president de Catalunya si no escolliu un que a les autoritats espanyoles els agradi i ho diu amb aquestes paraules:

“4. Adoptar, mientras se decide sobre la admisibilidad de la impugnación, la medida cautelar consistente en la suspensión de cualquier sesión de investidura que no sea presencial y que no cumpla las siguientes condiciones: (a) No podrá celebrarse el debate y la votación de investidura del diputado don Carles Puigdemont i Casamajó como candidato a Presidente de la Generalidad a través de medios telemáticos ni por sustitución por otro parlamentario. (b) No podrá procederse a la investidura del candidato sin la pertinente autorización judicial, aunque comparezca personalmente en la Cámara, si está vigente una orden judicial de busca y captura e ingreso en prisión. (c) Los miembros de la Cámara sobre los que pese una orden judicial de busca y captura e ingreso en prisión no podrán delegar el voto en otros parlamentarios. 5. Declarar radicalmente nulo y sin valor y efecto alguno cualquier acto, resolución, acuerdo o vía de hecho que contravenga las medidas cautelares adoptadas en la presente resolución.”

I tot això per què? Perquè els resultats electorals del 21 de desembre de 2017 han deixat clar que no hi ha minoria silenciosa i que els que volen no separar-se de Catalunya són minoria i sense quasi cap possibilitat de guanyar democràticament.

El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) del dia 29 de desembre de 2017 pública els resultats
definitius de les eleccions. Els avanço que els costarà trobar els resultats. D’entrada perquè el sumari del DOGC no ho recull i després perquè s’hauran de molestar a passar set-centes pàgines fins a trobar-ho. Però si són prou espavilats s’adonaran que sota  l’apartat d’”anuncis diversos” s’hi amaga els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya.
La seva ubicació ja ens pot indicar la magnitud de la tragèdia pel govern espanyol i la resta de partidaris del 155.
Els estalviaré la calculadora i els hi mostro els resultats sumats, però si ho volen comprovar poden accedir a:


Els cens d’aquestes eleccions ha estat de 5.557.901 electors i han anat a votat 4.393.099 persones, el que significa que ha votat el 79,04% dels electors. La participació més alta de tota la història política de Catalunya.
En unes noves eleccions votaran més? Ho dubto.
Podem fer una mirada als resultats de les eleccions del 21D i comparant-les amb els resultats de les eleccions del 27 de setembre de 2015 ens adonarem del per què de tanta ràbia


A favor de "Catalunya estat independent"
2017
2015
Diferència
Vots
2.079.340
1.966.508
112.832
%
47,33
47,80
-      0,47
Diputats
70
72
-            2
Junts per Catalunya, ERC i CUP
A favor d'"Espanya nació estat"
2017
2015
Diferència
Vots
1.912.348
1.623.284
289.064
%
43,53
39,46
4,07
Diputats
57
52
5
C's, PSC-PSOE, PP i Recortes Cero
Depèn (Equidistants)
2017
2015
Diferència
Vots
326.360
470.906
   -144.546
%
     7,43
  11,45
        -4,02
Diputats
         8
       11
                 - 3
Catalunya en Comú- Podemos
Indefinits nacionalment
2017
2015
Diferència
Vots
39.320
31.651
7.669
%
   0,90
   0,77
  0,13
Diputats
       -
       -
      -
PACMA i Per un Món Més Just

Diferència entre vots independentista i vots unionistes

Any
 Vot
 %
Independ.
 Unionista
 Diferència
Independ.
 Unionista
 Diferència
2017
   2.079.340  
    1.912.348  
      166.992  
    47,33  
       43,53  
       3,80  
2015
   1.966.508  
    1.623.284  
      343.224  
    47,80  
       39,46  
       8,34  

Deixant de banda l’abstenció tècnica que està situada en el 5% (malalts, viatges i altres incidències) els vots que queden per repartir no per permeten als unionistes aspirar a la victòria.
Carles Puigdemont, el 130 president de Catalunya.
No ens deixem enganyar pel primer cop de vista els resultats. Por semblar que els unionistes espanyols augmenten vots, però mirant comarques i poblacions ens permet adonar-nos i fer-nos una idea d’on han tocat sostre i, també, el recorregut que encara ens queda per a fer als independentistes i saber on tenim els problemes per aconseguir l’estat català independent.
Deixo per un altre article l’anàlisi detallat dels resultats per comarques i poblacions.